Sobre el model de ciutat que promou l’Ajuntament d’Amposta

Oriol Fuster Cabrera. A principis de juny va fer-se la presentació del projecte Boulevard Castellania, promogut pels empresaris Joan Lluís Ripollés i Jorge Juan Flor (famosos a nivell estatal arran l’escàndol de la urbanització Los Merinos de Màlaga) i l’Ajuntament d’Amposta. Este projecte pretén ubicar al nostre poble una macrozona comercial formada per multinacionals com Carrefour, Kiabi o Burguer King.
La “bona nova”, que es va vendre als mitjans de comunicació com una gran oportunitat per oferir llocs de treball i riquesa al territori en temps de crisi, no ho és tant si mos parem a analitzar-la. I no ho és perquè esta estratègia per portar llocs de treball a Amposta a la pràctica no només no és positiva, sinó que promou un model de treball, ciutat, oci i alimentació negatiu per al nostre poble.
¿Quin sentit té portar empreses com Carrefour, que oferixen faenes temporals, mal pagades i sovint precàries, mentre lo petit comerç d’Amposta s’està morint, precisament perquè és incapaç d’aguantar la competència de preus i horaris de les grans multinacionals? Per què no es fomenta lo comerç local, per poder generar riquesa i llocs de treball estables i dignes?
¿Quin model alimentari es promou, si en més de potenciar productes de la terra, de la pagesia i de les botigues del poble, impulsem l’aparició de grans empreses de menjar ràpid envasat, congelat i importat des de l’altra punta de món, de dubtosa qualitat i procedència? ¿Per què no promovem una alimentació ètica i saludable, basada en los productes del territori i que done diners a la gent d’Amposta, en lloc de donar-los a una multinacional nord-americana que d’ètica o saludable no en té res?
¿Quin model d’oci i quins valors per la a gent jove promou l’Ajuntament, establint una macrozona comercial com a lloc d’esbarjo? Per què no es potencien Casals Juvenils o una Programació Cultural atractiva per a la joventut, que no implique necessàriament consumir per passar-ho bé i que aporte un creixement personal alhora que diversió?
En temps de crisi l’Ajuntament s’hauria de dedicar a promoure un altre tipus de model, en més de promoure projectes faraònics que a la pràctica només portaran diners als quatre de sempre.
I si ells no ho fan, haurem de començar construir-ho natros