L'Ajuntament d'Amposta aprova un pressupost de «contenció» que puja a 26,7 milions d'euros

EL PUNT.- La millora de la urbanització Eucaliptus serà la principal inversió el 2010

Amposta - LURDES MORESO Amposta

El ple de l'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir el pressupost del 2010, que serà de 26,7 milions d'euros i que en destinarà 7,4 al capítol d'inversions. «És un pressupost valent, pragmàtic i ajustat a la situació econòmica», va dir l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré. La principal actuació que s'abordarà serà la millora de la urbanització Eucaliptus, amb un pressupost de 4,5 milions d'euros. Els grups de l'oposició, ERC i el PSC, es van abstenir en la votació.

«Hem fet una previsió d'ingressos molt realista, tenint en compte que la fiscalitat d'Amposta és molt baixa», va assenyalar la regidora d'Hisenda, Isabel Ferré. Així, es preveuen pràcticament els mateixos ingressos que en l'exercici del 2009 i es destinaran 7,4 milions d'euros a inversions. «Invertirem en diverses urbanitzacions per millorar la qualitat de vida dels ampostins, impulsarem el comerç i el polígon industrial l'Oriola», va dir Ferré. El govern ampostí ha decidit emprendre el 2010 la millora de la urbanització Eucaliptus, un projecte que s'arrossega des del 2004 i que consisteix en la reposició dels serveis de clavegueram, enllumenat i posada en marxa d'una depuradora, entre altres actuacions. La urbanització, que es va construir a finals de la dècada dels anys seixanta, té 160 xalets i 300 aparcaments i encara hi ha carrers pendents d'asfaltar.

Tot i que el govern local sosté que la fiscalitat de l'Ajuntament d'Amposta és baixa, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va criticar l'augment de l'IBI dels darrers anys. «No veiem una política d'optimització de recursos, hi ha serveis de l'Ajuntament que generen dèficit», va manifestar Espanya, que també va reclamar més suport municipal a les entitats culturals i esportives. Amb tot, el PSC va abstenir-se en la votació del pressupost del 2010. «En moments de crisi com l'actual no volem posar pals a les rodes a cap projecte», va dir el portaveu del PSC. També el grup d'ERC es va abstenir i va proposar un sistema per poder estalviar o per gastar de manera més eficient. «S'hauria de fer una auditoria per avaluar com es fan les compres de l'Ajuntament», va explicar el portaveu d'ERC, Carles Gonzàlez.

Inversions a 1 euro

El pressupost d'Amposta del 2010 inclou un seguit de partides amb una dotació d'1 euro, amb la voluntat que els projectes es puguin executar si durant l'any es genera superàvit. Entre aquestes actuacions hi ha la renovació de les baranes de l'avinguda Santa Bàrbara, la zona de vianants del carrer Major i la rehabilitació d'àrees de jocs infantils, entre altres.

INVERSIONS 2010
Urbanització Oriola
151.223,14 euros
Urbanització carrers Miquel Granell i Cervantes
888.356,19 euros
Nova fase carril bici
90.000 euros
Urbanització Cementiri
1.000.000 euros
Urbanització Eucaliptus
4.500.000 euros
Adquisició de terrenys per a l'ús general urbans
25.000 euros
Renovació mobiliari urbà
35.000 euros
Monument al regant
30.000 euros
Monument homenatge a la música
60.000 euros
Adquisició de terrenys per a l'ús general rústics
250.000 euros
Baranes avinguda de Santa Bàrbara
1 euro
Connexió elèctrica polígon l'Oriola
1 euro
Tancament accessos parc de Xiribechs
1 euro
Zona de vianants carrers Pelai i Ataulf
1 euro
Àrees de joc infantil
1 euro

Sis veïns d'Amposta feien torns per vendre droga les 24 hores del dia

EL PUNT
Es van desmantellar sis punts de venda d'estupefaents.
Amposta Una investigació de dos mesos de durada portada a terme pels agents de la Policia de la Generalitat del Montsià els ha permès desmantellar sis punts de venda de substàncies estupefaents al barri de Sant Cristòfol d'Amposta, així com la detenció de sis persones i la imputació de quatre més per un delicte contra la salut pública. A partir de les gestions dutes a terme pels Mossos d'Esquadra, que van tenir la col·laboració de la policial local, es va comprovar que a la zona on es va centrar l'operació hi havia un mínim de sis domicilis on es comercialitzava droga al detall. Els acusats no hi vivien habitualment, si bé havien establert uns torns amb l'objectiu que la venda d'estupefaents en aquests immobles fos continuada les 24 hores del dia. Havien establert, a més, fortes mesures de seguretat per evitar ser descoberts pels cossos policials. En l'escorcoll dels domicilis, els efectius van comissar, entre altres, 160 paperines amb cocaïna, 1.800 euros i bàscules de precisió. Els sis arrestats van passar a disposició judicial el dia 5, i després de declarar, quatre van ingressar a la presó de manera provisional.

El PSC de l'Ebre dóna suport a les tradicionals festes dels bous

Es reuneix amb l'Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre

El PSC de l'Ebre dóna suport a les festes dels bous en considerar que es tracta d'una expressió del nostre patrimoni cultural i festiu. Així ho va traslladar ahir al president i membres de la recentment constituïda Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. A la reunió, hi van assistir, entre altres, el president d'aquesta entitat, Miquel Ferré i els principals responsables d'aquesta nova associació, així com els directors dels serveis territorials d'Agricultura, Antoni Espanya , i de Justícia, Federico Diego, i la diputada al Parlament de Catalunya Núria Ventura. En el transcurs de la reunió, els socialistes ebrencs van oferir el seu suport a l'entitat per tal de fer arribar la feina que estan fent.



Cal recordar que el 16 de desembre vinent el Parlament debatrà una esmena a la totalitat presentada pel Grup Socialista a la Iniciativa Legislativa Popular de prohibir les corrides de bous a Catalunya.

La sentencia ve de 'dudosa moralidad' la actuación del ex alcalde de Amposta

El tribunal carga contra la actitud de Joan Maria Roig ante una recalificación
ELMUNDO.es | Barcelona

Que un alcalde sea a la vez consejero de una promotora urbanística de su municipio, la misma empresa que se beneficia del intento del Consistorio de recalificar unos terrenos no urbanizables, puede no ser delito, pero al menos es de dudosa moralidad. Y que el concejal de Urbanismo de la localidad haya trabajado como abogado de la promotora y tenga una vivienda muy cerca de la zona a urbanizar que resultará beneficiada con la operación es también incuestionable.
Así lo ha manifestado un juez de Barcelona en una sentencia en la que absuelve a EL MUNDO de CATALUNYA de toda responsabilidad penal en relación a una denuncia por calumnias del senador de CiU y ex alcalde de Amposta Joan Maria Roig, y el ex concejal de Urbanismo Daniel Rius. Ambos llevaron al juzgado las noticias que destapó este diario en 2006 acerca de sus vinculaciones empresariales con la promotora de una urbanización en Amposta, a la que ambos cargos intentaron beneficiar con la recalificación urbanística de una zona que quería acometer el Consistorio.
De hecho, el juez también deja ir una crítica velada a Roig al subrayar que "sigue ostentando en la actualidad pese a su condición de senador diferentes intereses empresariales", aludiendo a su cargo en otra promotora, Club de Campo y Golf de Ronda.
La sentencia, del juzgado penal 4 de Barcelona, considera que «desde el punto de vista de la ética democrática» no parece ser conducta "muy adecuada y digna del respeto ciudadano, sobre todo si lo que se quiere transmitir a la ciudadanía son criterios de rigor y apariencia de legalidad" que se lleve a cabo una recalificación municipal "sobre un terreno extenso de uno de los concejales -o de su familia- del propio grupo político", de alguien que además ha sido el anterior alcalde de la localidad, "y que se apruebe la misma con ese voto del primer regidor municipal y que tiene además la máxima facultad de dirección del Ayuntamiento".
Durante el juicio, tanto Joan Maria Roig como Daniel Rius sostuvieron que sus cargos en la promotora Hort dels Capellans nada tenían que ver con sus funciones públicas, lo que al juez le llama la atención, "como si aquellos cargos empresariales pudieran calificarse de meramente honoríficos".
Así las cosas, la sentencia concluye que "se ha probado la vinculación de dichas personas públicas, cuyos cargos son de elección popular y deben rendir cuentas no sólo a sus electores sino también a los ciudadanos del municipio que gobiernan, con las empresas que ostentaban intereses empresariales y urbanísticos en el municipio".
El juez apunta que no es esencial que los terrenos sobre los que se plasmaban los intereses de la promotora fueran ya «urbanos, urbanizables o no urbanizables», porque en cualquier caso «fue necesario un cambio en el planeamiento que de alguna manera benefició» al ex alcalde y al que fuera concejal de urbanismo.
El juez rompe asimismo una lanza en favor de los medios de comunicación y de fiscales y jueces "gracias a cuyo trabajo", señala, «han salido a la luz muchas e importantes irregularidades jurídicas o de dudosa índole moral precisamente en el ámbito político municipal y especialmente por lo que se refiere a materia urbanística». Y además, añade, "es fácil establecer que los ciudadanos están muy interesados en conocer este tipo de cuestiones que afectan directamente a la buena o mala gestión de lo público", lo que convierte en necesarias estas noticias «en un contexto general de mala política urbanística y de necesaria persecución institucional de la corrupción - incluso moral o política, que no necesariamente penal- de este tipo de actuaciones".

CiU i ERC rebutgen investigar els convenis entre Amposta i la fundació Orfeó Català

El ple de l'Ajuntament d'Amposta va rebutjar ahir la moció del grup municipal del PSC, que reclamava una investigació sobre els convenis firmats entre l'Ajuntament d'Amposta i la Fundació Orfeó Català Palau de la Música. Tal com ja va avançar l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré ( CiU), divendres passat, l'equip de govern va votar en contra de la moció, i també ho van fer els regidors d'ERC, que consideren que els convenis entre el consistori i la Fundació Orfeó Català es van complir.

Amb tot, el portaveu del PSC a l'Ajuntament, Antoni Espanya , va explicar que el grup municipal socialista reclamarà als actuals gestors del Palau de la Música si realment els diners aportats pel conveni, que va durar onze anys, van arribar a l'entitat.

«Lamento que Convergència i Unió hagi capgirat la situació i ara faci creure que aquesta moció pretén embrutar el nom d'Amposta i anar contra les bandes de música», va manifestar Antoni Espanya , el qual sosté que l'únic punt que es va complir del conveni va ser l'actuació de la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, una vegada a l'any, al Palau de la Música. «Els convenis també incloïen una actuació anual del cor jove de l'Orfeó a Amposta i publicacions, uns acords que no es van respectar», va assenyalar el portaveu del PSC. En total, en onze anys l'Ajuntament d'Amposta va aportar 69.400 euros a la fundació Orfeó Català.

En el ple hi va assistir l'exalcalde d'Amposta, Joan Maria Roig, i també la presidenta de la Unió Filharmònica d'Amposta.

Ciu d'Amposta es nega a demanar explicacions als gestors del Palau sobre el destí de l'aportació econòmica feta per l'Ajuntament

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha lamentat avui que CiU s'hagi negat a demanar explicacions als gestors del Palau de la Música sobre la destinació de les aportacions fetes per l'Ajuntament a aquesta entitat. Els socialistes consideren que el vot en contra de CiU a la moció en què es demanava obrir una investigació per determinar el destí dels diners que el consistori va atorgar a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana arran dels convenis signats entre l'Ajuntament i aquesta entitat que pugen, segons el propi govern, a 69.400 euros, demostra poca voluntat de transparència per part del govern municipal. El PSC, que també ha lamentat el vot contrari d'ERC, creu que s'ha perdut una oportunitat de demostrar a la ciutadania que l'Ajuntament té cura de com es gasten els seus impostos, que vetlla per l'interès general de la ciutat i que contribueix a garantir la correcta administració dels cabals públics.

El portaveu del grup, Antoni Espanya, ha criticat també la tergiversació i la manipulació de la moció per part de l'alcalde en voler transmetre un contingut fals del perquè d'aquesta proposta. “Amb la demagògia i la manipulació a la qual ens tenen acostumats han estés que nosaltres presentàvem aquesta moció per difamar la nostra ciutat i les nostres entitats musicals. És una manera de fer política barroera i simplista”, ha assenyalat. Per aquest motiu, Espanya ha emfasitzat: “Les bandes de música i els ampostins i les ampostines rebran sempre el nostre suport. Les societats musicals de la ciutat tenen tot el nostre respecte i admiració per una trajectòria encomiable i perquè han estat sovint els principals ambaixadors de la nostra ciutat. Hem treballat i treballem pel seu futur i aviat es veuran els resultats de la nostra gestió. No admetem en cap cas la difamació del govern en aquest sentit”. Segons ell, aquesta es una manera de fer política des de la demagògia i emprant tècniques de distracció d'altres èpoques. “Si no s'atreveixen a obrir una investigació per qualsevol altre motiu, que no ens vinguin amb mentides i falses acusacions”.

Finalment, el PSC d'Amposta ha recordat que el principal objecitu de la moció, després que esclatés l'escàndol d'irregularitats a l'entorn de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, era confirmar la recepció de les quantitats aportades per l'Ajuntament. “Per tant, si tal com diuen no tenen res a amagar, es podia haver encarregat una auditoria per determinar si s'havien dut a terme els serveis acordats en convenis”. I és que, segons els socialistes, només s'ha complert al cent per cent un dels set compromisos estipulats, l'actuació anual de les bandes a l'auditori del Palau.

L'alcalde d'Amposta diu que es van complir els convenis amb l'Orfeó

EL PUNT
Amposta L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, va explicar ahir que els convenis entre l'Ajuntament i la Fundació Orfeó Català Palau de la Música es van complir, per la qual cosa rebutja demanar explicacions als actuals gestors tal com reclama el grup municipal del PSC en una moció que es debatrà en el ple de dilluns. Ferré va precisar ahir que l'aportació que va fer l'Ajuntament a la Fundació Orfeó Català va ser de 69.400 euros en lloc dels 51.400 euros que va dir el PSC, una quantitat que correspon a convenis que es van mantenir durant onze anys i que van ser aprovats per unanimitat pel ple de l'Ajuntament ampostí. A més, l'alcalde d'Amposta va detallar que les condicions del conveni incloïen una actuació de les bandes al Palau (la Unió Filharmònica i la Lira Ampostina), visites arquitectòniques a l'edifici que va projectar Domènech i Montaner, visites dels escolars d'Amposta i una actuació gratuïta del Cor Jove de l'Orfeó a Amposta. «Només per les actuacions el conveni ja valia la pena, ja que el lloguer de la sala gran del Palau costa actualment 12.000 euros», segons va assenyalar Ferré. «No tenim absolutament res a amagar», hi va afegir l'alcalde.

Per tot això, l'alcalde d'Amposta considera que no té sentit que l'Ajuntament es persone com a part afectada en el procés obert contra els antics gestors de l'Orfeó i el Palau Fèlix Millet i Jordi Montull pel desviament de fons de l'entitat.

«Embrutar el nom d'Amposta»

La moció presentada pel PSC a l'Ajuntament d'Amposta pretén, segons l'alcalde, «embrutar el nom d'Amposta». «Antoni Espanya aprofita el cas Millet per simple interès sense veure que fa mal a la ciutat d'Amposta, als músics de les bandes i a les entitats», va manifestar Ferré, amb relació a la investigació que ha proposat que es porte a terme el portaveu del PSC.

El PSC d’Amposta demanarà a l’Ajuntament que encarregui una auditoria per saber on han anat a parar els 51.400 euros aportats a la Fundació Orfeó Cata

El grup municipal del PSC a l’Ajuntament d’Amposta presentarà en el ple ordinari del proper dilluns una moció en la qual es demana a l’equip de govern que encarregui als serveis tècnics del consistori una auditoria dels serveis prestats per part de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música a l’Ajuntament d’Amposta en virtut del conveni de col·laboració per a la difusió de la música i de la cultura catalana, signat l’any 1997 i renovat fins al 2004. Durant aquest període la Fundació hauria ingressat de l’Ajuntament ampostí fins a 51.400 euros. El grup socialista reclama que es requereixi als actuals gestors de la Fundació la confirmació dels ingressos rebuts i, en cas de detectar-se alguna irregularitat, que l’Ajuntament d’Amposta es presenti com a part afectada en el procediment judicial obert contra els antics responsables de la Fundació, Fèlix Millet i Jordi Montull.
El conveni signat l’any 1997 pel llavors alcalde d’Amposta, el convergent Joan Maria Roig, i el fins ara president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Fèlix Millet, recollia que durant quatre anys l’ajuntament lliuraria 6.000 euros a la Fundació en concepte de difusió de la música i la cultura catalana i que preveia, entre d’altres, la realització de tot un seguit d’activitats conjuntes i de lliuraments d’entrades, publicacions i invitacions del Palau a l’ajuntament. Aquest conveni es va renovar l’any 2001 per quatre anys més amb una dotació econòmica anual de 6.600 euros. A més, l’any 2004 la junta de govern local va aprovar el pagament de 1.000 euros a la Fundació en concepte d’apadrinament d’un tub de l’orgue del Palau de la Música en motiu de la seva restauració.

El portaveu socialista, Antoni Espanya, ha explicat que davant el recent escàndol que ha afectat la Fundació i per respecte al fet musical de la ciutat d’Amposta demanaran a l’equip de govern aquesta auditoria. Espanya ha deixat clar que amb aquesta moció el grup socialista no busca treure un profit polític sinó mirar de saber i aclarir si els 51.400 euros que es van transferir des de l’ajuntament han arribat a la Fundació i si s’ha comés algun tipus d’irregularitat.

En el ple de dilluns el PSC d’Amposta presentarà una segona moció en la qual es demana instaurar la figura de l’acolliment civil dels infants a la ciutat mitjançant la redacció i aprovació d’un reglament regulador del registre municipal per aquest tipus de cerimònies.
CINTA BONET / ROSA GARCIA

El PSC d'Amposta demana una investigació sobre el destí dels 51.400 euros municipals aportats a la Fundació Orfeó Català

Tortosa (ACN).- El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta demanarà al ple del proper dilluns que el consistori obri una investigació per determinar el destí final dels 51.400 euros que el consistori va aportar a la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana mitjançant dos convenis signats amb l'entitat entre 1997 i 2004. La moció socialista reclama que els actuals gestors de la fundació confirmin els ingressos rebuts i que el govern municipal encarregui una auditoria sobre els serveis acordats i prestats per l'entitat en virtut dels convenis. En el cas de confirmar-se 'alguna irregularitat', el PSC demana que l'Ajuntament es personi com a part afectada en el procediment judicial obert.

El govern de CiU ha apujat un 70% l'IBI urbà en els darrers deu anys a Amposta

El grup municipal socialista lamenta que no s'hagi aprovat la seva proposta de rebaixar-lo en un 6 % per al 2010



El grup municipal socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha lamentat que el govern de CiU no hagi tingut en compte la seva proposta de rebaixar en un 6 % l'Impost de Béns i Immobles (IBI) després que durant els darrers deu anys se n'hagi produït un increment del 70%. “Enguany, atenent l'escenari important de crisi que afecta moltes famílies ampostines havíem reclamat que s'apliqués una rebaixa de l'IBI del 6%, passant del 0,89 al 0,83” , ha explicat el portaveu del grup, Antoni Espanya , que ha lamentat que l'alcalde, Manel Ferré, n'hagi fet “cas omís”. Segons Espanya, això demostra que la seva preocupació no és apretar-se el cinturó en temps de crisi com tothom “sinó disposar de més diners per continuar incrementant la plantilla de personal de la seva confiança i gastant descontroladament en béns i serveis, molts d'ells imprescindibles”. I, a més, ha lamentat, “tot a costa de la butxaca del sofert contribuent ampostí”. D'aquesta manera, els socialistes ampostins han votat en contra del projecte d'ordenances.



L'IBI és l'impost municipal que finança la major part de la despesa corrent als ajuntaments. Però tot i que el 2009 la previsió recaptatòria de l'IBI urbà a Amposta va ser de 4.500.000 euros, aquest no va arribar a cobrir el 25% de la despesa corrent. Això obliga, segons Espanya, al govern a fer diversos “malabarismes” per fer front a a una despesa “poc controlada” que creix any rere any, finançant així part de la despesa corrent amb ingressos de caràcter extraordinari, com el de construccions o apujant de forma continuada l'IBI urbà. “D'aquesta manera hem comprovat que en els darrers deu anys aquest import ha pujat una mitjana de 7 punts anuals, mentre que el cost de la vida o l'IPC ha augmentat només 3 punts”, ha denunciat Espanya, que, a més, ha afegit: “I si ho ampliem al període 1996-2009, és a dir, els darrers quinze anys, la pujada ha estat del 102%”. L'exemple d'això es pot trobar en el cas d'una persona que l'any 1999 pagava 200 euros l'any per un pis estàndard i ara en paga 340, 140 euros més. Si s'hagués aplicat l'IPC estrictament, n'hauria de pagar 260, és a dir 80 menys.



Per aquest motiu, el portaveu socialista ha criticat les excuses donades per l'alcalde per no fer cas a la seva proposta, tot al·legant que no són són ells qui pugen l'impost, sinó que és la revisió cadastral la que el puja automàticament un 6 %. “Això no és així, perquè, si l'equip de govern vol, té mitjans per modular aquesta pujada automàtica rebaixant el tipus a aplicar. I així ho va fer l'any previ a les darreres eleccions municipals quan va reudir el tipus més d'un 3%”, ha recordat Espanya.



Els socialistes ampostins han reclamat avui més transparència també en la política de personal a l'Ajuntament, un capítol que enguany (l'any passat es va apujar un 11% respecte al 2008) ha representat una despesa de 9,1 milions d'euros, el 50% de les despeses corrents de l'Ajuntament. “Hem repetit en moltes ocasions que aquesta elevada xifra justificaria la creació d'una gerència específica de recursos humans per optimitzar aquesta important àrea de despesa del consistori i a la vegada fer-la més transparent”, ha detallat Espanya. I és que per als socialistes s'està produint un “clar abús en les contractacions d'urgència que acaben sent personal interí indefinit”.



Finalment, el PSC ampostí considera oportuna també la creació d'una central de comptes i serveis per tal d'aprofitar al màxim la despesa corrent en l'apartat de compres i serveis, que representa un 35% de les despeses corrents de l'Ajuntament.



Amposta-Terres de l'Ebre, 9 d'octubre de 2009.

L'Ajuntament d'Amposta ha apujat un 70% l'IBI en els últims deu anys

Amposta - LURDES MORESO
El ple de l'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir els preus públics i les ordenances fiscals del 2010, amb el vot en contra dels dos grups de l'oposició (ERC i PSC). Tot i que la major part dels impostos es congelen, el grup socialista va denunciar que en els últims deu anys el govern ampostí ha apujat un 70% l'impost de béns immobles (IBI) i va reclamar que per l'any vinent s'aplique una rebaixa de l'IBI del 6%. «L'Ajuntament no apuja l'IBI, el que s'incrementa és el valor cadastral a causa de la revisió que es va dur a terme el 2004 i que es va decidir aplicar de manera progressiva durant deu anys en lloc de repercutir l'augment als ciutadans en un any», va manifestar la regidora d'Hisenda de l'Ajuntament d'Amposta, Isabel Ferré. En aquest sentit, el govern ampostí sosté que les ordenances municipals «no poden ser més ajustades». «En temps de crisi no es poden apujar els impostos i d'aquí a uns mesos presentarem un pressupost encara més auster que el de l'any passat», va assenyalar Ferré. Amb tot, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va insistir que l'equip de govern pot modular la pujada automàtica del valor cadastral i rebaixar el tipus a aplicar. «La seua preocupació no és la d'estrènyer-se el cinturó en temps de crisi, sinó la de disposar de més diners per continuar incrementant la plantilla de personal de la seua confiança i gastar sense control en béns i serveis», va assenyalar Espanya. En aquest sentit, el PSC va demanar més transparència en la política de personal, un capítol que representa una despesa de 9,1 milions d'euros.

A banda de l'IBI, s'incrementarà un 2% el rebut de les escombraries, a més d'un altre 2% el de l'aigua per l'increment de l'energia elèctrica. També s'apujarà la taxa d'ocupació de la via púbica, un 10%, per rebaixar la forta demanda existent tant de guals com de parades. Per la seua banda, el grup d'ERC va rebutjar les ordenances perquè no ha participat en la seua elaboració. «No es posa en dubte que siguin ajustades, però no hem participat en l'elaboració d'aquestes taxes tot i que així ho vam demanar», va manifestar el regidor d'Esquerra, Carles González.




IMPOSTOS I TAXES
Escombraries
Puja un 2% respecte del 2009, tot i que el Consorci de Gestió de Residus planteja un augment del 5%, el 3% restant l'assumirà l'Ajuntament
Taxa d'ocupació de la via pública (guals permanents i parades mercat ambulant)
S'augmenta un 10% per rebaixar la forta demanda existent
IBI
Bonificacions d'entre un 10% i un 50% en funció del valor cadastral de l'habitatge
L'increment del valor cadastral fa pujar l'IBI un 7%
Obertura d'establiments amb més de 50 treballadors
Es bonifiquen
Resta impostos
Es congelen

La comunidad científica insiste en que el proyecto de Los Merinos entraña un “grave peligro de alteración de los ecosistemas”

(Hi té -o al menys hi tenia- interessos Joan Maria Roig)
(Publicat a la revista El Observador de Málaga)

Un INFORME de las universidades de Oviedo y Zaragoza reclama una “amplia” de protección de los acuíferos y alerta de “un empeoramiento de las aguas”

09/10/09. Medio Ambiente/ Merinos. “El desarrollo de los proyectos urbanísticos contemplados para esta zona (en referencia a la Sierra de Los Merinos-Ronda y Cuevas del Becerro) entrañaría un grave peligro de alteración de los ecosistemas. En la Sierra de las Nieves alteraría visiblemente el equilibrio entre población y naturaleza que en la actualidad posee este paraje”. Así de contundentes son las conclusiones del Estudio geológico e hidrogeológico que sobre este entorno han desarrollado los doctores en Geología de la Universidad de Oviedo Eduardo Menéndez Casares y Beatriz González Fernández y el catedrático de Hidrogeología de la Universidad de Zaragoza Javier Martínez Gil, que EL OBSERVADOR / www.revistaelobservador.com le ofrece íntegro AQUÍ para su consulta.

ESTE estudio –consultar AQUÍ- analiza en 60 páginas, con numerosos cuadros, tablas y fotografías, las características geológicas y hidrogeológicas del lugar, así como los riesgos que acarrearía el desarrollo de los proyectos urbanísticos de Merinos Norte, Carrasco y Parchite para las poblaciones de la comarca. Los municipios de El Burgo, Cuevas del Becerro, Serrato, Setenil de las Bodegas, Arriate y Ronda serían los perjudicados directos.

NO obstante, según este informe, también los vecinos de Málaga resultarían afectados por el anunciado “empeoramiento de la calidad de las aguas” del que alertan sus autores, ya que algunos de los manantiales en peligro proporcionan caudales a los embalses de Guadalhorce, Conde de Guadalhorce y Guadalteba, que abastecen a la capital malagueña.

ATENDIENDO al tipo de rocas, los especialistas han diferenciado dos clases de acuíferos en la zona. El primero de ellos, compuesto principalmente de piedras calizas, se alimenta de aguas de lluvia y drena en cuatro manantiales: El Cañamero, El Barranco de Palomeras y El Nacimiento (Carrizal). El segundo, además del agua de lluvia, recibe recarga del primero y de otros vecinos y filtra hacia los caudales de La Velilla y La Mina.

DE construirse las urbanizaciones de Merinos Norte y Carrasco, el “grado de vulnerabilidad frente a la contaminación” del primero de los acuíferos sería “alto-muy alto”, dado que el proceso de erosión del agua en la caliza está muy avanzado. Por eso, los científicos recuerdan que el lugar “debería estar sometido a una protección estricta mediante la creación de perímetros de protección de los manantiales y un control estricto de los vertidos”. Y añaden, que dentro de esa área de seguridad “habrían de estar restringidas todas las actividades y usos susceptibles de contaminar, tales como urbanizaciones, campos de golf, etc”.

ADEMÁS, el informe advierte de que, debido a la conexión hidráulica existente entre ambos acuíferos, “cualquier perturbación” que se produzca en el primero podría afectar también al otro, del mismo modo que las extracciones de agua “prevista mediante sondeos en la urbanización proyectada”, produciría una “disminución” del caudal de drenaje de dicho acuífero, así como, indirectamente, del segundo.

LOS científicos son claros a la hora de referirse a la posible contaminación de estas aguas. “Los excedentes de riego de los campos de golf previstos, al contener elevadas concentraciones de fertilizantes y plaguicidas destinadas al mantenimiento del césped, así como otros posibles vertidos que se puedan producir sobre el acuífero, tendrán un impacto negativo sobre la calidad de las aguas”. Así, pese a que la vulnerabilidad del segundo acuífero es “baja-media”, aseguran que éste podría contaminarse si se produjera un vertido, ya que ambos están comunicados.

LA disminución de los caudales habituales durante las etapas de estiaje, los impactos ocasionados por la actividad humana y los efectos del cambio climático son otros de los argumentos esgrimidos en este informe al que ha tenido acceso EL OBSERVADOR para desaconsejar la ejecución del proyecto. Junto a esto, recuerdan la conveniencia de preservar esta zona de la Serranía de Ronda, al formar parte de la Reserva de la Biosfera de la Sierra de las Nieves.

ESTE documento se suma a otros realizados desde otras administraciones públicas como la Diputación, la Consejería de Medio Ambiente o la antigua Confederación Hidrográfica (actual Cuenca Mediterránea Andaluza) en los que ya se ponía de manifiesto las graves repercusiones que tendría el proyecto.

EN un comunicado conjunto hecho público ayer, Silvema, la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua, el Grupo de Trabajo Valle del Genal, la Plataforma Arriateña en Defensa del Agua y Coag-Málaga han anunciado que aportarán este nuevo estudio científico al proceso judicial abierto por el caso, así como a las delegaciones provinciales de Ordenación del Territorio, Medio Ambiente, Agricultura y todas aquellas que puedan estar relacionadas con la materia.

EL contenido de este informe se ha hecho público tan sólo un día después de que se filtrara a los medios de comunicación la decisión de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía (TSJA) de rechazar el recurso planteado por la Federación de Ecologistas en Acción de Andalucía en el que pedía la suspensión cautelar del plan parcial del proyecto de Los Merinos. Esta actuación prevé la construcción de dos campos de golf y uno de prácticas, tres hoteles de cinco estrellas, 800 villas de lujo, un club hípico, un colegio de alto nivel, una residencia para la tercera edad, un polideportivo y la venta de 442 parcelas con una media de 7.500 metros cuadrados de extensión.

PUEDE ver aquí otras noticias relacionadas en el Los Merinos:
- 22/09/09 El juez archiva la querella por calumnias e injurias de los promotores de Merinos que exigían 6 millones de euros a EL OBSERVADOR
- 17/09/08 La Sexta Noticias define Los Merinos como “una de las mayores barbaridades perpetradas en la historia ecológica de España”
- 24/07/08 El alcalde de Ronda degrada en tres ocasiones a un policía local que ha recibido ocho denuncias judiciales relacionadas con el caso Merinos en lo que califican como una persecución personal
- 17/07/08 “Primero te cuento el tema y después vemos lo que ponemos o no ponemos en la noticia”, sugiere a EL OBSERVADOR el concejal de Ronda Cañestro sobre el incidente que provocó con la Policía Local

S'incrementa el nombre de queixes veïnals a Amposta per conductes incíviques

El defensor de la ciutadania demana més policia de barri
EL PUNT. LURDES MORESO. La seu de la policia local és al carrer Barcelona.

Amposta El defensor de la ciutadania d'Amposta, Eloi Toldà, va atendre el 2008 un total de 280 queixes, 227 corresponents a l'administració municipal i 53 a litigis entre particulars. Toldà ha detectat un increment del nombre de queixes veïnals per conductes incíviques, soroll, brutícia, vandalisme, per la qual cosa reclama al govern local que hi hagi més policia de proximitat.

«Crec que és necessari augmentar els efectius de la policia comunitària atès que s'ha incrementat el nombre de queixes per conductes que creen problemes entre veïns», assenyala el defensor de la ciutadania en el seu informe. Una reivindicació que també fan seua els dos grups de l'oposició (ERC i PSC). «El desplegament dels Mossos d'Esquadra pot permetre una reorganització de la policia local», va manifestar la portaveu d'Esquerra d'Amposta, Marta Cid. Precisament ahir es van inaugurar les noves dependències de la policia local, emplaçades al carrer Barcelona. Es tracta d'un local de 380 metres quadrats on hi haurà la plantilla de policia formada per 38 agents (que fins ara estaven als baixos de l'ajuntament) i on s'han invertit 200.000 euros. Hi ha una sala de coordinació operativa (amb la recepció i la centraleta), una oficina d'atenció al ciutadà, uns vestidors, un magatzem i una zona de custòdia. L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va destacar ahir l'adquisició de terminals de comunicació de la xarxa Rescat.

Millora urbanística

D'altra banda, l'informe del defensor de la ciutadania proposa una millora de l'avinguda Santa Bàrbara, un dels principals accessos a la ciutat i que s'ha de remodelar totalment. «Mentre no es duu a terme la reforma integral és necessari fer una millora estètica», va dir Toldà. També hi ha veïns que s'han queixat pel servei que presta l'empresa de subministrament d'aigua Sorea. «Hi ha llocs on l'aigua no té la pressió suficient i no arriba en condicions a molts habitatges», assenyala el defensor de la ciutadania. Una altra de les propostes de Toldà és que l'Ajuntament conteste totes les instàncies dels veïns. Finalment, Toldà ha demanat prorrogar el seu càrrec dos anys més, per coincidir en el vint-i-cinquè aniversari del servei.

Els socialistes demanen que es cree una plaça de fiscal als jutjats d'Amposta

EL PUNT.
El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta ha presentat una moció que es debatrà en el proper ple –dilluns vinent, 28 de setembre– en què sol·liciten a la fiscalia general de l'Estat, al Ministeri de Justícia i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya l'adscripció d'una plaça d'advocat fiscal als jutjats d'Amposta. Segons el contingut de la moció, és «molt important» per al funcionament dels tres jutjats d'Amposta la presència permanent d'un fiscal, pel volum de feina, per donar un millor i més pròxim servei, alhora que per estalviar trasllats de documentació i dilacions innecessàries. En cas d'haver-hi un fiscal adscrit a Amposta la documentació podria ser visada de manera més ràpida i sense esperes ni desplaçaments innecessaris. Actualment s'agrupen tot els temes civils i els penals per al dia que el fiscal es desplaça a Amposta i és poc àgil i poc probable que el mateix fiscal pugui atendre totes les peticions.

En l'actualitat hi ha 5 fiscals a Tortosa, on hi ha 6 oficines judicials, 4 de les quals son jutjats de primera instància i instrucció. Mentre que a Amposta, amb tres oficines judicials, no té presència permanent o plaça fixa cap advocat fiscal.

Amposta es pot convertir en la primera ciutat del Camp i l'Ebre que dóna suport a una consulta d'independència

EL PUNT.- ERC acordarà demà el sentit de la moció i l'alcalde Ferré, de CiU, l'avalarà, si se cedeix la iniciativa a les entitats
Amposta / Tarragona - a. porta / j. olària.

Amposta Montblanc Almoster Xerta L'Arboç Amposta i Montblanc tenen tots els números per esdevenir les primeres capitals de comarca del Camp i l'Ebre on prosperin les mocions que ERC està impulsant en els ajuntaments per donar suport a una hipotètica consulta sobre la independència de Catalunya, una iniciativa que es va estenent, a la qual s'afegiran segurament municipis com ara l'Arboç, Almoster i Xerta.

Amposta podria ser la primera ciutat de la demarcació que contribuís a estendre la iniciativa de les consultes. Tot i que el grup municipal d'ERC encara no ha presentat la moció, ja que ha de decidir en una reunió que se celebrarà demà quin serà el seu contingut, la portaveu municipal, Marta Cid, va assegurar que la seua intenció és presentar-la en base el que es va concretar ahir a Santpedor [Més informació, a Política]. La intenció del grup municipal és presentar el text promogut per la plataforma Decidim.cat, tal com es farà en altres municipis catalans, tot i que no tenen coneixement de cap entitat ampostina que vulgui promoure la consulta. «Considerem que, primer, l'Ajuntament ha de mostrar el seu suport i la seua cobertura i disposició a la iniciativa, i potser llavors sorgirà l'interès de les entitats, perquè ara ja hi ha interès de persones a títol individual», va afirmar Cid. «Presentarem un text que estigui dins dels paràmetres perquè CiU hi doni suport», va conciliar Cid, que també aventura que dins del PSC «hi pot haver vots particulars». L'alcalde, Manel Ferrer, va manifestar al seu torn la voluntat de l'equip de govern convergent d'avalar qualsevol iniciativa de les entitats cíviques, però va matisar la moció ha de «fer explícit» que la posició de l'Ajuntament no és agafar el timó sinó «donar suport a la iniciativa d'una entitat». Per tant, l'entesa sembla factible.

Quatre casos més

La direcció nacional del partit republicà, a més a més, va revelar ahir que en quatre municipis més de la demarcació hi ha el terreny adobat perquè les mocions prosperin. A l'Arboç, on governen CiU i ERC, els dos partits són suficients per aprovar la moció: tenen sis regidors enfront dels cinc del PSC. Tot i això, Joan Plana, primer tinent d'alcalde i portaveu de CiU, reconeixia que no tenen constància que cap organització de l'Arboç hagi començat a treballar per organitzar la consulta.

A Almoster, l'alcalde republicà, Àngel Xifré, va explicar ahir que estan negociant amb els diferents grups municipals, per temptejar el suport que tindria la moció d'ERC, que governa amb CiU. Al marge dels sis regidors nacionalistes (4 d'ERC i 2 de CiU), n'hi ha dos de la FIC i un del PSC. Els altres dos municipis on ERC confia a tirar endavant la moció són Montblanc, on les intencions de l'alcalde ja eren conegudes, i Xerta

CARTA D'UN CIUTADÀ

Amposta arrossega històrics problemes amb la circulació de vehicles, és una cosa patida i sabuda per tots, però la gravetat del tema és més seriós que les dificultats a la circulació per la via pública.
La senyalització, és defectuosa des de fa molts anys i la percepció de molta gent és que en circulació tot val. Des de que tot foraster que entra al poble, en te un fart per a poder dirigir-se a qualsevol lloc de dins el poble o sortir-ne cap un altre població per manca de senyals indicatives dins el poble, passant per l’aparcament arbitrari d’alguns ciutadans, fins que hi ha cruïlles de carrers que són uns focus constants d’accidents i cada cop amb més violència, i es segueix sense adoptar-ne mesures pal•liatives eficients per part de l’ajuntament, tot i que fa anys que va la cosa i que es diu per activa i per passiva. Està clar que només amb bandes rugoses o miralls no farem res. Darrerament estan patint els efectes fins els mateixos vianants i cada cop amb més gravetat, i el carrer Saragossa n’és la prova del que dic. Els accidents són constants i cada cop més greus. Fins quan?
Potser deu costar massa diners invertir a un poble en senyalització moderna, lluminosa i funcional o no és una prioritat la seguretat pública per als governs.
S’hauria de fer molta més pedagogia i un control més contundent entre els ciutadans per part de l’ajuntament per a extremar-se la prudència, el respecte per les senyals de trànsit, destinar-hi més guàrdies a peu pels vols dels llocs més perillosos.
O s’adopten mesures extraordinàries de forma immediata i la cosa és recondueix, o potser no trigarem gaire a que algú ho pagui molt car i les mesures ja arribin tard.

Els comerciants de l'avinguda de la Ràpita d'Amposta estan neguitosos pels actes dels bous al carrer

L'Ajuntament tallarà durant dues hores al dia part d'aquesta via comerc
EL PUNT- Amposta - ROSER ROYO

Aquest és el tram de l'avinguda de la Ràpita que tallaran per fer bous.

Amposta L'Ajuntament d'Amposta tallarà per festes durant unes dues hores –d'11.30 h a 13 h– el trànsit en una de les vies comercials més importants de la ciutat, l'avinguda de la Ràpita, perquè s'hi puguen celebrar els tradicionals encierros. La mesura s'aplicarà durant set dies consecutius –del dilluns 17 d'agost al diumenge 23– i afectarà des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez. Els comerços d'aquest tram estan neguitosos –sobretot els de roba i calçat– perquè creuen que els perjudicarà.

«Ho trobo malament perquè ens toca el negoci», manifestava ahir Íngrid Domingo, dependenta de Teixits Barceló, que assenyalava que els seus caps han optat per tancar, mentre duren les festes, la botiga al matí «que és quan més es ven» i obrir només a la tarda. «Just tallen el carrer a l'hora que la gent més ve a comprar, que és d'onze a una», va afegir. «Crec que la mesura beneficiarà les botigues que estan fora del circuit dels bous i que en canvi a nosaltres ens perjudicarà. O tots o ningú», assenyalava per la seua banda Mari Sánchez, de la també botiga de moda RMZ. «Hauríem preferit que fessen els bous en un altre lloc menys comercial, però bé, ens ho prenem amb paciència i pensant que només serà una setmana», deien Josep i Marisol, de la botiga de vins Raïms. «Si ens perjudica o beneficia, ho sabrem després de festes. Hi ha qui diu que valdria més que tanquem portes i d'altres, que ens farem la barba d'or», opinava Rosa Maria Bages, de la Fleca Caballé, que precisava que al matí muntaran la terrassa al carrer del costat en lloc de l'avinguda de la Ràpita.

Són només alguns comentaris dels comerciants del tram afectat pels bous al carrer de l'avinguda de la Ràpita, una de les vies comercials més importants d'Amposta i que en els 400 metres aproximadament que tallaran –des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez– inclou tres entitats bancàries, una perruqueria, una sabateria, una botiga d'accessoris per a la llar, una fleca, una fruiteria que només fa quinze dies que està oberta, cinc botigues de roba i una de vins. El regidor de Festes, Josep Garriga, va dir que s'ha optat per l'avinguda de la Ràpita perquè fa anys que la comissió de bous treballa per «apropar més la festa al centre del poble». «Havíem pensat en el carrer Barcelona però per qüestions de trànsit és més problemàtic perquè és de dos sentits, mentre que l'avinguda de la Ràpita és de direcció única», va argumentar Garriga, que va precisar que els encierros només duren 30 minuts. «Creiem que la quantitat de gent que acudix a aquests actes beneficiarà amb escreix aquests comerços», va afegir Garriga. Un altre tema és el bou embolat, que enguany també es farà en aquest carrer. La comissió de bous repartix cartrons per tapar els aparadors i gàbies per protegir les reixes als qui ho sol·liciten.

Setze bous embolats i una tarda més de vaquetes
Amposta continua sent el municipi ebrenc on més festes taurines se celebren. Així, segons va explicar ahir el regidor de Festes, Josep Garriga, enguany se celebraran setze bous embolats, deu dies d'encierros, i deu tardes de bous –una més que l'any passat–. En total s'han contractat onze ramaderies diferents –vuit l'Ajuntament i tres les penyes taurines–. El tret de sortida dels actes taurins serà dijous, amb l'arribada del bou capllaçat. Aquest mateix dijous es farà el primer bou embolat a l'avinguda de la Ràpita. El dissabte es farà el bou capllaçat amb tres sortides a les 7 del matí, les 11 i les 5 de la tarda. Un dels actes taurins més potents és el concurs estatal d'emboladors, que es farà dissabte, a la plaça de bous, a partir de dos quarts d'onze de la nit, i en què participaran cinc colles d'emboladors d'arreu de l'Estat i es tornarà a instal·lar una pantalla gegant. El pressupost que l'Ajuntament destinarà als actes festius és d'uns 75.000 euros, 15.000 menys que el 2008.

Amposta posa a licitació obres per valor d'un milió per acabar el parc dels Xiribecs

EL PUNT. Amposta - ROSER ROYO El pipican del parc dels Xiribecs també és el més gran de les Terres de l'Ebre.
Amposta Les obres del parc municipal dels Xiribecs d'Amposta, que, amb 55.000 m² de superfície, ha de ser el més gran de les Terres de l'Ebre, estan en la recta final. Així, segons va informar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU), aquest mes de setembre està previst que surtin a licitació actuacions per valor d'1.180.000 euros. Aquestes obres inclouen des de la construcció d'una graderia amb capacitat per a 800 persones fins a l'enllumenat del parc i un bar amb terrassa. La previsió és que el parc estiga acabat del tot a mitjan 2010, després de més de deu anys d'obres i d'una inversió global que volta els 4 milions d'euros.

L'activitat al parc municipal dels Xiribecs d'Amposta és constant. Actualment s'hi estan executant obres per valor de 180.000 euros, consistents bàsicament en la plantació d'arbres, la instal·lació d'una zona de gronxadors i la construcció d'una gran zona infantil. Ara bé, el gros de les actuacions d'aquesta última fase del parc dels Xiribecs es materialitzarà entre finals d'enguany i principi de l'any que ve. En aquest sentit, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va concretar ahir que l'Ajuntament té pendent posar a licitació per un import de 760.000 euros, el mes de setembre, la construcció d'una graderia en forma de U amb capacitat per a 800 persones i l'enllumenat de tot el parc. La idea és que en aquesta graderia, que es construiria al costat del Pipican, es puguen dur a terme actuacions a l'aire lliure. Ferré també va concretar que el consistori traurà a licitació, el mateix mes de setembre i per un import de 220.000 euros, la construcció d'un bar amb terrassa, i també es destinarà una partida d'uns 200.000 euros a la finalització del tancament de tot el recinte del parc.

Tot plegat, són actuacions pendents que pugen a 1.180.000 euros i que serviran per donar per acabades les obres d'un parc que es va començar a construir el 1999. «Hi portem tres legislatures i d'aquesta no passa», va afirmar l'alcalde, tot assenyalant que les previsions són que el parc puga estar del tot acabat a mitjan 2010. El parc dels Xiribecs, amb 55.000 m² de superfície, és el parc més gran de les Terres de l'Ebre i té un gran llac central amb un guèiser que expulsarà una columna d'aigua de 20 metres d'altura.

750 euros de multa per no recollir els excrements
Després de diverses campanyes per conscienciar els propietaris d'animals domèstics que recullin els excrements dels seus animals de la via pública, l'Ajuntament d'Amposta ha optat per encetar-ne una de nova i, alhora, per endurir les sancions. Així, a partir d'ara, es posaran multes de fins a 750 euros a aquells propietaris d'animals que embrutin els carrers i els parcs del municipi. Amb el lema «Ell no en sap, tu sí», el consistori ha editat 7.000 fullets explicatius que s'han començat a repartir per les bústies de la ciutat. Es penjaran cinquanta banderoles a les zones on hi ha els Pipican i els carrers on s'han detectat més excrements d'animals. La presentació de la campanya es va fer al parc dels Xiribecs, on hi ha el Pipican més gran de l'Ebre.

Amposta treu la medalla d'or a Franco però manté carrers amb noms feixistes

AMPOSTA - ROSER ROYO

L'Ajuntament no canviarà el nom del carrer Ruiz de Alda perquè els veïns s'hi oposen.
L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir, per unanimitat de tots els grups polítics, la retirada de la medalla d'or al dictador feixista Francisco Franco, atorgada per la ciutat el 1963 juntament amb la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Així, tots els grups amb representació al consistori (CiU, EA-ERC i PSC) van donar suport a una moció presentada per EA-ERC. «Ho fem per respecte als valors democràtics i a les persones represaliades per la dictadura», va dir la portaveu republicana, Marta Cid, que també va aprofitar per lamentar que l'Ajuntament encara no haja substituït els noms feixistes d'alguns carrers com el de Ruiz de Alda.
El 21 d'abril de 1963, en commemoració de 25è aniversari de l'«alliberament» de la ciutat, l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la concessió al dictador Francisco Franco de la medalla d'or de la ciutat i la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Ara, 46 anys després, l'Ajuntament democràtic de la capital del Montsià ha aprovat retirar aquests distintius al dictador i traslladar aquest acord a la Fundació Francisco Franco, que encara els està difonent a través de la seua pàgina web. En el ple d'ahir es va aprovar aquest acord arran d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC). La seua portaveu, Marta Cid, va destacar que és un acord que fa complir la llei de la memòria històrica i que és un acte de justícia envers els represaliats per la dictadura. Així, a Amposta, entre el 1938 i el 1945, es van afusellar 14 persones i 104 van ser processades. L'acord es va aprovar per unanimitat «com no podia ser d'altra manera», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré (CiU). Per la seua banda, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va aprofitar perquè l'Ajuntament organitzés un acte d'homenatge als ampostins que van combatre en la Guerra Civil espanyola i també als brigadistes que van morir la nit del 26 de juliol del 1938 quan creuaven l'Ebre per Campredó durant l'ofensiva republicana. Tant Espanya com Cid van lamentar que es mantinguessen encara els noms feixistes d'alguns carrers de la ciutat, com el de Ruiz de Alda (un dels fundadors de la Falange) o el de García Morato (aviador de l'exèrcit franquista). L'alcalde, Manel Ferré, va recordar que es va iniciar un procés participatiu i que la gran majoria dels veïns enquestats que viuen en aquests carrers es van oposar al canvi de nom «pels problemes burocràtics» que els ocasionaria. Per tant, Ferré va afirmar que l'Ajuntament no es planteja a curt termini substituir aquests noms.
Picabaralla per l'A-68
En el ple d'ahir no va haver-hi unanimitat en relació amb la moció presentada per CiU sobre la sortida per Vinaròs de l'A-68 o autovia d'Aragó. Concretament, la proposta de CiU defensa l'opció catalana, que proposa fer sortir aquesta autovia per l'N-420 i demana a Foment que es replantegi la decisió, alhora que insta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a intercedir davant el Ministeri de Foment i a «deixar de banda interessos partidistes». Tant el PSC com ERC es van abstenir «per la forta càrrega política» del text i es van remetre a la moció unitària que la setmana passada va aprovar l'Idece, en què es demana el desdoblament de l'N-420 i de l'eix de l'Ebre i millores en la C-43 de Gandesa a Benifallet. L'alcalde, Manel Ferré, va qualificar d'«enganyifa» per a les Terres de l'Ebre l'opció de Foment.

Absolen dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament

EL PUNT
Amposta El jutjat d'Amposta ha absolt els dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament d'Amposta de fer pintades al mobiliari urbà. Concretament, es demanava per a ells 900 euros de multa. L'òrgan judicial els va citar dimarts i un grup de persones van acudir als jutjats d'Amposta per donar-los suport. L'organització juvenil ha sostingut des del primer moment que l'Ajuntament no tenia proves contra ells i l'acusa d'antidemocràtic.

Absolts Alba i Miquel, Maulets denunciats per l'Ajuntament d'Amposta

El passat dimarts 14 de juliol va celebrar-se el juí contra Alba i Miquel, dos militants de l'assemblea Maulets del Montsià que van ser denunciats per l'Ajuntament d'Amposta acusats de deslucimiento de bienes públicos . L'acusació de l'Ajuntament no tenia cap fonament, ja que l'única prova de que disposaven era un esprai lila que van trobar escorcollant Alba mentre passejava. Tenint en compte que les pintades de les quals se'ls acusa eren fetes amb color negre, i que la mateixa policia local va declarar que els identificaven "perquè sabem que sou de Maulets", des de l'assemblea de Maulets del Montsià entenem el juí com un intent més de silenciar les joves veus dissidents del poble. L'intent, però, ha estat infructuós: els dos Maulets han estat absolts.



El juí estava programat a les 12:25, i ja des de les 12 hi havia un grup de persones a fora donant suport als acusats, que ha estat identificat pels Mossos d'Esquadra. Un cop ha començat el juí ha desplegat diverses pancartes que feien referència a l'actitud caciquista i censora de l'Ajuntament i a l'innocència dels acusats, i demanant la dimissió de l'alcalde, Manel Ferré, i el regidor de governació, Josep Garriga, màxim artífex de la cacera de bruixes que patix l'assemblea. Els càntics de suport i solidaritat han travessat els murs dels jutjats d'Amposta, inflant d'ànims als jóvens que estaven sent jutjats en aquell mateix moment.

Finalment, al cap d'aproximadament una hora han sortit els dos acusats, que han anunciat que havien estat absolts pel jutge, davant l'absoluta manca de proves i l'absurditat de la denúncia.



Des de l'assemblea de Maulets del Montsià volem manifestar la nostra alegria per la sentència d'innocència dels nostres companys i agraïr el suport que hem rebut de moltes i diverses persones del poble, així com de col·lectius i organitzacions d'arreu del país. Anunciem, finalment, que continuarem amb la nostra tasca diària, amb ànims renovats i amb l'objectiu de fer saber a tothom el tarannà caciquista i antidemocràtic de l'Ajuntament.

Prou censura, CiU cacics!

(El text i les fotos han estat cedides per Maulets d'Amposta)

ROIG PASSA AL ATAC

PUBLICAT A MÉS EBRE

«Tot això és una trama que busca fer xantatge a l’Ajuntament d’Amposta», Roig.
Una terrible confusió de noms destapa una rivalitat polític-històrica a la ciutat d’Amposta.


La prevaricació urbanística i els pressumptes tractes de favor, venent sent un tema de conversa molt habitual, i una constant a l’hora d’acusar a polítics i empresaris.


Així el passat dilluns, 29 de juny, tornava a reactivarse una possible activitat fraudulenta a nivell urbanístic a les Terres de l'Ebre, més concretament al municipi d'Amposta, quan un mitjà de comunicació de la zona parlava que la fiscalia de Tarragona havia trobat indicis delictius, comesos per l'ex-alcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Dues setmanes després, és el propi Roig, qui surt en la seva defensa, davant del que ell cataloga de «trama que busca fer xantatge a l'Ajuntament d'Amposta».
«Quan jo era alcalde entenia que aquest tipus d'actuacions cap a la meva persona eren un peatge a pagar, però ara les circumstàncies són unes altres i aquest cop aniré a per ells». Roig defensa la seva innocència de manera contundent, «sóc innocent i ho demostraré».

Alhora que manifesta que les últimes actuacions en contra de la seva persona les ha capitanejat l'empresari aragonès, José Antonio Navarro Algarate, «porta molts anys intentant que l'Ajuntament li legalitzi una obra que a criteris urbanístics de la ciutat presenta punts que s’han de modificar ». Però el senador no concentra les seves acusacions en la persona de Navarro sinó que va més enllà: «aquest empresari ha rebut informació falsa facilitada pel que jo anomeno garganta profunda, el socialista ampostí, Rafel Serret, un home que pel que sembla té alguna cosa personal contra mi». Però no es queda aquí i sense pèls a la llengua, Roig afirma que: «darrera de totes aquestes accions hi ha el partit socialista d'Amposta que sempre ha buscat tindre l'Ajuntament i que mai ha pogut amb mi. El que no entenen és que jo ja no estic». Per finalitzar afegint «si la Fiscalia s'ha reactivat amb un assumpte que ja havia estat arxivat és al meu parer perquè ha hagut un toquet des de Madrid». Però lligat amb l'assumpte de la Fiscalia, es filtrava aquesta setmana un document que va estar enviat pel mateix empresari Navarro al Senat, amb la intenció que aquest ens inactivès en el càrrec a Roig, per incompatibilitat d'activitats. Però en l'afany, segons aquest de voler acusar-lo, el document s'ha fonamentat en una terrible confusió per a la part acusadora, ja que no és la mateixa persona.

Casualitats de la vida, la persona que els redactors del document pensaven que era el senador, guarda molta similitud amb el nom ja que la persona investigada respón al nom de Joan Grau Roig i no Joan Roig Grau, l’ex-alcalde. Segons Roig, la confusió ha pogut vindre donada, perquè «van poder observar que l'empresari de Barcelona, formava part d'una societat que rep el nom de Túnel Tosses, Concesionario del Estado, una concessió de l'Estat als Pirineus». «Com és pot arribar a tal grau d'ignorància», conclou Roig davant el fet que el document també involucra als seus dos fills. Quant a les activitats que el senador realitza, aquest ha volgut puntualitzar que totes estan degudament declarades i aprovades en ple «sóc molt pulcre en tot això, perquè sinó, en coses així et poden agafar». Quant al vuitè punt del document que Navarro va fer arribar al Senat se l'acusava de que fos soci del 50% i administrador solidari de la societat mercantil Amposta Capital, S.L. Roig afirma que és així, i que això no incorreix en cap il·legalitat perquè «Amposta Capital és una societat que pretén impulsar la ciutat d'Amposta a través d'iniciatives culturals, però això no té res que veure ni amb Tosses, ni amb SOGEST, ni amb la Capilla Sixtina» i a banda «el Senat diu que un senador pot realitzar altres activitats, sempre i quant aquestes no facin negoci amb l'Estat». El pròxim pas de Roig és presentar una querella criminal per injúries i calumnies contra Antonio Navarro Algarate i també amb la intenció de descobrir les pressumptes connexions polítiques a Amposta que s'hi amaguen al darrera. Quant a la seva situació al Senat, Roig comenta que està tranquil «i em poso a la seva total disposició, a més d'autoritzar a que es facin públiques les meves activitats i patrimoni».

(La fotografia està feta d'aquesta mateixa setmana al polígon industrial de l'Oriola i com es pot veure hi surt el logotip d'Amposta Capital. No té res a veure amb la "promoció de la cultura" com afirma el senador d'España.



Publicat el 10-07-2009 per DM

La fiscalia troba indicis de prevaricació en el projecte urbanístic de Tosses

Amposta - ROSER ROYO

A Tosses hi ha el complex lúdic més important de l'Ebre.

Amposta La fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de prevaricació urbanística i tràfic d'influències, comesos per l'exalcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Així la fiscal ha instat al jutjat número 1 d'Amposta no arxivar les diligències, iniciades al final del 2008 i basades en la denúncia d'un particular, que es fonamenta en els vincles empresarials entre Roig i Ripollés. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple.

El desenvolupament urbanístic del polígon de Tosses ara fa deu anys i la seua reconversió en el complex lúdic més important de les Terres de l'Ebre està en el punt de mira de la justícia. Així, la secció de Tortosa de la fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de tracte de favor i prevaricació urbanística en tota l'operació, comeses per l'alcalde en aquell moment i ara senador de CiU, Joan Maria Roig, i un dels principals promotors del projecte, l'empresari ampostí Juan Lluís Ripollés. Els fets estan sent investigats pel jutjat d'instrucció número 1 d'Amposta i es basen en la denúncia d'un particular, a la qual ha pogut tenir accés aquest diari. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple i que segons el denunciant es podria considerar un frau de llei per beneficiar una empresa privada, ja que l'Ajuntament cedix uns terrenys públics a una empresa privada per a uns usos no previstos dins el pla urbanístic municipal. A més, en aquesta denúncia també s'explica que l'empresa Cinemes 2000 SL va hipotecar aquesta finca municipal, cedida en concessió a 50 anys per un import de 235 milions de les antigues pessetes (1.412.379 euros).

El document també denuncia que el polígon de Tosses va ser urbanitzat per l'Incasol per a ús industrial i que així es recollia en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, i fins al 2007, quan pràcticament tots els locals d'oci estaven construïts, no es van requalificar els terrenys. En aquest sentit, el document denuncia «tolerància» per part del consistori de permetre uns usos urbanístics no tinguts en compte a Tosses i ho relaciona amb la presència de membres del govern, com l'aleshores regidor d'Urbanisme, Daniel Rius, en l'empresa promotora de la zona lúdica Tosses 21 SA. de la qual també formava part Ripollés.

La denúncia recorda els vincles empresarials entre Roig i Ripollés en diverses empreses entre les quals Hort dels Capellans SL, l'antiga Montsianell Residencial, promotora de la polèmica urbanització Montsianell d'Amposta, defensada per l'equip de govern de Roig.

El cas del multicinema
L'Audiència Provincial de Tarragona ha instat al jutjat d'instrucció número 3 d'Amposta reobrir diligències pel cas del multicinema Amposta arran d'una querella criminal per prevaricació presentada per una empresa urbanística de Saragossa contra l'exalcalde ampostíJoan Maria Roig i també contra l'exsecretari municipal Ramon Noche. Així mateix, l'Audiència considera que s'ha d'investigar el fet que el Multicinema Amposta haja estat funcionant durant més de vuit anys sense llicència d'obertura.

Una empresa del món del golf assumeix l'explotació temporal de l'escorxador municipal d'Amposta

Jordi Marsal / / ACN //

Amposta (ACN).- L'empresa PC Golf, SL, presumiblement vinculada a la promoció i gestió de camps de golf, ha signat un contracte amb l'Ajuntament d'Amposta per a l'ús privatiu temporal del bé de domini públic de l'escorxador municipal fins que el consistori tregui a subhasta la nova concessió a finals d'any. La societat es fa càrrec provisionalment de l'explotació de l'escorxador després que el titular de l'última concessió, Ganados y Carnes Martí, SL fes fallida i obligués el consistori, que li va autoritzar hipotecar la concessió, a fer front a un deute de 520.000 euros. Amb tot, i segons ha pogut saber l'ACN de diverses fonts, la mateixa empresa Martí seria l'encarregada real d'explotar les instal·lacions.


Segons ha explicat l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, PC Golf, SL hauria mostrat interès en assumir la gestió de l'escorxador municipal després de la fallida de l'anterior concessionari i, en aquesta línia, la Junta de Govern hauria aprovat, la setmana passada, la llicència d'ús privatiu temporal del bé de domini públic de l'escorxador municipal, subjecte al pagament de 1.800 euros mensuals.

La intenció de l'equip de govern és preparar un nou plec de condicions i treure de nou a licitació, abans de finals d'enguany, la concessió de l'escorxador, que va quedar automàticament revocada arran del concurs de creditors presentat l'any 2007 davant els tribunals per Ganados y Carnes Martí, SL. Un concurs pel qual, ha afegit Ferré, s'hi hauria interessat en participar la mateixa PC Golf, SL.

Sobre l'empresa, de la qual el propi Ferré assegura no disposar de cap referència de la persona de contacte ni de cap número de telèfon –'el que sabem i coneixem és pel contracte: esperem que paguin religiosament cada mes'- té la seva seu a Barcelona, al carrer d'Entença, i el seu objectiu social giraria al voltant de la promoció i gestió del camp de golf. A Internet no en consten pràcticament referències i l'únic número de telèfon que hi apareix correspon en realitat a un centre mèdic de tractaments capil·lars barceloní.

L'alcalde però, ha assegurat que l'Ajuntament va requerir l'escriptura de constitució per comprovar que les seves finalitats mercantils s'ajustaven a l'activitat de l'escorxador i, sobretot, que 'no té cap relació' i 'no existeix continuïtat' amb l'anterior titular de la concessió, Ganados y Carnes Martí, SL, o la posterior Càrniques Tosses, SL, en mans dels mateixos titulars. Precisament, el marc legal de l'adjudicació no permet, de forma expressa, que el titular de la concessió revocada pugui tornar assumir l'explotació de l'escorxador.

Forat de 520.000 euros

Tot i això, i segons ha pogut constatar l'ACN, les mateixes empreses que gestionaven la concessió anterior no haurien deixat de treballar a l'escorxador, tot i que a mitjans de març passat haurien presentat al consistori un document constatant que oficialment cessaven l'activitat després del concurs de creditors que va obligar el consistori a assumir 520.000 euros dels seus deutes a compte de les arques municipals (més 30.000 euros de despeses judicials, que eleva el forat a 550.000 euros).

Així ho confirmat Miquel Àngel Arasa, cap dels veterinaris del Departament de Salut a les Terres de l'Ebre que controlen de forma permanent les condicions sanitàries dels escorxadors. 'Estan sacrificant tres dies a la setmana. Nosaltres hi estem tots els dies inspeccionant, permanentment', apunta. Els vehicles amb els logotips de les dues empreses són visibles de forma constant a les instal·lacions del polígon de Tosses on s'ubica l'escorxador municipal.

Malgrat això, Ferré ha insistit que PC Golf, SL, i els anteriors concessionaris no guarden 'cap relació'. 'Ganados y Carnes Martí o Càrniques Tosses, que van obrir una botiga a Amposta, poden anar a escorxar allí com ho fan altres carnissers de la ciutat', ha justificat l'alcalde, tot negant la possibilitat legal d'una subrogació del contracte entre les empreses. 'Si PC Golf treballa amb ells o tenen un contracte és un tema a nivell d'ells', ha matisat.

'Empresa pantalla'

Per la seva banda, el portaveu del grup municipal del PSC a l'oposició, Antoni Espanya , ha acusat a l'alcalde d''amagar informació' i 'mentir', després de recordar que en l'últim ple, fa dues setmanes, Ferré va afirmar públicament que l'escorxador es trobava totalment aturat. 'De fa setmanes, per informacions que tenim, sabem que hi estan treballant', ha precisat Espanya.

Els socialistes, que han denunciat reiteradament les suposades irregularitats que envolten l'afer, han exigit a l'alcalde la 'màxima transparència' i consideren que l'operació amb PC Golf, SL posa de relleu l'existència d'una 'empresa pantalla que fa d'intermediària amb l'antiga empresa, que va generar un forat a les arques municipals de 550.000 euros, com a argúcia jurídico-legal per poder continuar treballant'. 'Posem tota la responsabilitat sobre l'alcalde pel que pugui passar davant aquesta situació d'opacitat', ha sentenciat.

La polèmica que arrossega des de fa uns anys l'escorxador d'Amposta va arribar al seu punt culminant quan el consistori va haver de portar al ple el pagament de 520.000 euros, com a conseqüència de la fallida del concessionari, que gaudia d'un aval municipal. I és que, a finals de 2006, un decret signat pel llavors alcalde Joan Maria Roig, va autoritzar a l'empresa a hipotecar la concessió municipal de 30 anys per obtenir un préstec l'Institut Català de Crèdit Agrícola (ICCA).

La situació econòmica de l'activitat va empitjorar i, quan el jutjat mercantil número 1 de Tarragona va acceptar el concurs de creditors, el consistori es va veure obligat a resoldre la concessió i assumir fer-se càrrec de les inversions en obres i equipaments efectuades pel concessionari a l'equipament, valorades en 520.000 euros. Una xifra, que l'equip de govern pensa recuperar amb la subhasta d'una nova concessió i que se suma als 1,5 MEUR que va costar la construcció de les instal·lacions.
Podeu llegir aquesta informació al Punt i al Diari de Tarragona.

RESUM DELS PLENS ORDINARIS DELS MESOS D'ABRIL I MAIG

Els Serveis de Bus urbà i interurbà

Un cop mes, els darrers plens han aportat poques novetats rellevants per a la nostra ciutat. A l’abril, els dos punts més destacats feien referència al bus urbà.

El primer punt feia referència a la “modificació del contracte de gestió del transport urbà”. L’equip de govern, com s’ha adonat que la única línia que té una mica d’usuaris és dels multicinemes i la zona lúdica, ha modificat els horaris. Ha retardat l’horari d’inici tant al començament com al final. Ens sembla bé que es retardi l’hora de finalització; d’aquesta manera es dóna servei als qui volen plegar una mica més tard. Però en contrapartida es deixa de donar servei a una sèrie de gent (els més petits i més grans) que anaven a la primera sessió del cinema. L’increment de la despesa serà compartida entre l’ajuntament i els propietaris de la zona lúdica. ¿No seria més raonable què ja que es dona un servei només a clients dels establiments de Tosses, fossin només els propietaris els que paguessin la totalitat del cost del servei?. Continuem amb el tracte de favor per part de l’ajuntament cap certs empresaris locals.

Al mateix ple, el grup municipal del PSC va presentar una moció que demanava un increment de parades del bus interurbà. L’actual parada situada davant la Lira s’ha de desballestar per poder començar les obres dels aparcaments soterrats. La proposta de l’equip de govern és recol•locar-la a la part superior del carrer Sebastià Juan i Arbó, al costat de la plaça de la Castellania d’Amposta. Però no tenen en compte que la futura parada estarà molt allunyada de barris com el Grao o la Vila. Per aquest motiu, la nostra moció demanava que es fes un estudi per mirar llocs adequats per situar algunes parades intermèdies, tot i ser conscients de la dificultat que hi ha a determinats carrers de la nostra ciutat per poder-ne instal•lar una.

Reconeixement a la cultura pròpia de les Terres de l’Ebre

Al ple del maig, el grup municipal del PSC va presentar una moció sobre el “reconeixement de la jota de les Terres de l’Ebre”. No fa gaires mesos, a proposta d’una associació sardanista del Baix Penedès, el ple de l’ajuntament va aprovar per unanimitat el reconeixement de la sardana com a “dansa nacional de Catalunya”. A les intervencions, ja es va fer constar que s’aprovava la moció, “sempre i quan aquest reconeixement no fos en detriment de la nostra jota”. Però s’ha arribat a un punt que les associacions de jota de les Terres de l’Ebre han mostrat la seva preocupació davant que el Departament de Cultura de la Generalitat doni suport a la sardana i ignori la realitat cultural del nostre país respecte a la dansa que ens és més tradicional. La moció va aprovar-se per unanimitat.

Continua el culebron dels multicinemes

Ja dintre de l’apartat de precs i preguntes, el portaveu del grup, Antoni Espanya va preguntar a l’alcalde sobre la llicència d’obertura dels cinemes Amposta. Una vegada més, Manel Ferré va reiterar que “s’estava a l’espera de la inspecció definitiva de l’empresa competent i que mentre, als multicinemes se’ls hi havia prorrogat duran 6 mesos més la llicència provisional i que si a l’any no tenien el corresponent permís per part de l’empresa inspectora, els faria tancar”. Segons la informació que té el nostre grup, l’empresa competent (concessionària de la Generalitat) està a l’espera que els cinemes puguin presentar els informes definitius sobre algunes irregularitats que encara tenien en la darrera inspecció. D’esperpèntica va qualificar la situació el portaveu municipal del PSC, Antoni Espanya, ates que 9 anys desprès de la seva obertura, l’establiment encara no disposa de llicència ambiental definitiva. Espanya va responsabilitzar l’ajuntament de permetre aquesta situació, qualificant de manca de voluntat política i deixadesa inexplicable, per no haver assumit el paper d’intermediari entre els multicinemes i l’empresa supervisora

També es va tornar a preguntar sobre “l’estat actual” de l’escorxador municipal i s’hi havia activitat. L’alcalde ens va assegurar “que no hi havia cap tipus d’activitat, al menys, que ell en fos sabedor”. I que tècnics de l’ajuntament estaven fent inventari per a calcular el valor de l’immobilitzat per a poder així, treure la concessió a subhasta properament. Creiem que aquest tema donarà molt de si encara ...

Els empresaris d'oci nocturn s'uneixen per fer funcionar la zona lúdica d'Amposta

Més d'un 60% de la cinquantena de locals són buits i els que funcionen només obren els caps de setmana
Amposta - ROSER ROYO
«National Geographic» obrirà una botiga a la Castellania d'Amposta
La nova zona lúdica de Tortosa tindrà una discoteca de renom, «pubs» i restaurants

Anar de marxa a un polígon industrial és possible. Ho demostra cada cap de setmana la zona lúdica de Tosses, a Amposta, la primera a instal·lar-se en un polígon industrial de les Terres de l'Ebre. Ara bé, l'experiment, que va inaugurar el novembre del 2005 la discoteca Metro, el primer establiment que va obrir portes a la zona lúdica de Tosses, no acaba de rutllar. De fet, més d'un 60% de la cinquantena d'establiments són encara buits i els que funcionen només obren els caps de setmana. «Hem fet una inversió molt important per amortitzar-la només treballant dos dies a la setmana», expliquen fonts de la comunitat de propietaris de la zona lúdica de Tosses. Aquestes mateixes fonts lamenten que encara no s'haja posat en marxa el gran centre comercial promès.

Una mena de ciutat fantasma organitzada al voltant de dues grans places pintades de color blau. Aquest és l'aspecte que durant la setmana ofereix la zona lúdica del polígon de Tosses. Una aposta de l'anterior govern municipal, liderat pel carismàtic Joan Maria Roig (CiU), per traslladar fora del nucli urbà les molèsties que els locals d'oci i principalment la discoteca Metro ocasionaven als veïns d'Amposta. Primer va ser el multicinema, inaugurat el febrer del 2001, i després un restaurant d'entrepans situat al costat. Quatre anys més tard, la tardor del 2005, començaria a prendre forma real la zona lúdica, amb el trasllat efectiu de la Metro. Ara bé, tres anys i mig després, el complex lúdic no acaba de funcionar. O per ser més exactes només funciona el cap de setmana. Hi ha dues discoteques, dotze pubs o locals musicals, algun d'ells amb sala de concerts, dos frankfurts i una sala de bitlles, i només els cinemes, la sala de bitlles i un dels frankfurts estan oberts cada dia. La inversió mitjana ha estat d'uns 360.000 euros per local. «És una inversió econòmica molt important per amortitzar-la treballant només dos dies a la setmana», expliquen fonts de la comunitat de propietaris. «Aquí ens van vendre una cosa i ha resultat ser-ne una altra i els únics que n'han tret profit han estat els promotors», diuen aquestes mateixes fonts tot recordant que al seu moment es va lligar també la zona lúdica amb una important zona comercial. «Això ens donaria més vida i potser ens podríem plantejar obrir cada dia», assenyalen els propietaris, que també es queixen que en alguns punts el promotor, el Grup Tosses XXI, ni tan sols no ha acabat d'urbanitzar les voreres. «Es va buscar el màxim benefici amb la mínima inversió», comenten.

Ara per donar un impuls a aquesta zona lúdica els empresaris d'oci estudien substituir l'actual comunitat de propietaris per una societat limitada i també projecten pels mesos d'estiu actuacions conjuntes com puga ser portar cantants famosos com Soraya, M-Clan o Bustamante.

La zona comercial, tota venuda
Un dels accionistes de Tosses 21, l'empresari ampostí Joan Ripollés, va assegurar que els 60.000 metres quadrats de la zona comercial que ha de complementar la zona lúdica del polígon de Tosses ja estan gairebé tots venuts. De fet, en aquest mateix espai és on aquest empresari ha obert fa poques setmanes la galeria d'art i sala multiús Galeria Sixtina. En aquesta zona, annexa a la zona lúdica, també està previst que s'instal·le la nova residència per a la gent gran que gestionarà l'empresa L'Onada i ja s'han construït gairebé tots els locals. «Ha anat tot rapidíssim», va certificar Ripollés, que també va avançar que està a punt d'obrir un centre de negocis. Caldrà veure ara quins comerços s'instal·len en aquesta zona i si ajuden a reactivar la zona lúdica de Tosses, que també ha estat sacsejada per la crisi. El fet que fa poc s'hagen millorat els accessos a aquest polígon industrial tant des de l'eix de l'Ebre com des de la carretera de Santa Bàrbara, també hi pot contribuir. A més s'ha ampliat l'horari del bus interurbà que connecta Tosses amb Amposta i que paguen entre l'Ajuntament i la comunitat de propietaris.

"ES EXIGIBLE TODA LA TRANSPARENCIA" AFIRMA JOAN MARIA ROIG, DE CIU

Público.- (Pàgina 3) "La ley no impide que las actividades complementarias -subraya Joan Maria Roig- aunque es exigible toda la transparencia posible, por eso me parece muy bien que se sepa a que nos dedicamos". Roig es senador de CiU designado por Catalunya. Es uno de los parlamentarios que más actividades declara: cinco sociedades. Una gestiona tres locales comerciales, otra fabrica troqueles para embalajes, con el 10 % de una tercera promueve la construcción de un hotel y la cuarta gestiona el patrimonio familiar -"cinco pisos"- Roig es, además, socio de un comercio familiar, "una tienda" de papelería.

El ple aprova la moció de reconeixement a la jota per unanimitat

EL PUNT. Roser Royo

Amposta El ple d'Amposta ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics –CiU al govern i PSC i EA-ERC, a l'oposició– una moció del PSC que insta el consistori a demanar al Departament de Cultura de la Generalitat que reconega la jota de les Terres de l'Ebre «com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya». El document vol també que la declaració de la sardana com a dansa nacional de Catalunya no vaja en detriment d'altres manifestacions culturals del país.

El multicinema Amposta encara no complix la normativa per funcionar

EL PUNT. Roser Royo
L'empresa avaluadora detecta diversos «defectes» en la inspecció i emet un informe desfavorable

El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional

Amposta L'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas ja ha fet la inspecció al multicinema Amposta per certificar si després de les obres de la tardor passada el cinema d'onze sales complix o no la normativa. D'aquesta inspecció l'ECA ha aixecat una acta de control desfavorable després de detectar diversos «defectes». «Es tracta de temes menors que ja estan solucionats», va admetre Joan Lluís Ripollés, un dels accionistes de Cinemes Amposta SL. Així Ripollés va precisar que els tècnics de l'ECA es van trobar amb una porta trencada i en què no funcionava el generador del dipòsit d'aigua, per això no van donar el vistiplau a l'equipament.

El multicinema Amposta funciona actualment amb una autorització d'obertura provisional prorrogada per l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos, ja que l'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas encara no ha emès l'informe que certifica que complix la normativa antiincendis. De fet, aquesta empresa avaluadora va emetre un acta de control desfavorable en la inspecció que va fer als cinemes, ja que va detectar diversos «defectes». En aquest sentit l'ECA va instar l'empresa Cinemes Amposta SL a solucionar aquests «defectes» i a fer-li arribar la documentació corresponent. «Es tracta de temes menors», va assenyalar un dels accionistes de Cinemes Amposta SL, Joan Lluís Ripollés, que va precisar que en la inspecció l'empresa avaluadora va trobar la porta de la sala cinc trencada i no va poder provar el funcionament del dipòsit d'aigua, «perquè no hi era l'electricista i no van poder fer funcionar el generador», va precisar Ripollés, tot assegurant que ara aquests temes ja s'han resolt i així ho han comunicat a l'ECA. «Ara estem totalment adaptats a la normativa, el problema és la gran burocràcia administrativa d'aquest país», va insistir Ripollés.

Cal recordar que el cinema d'onze sales, el més gran de les Terres de l'Ebre, va estar tancat durant prop de dos mesos la tardor passada, per adaptar-se a la normativa antiincendis. Es va canviar la moqueta i es va fer una nova sortida d'emergència, la de la sala tres que desembocava al vestíbul.

«Es tracta d'una situació esperpèntica»
El tema del multicinema Amposta va arribar ahir al ple de l'Ajuntament de la mà del grup municipal del PSC. El seu portaveu, Antoni Espanya, va titllar la situació d'«esperpèntica» i en va responsabilitzar l'Ajuntament. «No pot ser que el cinema funcione des de fa prop de nou anys sense llicència definitiva», va dir Espanya, que va demanar a l'Ajuntament que resolgués la situació i va preguntar sobre l'informe desfavorable de l'ECA. L'alcalde, Manel Ferré, va assegurar no tenir cap coneixement d'aquest informe, tot i que fonts de l'ECA van assegurar a aquest diari que sempre informen el seu client i l'administració competent, en aquest cas l'Ajuntament, de les seues inspeccions. Ferré va insistir que el cinema funciona amb autorització provisional perquè la llei així ho permet.

On aparquem?

(Carta al director publicada a Diari de Tarragona)Cecilia Ayxendri Porres - 19/05/2009
No cal ser la persona més sàvia del món per veure que el pla Cerdà no va arribar a Amposta. El disseny de la ciutat és fruit de la improvisació i de l’aquí arribo, aquí construeixo, aquí m’instal·lo. Passejant per Amposta, els carrers estrets, les diagonals i els carrers que van i vénen de biaix són la norma.

En els darrers anys, els diversos governs de Roig, i ara de Ferré, han buscat fer una ciutat còmoda, amable i moderna per als vianants. Però això ha comportat que Amposta sigui una ciutat caòtica per anar en cotxe i per aparcar.

Ningú no ha pensat que potser el primer que s’hauria d’haver fet és fer pàrquings dissuasius a l’entrada de la ciutat i crear un servei de bus còmode per evitar que els cotxes entrin a la ciutat? Ningú no va pensar que potser primer de tot s’havien de fer pàrquings soterrats, abans de fer tots el carrers del centre de la ciutat per a vianants? Ningú no va pensar que si la ciutat passava de 17.000 a 22.000 habitants també creixeria el nombre de vehicles?

Sembla que no; si vols anar en bus per Amposta, et trobes que les parades, a excepció de la de la Lira, totes es troben als barris exteriors. Si vols aparcar de franc, has de deixar el cotxe o mal deixat o, literalment, tirat. I si no, paga una zona blava que no té cap sentit, ja que es troba en zones on l’única finalitat que tenen és recaptatòria perquè no t’apropen al centre comercial, i ara sense cap mena de pudor el nostre alcalde amplia la zona blava que empitjora el que ja hi havia mal fet. És ben cert que si avui aparegués una persona amb la voluntat de portar les idees del pla Cerdà a Amposta, en prendre possessió del seu càrrec, presentaria la seva dimissió perquè no tindria capacitat per arreglar la ciutat més mal distribuïda del món.

Jo vull viure a Amposta, però en una Amposta per a les persones, no en una Amposta de ments il·luminades que deixaran la ciutat a fosques.

Preocupació a l'Ebre per la declaració de la sardana com a dansa nacional

EL PUNT - R.R
El fet que el govern català haja iniciat els tràmits per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya ha aixecat una certa preocupació a les Terres de l'Ebre, on la sardana té molt poca implantació respecte de la jota. Aquesta preocupació es farà especialment palesa en el proper ple de l'Ajuntament d'Amposta, en el qual el grup municipal del PSC ha presentat una moció en la qual se sol•licita al Departament de Cultura el reconeixement de la jota de les Terres de l'Ebre com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya i es vol traslladar-la a la resta d'ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre.
En el text de la moció els socialistes deixen clar que «comparteixen» la declaració de la sardana com a dansa tradicional, però diuen que és una declaració que no pot anar en detriment de la resta de balls populars i tradicionals del conjunt de Catalunya. En aquest sentit insten el govern a trobar fórmules per fer també efectiu el reconeixement de la jota.
A Amposta, el grup Paracota, que està treballant molt activament per recuperar la jota ebrenca, ha estat el primer a manifestar la seua preocupació sobre el tema.

Espinosa diu al Senat que Roig té interessos amb la Cambra del Montsià

EL PUNT
El portaveu de CiU a la comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Senat, Joan Maria Roig, ha reclamat a la ministra Espinosa una disculpa pública, després que la titular de Medi Ambient l'acusés de tenir interessos amb la Cambra Arrossera del Montsià en la venda de 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Roig va preguntar al govern pels motius del retard en el subministrament als bancs d'aliments i Espinosa li va respondre: «Sé que vostè és d'un Ajuntament de Tarragona on hi ha una cooperativa arrossaire, a Amposta, en concret, amb la qual s'estan negociant 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Potser aquests són els seus interessos, senyoria.» Per la seua banda, Roig recorda que fa dos anys que va deixar l'alcaldia d'Amposta i que no es dedica a la venda d'arròs. «Reclamo una disculpa pública de la ministra per l'estupor i la consternació provocats per la seua resposta», diu el senador.

L'alcalde d'Amposta demana a Urbanisme una moratòria de les sancions per edificació en sòl rústic

EL PUNT. Amposta - R.ROYO
Amposta L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), s'ha reunit aquesta setmana amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i li ha demanat una moratòria en l'aplicació de les sancions imposades a propietaris que han construït en sòl rústic algun tipus d'edificació. Segons Ferré, no té sentit que la direcció general d'Urbanisme hagués acordat fa només dos mesos, amb els alcaldes del territori, elaborar un pla director per regular les construccions en sòl rústic que tingués en compte les especificitats de les Terres de l'Ebre, un territori on des de sempre les casetes de camp servixen per alguna cosa més que per guardar els estris agrícoles. «Pensem que mentre no s'establix quins han de ser els criteris que han de seguir els ajuntaments per autoritzar o no aquest tipus de construccions, no es poden posar noves denúncies», va afirmar Ferré, tot precisant que només en un mes a l'Ajuntament d'Amposta han entrat més de quatre denúncies per aquest tema, després que es realitzés una inspecció aèria.

Ampliació d'Eucaliptus

D'altra banda, Ferré també va lamentar que el conseller encara no haja respost al recurs d'alçada que fa tres anys va presentar l'Ajuntament d'Amposta, quan encara era alcalde Joan Maria Roig, contra el pla director del litoral que limitava el creixement de la urbanització Eucaliptus, situada a l'hemidelta dret. Concretament l'ampliació d'Eucaliptus afecta 25 hectàrees situades a l'oest –la part més allunyada del mar– i amb una edificabilitat baixa de només 15 habitatges per hectàrea. Actualment a Eucaliptus hi ha 150 xalets i 250 apartaments construïts.

El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional

L'empresa ha demanat una pròrroga de sis mesos més a l'Ajuntament mentre està pendent de l'informe de l'ECA.
Font: EL PUNT. Amposta - ROSER ROYO (Foto: La taquilla dels cinemes amb el dipòsit d'aigua per complir la normativa antiincendis.R.R.

Després de més de sis mesos, el multicinema Amposta, situat al polígon de Tosses de la capital del Montsià, continua funcionant amb llicència d'obertura provisional, una llicència que l'Ajuntament li va atorgar l'octubre de l'any passat, condicionada a un informe de l'ECA, l'empresa oficial del govern que ha de certificar que el cinema d'onze sales complix la normativa existent. Pendent que l'ECA faça la inspecció, Cinemes Amposta 2000, l'empresa propietària ha demanat una pròrroga de la llicència provisional a l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos més. Així ho ha confirmat l'alcalde, Manel Ferré. El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.550 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre.

Després d'haver estat funcionant durant set anys i mig sense llicència d'obertura perquè no complia la normativa antiincendis, sembla que el multicinema Amposta continua sense tindre del tot normalitzada la situació. Així, des de l'octubre de l'any passat ha estat funcionant amb llicència provisional, ja que l'Ajuntament d'Amposta li va atorgar la llicència d'obertura condicionada a l'informe de l'ECA, l'empresa oficial que ha de certificar que l'empresa realment complix les normatives existents. Han passat més de sis mesos i l'ECA encara no ha fet la inspecció. És per això que l'empresa propietària del cinema ha hagut de demanar una pròrroga de sis mesos més de la llicència provisional d'obertura, i l'Ajuntament la hi ha atorgat. «La llei ho permet», va manifestar l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, que va lamentar el retard de la inspecció. En la mateixa línia es va manifestar l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, impulsor del multicinema Amposta i que actualment encara conserva el 20% de les accions –la part més important és de la sevillana Unión Cine Ciudad–. «Ara la situació dels cinemes és del tot legal, i si els organismes oficials no fan la seua faena no és culpa dels cinemes», va afirmar Ripollés, que va afegir-hi que si passés alguna cosa el primer que faria l'empresa seria denunciar l'ECA. En aquest sentit, Ripollés va recordar que els cinemes van estar un mes tancats –del 12 de setembre al 17 d'octubre del 2008– per dur-hi a terme les obres necessàries per adaptar-los a la normativa antiincendis. Així, es va canviar la moqueta de les onze sales per una d'ignífuga i es va habilitar una sortida d'emergència nova per a la sala tres, ja que la que hi havia donava al vestíbul del cinema. A més, a instàncies de l'Ajuntament d'Amposta, també es va traslladar el dipòsit d'aigua al costat de les taquilles. «Van considerar que on era abans, al costat de la font d'aigua, era massa lluny», va precisar Ripollés.

El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.550 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre. Es va inaugurar el febrer del 2001, però fins al setembre del 2008, és a dir, set anys i mig més tard, va estar funcionant sense llicència municipal d'obertura perquè hi havia un informe dels bombers que alertava que incomplia la normativa antiincendis. En un primer moment es va dir que no tenia llicència d'activitat, però l'alcalde, Manel Ferré, per la polseguera que va aixecar l'afer, va aclarir que l'empresa sí que tenia aquesta llicència, i que de fet l'havia pagada durant tots aquests anys.

Competència deslleial
L'afer del multicinema Amposta ha acabat aixecant suspicàcies a l'altre multicinema de les Terres de l'Ebre, l'Oscar Roquetes. De fet, l'empresa Multicinemes Tortosa SL, la propietària d'aquest complex de sis sales, ja va presentar un recurs de reposició contra l'atorgament de la llicència provisional d'obertura al multicinema Amposta, un recurs que l'Ajuntament va denegar. Multicinemes Tortosa també va sol·licitar al consistori diversos informes sobre l'activitat del cinema de Tosses. Entre d'altres demanava l'informe relatiu al control inicial previ realitzat per l'ECA als cinemes l'octubre del 2008, i també el document que acredités les obres de millora que s'hi havien fet. Una informació que el consistori també va denegar al·legant que la llicència d'activitat encara es tramitava i que es demanaven documents «protegits per la llei de protecció intel·lectual».

PLE DE L'AJUNTAMENT D'AMPOSTA DEL MES DE MARÇ

Potser heu observat que ens em “saltat” els plens de gener, febrer i l’extraordinari de març. No ha estat un oblit, simplement és que van donar tan poc de si que el que podíem contar sobre els mateixos es podria resumir en unes poques línies i com que tampoc s’hi van tractar temes transcendentals per a la majoria de ciutadans i ciutadanes d’Amposta, no vam creure oportú parlar del seu contingut. El ple del mes de març tampoc va aportar grans coses, però potser ja tocava parlar del que “es cou” per la casa gran ampostina, encara que no sigui massa significatiu.

El ple del mes de març constava inicialment de 16 punts (incloses una moció de CiU i l’apartat de precs i preguntes) Finalment es va incorporar una altra moció via urgència pactada pels tres grups sobre l’estació de trens de l’Aldea.



CESSIÓ DE TERRENYS A FAVOR DEL PERE MATA

Un dels temes tractat va ser la cessió de terrenys a l’Institut Pere Mata. Al ple del mes de febrer ja va aprovar-se el canvi de qualificació dels terrenys per a ser cedits a dita institució sense ànim de lucre. La ubicació dels mateixos serà prop de la plaça de la Castellania d’Amposta, allí on recentment s’han instal·lat els Mossos d’Esquadra i s’està construint l’arxiu comarcal. El seu ús serà com a centre de dia de malalts mentals i es realitzaran teràpies (com per exemple tallers de manualitats) per ajudar als pacients a lluitar contra la malaltia.



ADJUDICACIÓ DE L’OBRA DE LA RESIDÈNCIA DEL CENTRE DE TECNIFICACIÓ ESPORTIVA

També es va portar al ple l’aprovació definitiva de l’adjudicació del obra de la residència d’esportistes vinculada al Centre de Tecnificació Esportiva. Cal dir que el nostre grup ens vam abstenir en l’aprovació inicial tot i el disgust de l’alcalde. És cert que per a l’avaluació del concurs es va buscar un grup de professionals aliens a l’ajuntament per a mirar de ser el més imparcials possible. No obstant això, finalment, se li “va donar” l’obra a la mateixa empresa que està construint el centre d’arts visuals (al darrera mateix del Museu del Montsià) i el ja esmentar arxiu comarcal, amb un retard importat en la seva execució. Per la qual cosa, el nostre grup, pensant que hi podia haver un recurs en aquest sentit, vam voler ser prudents i abstenir-nos en la votació. Efectivament hi va haver un recurs per part d’una empresa constructora de la ciutat però era un recurs de forma i no entrava en el contingut propi de l’adjudicació. Resolt favorablement el recurs abans de l’adjudicació definitiva des del PSC, vam demanar que es fes constar, que en properes licitacions d’obres municipals es penalitzes els incompliments d’adjudicacions anteriors en matèria de termini d’execució de l’obra, cost final de construcció o període de garantia no complert. Si aquesta clàusula s’hagués aplicat, el resultat de l’adjudicació hagués estat molt diferent.



COMPTES ANUALS

Tal i com ens té acostumats l’equip de govern, a l’hora de donar comptes sobre el resultat de l’exercici de 2008, també es va tancar amb superàvit. Encara que molt inferior al d’exercicis precedents: 1.800.000 euros. Cal dir però que una part important d’aquest superàvit era part del romanent de 2007 que no es va gastar l’any 2008. No obstant això, l’any passat es van gastar 2 milions d’euros del romanent de l’any 2007.

Acte seguit es van incloure tres modificacions del pressupost d’aquest any i del superàvit, l’equip de govern ja es gastava al voltant d’1 milió, per la qual cosa, d’aquí fins a finals de l’any, només queden 800.000 euros. Aquesta xifra, dona un marge de maniobra molt reduït per un pressupost de les nostres dimensions i que ben segur farà patir la caixa municipal d’una forma extraordinària.





MOCIÓ SOBRE L’ESTACIÓ DE L’ALDEA

La moció entrada per urgència es referia, com ja s’ha dit, a l’estació de trens de l’Aldea i de les precàries condicions en que es troba. L’aparcament de vehicles és insuficient, el vestíbul de l’estació, petit, la freqüència de parada dels combois, escassa, els trens de mitjana velocitat (Euromed), no tenen parada, etc. Es demanava en aquesta moció conjunta dels tres grups i que va sortir del propi ajuntament de l’Aldea i que també va ser aprovada per unanimitat al Consell Comarcal del Montsià, una solució a totes aquestes reivindicacions històriques del territori. Ara només cal que les administracions implicades tinguin a bé complaure’ns en la nostra petició.