Sobre el model de ciutat que promou l’Ajuntament d’Amposta

Oriol Fuster Cabrera. A principis de juny va fer-se la presentació del projecte Boulevard Castellania, promogut pels empresaris Joan Lluís Ripollés i Jorge Juan Flor (famosos a nivell estatal arran l’escàndol de la urbanització Los Merinos de Màlaga) i l’Ajuntament d’Amposta. Este projecte pretén ubicar al nostre poble una macrozona comercial formada per multinacionals com Carrefour, Kiabi o Burguer King.
La “bona nova”, que es va vendre als mitjans de comunicació com una gran oportunitat per oferir llocs de treball i riquesa al territori en temps de crisi, no ho és tant si mos parem a analitzar-la. I no ho és perquè esta estratègia per portar llocs de treball a Amposta a la pràctica no només no és positiva, sinó que promou un model de treball, ciutat, oci i alimentació negatiu per al nostre poble.
¿Quin sentit té portar empreses com Carrefour, que oferixen faenes temporals, mal pagades i sovint precàries, mentre lo petit comerç d’Amposta s’està morint, precisament perquè és incapaç d’aguantar la competència de preus i horaris de les grans multinacionals? Per què no es fomenta lo comerç local, per poder generar riquesa i llocs de treball estables i dignes?
¿Quin model alimentari es promou, si en més de potenciar productes de la terra, de la pagesia i de les botigues del poble, impulsem l’aparició de grans empreses de menjar ràpid envasat, congelat i importat des de l’altra punta de món, de dubtosa qualitat i procedència? ¿Per què no promovem una alimentació ètica i saludable, basada en los productes del territori i que done diners a la gent d’Amposta, en lloc de donar-los a una multinacional nord-americana que d’ètica o saludable no en té res?
¿Quin model d’oci i quins valors per la a gent jove promou l’Ajuntament, establint una macrozona comercial com a lloc d’esbarjo? Per què no es potencien Casals Juvenils o una Programació Cultural atractiva per a la joventut, que no implique necessàriament consumir per passar-ho bé i que aporte un creixement personal alhora que diversió?
En temps de crisi l’Ajuntament s’hauria de dedicar a promoure un altre tipus de model, en més de promoure projectes faraònics que a la pràctica només portaran diners als quatre de sempre.
I si ells no ho fan, haurem de començar construir-ho natros

L'alcalde d'Amposta rectifica i diu que el jove mort en ser precipitat d'un tercer pis no tenia antecedents

DIARI DE TARRAGONA

Per tot plegat, l'alcalde ha fet pública la seva disculpa amb els familiars de la víctima.

L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha fet públic un comunicat rectificant el contingut de les seves declaracions a l'ACN en les quals assegurava que el jove lituà de 22 anys mort dissabte a la matinada en ser precipitat des del balcó d'un tercer pis tenia antecedents per petits robatoris en cotxes. Ferré ha argumentat que la informació que va transmetre sobre els suposats antecedents de la víctima registrats per la policia local era 'errònia' i, de la mateixa manera, tampoc les queixes que hauria rebut la policia comunitària pel seu comportament en estat d'embriaguesa tampoc haurien tingut lloc.

Un ramader de l'Ebre acusa els diputats antitauris d''ignorants' del món taurí

DIARI DE TARRAGONA
'Senyors que volen abolir les curses seran uns líders en moltes matèries, però són uns ignorants del tema i moral i intel·lectualment no poden jutjar sobre un tema que desconeixent'. Així ho ha dit el ramader de les Terres de l'Ebre Pedro Fumadó en la seva intervenció al Parlament'.
Fumadó, conegut per 'lo Xarnego', ha carregat contra tots els contraris a les curses de toros i ha afirmat que el Parlament no té potestat per legislar al respecte. 'Mentre a una plaça de bous i a una de carros entra una persona voluntàriament i s'ompli de gent' no es pot prohibir, ha assegura el ramader, qui creu que si l'expresident Companys aixequés el cap moriria de nou al veure el debat antitaurí.

Segons Fumadó, 'prohibir les curses de braus és la sentència de mot de la raça del bou brau. Els polítics que volen votar a favor de la ILP ho faran perquè s'anomena la 'Fiesta Nacional' i per això no queda bé dins del nacionalisme'. 'Alguns que volen votar en contra de les curses no estimen el bou brau', ha manifestat. Ha explicat que la ramaderia de la seva propietat va ser creada el 1891.

LA (I) RESPONSABILITAT DE L’ALCALDE

En fullejar la revista Amposta, si ens hi fixem bé, veurem els “crèdits” on hi surten els responsables de la publicació. El director, com és costum, és l’alcalde de la nostra ciutat i, els sotsdirector, el regidor de Noves Tecnologies i Mitjans de Comunicació.
El director, con a tal, és el responsable (i se’n ha de fer de responsable) del contingut de la revista, en excepció, evidentment, d’aquells escrits en forma de cartes al director o articles d’opinió que estan signats. Malgrat això, també és el responsable de que la Revista Amposta serveixi per al que ha de servir (a saber, i sobre tot, per a divulgar l’actualitat municipal) i ha d’evitar determinades coses, com per exemple, insults i comentaris desagradables que puguin contenir les cartes i els articles d’opinió signats.
Al número 501 de la primera quinzena de gener de 2010, a la pàgina 10 i dintre de “l’espai de CiU”, hi ha uns “article d’opinió” titulat “Les misèries dels socialistes Ampostins” i signat per “Joan Ma Roig. Ex alcalde – Senador” (està ficat igual que a la RA) A l’escrit, el senador, també ens desqualifica, així com a la nostra publicació (4 Cantons) de la que diu que n’és un pamflet.
El govern de la Generalitat Valenciana és, juntament amb el de Madrid, els que més pressió exerceix al seus mitjans de comunicació. Hi ha una anècdota molt gràfica i entenedora de la seva manera d’actuar. Quan el Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) va absoldre el president Francisco Camps, el Canal 9 va donar la notícia amb tota mena de detalls. Però quin era el problema? El problema és que mai havia parlar de la imputació del president a la trama Gürtel que va esquitxar càrrecs del PP de mitja Espanya.
Amb la publicació de l’escrit del senador, la Revista Amposta fa una cosa força semblant. Si mai ha publicat les notícies de que “El regidor d’Urbanisme va reqüalificar terrenys on tenia interessos” o “Un jutge critica els interessos urbanístics de Joan Maria Roig, exalcalde d’Amposta i Senador” (notícies que sí va publicar el diari el Mundo el 20 de novembre de 2009 i 20 de novembre de 2006, respectivament), com publica el “desmentit” del senador? Molts dels lectors de Revista Amposta, amb tota seguretat, no podran jutjar la veracitat del contingut de l’escrit si, abans, no han llegit per ells mateixos la notícia que va difondre un mitjà de comunicació d’àmbit nacional. És més, l’exalcalde i el exregidor van denunciar per mentiders els periodistes del citat rotatiu i, un jutge els va absoldre de l’acusació.
A Amposta, la federació que dóna suport el govern municipal Convergència i Unió (CiU) ja edita de tant en tant (tampoc li fa falta fer-ho amb una major periodicitat, ja que per això ja tenen la Revista Amposta) un publicació anomenada “Fem Ciutat” on expliquen l’acció de govern municipal. Aquesta publicació hauria estat ideal per a que el senador s’hagués pogut esplaiar “amb ganes” dels socialistes ampostins i de 4 Cantons, però l’alcalde, com a director de RA li va permetre fer-ho a una revista municipal feta per a la gent d’Amposta i pagada amb diners municipals, amb l’aportació dels lectors i subscriptors.
Quan al ple del mes de desembre, l’alcalde, va negar als partits de l’oposició municipal d’Amposta (PSC i ERC) poder formar part del consell de Redacció de la RA, possiblement ja sabia el perquè ho feia: “Per poder seguir-la usant com un eina útil per lloar tota mena d’actes que organitza el propi ajuntament (a qui molts confonen amb l’equip de govern) i sortir-ne a les fotos, en beneficis partidistes i electoralistes”.
Si es tractés d’un altre mitjà informatiu, la publicació d’un escrit com aquest comportaria la depuració quasi que immediata del responsable que l’ha permès. Hi haurà depuracions al si del consell de redacció de la Revista Amposta. Des del PSC ho posem en dubte.