dimarts, 28 de juliol del 2009

Amposta treu la medalla d'or a Franco però manté carrers amb noms feixistes

AMPOSTA - ROSER ROYO

L'Ajuntament no canviarà el nom del carrer Ruiz de Alda perquè els veïns s'hi oposen.
L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir, per unanimitat de tots els grups polítics, la retirada de la medalla d'or al dictador feixista Francisco Franco, atorgada per la ciutat el 1963 juntament amb la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Així, tots els grups amb representació al consistori (CiU, EA-ERC i PSC) van donar suport a una moció presentada per EA-ERC. «Ho fem per respecte als valors democràtics i a les persones represaliades per la dictadura», va dir la portaveu republicana, Marta Cid, que també va aprofitar per lamentar que l'Ajuntament encara no haja substituït els noms feixistes d'alguns carrers com el de Ruiz de Alda.
El 21 d'abril de 1963, en commemoració de 25è aniversari de l'«alliberament» de la ciutat, l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la concessió al dictador Francisco Franco de la medalla d'or de la ciutat i la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Ara, 46 anys després, l'Ajuntament democràtic de la capital del Montsià ha aprovat retirar aquests distintius al dictador i traslladar aquest acord a la Fundació Francisco Franco, que encara els està difonent a través de la seua pàgina web. En el ple d'ahir es va aprovar aquest acord arran d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC). La seua portaveu, Marta Cid, va destacar que és un acord que fa complir la llei de la memòria històrica i que és un acte de justícia envers els represaliats per la dictadura. Així, a Amposta, entre el 1938 i el 1945, es van afusellar 14 persones i 104 van ser processades. L'acord es va aprovar per unanimitat «com no podia ser d'altra manera», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré (CiU). Per la seua banda, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va aprofitar perquè l'Ajuntament organitzés un acte d'homenatge als ampostins que van combatre en la Guerra Civil espanyola i també als brigadistes que van morir la nit del 26 de juliol del 1938 quan creuaven l'Ebre per Campredó durant l'ofensiva republicana. Tant Espanya com Cid van lamentar que es mantinguessen encara els noms feixistes d'alguns carrers de la ciutat, com el de Ruiz de Alda (un dels fundadors de la Falange) o el de García Morato (aviador de l'exèrcit franquista). L'alcalde, Manel Ferré, va recordar que es va iniciar un procés participatiu i que la gran majoria dels veïns enquestats que viuen en aquests carrers es van oposar al canvi de nom «pels problemes burocràtics» que els ocasionaria. Per tant, Ferré va afirmar que l'Ajuntament no es planteja a curt termini substituir aquests noms.
Picabaralla per l'A-68
En el ple d'ahir no va haver-hi unanimitat en relació amb la moció presentada per CiU sobre la sortida per Vinaròs de l'A-68 o autovia d'Aragó. Concretament, la proposta de CiU defensa l'opció catalana, que proposa fer sortir aquesta autovia per l'N-420 i demana a Foment que es replantegi la decisió, alhora que insta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a intercedir davant el Ministeri de Foment i a «deixar de banda interessos partidistes». Tant el PSC com ERC es van abstenir «per la forta càrrega política» del text i es van remetre a la moció unitària que la setmana passada va aprovar l'Idece, en què es demana el desdoblament de l'N-420 i de l'eix de l'Ebre i millores en la C-43 de Gandesa a Benifallet. L'alcalde, Manel Ferré, va qualificar d'«enganyifa» per a les Terres de l'Ebre l'opció de Foment.

dijous, 16 de juliol del 2009

Absolen dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament

EL PUNT
Amposta El jutjat d'Amposta ha absolt els dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament d'Amposta de fer pintades al mobiliari urbà. Concretament, es demanava per a ells 900 euros de multa. L'òrgan judicial els va citar dimarts i un grup de persones van acudir als jutjats d'Amposta per donar-los suport. L'organització juvenil ha sostingut des del primer moment que l'Ajuntament no tenia proves contra ells i l'acusa d'antidemocràtic.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Absolts Alba i Miquel, Maulets denunciats per l'Ajuntament d'Amposta


El passat dimarts 14 de juliol va celebrar-se el juí contra Alba i Miquel, dos militants de l'assemblea Maulets del Montsià que van ser denunciats per l'Ajuntament d'Amposta acusats de deslucimiento de bienes públicos . L'acusació de l'Ajuntament no tenia cap fonament, ja que l'única prova de que disposaven era un esprai lila que van trobar escorcollant Alba mentre passejava. Tenint en compte que les pintades de les quals se'ls acusa eren fetes amb color negre, i que la mateixa policia local va declarar que els identificaven "perquè sabem que sou de Maulets", des de l'assemblea de Maulets del Montsià entenem el juí com un intent més de silenciar les joves veus dissidents del poble. L'intent, però, ha estat infructuós: els dos Maulets han estat absolts.



El juí estava programat a les 12:25, i ja des de les 12 hi havia un grup de persones a fora donant suport als acusats, que ha estat identificat pels Mossos d'Esquadra. Un cop ha començat el juí ha desplegat diverses pancartes que feien referència a l'actitud caciquista i censora de l'Ajuntament i a l'innocència dels acusats, i demanant la dimissió de l'alcalde, Manel Ferré, i el regidor de governació, Josep Garriga, màxim artífex de la cacera de bruixes que patix l'assemblea. Els càntics de suport i solidaritat han travessat els murs dels jutjats d'Amposta, inflant d'ànims als jóvens que estaven sent jutjats en aquell mateix moment.

Finalment, al cap d'aproximadament una hora han sortit els dos acusats, que han anunciat que havien estat absolts pel jutge, davant l'absoluta manca de proves i l'absurditat de la denúncia.



Des de l'assemblea de Maulets del Montsià volem manifestar la nostra alegria per la sentència d'innocència dels nostres companys i agraïr el suport que hem rebut de moltes i diverses persones del poble, així com de col·lectius i organitzacions d'arreu del país. Anunciem, finalment, que continuarem amb la nostra tasca diària, amb ànims renovats i amb l'objectiu de fer saber a tothom el tarannà caciquista i antidemocràtic de l'Ajuntament.

Prou censura, CiU cacics!

(El text i les fotos han estat cedides per Maulets d'Amposta)

divendres, 10 de juliol del 2009

ROIG PASSA AL ATAC


PUBLICAT A MÉS EBRE

«Tot això és una trama que busca fer xantatge a l’Ajuntament d’Amposta», Roig.
Una terrible confusió de noms destapa una rivalitat polític-històrica a la ciutat d’Amposta.


La prevaricació urbanística i els pressumptes tractes de favor, venent sent un tema de conversa molt habitual, i una constant a l’hora d’acusar a polítics i empresaris.


Així el passat dilluns, 29 de juny, tornava a reactivarse una possible activitat fraudulenta a nivell urbanístic a les Terres de l'Ebre, més concretament al municipi d'Amposta, quan un mitjà de comunicació de la zona parlava que la fiscalia de Tarragona havia trobat indicis delictius, comesos per l'ex-alcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Dues setmanes després, és el propi Roig, qui surt en la seva defensa, davant del que ell cataloga de «trama que busca fer xantatge a l'Ajuntament d'Amposta».
«Quan jo era alcalde entenia que aquest tipus d'actuacions cap a la meva persona eren un peatge a pagar, però ara les circumstàncies són unes altres i aquest cop aniré a per ells». Roig defensa la seva innocència de manera contundent, «sóc innocent i ho demostraré».

Alhora que manifesta que les últimes actuacions en contra de la seva persona les ha capitanejat l'empresari aragonès, José Antonio Navarro Algarate, «porta molts anys intentant que l'Ajuntament li legalitzi una obra que a criteris urbanístics de la ciutat presenta punts que s’han de modificar ». Però el senador no concentra les seves acusacions en la persona de Navarro sinó que va més enllà: «aquest empresari ha rebut informació falsa facilitada pel que jo anomeno garganta profunda, el socialista ampostí, Rafel Serret, un home que pel que sembla té alguna cosa personal contra mi». Però no es queda aquí i sense pèls a la llengua, Roig afirma que: «darrera de totes aquestes accions hi ha el partit socialista d'Amposta que sempre ha buscat tindre l'Ajuntament i que mai ha pogut amb mi. El que no entenen és que jo ja no estic». Per finalitzar afegint «si la Fiscalia s'ha reactivat amb un assumpte que ja havia estat arxivat és al meu parer perquè ha hagut un toquet des de Madrid». Però lligat amb l'assumpte de la Fiscalia, es filtrava aquesta setmana un document que va estar enviat pel mateix empresari Navarro al Senat, amb la intenció que aquest ens inactivès en el càrrec a Roig, per incompatibilitat d'activitats. Però en l'afany, segons aquest de voler acusar-lo, el document s'ha fonamentat en una terrible confusió per a la part acusadora, ja que no és la mateixa persona.

Casualitats de la vida, la persona que els redactors del document pensaven que era el senador, guarda molta similitud amb el nom ja que la persona investigada respón al nom de Joan Grau Roig i no Joan Roig Grau, l’ex-alcalde. Segons Roig, la confusió ha pogut vindre donada, perquè «van poder observar que l'empresari de Barcelona, formava part d'una societat que rep el nom de Túnel Tosses, Concesionario del Estado, una concessió de l'Estat als Pirineus». «Com és pot arribar a tal grau d'ignorància», conclou Roig davant el fet que el document també involucra als seus dos fills. Quant a les activitats que el senador realitza, aquest ha volgut puntualitzar que totes estan degudament declarades i aprovades en ple «sóc molt pulcre en tot això, perquè sinó, en coses així et poden agafar». Quant al vuitè punt del document que Navarro va fer arribar al Senat se l'acusava de que fos soci del 50% i administrador solidari de la societat mercantil Amposta Capital, S.L. Roig afirma que és així, i que això no incorreix en cap il·legalitat perquè «Amposta Capital és una societat que pretén impulsar la ciutat d'Amposta a través d'iniciatives culturals, però això no té res que veure ni amb Tosses, ni amb SOGEST, ni amb la Capilla Sixtina» i a banda «el Senat diu que un senador pot realitzar altres activitats, sempre i quant aquestes no facin negoci amb l'Estat». El pròxim pas de Roig és presentar una querella criminal per injúries i calumnies contra Antonio Navarro Algarate i també amb la intenció de descobrir les pressumptes connexions polítiques a Amposta que s'hi amaguen al darrera. Quant a la seva situació al Senat, Roig comenta que està tranquil «i em poso a la seva total disposició, a més d'autoritzar a que es facin públiques les meves activitats i patrimoni».

(La fotografia està feta d'aquesta mateixa setmana al polígon industrial de l'Oriola i com es pot veure hi surt el logotip d'Amposta Capital. No té res a veure amb la "promoció de la cultura" com afirma el senador d'España.



Publicat el 10-07-2009 per DM