divendres, 31 de desembre del 2010

El pressupost del 2011 serà un 20% inferior al d'enguany

EL PUNT. ROSER ROYO.

Es destinaran 5,2 milions d'euros a inversions, entre les quals destaquen l'antena tecnològica i l'escola d'art

El PSC denuncia que creix la despesa corrent i de personal

Les obres d'urbanització d'Eucaliptus porten anys de retard Foto: J P. RODRÍGUEZ
.
Un pressupost “auster” i “ajustat” a l'actual situació de crisi. Així va definir els comptes per al 2011 la regidora d'Hisenda d'Amposta, Isabel Ferré (CiU), durant el ple celebrat ahir. Com la majoria d'ajuntaments, Amposta s'ha hagut d'estrènyer el cinturó i rebaixar respecte al 2010 els pressupostos municipals un 20%, a causa de la davallada dels ingressos, principalment de l'impost de construccions i obres (ICIO), que ha baixat un 34%.
Concretament, el pressupost d'Amposta per al 2011 puja a 21,2 milions d'euros, als quals cal afegir 13,7 milions de l'Hospital Comarcal i 182.000 euros de l'empresa pública Gursam. Un total de 35 milions d'euros, dels quals 1,9 es destinaran a inversions. Una partida, la d'inversions, que es complementarà amb 3,3 milions d'euros més provinents d'un crèdit subscrit pel consistori fa uns mesos i que permetrà una inversió global de 5,2 milions d'euros durant el 2011. Entre les actuacions més importants cal destacar el milió d'euros del fons d'industrialització que l'Ajuntament destinarà a l'antena de la xarxa Tecnio especialitzada en el sector nàutic, materials compostos i energies renovables que se situarà a les instal·lacions de l'empresa Lamicat, al polígon de l'Oriola. També s'invertiran 600.000 euros en l'electrificació d'aquest polígon. Altres inversions importants són la construcció de l'escola d'art i disseny (800.000 euros) al primer pis de l'auditori del nou pavelló firal; la urbanització de la plaça del nou arxiu comarcal (116.000 euros), i els vestidors de l'escola de futbol (193.000 euros).
El grup del PSC hi va votar en contra. El seu portaveu, Toni Espanya, troba a faltar una partida pressupostària per incentivar l'economia local i va criticar que mentre les inversions “experimenten una caiguda de lliure” (s'ha passat de 8 a 5,2 milions d'euros), la despesa corrent ha pujat un 3% i la de personal, un 2,8%. “Tenim nous equipaments i hem de prestar nous serveis”, li va respondre l'alcalde, Manel Ferré. EA-ERC es va abstenir: “No són els nostres pressupostos, però entenem que la situació econòmica és delicada i la previsió d'ingressos és realista”, va dir el regidor republicà, Carles González.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Comerç farà una inspecció a les noves galeries comercials d'Amposta

Els comerços, satisfets per l'afluència de visitants del primer dia

Alguns botiguers estan molestos perquè Fecsa encara no ha instal·lat la llum  

EL PUNT.- Roser Royoemail protegit

Les noves galeries van viure ahir un primer dia d'activitat amb força públic. Foto: R.ROYO.

La direcció general de Comerç farà una inspecció en els pròxims dies a les noves galeries comercials Futuro Ciudad Amposta després d'haver constatat que van obrir dijous sense llicència comercial. Així ho va avançar ahir el director dels serveis territorials d'Innovació, Universitats i Empresa a les Terres de l'Ebre, Josep Felip Monclús, que va assenyalar que es comprovaran els metres quadrats de venda de què consta l'establiment i a partir de l'informe dels inspectors es decidirà si s'incoa un expedient d'infracció. “Comerç no té cap constància d'aquestes galeries ja que l'empresa només va sol·licitar llicència per al Carrefour”, va precisar Monclús. La llicència comercial és un simple tràmit i Comerç només la pot denegar en casos d'incompatibilitat urbanística, que no és el cas de les noves galeries. Ara bé, obrir sense disposar aquest permís pot comportar sancions d'entre 60.000 i 300.000 euros en funció dels metres quadrats de les instal·lacions.
D'altra banda, ahir primer dia d'obertura de les noves galeries, els comerços es mostraven en general satisfets per l'afluència de públic i per les vendes.
Apagada elèctrica
No obstant això, alguns comerciants també feien palès el seu malestar per les presses de la inauguració, que s'ha fet sense que estiga garantit el subministrament elèctric. De fet, l'equipament funciona amb dos generadors, en espera de la instal·lació definitiva de Fecsa, segons han confirmat fonts de la promotora. Aquestes mateixes fonts han assegurat que amb aquests dos grups queda garantit el subministrament a tot l'establiment. Tot i això, durant la inauguració hi va haver una apagada que va durar mitja hora. “S'ha fet tot molt malament, s'han incomplert els terminis establerts i alguns comerços han pressionat per obrir encara que fos sense tindre la llum assegurada”, assenyalava un comerciant a aquest diari. De fet, alguns dels comerciants han optat per no obrir fins que no es resolga el problema de la llum.

divendres, 17 de desembre del 2010

Futuro Ciudad Amposta obre sense llicència comercial

L'empresa assegura que té tots els permisos i diu que “es tracta d'informacions interessades”

S'inauguren les galeries de l'eix comercial vinculades a la futura obertura de Carrefour


Desenes de persones van acudir ahir a la inauguració de les noves galeries comercials d'Amposta. Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN.
La primera fase del nou complex comercial d'Amposta, situat al costat de la plaça de la Castellania, es va inaugurar ahir amb tots els honors però sense la pertinent llicència comercial. Així ho van assegurar a aquest diari fonts del govern. Es tracta d'un permís que expedix la direcció general de Comerç i que és obligatori per als establiments comercials col·lectius, com és el cas de les galeries comercials que ahir es van inaugurar a Amposta, que ocupen una superfície de 2.300 metres quadrats i inclouen una trentena de botigues i locals comercials. La promotora del projecte, Futuro Ciudad Amposta SL, sí que té llicència comercial per obrir el Carrefour, encara en obres, i segons sembla hauria d'haver demanat l'ampliació d'aquesta llicència per cobrir la resta d'instal·lacions de tot l'equipament comercial. De fet, la llicència comercial és un permís previ a la llicència d'obres i a la construcció dels establiments comercials. El fet de no disposar d'aquest document representa incórrer en una infracció de lleu a greu, en funció dels metres quadrats, i el preu de la sanció oscil·laria entre els 60.000 i els 300.000 euros.
Fonts de l'empresa van negar ahir totalment els fets. “Es tracta d'informacions interessades per fer mal a l'empresa, jo em fio dels tècnics de la casa i puc assegurar que tenim tots els papers en regla”, manifestava un representant de Futuro Ciudad Amposta SL, constatant que no deixa de ser “curiós” que aquesta denúncia es faça a poques hores per la inauguració oficial.
“És un tema de la direcció general de Comerç i l'Ajuntament no hi entrem”, va assenyalar per la seua banda, l'alcalde Manel Ferré, que va explicar que representants dels serveis territorials de Comerç a l'Ebre s'havien posat en contacte amb ell ahir mateix per informar-lo de la presumpta “anomalia”. “Creiem que tot és correcte”, va apuntar Ferré, recordant que l'Ajuntament d'Amposta va sol·licitar al seu dia incrementar 4.000 metres quadrats la superfície comercial del municipi i que Comerç hi va donar el vistiplau. Per tant, no hi hauria d'haver cap problema perquè Comerç finalment atorgués la llicència.
El precedent del cinema
Salvant les diferències –les galeries comercials van inaugurar ahir–, cal recordar que a Amposta hi ha un precedent important d'un establiment públic funcionant sense llicència d'activitat. Es tracta del multisala Cinemes Amposta, que va estar set anys i mig funcionant sense la llicència d'activitat perquè incomplia la normativa antiincendis.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Ploegmakers tancarà la planta d'Amposta

EL PUNT. Lurdes Moreso
El degoteig de tancaments d'empreses continua a les Terres de l'Ebre. Encara que el sector de l'alimentació és un dels que més resisteix la crisi, l'empresa holandesa Ploegmakers Food Ingredients, SA ha decidit tancar la planta de producció de productes hortofructícoles congelats d'Amposta. La factoria ocupa actualment disset treballadors a la partida de Mas d'en Carrasca de la capital del Montsià.“Hem començat a negociar les condicions de l'expedient, però l'empresa té molt clar que vol acabar l'activitat en aquest territori”, va explicar el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó. Ploegmakers va presentar aquest ERO d'acomiadament dels treballadors d'Amposta la setmana passada als serveis territorials de Treball a les Terres de l'Ebre.
L'empresa holandesa va comprar a la Cambra Arrossera del Montsià, a finals de la dècada dels noranta, la secció dedicada a la producció de congelats –l'antiga Sogesac, SA–, que ja acumulava pèrdues de 2,4 milions d'euros. D'altra banda, Ploegmakers va ser denunciada per l'abocament d'aigües residuals en un barranc del Mas d'en Carrasca.

dimecres, 8 de desembre del 2010

La Lira es queda sense ser escola municipal de música

L'Ajuntament d'Amposta es compromet a negociar una altra fórmula de finançament amb el nou govern

La Lira ampostina durant el concert de festes. Foto: A. P.
L'Ajuntament d'Amposta no sol·licitarà al Departament d'Educació la reconversió en municipal de l'escola de música de la Lira Ampostina. Així ho va confirmar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU). La decisió deixa en una difícil situació financera l'entitat, que havia aprovat en assemblea fer-se municipal amb l'objectiu de cobrar els 540 euros per alumne que dóna el Departament d'Educació a les escoles municipals. “És dir que no a 90.000 euros de què hauríem pogut disposar el curs d'enguany”, va lamentar el president de la junta directiva, Javier Escrihuela. “Això ens deixa en un clar desavantatge respecte d'altres escoles de música del territori”, va afegir-hi. L'alcalde, Manel Ferré, va argumentar la seua decisió després que l'altra banda de música d'Amposta, la Unió Filharmònica, rebutgés dissabte en assemblea convertir-se, de moment, en municipal. “No volem perdre la titularitat de la nostra escola de música, per a la qual ha treballat tanta gent durant 90 anys”, va afirmar la presidenta de la Filharmònica, Núria Gómez, tot precisant que per fer-se municipal, a més de cedir l'ús de les instal·lacions de la Fila a l'Ajuntament han de donar de baixa l'escola i el consistori ha de convocar un concurs públic obert a tothom. Gómez s'ha mostrat més favorable a buscar una altra via de finançament. En aquest sentit, l'alcalde, Manel Ferré, es va comprometre a “explorar” amb el nou Departament d'Educació una altra fórmula com ara la de concertació. “Els nostres serveis jurídics ens diuen que és factible”, va apuntar Ferré. La posició del consistori davant d'aquest tema no ha agradat gens als grups de l'oposició. “Lamentem que s'hagen deixat perdre aquests diners”, va assenyalar el portaveu socialista, Antoni Espanya, pel qual la decisió d'una entitat no hauria de perjudicar l'altra. “L'alcalde diu que no vol ser intervencionista ni discriminatori, però amb aquesta decisió discrimina la Lira”, va afegir-hi el portaveu d'EA-ERC, Adam Tomàs.

divendres, 19 de novembre del 2010

L'escola de música de La Lira Ampostina perilla si no es fa municipal

EL PUNT. Roser Royo.

L'entitat està en números vermells i ha demanat a l'Ajuntament que ho sol·licite a Educació

El consistori vol esperar que ho demane també la Unió Filharmònica


La continuïtat de l'escola de música de La Lira Ampostina, una de les bandes de referència a les Terres de l'Ebre, fundada el 1916 i que disposa d'uns 750 socis, està en perill. Així ho han reconegut fonts properes a l'entitat i el mateix president de la junta directiva, Javier Escrihuela. De fet, fa un parell de setmanes es va celebrar una assemblea per exposar als socis de La Lira la necessitat de fer municipal l'escola de música i rebre d'aquesta manera l'ajut del Departament d'Educació, xifrat en 540 euros per alumne i any. “Això ens permetria superar les dificultats econòmiques que tenim, i tindríem l'oportunitat de subsistir”, admetia Escrihuela, que assegurava que l'entitat no perdrà el control de l'escola i que continuarà gestionant-la. A l'assemblea hi van assistir 125 socis, entre els quals hi havia l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, i es va aprovar autoritzar la junta directiva a signar un conveni amb l'Ajuntament d'Amposta per fer municipal l'escola de música de La Lira. Un total de 119 socis hi van votar a favor, 3 en contra i 3 en blanc. I és que l'entitat ja fa temps que està en números vermells i no pot amortitzar el seu deute, ja que gairebé tots els ingressos de l'entitat van a parar a l'escola de música.
La pilota és a la teulada de l'Ajuntament i el termini per presentar la sol·licitud a Educació acaba a finals de mes. “Si no ho demanem de seguida, perdrem els diners d'aquest curs, entre 80.000 i 90.000 euros”, apunta Escrihuela, una situació que ha confirmat la directora territorial d'Educació, Marian Rojas. El problema és que a Amposta hi ha una altra banda de música, la Unió Filharmònica, que sembla que no té tanta pressa com La Lira per convertir la seua escola de música en municipal. “Sabem quina és la voluntat de La Lira però abans de prendre una decisió voldríem saber què vol la Filharmònica”, va manifestar l'alcalde, Manel Ferré. “Ens agradaria que totes dues prenguessen la mateixa decisió”, hi afegeix, i recorda que fa uns anys es va donar una situació semblant i en aquell moment va ser La Lira qui no va voler fer municipal la seua escola de música, i en canvi la Filharmònica sí que ho volia.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Amposta ultima el primer gran eix comercial de les Terres de l’Ebre

Les galeries, amb 30 establiments, obriran les portes en un mes, mentre que el Carrefour ho farà al desembre o gener. El projecte ‘Futuro ciudad Amposta’ suposa una inversió global superior als 20 milions d’euros 


Diari de Tarragona M. Millan
Estat de les obres del complex a la zona d’unió entre les galeries, a l’esquerra, i les instal·lacions del Carrefour, a la dreta. - JOAN REVILLAS
Vora 200 operaris treballen aquests dies sense descans per posar a punt el nou eix comercial Futuro Ciudad Amposta,  el primer complex d’aquestes característiques a les Terres de l’Ebre, on s’hi ubicarà un hipermercat Carrefour de 5.000 metres quadrats i una galeria comercial annexa amb 30 establiments. El projecte, amb una inversió global superior als 20 milions d’euros, veu la llum en temps de crisi, després d’un any i mig d’obres i d’un canvi d’accionariat en la promotora, ara de capital majoritari valencià.
L’objectiu és que la galeria obri portes l’última setmana de novembre o la primera de desembre, coincidint amb Fira Amposta. Pel que fa al Carrefour, es retardarà una mica més i s’estima per als mesos de desembre o gener. Aquests dies l’empresa ja treballa a l’interior de la nau, on s’hi estan situant les prestatgeries i els frigorífics.
A les galeries, amb façana a l’avinguda Aragonesa, s’hi ubicaran 30 comerços de sectors diversos, des de la restauració a la moda passant per la telefonia o els complements.   Segons explica al Diari l’empresa promotora, els locals  (d’entre 40 i 180 metres quadrats) ja estan ocupats per comerciants  de la zona, procedents d’Amposta, la Ràpita, Tortosa, Deltebre o Santa Bàrbara. La majoria ha llogat l’espai per un import mensual de 13 euros el metre quadrat, amb dret a compra.
L’eix comercial està dotat de 700 places de pàrquing gratuït, 500 de les quals en planta subterrània. La superfície total del pla de millora urbana és de 61.500 metres quadrats, on també s’han adequat diferents espais verds, com una plaça a tocar del Carrefour i una àrea de passeig, amb font inclosa, al costat del cementiri. La imminent obertura del complex comportarà també una nova via d’entrada a la ciutat des de la C-12, on s’ha adequat un accés i dues  rotondes.
Per a una segona fase es deixa l’obertura de comerços entre mitgeres, amb una superfície d’entre 400 i 1.500 metres quadrats. El projecte també incloïa  inicialment una promoció d’habitatges, que de moment es queda sobre la taula, per l’actual saturació del mercat immobiliari.
Segons la promotora, per a Amposta hi haurà un abans i un després de l’obertura del nou eix comercial. També ho creu així l’alcalde, Manel Ferré, per a qui  el projecte comportarà «l’impuls definitiu de la ciutat com a capital comercial i prestadora de serveis». Segons Ferré, si no hagués anat a Amposta, Carrefour s’hagués instal·lat en algun altre lloc proper, «i el fet de tenir-lo aquí el converteix en un pol d’atracció que pot aprofitar la resta del comerç».
Neguit del comerç local
Però el cert és que molts comerciants locals veuen amb recel i un cert neguit la nova competència, especialment  de la gran superfície. Segons la presidenta de la Federació de Comerç d’Amposta (Fecoam), Elena Jiménez,  aquesta ‘preocupació’ se suma a la principal del sector: «els efectes de l’actual crisi econòmica».  Així, afirma que faran campanyes i  treballaran per atreure els compradors al centre de la ciutat, «on podran comprar i passejar, un cop acabin totes les obres  que hi ha ara a la via pública».

dissabte, 6 de novembre del 2010

El consistori té 1,5 milions pendents de cobrar

EL PUNT. Roser Royo.

El grup municipal del PSC d'Amposta va denunciar durant el ple de les ordenances fiscals que l'Ajuntament té pendents de cobrar 1,5 milions d'euros en concepte d'impostos impagats (impost d'obres, impost d'activitats i també contribució urbana). Segons el seu portaveu, Antoni Espanya, és una quantitat acumulada durant la darrera dècada, però almenys un milió d'euros corresponen als dos últims anys. Per la seua banda, l'alcalde Manel Ferré, va treure importància a aquesta situació. “Estem dins la normalitat”, va explicar Ferré, tot assenyalant que bona part d'aquests impostos impagats són de l'IBI urbà i encara estan en termini de pagament voluntari. “Quan expire aquest termini, s'executarà el cobrament i els que no hagen pagat ho hauran de fer en recàrrec”, va afegir.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Aturades les obres del centre de tecnificació


L'Ajuntament rescindeix el contracte amb les constructores
EL PUNT. Roser Royo

Les obres de la residència d'esportistes i del club de rem d'Amposta, dos dels projectes estel·lars del centre de tecnificació esportiva, estan aturades. L'Ajuntament ha rescindit el contracte amb les dues empreses adjudicatàries de l'obra: Germans Monllau, en el cas de la residència, perquè plega, i Transcornejo, en el cas del club de rem, perquè ha incrementat la demanda econòmica inicial. El regidor d'Urbanisme, Pere Vidal, va assegurar ahir que l'Ajuntament no haurà de pagar “ni un euro més” del que hi havia pressupostat, perquè les obres les finalitzaran les empreses subcontractades. De fet, Vidal va explicar que en els dos casos l'obra civil ja està gairebé acabada i només queden les instal·lacions interiors. En el cas de la residència d'esportistes l'execució és d'un 65% dels més de 2 milions d'euros del pressupost d'adjudicació, i en el cas del club de rem, d'un 85% dels 763.000 euros pressupostats. El portaveu del PSC, Antoni Espanya, va lamentar la situació. “Això passa perquè en adjudicar una obra no miren la solvència de les empreses”, va afirmar. “Ara no sabem quan es reprendran les obres”, va afegir. Per la seua banda, Vidal va admetre un cert endarreriment en l'execució, però es va mostrar confiat que es reprendrien enguany.

dissabte, 14 d’agost del 2010

El Deltasound genera 275.000 euros de negoci

EL PUNT. Roser Royo. El consistori defensa el festival del Delta tot i les crítiques de veïns i empresaris

L'Ajuntament d'Amposta ha fet un balanç molt positiu de la quarta edició del festival Deltasound que es va celebrar a la platja Eucaliptus del delta de l'Ebre fa una setmana. Unes 9.000 persones van participar en aquest festival que, segons dades de l'organització, l'Ajuntament i l'Associació de Músics de les Terres de l'Ebre (AMTE), ha generat un volum de negoci de 275.000 euros. Ho va afirmar ahir l'alcalde, Manel Ferré, que va precisar que aquesta ha estat a grans trets la despesa del festival, en què van actuar 55 grups i que va donar feina a quatre empreses de muntatge o sis de transport, entre altres. A més, durant les divuit hores que va durar el festival –de les 4 de la tarda a les 10 del matí de l'endemà– hi van treballar 250 cambrers, 80 persones de seguretat, 10 muntadors i una brigada de 20 persones per netejar la platja després de la festa. “La van deixar més neta del que estava”, va destacar Ferré, que va defensar el Deltasound per la seua capacitat d'atraure joves d'arreu del territori. “És un festival únic pel lloc on es fa i serveix per promocionar el Delta com a destinació turística”, va afirmar.

Respecte a les crítiques d'alguns empresaris turístics, dels veïns d'Eucaliptus i del mateix parc natural, que argumenten que el Deltasound contradiu els criteris de la Carta Europea de Turisme Sostenible, Ferré no les compartix. “És només una nit a l'any”, afirma.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Espectacle dantesc

CARTA PUBLICADA AL PERIÓDICO DE CATALUNYA DE DIMARTS 10 D'AGOST

S. Domínguez
Amposta

Durant el cap de setmana passat, al llarg de 16 hores ininterrompudes de concert, els veïns de la urbanització Eucaliptus d'Amposta vam viure un espectacle dantesc. Dins del parc natural del delta de l'Ebre, i en una platja protegida on, en teoria, no es pot ni estacionar un cotxe, es va celebrar el Delta Sound Festival.

Durant dos dies, el veïnat hem viscut amb por al veure com més d'11.000 joves, alguns d'ells en un estat d'embriaguesa important, anaven al seu aire pels carrers i les platges fent el conegut botellón. ¿Papereres? Cap. ¿Urinaris? Cap. La resta se la poden imaginar. O sigui, que a part del soroll de la música en una àrea de nidificació d'aus (cosa que sembla que no és important), els veïns hem patit robatoris, assalts a les vivendes, les piscines i vehicles, desperfectes al mobiliari urbà, als carrers, canals, platges i jardins plens de begudes, gots, vidres i detritus humans de tot tipus, a part de gent tirada per terra. L'entrada al festival valia uns 35 euros, ara facin números. ¿Qui en surt beneficiat? Vull donar les gràcies a l'Ajuntament d'Amposta per autoritzar aquest festival; els veïns i la biodiversitat del Delta l'hi agraïm.

Milers de joves de festival i crítiques a l'organització


EL PUNT. Alba Porta.
La brutícia i el soroll són els principals motius de queixa dels residents a la urbanització Eucaliptus.

Alguns grups musicals també lamenten que es retallés el temps que tenien per actuar
La platja dels Eucaliptus va acollir, des de dissabte a la tarda i fins ahir al matí, la quarta edició del Deltasound Festival, organitzat per l'Ajuntament d'Amposta i l'Associació de Músics de les Terres de l'Ebre (AMTE), amb la col·laboració de la sala Metro. Enguany, el festival, que havia ampliat horaris i havia millorat la cartellera, va comptar amb milers d'espectadors, tot i que encara es desconeix la xifra exacta, que es preveu que sigui similar a la de l'edició anterior, unes 8.000 persones. No obstant això, des de l'organització es va fer un balanç positiu, ja que segons el regidor de Joventut de l'Ajuntament d'Amposta, Josep Vallés, “no hi va haver cap incident greu”. Vallés també va valorar l'elevada assistència al festival: “Tot i la crisi, i tenint en compte que gairebé tots els festivals han baixat pel que fa al públic, estem satisfets”.

Però el festival ja va generar controvèrsies abans de celebrar-se, ja que tant els veïns de la urbanització Eucaliptus com el propietari del càmping d'aquella zona s'oposaven a l'acte perquè va en contra del turisme sostenible que promouen. Ahir el propietari del càmping Eucaliptus va haver de suportar les queixes dels clients. “Molta gent no comprèn com es pot autoritzar una cosa així en un parc natural”, va assegurar Gabriel Colomer. “No ens convenen activitats com aquesta, perquè el paisatge que queda després fa plorar, i no és agradable per la gent que busca tranquil·litat”, va reclamar Colomer.

Els qui també en van patir les conseqüències van ser els veïns de la urbanització. El president de l'associació que els agrupa, Francesc Balada, va assegurar que no van poder dormir en tota la nit. “La gent anava i venia, feia soroll, cantava i posava la ràdio a tot volum”, va explicar. Balada va lamentar a més que no es tingués en compte la sol·licitud que havien presentat: “L'aparcament era a l'altre extrem de la urbanització i no hi havia més remei que travessar-la. Vam demanar que s'evités l'accés a la zona residencial”. A més, molts cotxes van estacionar a la urbanització mateix, i això va provocar alguns altercats quan els joves van tornar als vehicles. L'alternativa que proposaven els veïns era la possibilitat d'aparcar a la platja, però la llei de costes ho prohibeix, i per això l'aparcament es va situar al costat del nucli urbà dels Muntells.

Els veïns també es van queixar de la brutícia que va deixar el festival, tot i que van assegurar que enguany les tasques de neteja van començar més d'hora, i a mitja tarda, com va explicar Josep Vallés, encara s'estava duent a terme el desmuntatge del festival i la corresponent neteja de la zona.

El Deltasound també va deixar un mal gust de boca a algunes formacions musicals, que no van poder tocar tota l'estona que havien previst. És el cas del grup ampostí Lark About, que va actuar més tard del que estava previst i que, un cop a dalt de l'escenari, només va poder tocar tres cançons. “Ens feia molta il·lusió aquest concert, perquè tocàvem davant dels amics, però ens ha decebut l'organització i la manera com ens han tractat”, va explicar el portaveu del grup. Segons ell, hi va haver canvis d'horaris en les actuacions, grups que van tocar més estona del que se'ls havia assignat, i tot plegat va modificar la programació inicial del festival.
LA XIFRA
8.000
persones
van assistir al Deltasound l'any 2009, i es creu que aquest cap de setmana es deu haver repetit la xifra.
Molt control policial

El Deltasound Festival va mobilitzar diverses patrulles de la policia local i dels Mossos d'Esquadra, així com també efectius de Protecció Civil. Ja des de primera hora del matí, els Mossos van instal·lar un control d'alcoholèmia a l'entrada d'Amposta, just abans de la cruïlla en direcció a l'AP-7 i la N-340. El control va estar operatiu fins al migdia. A l'entorn del festival, també hi va haver diverses patrulles policials des de l'inici de l'esdeveniment que evitaven el pas de vehicles a la platja. Des de l'organització, a més, es va procurar evitar col·lapses per accedir al festival, com havia passat en altres edicions. “Quant a circulació, no hi ha hagut cap problema ni s'ha creat cap embús”, va explicar el regidor Josep Vallés, així com també ho va confirmar el propietari del càmping Eucaliptus. L'organització va habilitar un autobús llançadora des de la zona d'aparcament fins al festival, per evitar la circulació de vehicles particulars per l'Eucaliptus.

dimarts, 29 de juny del 2010

Part de la llicència d'obres del nou eix comercial d'Amposta no s'ha pagat

EL PUNT. R. Royo

El PSC diu que demanarà un informe a l'interventor

Part de la llicència d'obres per construir el nou eix comercial d'Amposta, al costat de la plaça de la Castellania, no s'ha pagat. Ahir el PSC va preguntar sobre el tema i no li van agradar les explicacions de l'alcalde, Manel Ferré, al ple. Per la seua banda, Ferré nega cap tracte de favor a l'empresa i diu que l'Ajuntament encara li ha de pagar les obres d'urbanització.

El grup municipal del PSC va demanar en el ple d'ahir a Amposta explicacions sobre la construcció de la nova zona comercial que s'està executant al costat de la plaça de la Castellania i on s'ha de situar el Carrefour i una galeria comercial. Segons el PSC, l'empresa promotora, Futuro Ciudad de Amposta no ha pagat encara part de la llicència d'obres –uns 280.000 euros de 400.000–. «Pel que sabem, se'ls acaba el termini a finals de mes», va assenyalar el portaveu socialista, Antoni Espanya, que no va quedar gaire convençut de les explicacions de l'equip de govern. «Demanarem un informe a l'interventor», va avançar. L'alcalde, Manel Ferré (CiU) va treure importància al tema. «L'empresa va demanar l'ajornament i el fraccionament del pagament», va explicar, tot assenyalant que és l'Ajuntament qui deu diners a l'empresa per la urbanització dels terrenys del pla de millora urbana de la zona del cementeri. «L'Ajuntament té el 33% dels terrenys i haurà de pagar a l'empresa 1,1 milions d'euros», va dir Ferré, tot negant qualsevol tracte de favor com ha denunciat en més d'una ocasió el PSC.

dijous, 24 de juny del 2010

Denuncien l'Ajuntament d'Amposta per haver permès als cinemes de la ciutat funcionar set anys sense llicència

EL PUNT.
Multicinemes Tortosa ha presentat un contenciós contra un decret d'alcaldia
24/06/10 02:00 - Amposta - roser royoemail protegit Imatge d'arxiu del cinema d'Amposta, instal·lat a la zona lúdica del polígon de Tosses.

L'empresa Multicinemes Tortosa SL, propietària dels Cinemes Oscars de Roquetes, ha presentat un contenciós administratiu contra l'Ajuntament d'Amposta per haver permès que els cinemes del polígon de Tosses funcionessin durant més de set anys i mig sense llicència d'obertura. El contenciós és contra el decret d'alcaldia que l'alcalde, Manel Ferré, va subscriure el 30 de novembre del 2009 per autoritzar la reobertura de Cinemes Amposta, una setmana després d'haver ordenat tancar-lo.

Multicinemes Tortosa argumenta la seua demanda contra l'Ajuntament d'Amposta per una situació de greuge comparatiu, ja que els cinemes d'Amposta van estar funcionant des del febrer del 2001 fins al setembre del 2008 sense la llicència d'obertura perquè hi havia un informe desfavorable dels bombers en què s'advertia que el cinema no complia la normativa antiincendis. En aquell moment, l'Ajuntament va ordenar la clausura del cinema d'onze sales, el més gran de les Terres de l'Ebre, que va estar tancat durant un mes, però després d'una sèrie d'obres de millora –el canvi de la moqueta i la construcció d'una altra sortida d'emergència–, el consistori va tornar a autoritzar l'obertura del cinema, però sense l'informe de l'ECA. De fet, els cinemes d'Amposta van estar funcionant des de l'octubre del 2008 fins al 30 de novembre del 2009 amb una llicència d'obertura «provisional» prorrogada diverses vegades. És a dir, durant gairebé nou anys.

Ara la situació del cinema és «totalment legal», segons va explicar a El Punt l'alcalde, Manel Ferré, que va assegurar que havia signat el decret d'alcaldia del 30 de novembre, després de tenir l'informe de l'ECA. L'únic que queda pendent de resoldre és el contenciós presentat per Multicinemes Tortosa SL, que reclama a l'Ajuntament una compensació econòmica per tots els anys que els cinemes d'Amposta han estat funcionant sense llicència.

El contenciós s'ha presentat al jutjat contenciós administratiu número dos de Tarragona i l'Ajuntament ha designat com a advocat l'exdelegat del govern a Tarragona César Puig, del despatx Cuatrecasas.

El cinema més gran

El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.529 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre. Es va inaugurar el febrer del 2001, però fins al setembre del 2008 va estar funcionant sense llicència municipal d'obertura perquè hi havia un informe dels bombers en què s'alertava que incomplia la normativa antiincendis. Des de l'octubre del 2008 fins al 30 de novembre del 2009 va estar funcionant amb una llicència d'obertura provisional prorrogada diversos cops, ja que arran d'una inspecció de l'ECA es van detectar diverses irregularitats. L'última autorització provisional es va subscriure l'abril del 2009, basant-se en un informe tècnic aportat per la mateixa empresa en què s'assegurava que les instal·lacions del cinema no suposaven cap risc per a la seguretat de les persones.

dilluns, 14 de juny del 2010

Detenen dos veïns d'Amposta i un d'Alcanar per una dotzena de robatoris

EL PUNT
La Unitat d'Investigació de l'Àrea Bàsica Policial del Montsià va detenir, el 9 de juny, dos veïns d'Amposta presumptament implicats en deu robatoris amb força comesos a la mateixa localitat. Els detinguts ja van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta, però la investigació continua oberta i no es descarten més detencions. Segons les investigacions dels Mossos, els joves, Julio M. R., de 26 anys, i Josep G. M., de 20, es van mostrar especialment actius durant el mes de maig. Vuit dels deu robatoris els van cometre en dues setmanes, i s'especialitzaven a entrar a bars i establiments comercials.

La pauta dels presumptes lladres era aprofitar les hores nocturnes per forçar la porta de l'establiment i buidar la caixa registradora. En el cas dels bars, també tenien predilecció per les màquines escurabutxaques i de tabac. Es van endur la caixa forta d'un establiment per buidar-la i abandonar-la en un solar. Amb aquestes detencions, els Mossos donen per resolts cinc robatoris a bars, dos en un club nàutic i un en una empresa del sector nàutic, tots a Amposta. També donen per tancat el cas de dos robatoris a botigues de Sant Carles de la Ràpita.

El mateix dia 9 de juny, els Mossos d'Esquadra de la comissaria d'Amposta van detenir Ricard C. C., de 23 anys i veí d'Alcanar. Seria el responsable de dos robatoris amb força a la mateixa casa del municipi en dos mesos i un en una botiga. Acumula 15 detencions en poc més d'un any i ja va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta.

dissabte, 29 de maig del 2010

L'alcalde d'Amposta carrega contra la vegueria i nega que hi haja consens


EL PUNT
Roser Royo

Més de 200 persones reclamen a Tortosa la vegueria de l'Ebre


En l'acte de suport a la vegueria de l'Ebre de dijous passat a l'auditori de Tortosa hi va haver destacades absències; una de les més notòries va ser la del convergent Manel Ferré, alcalde d'Amposta, l'única capital de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre que no hi va enviar cap representant del seu govern. «No hi vaig anar perquè era a fora, però encara que hagués estat a Amposta tampoc hi hauria anat», va dir Ferré, que va carregar durament contra el projecte de vegueria que defensa el govern tripartit. «És una vegueria descafeïnada que, si s'arriba a aprovar amb aquests termes, provocarà frustració al territori», va afirmar Ferré. A més a més, l'alcalde d'Amposta també va desmentir rotundament que s'haja arribat a un consens territorial per definir la futura vegueria. «No hi ha hagut ni debat previ ni cap consens i, a Amposta, una de les principals ciutats del territori que han exercit de locomotora en els últims anys, no se'ns ha tingut en compte per a res», hi va afegir. L'alcalde d'Amposta també es va referir a l'actual situació de crisi econòmica: «Amb la situació que hi ha, ens sembla poc encertat posar damunt la taula aquest tema; les prioritats dels ciutadans són unes altres», va concloure, i va precisar que en la proposta actual no queda clar què passarà amb altres institucions com ara les diputacions i els consells comarcals quan entre en funcionament la vegueria.

dimarts, 18 de maig del 2010

Amposta treu a concurs la gestió de l'escorxador per 3.000 euros al mes


Amposta - ROSER ROYO
Les instal·lacions de l'escorxador d'Amposta estan tancades des del desembre de l'any passat.

L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir amb els únics vots de l'equip de govern de CiU el plec de clàusules per treure a concurs la gestió de l'escorxador municipal, que està aturat des del desembre de l'any passat. Es tracta d'una concessió a 25 anys que xifra en 3.000 euros mensuals la quota per explotar aquest equipament municipal. Tant el PSC com EA-ERC van votar-hi en contra perquè consideren que amb aquest cànon no n'hi ha prou per amortitzar el cost de l'escorxador i el deute que arrossega. Segons un informe encarregat pel mateix Ajuntament, la quota hauria de ser de 9.000 euros, però la situació actual de crisi recomana rebaixar-la.

Fa sis mesos que els carnissers d'Amposta han d'anar a matar els animals a d'altres municipis com Tortosa o la Galera, tot i que tenen al costat de casa un equipament municipal de grans dimensions que va representar al seu moment una inversió de més d'1,8 milions d'euros i que des del 2007 arrossega un deute de 520.000 euros –més 30.000 euros de despeses judicials– de l'anterior concessionari Ganados y Carnes Martí SL, que va presentar concurs de creditors després d'haver hipotecat la concessió. Tot i així, aquesta societat va continuar provisionalment explotant l'escorxador fins al mes de desembre passat a nom d'una empresa denominada PC Golf, d'acord amb el consistori. Però al desembre va tancar definitivament. Per solucionar aquesta situació i que l'escorxador torne a funcionar, l'equip de govern va aprovar ahir el nou plec de condicions per treure a licitació novament la gestió de l'escorxador. Es tracta d'una concessió a 25 anys i amb un cànon –sotmès a revisió cada cinc anys– de 3.000 euros mensuals. «Si sumem el que queda per amortitzar del cost de l'escorxador i el deute de 550.000 euros, el nou concessionari hauria de pagar 11.000 euros al mes», va manifestar el portaveu del PSC, Antoni Espanya, en el ple d'ahir. «Això representa una pèrdua de valor patrimonial per a l'Ajuntament», va afegir Espanya, que va instar el govern ampostí a «reconsiderar si ha de licitar la concessió en aquestes condicions». En la mateixa línia es va pronunciar la portaveu d'EA-ERC, Marta Cid. «L'import que demanen és excessivament baix», va dir tot assenyalant que el període de revisió hauria de ser anual.

«Dins el context actual de crisi, si pugem el cànon a 9.000 euros no es presentarà ningú al concurs», va argumentar l'alcalde, Manel Ferré, tot assenyalant que una dels clàusules establix que l'empresa adjudicatària s'ha de fer càrrec també d'obres addicionals com la depuradora.

Pla B

Les previsions del govern local són que la concessió es puga adjudicar d'aquí a un mes. Si queda desert, l'Ajuntament intentarà un pla B per gestionar-lo conjuntament amb el gremi de carnissers del municipi.

(Foto Agència Catalana de Notícies -ACN-)

dissabte, 20 de març del 2010

Sobre el model de ciutat que promou l’Ajuntament d’Amposta


Oriol Fuster Cabrera. A principis de juny va fer-se la presentació del projecte Boulevard Castellania, promogut pels empresaris Joan Lluís Ripollés i Jorge Juan Flor (famosos a nivell estatal arran l’escàndol de la urbanització Los Merinos de Màlaga) i l’Ajuntament d’Amposta. Este projecte pretén ubicar al nostre poble una macrozona comercial formada per multinacionals com Carrefour, Kiabi o Burguer King.
La “bona nova”, que es va vendre als mitjans de comunicació com una gran oportunitat per oferir llocs de treball i riquesa al territori en temps de crisi, no ho és tant si mos parem a analitzar-la. I no ho és perquè esta estratègia per portar llocs de treball a Amposta a la pràctica no només no és positiva, sinó que promou un model de treball, ciutat, oci i alimentació negatiu per al nostre poble.
¿Quin sentit té portar empreses com Carrefour, que oferixen faenes temporals, mal pagades i sovint precàries, mentre lo petit comerç d’Amposta s’està morint, precisament perquè és incapaç d’aguantar la competència de preus i horaris de les grans multinacionals? Per què no es fomenta lo comerç local, per poder generar riquesa i llocs de treball estables i dignes?
¿Quin model alimentari es promou, si en més de potenciar productes de la terra, de la pagesia i de les botigues del poble, impulsem l’aparició de grans empreses de menjar ràpid envasat, congelat i importat des de l’altra punta de món, de dubtosa qualitat i procedència? ¿Per què no promovem una alimentació ètica i saludable, basada en los productes del territori i que done diners a la gent d’Amposta, en lloc de donar-los a una multinacional nord-americana que d’ètica o saludable no en té res?
¿Quin model d’oci i quins valors per la a gent jove promou l’Ajuntament, establint una macrozona comercial com a lloc d’esbarjo? Per què no es potencien Casals Juvenils o una Programació Cultural atractiva per a la joventut, que no implique necessàriament consumir per passar-ho bé i que aporte un creixement personal alhora que diversió?
En temps de crisi l’Ajuntament s’hauria de dedicar a promoure un altre tipus de model, en més de promoure projectes faraònics que a la pràctica només portaran diners als quatre de sempre.
I si ells no ho fan, haurem de començar construir-ho natros

dissabte, 6 de març del 2010

L'alcalde d'Amposta rectifica i diu que el jove mort en ser precipitat d'un tercer pis no tenia antecedents


DIARI DE TARRAGONA

Per tot plegat, l'alcalde ha fet pública la seva disculpa amb els familiars de la víctima.

L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha fet públic un comunicat rectificant el contingut de les seves declaracions a l'ACN en les quals assegurava que el jove lituà de 22 anys mort dissabte a la matinada en ser precipitat des del balcó d'un tercer pis tenia antecedents per petits robatoris en cotxes. Ferré ha argumentat que la informació que va transmetre sobre els suposats antecedents de la víctima registrats per la policia local era 'errònia' i, de la mateixa manera, tampoc les queixes que hauria rebut la policia comunitària pel seu comportament en estat d'embriaguesa tampoc haurien tingut lloc.

Un ramader de l'Ebre acusa els diputats antitauris d''ignorants' del món taurí


DIARI DE TARRAGONA
'Senyors que volen abolir les curses seran uns líders en moltes matèries, però són uns ignorants del tema i moral i intel·lectualment no poden jutjar sobre un tema que desconeixent'. Així ho ha dit el ramader de les Terres de l'Ebre Pedro Fumadó en la seva intervenció al Parlament'.
Fumadó, conegut per 'lo Xarnego', ha carregat contra tots els contraris a les curses de toros i ha afirmat que el Parlament no té potestat per legislar al respecte. 'Mentre a una plaça de bous i a una de carros entra una persona voluntàriament i s'ompli de gent' no es pot prohibir, ha assegura el ramader, qui creu que si l'expresident Companys aixequés el cap moriria de nou al veure el debat antitaurí.

Segons Fumadó, 'prohibir les curses de braus és la sentència de mot de la raça del bou brau. Els polítics que volen votar a favor de la ILP ho faran perquè s'anomena la 'Fiesta Nacional' i per això no queda bé dins del nacionalisme'. 'Alguns que volen votar en contra de les curses no estimen el bou brau', ha manifestat. Ha explicat que la ramaderia de la seva propietat va ser creada el 1891.

divendres, 5 de març del 2010

LA (I) RESPONSABILITAT DE L’ALCALDE

En fullejar la revista Amposta, si ens hi fixem bé, veurem els “crèdits” on hi surten els responsables de la publicació. El director, com és costum, és l’alcalde de la nostra ciutat i, els sotsdirector, el regidor de Noves Tecnologies i Mitjans de Comunicació.
El director, con a tal, és el responsable (i se’n ha de fer de responsable) del contingut de la revista, en excepció, evidentment, d’aquells escrits en forma de cartes al director o articles d’opinió que estan signats. Malgrat això, també és el responsable de que la Revista Amposta serveixi per al que ha de servir (a saber, i sobre tot, per a divulgar l’actualitat municipal) i ha d’evitar determinades coses, com per exemple, insults i comentaris desagradables que puguin contenir les cartes i els articles d’opinió signats.
Al número 501 de la primera quinzena de gener de 2010, a la pàgina 10 i dintre de “l’espai de CiU”, hi ha uns “article d’opinió” titulat “Les misèries dels socialistes Ampostins” i signat per “Joan Ma Roig. Ex alcalde – Senador” (està ficat igual que a la RA) A l’escrit, el senador, també ens desqualifica, així com a la nostra publicació (4 Cantons) de la que diu que n’és un pamflet.
El govern de la Generalitat Valenciana és, juntament amb el de Madrid, els que més pressió exerceix al seus mitjans de comunicació. Hi ha una anècdota molt gràfica i entenedora de la seva manera d’actuar. Quan el Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) va absoldre el president Francisco Camps, el Canal 9 va donar la notícia amb tota mena de detalls. Però quin era el problema? El problema és que mai havia parlar de la imputació del president a la trama Gürtel que va esquitxar càrrecs del PP de mitja Espanya.
Amb la publicació de l’escrit del senador, la Revista Amposta fa una cosa força semblant. Si mai ha publicat les notícies de que “El regidor d’Urbanisme va reqüalificar terrenys on tenia interessos” o “Un jutge critica els interessos urbanístics de Joan Maria Roig, exalcalde d’Amposta i Senador” (notícies que sí va publicar el diari el Mundo el 20 de novembre de 2009 i 20 de novembre de 2006, respectivament), com publica el “desmentit” del senador? Molts dels lectors de Revista Amposta, amb tota seguretat, no podran jutjar la veracitat del contingut de l’escrit si, abans, no han llegit per ells mateixos la notícia que va difondre un mitjà de comunicació d’àmbit nacional. És més, l’exalcalde i el exregidor van denunciar per mentiders els periodistes del citat rotatiu i, un jutge els va absoldre de l’acusació.
A Amposta, la federació que dóna suport el govern municipal Convergència i Unió (CiU) ja edita de tant en tant (tampoc li fa falta fer-ho amb una major periodicitat, ja que per això ja tenen la Revista Amposta) un publicació anomenada “Fem Ciutat” on expliquen l’acció de govern municipal. Aquesta publicació hauria estat ideal per a que el senador s’hagués pogut esplaiar “amb ganes” dels socialistes ampostins i de 4 Cantons, però l’alcalde, com a director de RA li va permetre fer-ho a una revista municipal feta per a la gent d’Amposta i pagada amb diners municipals, amb l’aportació dels lectors i subscriptors.
Quan al ple del mes de desembre, l’alcalde, va negar als partits de l’oposició municipal d’Amposta (PSC i ERC) poder formar part del consell de Redacció de la RA, possiblement ja sabia el perquè ho feia: “Per poder seguir-la usant com un eina útil per lloar tota mena d’actes que organitza el propi ajuntament (a qui molts confonen amb l’equip de govern) i sortir-ne a les fotos, en beneficis partidistes i electoralistes”.
Si es tractés d’un altre mitjà informatiu, la publicació d’un escrit com aquest comportaria la depuració quasi que immediata del responsable que l’ha permès. Hi haurà depuracions al si del consell de redacció de la Revista Amposta. Des del PSC ho posem en dubte.

dimarts, 23 de febrer del 2010

EL GRUP MUNICIPAL DE CIU ES QUEDA SOL DEMANANT LA COCAPITALITAT DE LA VUEGUERIA

Extret del blog "la Marfanta" del periodista Gustau Moreno.

El ple de l’Ajuntament d’Amposta, en la sessió d’aquest dilluns al vespre ha ratificat un acord de la junta de govern local en què es fan constar les reivindicacions de la ciutat respecte al projecte de llei de vegueries. El text pretén comunicar públicament que “eleva una enèrgica protesta al Govern de Catalunya per l’aprovació del projecte de llei de vegueries en el que hi consta la designació de la ciutat de Tortosa com a seu institucional del Consell de la Vegueria de les Terres de l’Ebre”, alhora es dema que s’esmeni aquesta designació i que s’incorpori el concepte de cocapitalitat entre les ciutats de Tortosa i Amposta. El text aprovat per la junta de govern també demana que en el tràmit parlamentari es designi la ciutat d’Amposta com a seu institucional del consell de la vegueria donat que la major part dels serveis territorials desplegats al territori estan actualment ubicats a Tortosa.

Tot i que el ple ha acabat per ratificar aquest acord, els dos grups de l’oposició hi ha votat en contra, de manera que només el grup de CiU hi ha votat a favor.

El portaveu del PSC, Toni Espanya, ha afirmat que “només fa un mes que el tema es va tractar abastament en aquest ple” i ha afegit que en aquella ocasió es va tractar “en clau positiva” ja que la “cocapitalitat significa descentralització dels serveis”. Espanya ha puntualitzat que pel que fa a la descentralització dels serveis es donarà suport a l’Ajuntament, però ha dit a l’alcalde que pretén “diluir possibles responsabilitats perquè no aconsegueix suports polítics ni dins el seu propi partit”.

Per la seva banda, Marta Cid ha argumentat el vot en contra del grup d’ERC afirmant que el projecte de llei parla de seus institucionals i no de capitals, i ha afirmat que l’acord que s’ha portat a ratificació vol compensar “uns desequilibris que vostès van provocar”, Cid ha posat com a exemples el desplegament dels serveis territorials i la descentralització de la Diputació de Tarragona que s’han ubicat a Tortosa.

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha replicat que pel que fa a la ubicació de la Diputació ja en va manifestar la seva opinió però que, de qualsevol manera, si prospera aquesta nova divisió territorial, la Diputació acabarà desapareixent. Ferré ha afirmat que el preocupa el posicionament que tenen els grups municipals respecte a que la llei faci constar que la seu del consell de la vegueria és a Tortosa i ha recordat que tampoc hi ha hagut un debat previ a la redacció del projecte de llei ni s’ha buscat el consens territorial.

Ferré ha acabat dient als dos grups de l’oposició que so no volen ratificar l’acord “estan al seu dret”, però ha afirmat que com a alcalde no pot renunciar a demanar la cocapitalitat perquè “no se’ns digui que la ciutat d’Amposta hi va renunciar en el seu moment”.

El debat ha quedat tancat quan el primer tinent d’alcalde, Pere Vidal, ha dit als portaveus de l’oposició que tampoc haurien d’estar d’acord amb el projecte de llei “perquè ignora totalment” el que va aprovar per unanimitat el darrer ple en un debat “seriós i calmat”. Vidal ha afirmat que “la Generalitat ha acabat decidint que Amposta no pinta res” i ha apel·lat a la responsabilitat del PSC i ERC que formen part del Govern de la Generalitat.

El debat sobre la llei de vegueries ha continuat en el següent punt de l’odre del dia, ja que s’ha debatuit una moció d’Esquerra Republicana en què es demana al Govern de Catalunya que prioritzi la tramitació del projecte de llei de les vegueries i que aquest es tramiti al Parlament amb caràcter d’urgència per poder-la aprovar abans del final d’aquesta legislatura. En la seva defensa, Marta Cid, ha explicat que “volem donar fluïdesa legislativa i parlamentària a la tramitació de la llei”.

El PSC ha votat a favor de la moció, tal com ha argumentat Toni Espanya, perquè considera que “el més important és la creació de la vegueria de l’Ebre”. A més, Toni Espanya ha reptat l’alcalde a trobar suport dins el grup parlamentari de CiU, i ha assegurat que si l’alcalde aconsegueix que el seu grup al Parlament recolzi les reivindicacions d’Amposta, ell convencerà el grup del PSC al Parlament per a que també li doni suport.

La moció, però, ha quedat rebutjada amb el vot en contra del grup de CiU. El portaveu, Pere Vidal, ha sentenciat un “sí a la vegueria, però no amb urgència”, ja que ha explicat que la urgència és el que ha dut el desacord que han mostrat els grups municipals en el ple d’aquest dilluns, Vidal ha acabat afirmant que “mentre cadascú no corri amb les seves responsabilitats, i si no es modifica el redactat amb unes propostes clares, no podem votar-hi a favor”.


Modificació del pressupost

El ple també ha aprovat la primera modificació del pressupost municipal per la transferència de capital que prové del Fons Estatal d’Inversió Local i que es destinarà a la construcció de la nova Escola d’Art i Disseny, integrada dins el projecte global del nou pavelló firal. Els dos grups de l’oposició s’han abstingut en la votació d’aquesta modificació de pressupost ja que, han recordat, no estan d’acord amb aquest projecte.

D’altra banda, la corporació municipal també ha aprovat, en aquest cas per unanimitat, la concertació del crèdit per a inversions d’aquest 2010 que ascendeix a 1.696.560.43 €.

dijous, 28 de gener del 2010

Els veïns d'Amposta reclamen que s'endureixen les sancions per conductes incíviques


EL PUNT.- Amposta

Amposta Els ciutadans d'Amposta reclamen a l'Ajuntament que endureixe les sancions imposades per accions incíviques en la tinença d'animals i infraccions de trànsit. Aquesta és una de les principals conclusions de l'enquesta de participació ciutadana que l'Ajuntament va adreçar a totes les llars de la capital del Montsià i que van respondre un total de 558 famílies. Pel que fa a les àrees de l'Ajuntament més ben valorades, la primera és la de Cultura i Festes, mentre que l'àrea amb una puntuació més baixa és la de Governació, precisament la que regula el civisme en la conducció, l'accessibilitat al nucli urbà i la tinença d'animals. Majoritàriament, els enquestats consideren que s'han d'endurir i ampliar les sancions per les conductes incíviques dels propietaris de gossos i conductors. «Hem detectat que hi ha molt malestar en aquests dos aspectes i ja ens hem posar a treballar per millorar-ho», va explicar la regidora de Participació Ciutadana, Laia Subirats. En aquest sentit, Subirats va avançar que es tornarà a fer una campanya de sensibilització respecte dels animals de companyia i que s'ha canviat el sentit del carrer Sant Ramon per millorar l'accessibilitat al nucli urbà.

Els resultats de l'enquesta també posen de manifest que s'han d'endurir les sancions en cas d'un mal ús dels contenidors de la brossa, per la qual cosa es posaran adhesius als contenidors en què s'advertirà de l'import de la multa que s'aplica en cas d'un mal ús.

Pel que fa als serveis i les infraestructures d'Amposta, els parcs i els jardins obtenen la pitjor puntuació, mentre que el que més valoren els ampostins són les instal·lacions esportives. L'Ajuntament farà una altra enquesta de participació dirigida als joves per copsar les seues necessitats en oferta cultural i d'oci.

dimarts, 26 de gener del 2010

Amposta reclama la cocapitalitat de la vegueria de l'Ebre

El ple de l'Ajuntament aprova una moció de CiU amb el suport d'ERC i el PSC

EL PUNT.- Amposta - LURDES MORESO



L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (al centre), durant el ple d'ahir.

La capital del Montsià vol tenir un paper significatiu en la futura vegueria de les Terres de l'Ebre i, en aquest sentit, el ple de l'Ajuntament va aprovar ahir, per unanimitat, una moció que reclama la cocapitalitat d'Amposta. «Estem fent història», va dir l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, després que els dos grups de l'oposició, ERC i el PSC, votessen favorablement la proposta de CiU. L'Ajuntament també reclama que la distribució de serveis fomente l'equilibri territorial.

«Amposta no renunciarà a ser locomotora del creixement i exercir la cocapitalitat sense cap mena de complex», va assenyalar Ferré, que reclama una vegueria de les Terres de l'Ebre amb uns serveis descentralitzats. «Per què l'escola d'hostaleria no s'instal·la a la Ràpita o és té en compte el potencial del moble de la Sénia per determinats serveis d'indústria?», es va preguntar l'alcalde ampostí. Pel que fa a la capital del Montsià, l'Ajuntament demana que es tingui en compte la seua importància en el desenvolupament econòmic, social i demogràfic de les Terres de l'Ebre i recorda que actualment ja hi ha serveis territorials del govern de la Generalitat que tenen la seu a Amposta (Medi Ambient i Habitatge i Acció Social). Amb tot, Amposta accepta que la seu institucional de la futura vegueria de l'Ebre serà a Tortosa.

Tot i que la moció podia tirar endavant només amb els vots de CiU, que té majoria absoluta a Amposta, tant el grup municipal d'ERC com el del PSC hi van votar favorablement. «Fem una lectura en positiu de la moció, tot i que sembla que vulgui congelar el procés», va manifestar la portaveu d'ERC a l'Ajuntament d'Amposta, Marta Cid. I va afegir-hi: «Espero que no aixeque fantasmes i ature una maquinària que ha costat molt posar en marxa.» Cid va respondre als dubtes de CiU sobre el finançament de les vegueries, «serà el mateix que el de la Diputació». En relació amb la Diputació de Tarragona, la portaveu d'ERC va posar de manifest que aquesta institució ha descentralitzat els seus serveis a la demarcació amb una única seu a Tortosa.

Per la seua banda, el portaveu del PSC a l'Ajuntament ampostí, Antoni Espanya, va rebutjar l'enfrontament dels alcaldes socialistes de Tarragona i Reus per la capitalitat i la denominació de la vegueria del Camp de Tarragona i va proposar que Amposta busque la complicitat d'altres ciutats veïnes. «L'Ajuntament ha de buscar complicitats per evitar que la creació de la vegueria de l'Ebre acabe sent una olla de grills», va dir Espanya.

Tot i el suport dels grups de l'oposició a la moció de CiU, no es van posar d'acord en el procés de participació durant la redacció de l'avantprojecte de llei de la nova ordenació territorial de Catalunya. Mentre que ERC i el PSC defensen que la conselleria de Governació ha escoltat les veus del territori, l'alcalde d'Amposta sosté que no l'han escoltat. «A hores d'ara encara desconec quina és la darrera proposta de l'avantprojecte de llei», va dir Ferré, que va recordar que el govern ha ajornat l'aprovació d'aquest avantprojecte de llei.

A més de la cocapitalitat d'Amposta, l'Ajuntament demana al govern que s'impulse un debat territorial previ a l'aprovació de la llei de vegueries i insta el Departament de Governació a redactar un projecte de llei que estructure la vegueria com un òrgan en contingut polític i amb finançament.

divendres, 22 de gener del 2010

CiU presenta una moció a Amposta per reclamar la cocapitalitat de la vegueria


EL PUNT. Amposta
El ple de l'Ajuntament d'Amposta debatrà dilluns una moció de CiU sobre la nova ordenació territorial en vegueries. CiU (que té majoria absoluta a la capital del Montsià) reclama que Amposta sigui cocapital de la vegueria de l'Ebre atenent a la seua importància en el desenvolupament econòmic, social i demogràfic del territori, i que es reconegui així una preeminència que ja té en la distribució actual del govern de la Generalitat (els serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge i els d'Acció Social són a Amposta). En la moció també s'insta la conselleria de Governació a fer que la nova distribució de serveis de la vegueria fomente l'equilibri territorial.

La presentació d'aquesta moció arriba després que l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha reclamat en diverses ocasions que Tortosa i Amposta han de compartir la capital de la vegueria. De tota manera, en el text de la moció es demana al govern un debat previ a l'aprovació de la llei de vegueries per tal de consensuar l'organització territorial. Un debat que segons l'alcalde d'Amposta fins ara no s'ha produït. CiU d'Amposta també reclama a Governació que redacte un projecte de llei que estructure la vegueria com un òrgan amb contingut polític i que en garanteixi el finançament.

En l'exposició de motius de la moció de CiU, es recorda que s'han aixecat diverses veus en tot el territori català que reclamen modificacions en l'avantprojecte de llei, i si bé es reconeix que a l'Ebre hi ha «consens territorial», es deixa clar que aquest consens «no serà absolut si la llei de vegueries no té en compte el paper que té Amposta com a ciutat d'importància cabdal per al creixement econòmic i social del territori, i com a prestadora de serveis».

divendres, 15 de gener del 2010

Amposta tanca l'escorxador municipal perquè no hi ha cap empresa que el vulgui explotar

L'Ajuntament preveu convocar un concurs públic el pròxim mes de març
Amposta - LURDES MORESO



L'escorxador està al polígon de Tosses. Foto: ACN.1


L'escorxador municipal d'Amposta fa pràcticament un mes que ha tancat les portes, després que el mes de desembre passat acabés el contracte d'explotació que tenia PC Golf. Aquesta empresa no està interessada a mantenir el contracte i, tot i que l'Ajuntament ha contactat amb el gremi de carnissers ampostí, aquest tampoc ha mostrat interès a explotar les instal·lacions. L'Ajuntament té previst aprovar al mes de març el plec de clàusules per fer la concessió d'aquest equipament.

Amposta s'ha quedat sense escorxador i en l'actualitat els carnissers locals s'han de traslladar a altres municipis com ara Tortosa i la Galera per matar els animals. «L'empresa PC Golf no té interès a mantenir el contracte d'explotació de l'escorxador municipal, però ens hem reunit amb altres empreses que sí que en tenen», ha explicat l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, que confia que en un parell de mesos la capital del Montsià torne a disposar d'aquest servei. En aquest sentit, l'Ajuntament redactarà el plec de clàusules que regirà el concurs públic de la concessió d'aquest equipament. «Esperem poder aprovar el plec de clàusules en el pròxim ple», ha dit l'alcalde.

Mentre les instal·lacions són tancades, l'Ajuntament es fa càrrec del manteniment i la neteja per evitar que es deterioren. «L'escorxador està en plenes condicions, tenim unes instal·lacions magnífiques», ha assenyalat Ferré. L'obra va suposar un cost d'1,5 milions d'euros.

«Sobredimensionat»

Per la seua banda, el portaveu del PSC a l'Ajuntament d'Amposta, Antoni Espanya, considera que l'escorxador està «sobredimensionat» i que d'aquí vénen tots els seus problemes. «Es tracta d'un equipament amb uns costos d'explotació molt alts, per la qual cosa dubtem que hi hagi cap empresa interessada en la concessió», ha manifestat Espanya. De fet, els problemes en l'escorxador d'Amposta van començar el 2007 quan l'empresa que l'explotava, Ganados y Carnes Martí, SL, va presentar concurs de creditors i va forçar l'Ajuntament a fer front a un deute de 520.000 euros (ja que el govern ampostí va autoritzar Ganados y Carnes Martí, SL a hipotecar la concessió de l'escorxador). «L'Ajuntament ha invertit ja dos milions d'euros en una actuació que ara per ara no té cap viabilitat», ha alertat el portaveu del PSC. Un extrem que l'alcalde d'Amposta ha negat totalment. «L'escorxador té capacitat per donar resposta a les necessitats dels carnissers de tota la comarca», ha assenyalat Ferré. Amb tot, no tots els carnissers d'Amposta feien servir aquestes instal·lacions i el gremi de carnissers no té interès de fer-se càrrec de l'explotació de l'escorxador.

dimecres, 13 de gener del 2010

L'escorxador tanca definitivament deixant un forat de més de 2 milions d'euros

(Llegit al blog d'Antoni Espanya)

Aricle Publicat per Vanessa Adell. La Veu de l'Ebre. 8 de gener del 2101

POLÈMICA El gremi de carnissers no vol assumir la gestió perquè el considera “sobredimensionat”

L’escorxador deixa de funcionar mentre el consistori busca nova concessionària

Nou capítol en la polèmica de l’escorxador municipal. L’empresa que des de juny (després que l’antiga concessionària fes fallida i obligués l’Ajuntament a assumir un deute de més de mig milió d’euros) es feia càrrec de l’explotació de l’equipament ha finalitzat el contracte de sis mesos i a hores d’ara el consistori es troba immers en la cerca d’una empresa que vulga assumir-ne l’explotació. El gremi de carnissers del municipi rebutja fer-se’n càrrec perquè el considera “sobredimensionat”.


L’Ajuntament té previst traure a concurs públic la concessió de l’escorxador municipal durant el primer trimestre de l’any després que a mitjans de desembre finalitzés el contracte d’ús privatiu que l’empresa PC Golf havia establit amb el consistori des de mitjans de juny i durant sis mesos per l’explotació temporal d’aquest equipament.

Així, fa unes tres setmanes l’escorxador municipal va deixar de funcionar i en el termini del primer trimestre de l’any l’equip de govern espera tindre la documentació preparada per traure’n a licitació pública l’explotació. “De moment, hem tancat les instal•lacions, les netejarem i mirarem en quin estat es troben”, ha assenyalat l’alcalde, Manel Ferré, que també ha apuntat que ha mantingut contactes amb diferents empreses del municipi per veure si es podrien fer càrrec de l’explotació de l’equipament.

Tanmateix, Ferré també ha assenyalat que s’ha reunit amb el gremi de carnissers d’Amposta per conèixer “el seu nivell d’implicació respecte aquest equipament”.

Des d’aquesta entitat, que aplega les dotze carnisseries que hi ha a Amposta, el seu president, Joan Navarro, ha assenyalat que de moment no tenen intencions d’agafar-lo. Els motius? “És un equipament que està sobredimensionat per a les necessitats que tenim i té un cost massa elevat”, ha apuntat, tot afegint que després de la reunió amb l’equip de govern van acordar visitar l’escorxador per veure en quin estat es troba. Actualment, els carnissers del municipi es traslladen a Tortosa, la Galera o Vinaròs per matar els animals.

Recordem que la polèmica al voltant de l’escorxador municipal va començar el 2007 quan la concessionària Ganados y Carnes Martí va fer suspensió de pagaments i va obligar el consistori, que li va autoritzar hipotecar la concessió, a fer front a un deute de 520.000 euros. “Aquesta quantitat, que el consistori ja ha assumit, se suma a l’1,5 M€ que es van invertir en la construcció de l’equipament”, explica el portaveu del PSC, Toni Espanya, tot afegint que “l’escorxador actualment suposa una obra parada de 2 M€ d’inversió i que no té cap tipus de viabilitat”.

dimecres, 6 de gener del 2010

Maulets du carbó «als que no s'han portat bé» en les Terres de l'Ebre

EL PUNT. GUSTAU MORENO

Foto: CEDIDA. Maulets van portar carbó a la multinacional Lear.
La multinacional Lear acomiada 400 treballadors de la planta de Roquetes, que tancarà a l'abril

L'organització Maulets de les Terres de l'Ebre va realitzar ahir una acció reivindicativa per denunciar els ajuntaments, les institucions i les empreses que «no s'han portat bé» durant el 2009. Així, un grup de Maulets es va vestir de Reis Mags i va repartir carbó a les empreses Lear i Fadesa, a les quals acusen de contribuir a la crisi econòmica. La constructora va rebre un carretó de carbó «pel fet de promoure un model urbanístic especulatiu i de creixement il·limitat», amb unes grans urbanitzacions, com les de l'Aldea, que provoquen «grans impactes sobre els territoris». Quant a Lear, Maulets recorda que la multinacional ha acomiadat 520 treballadors de la planta de Roquetes, tot adduint que té pèrdues. «Al tercer trimestre del 2009, l'empresa registrava uns beneficis de 24,6 milions de dòlars; per tant, es tracta d'una deslocalització de la planta a Hongria, per augmentar els beneficis», remarca l'organització. Finalment, Maulets també va dur carbó a la nuclear d'Ascó, pel gran nombre d'incidències registrades per les centrals catalanes, i als ajuntaments de Tortosa i d'Amposta. Al de Tortosa, per voler «privatitzar la gestió de l'aigua», ja que la gestió «mercantil de l'aigua dóna ales a nous transvasaments». I al d'Amposta, per haver denunciat joves i per prohibir la realització d'actes en espais públics, i així «reprimir qualsevol intent d'expressió crítica amb l'Ajuntament».

Arxiu del blog