L'escola de música de La Lira Ampostina perilla si no es fa municipal

EL PUNT. Roser Royo.

L'entitat està en números vermells i ha demanat a l'Ajuntament que ho sol·licite a Educació

El consistori vol esperar que ho demane també la Unió Filharmònica

La continuïtat de l'escola de música de La Lira Ampostina, una de les bandes de referència a les Terres de l'Ebre, fundada el 1916 i que disposa d'uns 750 socis, està en perill. Així ho han reconegut fonts properes a l'entitat i el mateix president de la junta directiva, Javier Escrihuela. De fet, fa un parell de setmanes es va celebrar una assemblea per exposar als socis de La Lira la necessitat de fer municipal l'escola de música i rebre d'aquesta manera l'ajut del Departament d'Educació, xifrat en 540 euros per alumne i any. “Això ens permetria superar les dificultats econòmiques que tenim, i tindríem l'oportunitat de subsistir”, admetia Escrihuela, que assegurava que l'entitat no perdrà el control de l'escola i que continuarà gestionant-la. A l'assemblea hi van assistir 125 socis, entre els quals hi havia l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, i es va aprovar autoritzar la junta directiva a signar un conveni amb l'Ajuntament d'Amposta per fer municipal l'escola de música de La Lira. Un total de 119 socis hi van votar a favor, 3 en contra i 3 en blanc. I és que l'entitat ja fa temps que està en números vermells i no pot amortitzar el seu deute, ja que gairebé tots els ingressos de l'entitat van a parar a l'escola de música.
La pilota és a la teulada de l'Ajuntament i el termini per presentar la sol·licitud a Educació acaba a finals de mes. “Si no ho demanem de seguida, perdrem els diners d'aquest curs, entre 80.000 i 90.000 euros”, apunta Escrihuela, una situació que ha confirmat la directora territorial d'Educació, Marian Rojas. El problema és que a Amposta hi ha una altra banda de música, la Unió Filharmònica, que sembla que no té tanta pressa com La Lira per convertir la seua escola de música en municipal. “Sabem quina és la voluntat de La Lira però abans de prendre una decisió voldríem saber què vol la Filharmònica”, va manifestar l'alcalde, Manel Ferré. “Ens agradaria que totes dues prenguessen la mateixa decisió”, hi afegeix, i recorda que fa uns anys es va donar una situació semblant i en aquell moment va ser La Lira qui no va voler fer municipal la seua escola de música, i en canvi la Filharmònica sí que ho volia.

Amposta ultima el primer gran eix comercial de les Terres de l’Ebre

Les galeries, amb 30 establiments, obriran les portes en un mes, mentre que el Carrefour ho farà al desembre o gener. El projecte ‘Futuro ciudad Amposta’ suposa una inversió global superior als 20 milions d’euros 

Diari de Tarragona M. Millan

Estat de les obres del complex a la zona d’unió entre les galeries, a l’esquerra, i les instal·lacions del Carrefour, a la dreta. - JOAN REVILLAS

Vora 200 operaris treballen aquests dies sense descans per posar a punt el nou eix comercial Futuro Ciudad Amposta,  el primer complex d’aquestes característiques a les Terres de l’Ebre, on s’hi ubicarà un hipermercat Carrefour de 5.000 metres quadrats i una galeria comercial annexa amb 30 establiments. El projecte, amb una inversió global superior als 20 milions d’euros, veu la llum en temps de crisi, després d’un any i mig d’obres i d’un canvi d’accionariat en la promotora, ara de capital majoritari valencià.
L’objectiu és que la galeria obri portes l’última setmana de novembre o la primera de desembre, coincidint amb Fira Amposta. Pel que fa al Carrefour, es retardarà una mica més i s’estima per als mesos de desembre o gener. Aquests dies l’empresa ja treballa a l’interior de la nau, on s’hi estan situant les prestatgeries i els frigorífics.
A les galeries, amb façana a l’avinguda Aragonesa, s’hi ubicaran 30 comerços de sectors diversos, des de la restauració a la moda passant per la telefonia o els complements.   Segons explica al Diari l’empresa promotora, els locals  (d’entre 40 i 180 metres quadrats) ja estan ocupats per comerciants  de la zona, procedents d’Amposta, la Ràpita, Tortosa, Deltebre o Santa Bàrbara. La majoria ha llogat l’espai per un import mensual de 13 euros el metre quadrat, amb dret a compra.
L’eix comercial està dotat de 700 places de pàrquing gratuït, 500 de les quals en planta subterrània. La superfície total del pla de millora urbana és de 61.500 metres quadrats, on també s’han adequat diferents espais verds, com una plaça a tocar del Carrefour i una àrea de passeig, amb font inclosa, al costat del cementiri. La imminent obertura del complex comportarà també una nova via d’entrada a la ciutat des de la C-12, on s’ha adequat un accés i dues  rotondes.
Per a una segona fase es deixa l’obertura de comerços entre mitgeres, amb una superfície d’entre 400 i 1.500 metres quadrats. El projecte també incloïa  inicialment una promoció d’habitatges, que de moment es queda sobre la taula, per l’actual saturació del mercat immobiliari.
Segons la promotora, per a Amposta hi haurà un abans i un després de l’obertura del nou eix comercial. També ho creu així l’alcalde, Manel Ferré, per a qui  el projecte comportarà «l’impuls definitiu de la ciutat com a capital comercial i prestadora de serveis». Segons Ferré, si no hagués anat a Amposta, Carrefour s’hagués instal·lat en algun altre lloc proper, «i el fet de tenir-lo aquí el converteix en un pol d’atracció que pot aprofitar la resta del comerç».
Neguit del comerç local
Però el cert és que molts comerciants locals veuen amb recel i un cert neguit la nova competència, especialment  de la gran superfície. Segons la presidenta de la Federació de Comerç d’Amposta (Fecoam), Elena Jiménez,  aquesta ‘preocupació’ se suma a la principal del sector: «els efectes de l’actual crisi econòmica».  Així, afirma que faran campanyes i  treballaran per atreure els compradors al centre de la ciutat, «on podran comprar i passejar, un cop acabin totes les obres  que hi ha ara a la via pública».

El consistori té 1,5 milions pendents de cobrar

EL PUNT. Roser Royo.

El grup municipal del PSC d'Amposta va denunciar durant el ple de les ordenances fiscals que l'Ajuntament té pendents de cobrar 1,5 milions d'euros en concepte d'impostos impagats (impost d'obres, impost d'activitats i també contribució urbana). Segons el seu portaveu, Antoni Espanya, és una quantitat acumulada durant la darrera dècada, però almenys un milió d'euros corresponen als dos últims anys. Per la seua banda, l'alcalde Manel Ferré, va treure importància a aquesta situació. “Estem dins la normalitat”, va explicar Ferré, tot assenyalant que bona part d'aquests impostos impagats són de l'IBI urbà i encara estan en termini de pagament voluntari. “Quan expire aquest termini, s'executarà el cobrament i els que no hagen pagat ho hauran de fer en recàrrec”, va afegir.