dijous, 29 d’octubre del 2009

CiU i ERC rebutgen investigar els convenis entre Amposta i la fundació Orfeó Català


El ple de l'Ajuntament d'Amposta va rebutjar ahir la moció del grup municipal del PSC, que reclamava una investigació sobre els convenis firmats entre l'Ajuntament d'Amposta i la Fundació Orfeó Català Palau de la Música. Tal com ja va avançar l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré ( CiU), divendres passat, l'equip de govern va votar en contra de la moció, i també ho van fer els regidors d'ERC, que consideren que els convenis entre el consistori i la Fundació Orfeó Català es van complir.

Amb tot, el portaveu del PSC a l'Ajuntament, Antoni Espanya , va explicar que el grup municipal socialista reclamarà als actuals gestors del Palau de la Música si realment els diners aportats pel conveni, que va durar onze anys, van arribar a l'entitat.

«Lamento que Convergència i Unió hagi capgirat la situació i ara faci creure que aquesta moció pretén embrutar el nom d'Amposta i anar contra les bandes de música», va manifestar Antoni Espanya , el qual sosté que l'únic punt que es va complir del conveni va ser l'actuació de la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, una vegada a l'any, al Palau de la Música. «Els convenis també incloïen una actuació anual del cor jove de l'Orfeó a Amposta i publicacions, uns acords que no es van respectar», va assenyalar el portaveu del PSC. En total, en onze anys l'Ajuntament d'Amposta va aportar 69.400 euros a la fundació Orfeó Català.

En el ple hi va assistir l'exalcalde d'Amposta, Joan Maria Roig, i també la presidenta de la Unió Filharmònica d'Amposta.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Ciu d'Amposta es nega a demanar explicacions als gestors del Palau sobre el destí de l'aportació econòmica feta per l'Ajuntament

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha lamentat avui que CiU s'hagi negat a demanar explicacions als gestors del Palau de la Música sobre la destinació de les aportacions fetes per l'Ajuntament a aquesta entitat. Els socialistes consideren que el vot en contra de CiU a la moció en què es demanava obrir una investigació per determinar el destí dels diners que el consistori va atorgar a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana arran dels convenis signats entre l'Ajuntament i aquesta entitat que pugen, segons el propi govern, a 69.400 euros, demostra poca voluntat de transparència per part del govern municipal. El PSC, que també ha lamentat el vot contrari d'ERC, creu que s'ha perdut una oportunitat de demostrar a la ciutadania que l'Ajuntament té cura de com es gasten els seus impostos, que vetlla per l'interès general de la ciutat i que contribueix a garantir la correcta administració dels cabals públics.

El portaveu del grup, Antoni Espanya, ha criticat també la tergiversació i la manipulació de la moció per part de l'alcalde en voler transmetre un contingut fals del perquè d'aquesta proposta. “Amb la demagògia i la manipulació a la qual ens tenen acostumats han estés que nosaltres presentàvem aquesta moció per difamar la nostra ciutat i les nostres entitats musicals. És una manera de fer política barroera i simplista”, ha assenyalat. Per aquest motiu, Espanya ha emfasitzat: “Les bandes de música i els ampostins i les ampostines rebran sempre el nostre suport. Les societats musicals de la ciutat tenen tot el nostre respecte i admiració per una trajectòria encomiable i perquè han estat sovint els principals ambaixadors de la nostra ciutat. Hem treballat i treballem pel seu futur i aviat es veuran els resultats de la nostra gestió. No admetem en cap cas la difamació del govern en aquest sentit”. Segons ell, aquesta es una manera de fer política des de la demagògia i emprant tècniques de distracció d'altres èpoques. “Si no s'atreveixen a obrir una investigació per qualsevol altre motiu, que no ens vinguin amb mentides i falses acusacions”.

Finalment, el PSC d'Amposta ha recordat que el principal objecitu de la moció, després que esclatés l'escàndol d'irregularitats a l'entorn de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, era confirmar la recepció de les quantitats aportades per l'Ajuntament. “Per tant, si tal com diuen no tenen res a amagar, es podia haver encarregat una auditoria per determinar si s'havien dut a terme els serveis acordats en convenis”. I és que, segons els socialistes, només s'ha complert al cent per cent un dels set compromisos estipulats, l'actuació anual de les bandes a l'auditori del Palau.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

L'alcalde d'Amposta diu que es van complir els convenis amb l'Orfeó

EL PUNT
Amposta L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, va explicar ahir que els convenis entre l'Ajuntament i la Fundació Orfeó Català Palau de la Música es van complir, per la qual cosa rebutja demanar explicacions als actuals gestors tal com reclama el grup municipal del PSC en una moció que es debatrà en el ple de dilluns. Ferré va precisar ahir que l'aportació que va fer l'Ajuntament a la Fundació Orfeó Català va ser de 69.400 euros en lloc dels 51.400 euros que va dir el PSC, una quantitat que correspon a convenis que es van mantenir durant onze anys i que van ser aprovats per unanimitat pel ple de l'Ajuntament ampostí. A més, l'alcalde d'Amposta va detallar que les condicions del conveni incloïen una actuació de les bandes al Palau (la Unió Filharmònica i la Lira Ampostina), visites arquitectòniques a l'edifici que va projectar Domènech i Montaner, visites dels escolars d'Amposta i una actuació gratuïta del Cor Jove de l'Orfeó a Amposta. «Només per les actuacions el conveni ja valia la pena, ja que el lloguer de la sala gran del Palau costa actualment 12.000 euros», segons va assenyalar Ferré. «No tenim absolutament res a amagar», hi va afegir l'alcalde.

Per tot això, l'alcalde d'Amposta considera que no té sentit que l'Ajuntament es persone com a part afectada en el procés obert contra els antics gestors de l'Orfeó i el Palau Fèlix Millet i Jordi Montull pel desviament de fons de l'entitat.

«Embrutar el nom d'Amposta»

La moció presentada pel PSC a l'Ajuntament d'Amposta pretén, segons l'alcalde, «embrutar el nom d'Amposta». «Antoni Espanya aprofita el cas Millet per simple interès sense veure que fa mal a la ciutat d'Amposta, als músics de les bandes i a les entitats», va manifestar Ferré, amb relació a la investigació que ha proposat que es porte a terme el portaveu del PSC.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

El PSC d’Amposta demanarà a l’Ajuntament que encarregui una auditoria per saber on han anat a parar els 51.400 euros aportats a la Fundació Orfeó Cata

El grup municipal del PSC a l’Ajuntament d’Amposta presentarà en el ple ordinari del proper dilluns una moció en la qual es demana a l’equip de govern que encarregui als serveis tècnics del consistori una auditoria dels serveis prestats per part de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música a l’Ajuntament d’Amposta en virtut del conveni de col·laboració per a la difusió de la música i de la cultura catalana, signat l’any 1997 i renovat fins al 2004. Durant aquest període la Fundació hauria ingressat de l’Ajuntament ampostí fins a 51.400 euros. El grup socialista reclama que es requereixi als actuals gestors de la Fundació la confirmació dels ingressos rebuts i, en cas de detectar-se alguna irregularitat, que l’Ajuntament d’Amposta es presenti com a part afectada en el procediment judicial obert contra els antics responsables de la Fundació, Fèlix Millet i Jordi Montull.
El conveni signat l’any 1997 pel llavors alcalde d’Amposta, el convergent Joan Maria Roig, i el fins ara president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Fèlix Millet, recollia que durant quatre anys l’ajuntament lliuraria 6.000 euros a la Fundació en concepte de difusió de la música i la cultura catalana i que preveia, entre d’altres, la realització de tot un seguit d’activitats conjuntes i de lliuraments d’entrades, publicacions i invitacions del Palau a l’ajuntament. Aquest conveni es va renovar l’any 2001 per quatre anys més amb una dotació econòmica anual de 6.600 euros. A més, l’any 2004 la junta de govern local va aprovar el pagament de 1.000 euros a la Fundació en concepte d’apadrinament d’un tub de l’orgue del Palau de la Música en motiu de la seva restauració.

El portaveu socialista, Antoni Espanya, ha explicat que davant el recent escàndol que ha afectat la Fundació i per respecte al fet musical de la ciutat d’Amposta demanaran a l’equip de govern aquesta auditoria. Espanya ha deixat clar que amb aquesta moció el grup socialista no busca treure un profit polític sinó mirar de saber i aclarir si els 51.400 euros que es van transferir des de l’ajuntament han arribat a la Fundació i si s’ha comés algun tipus d’irregularitat.

En el ple de dilluns el PSC d’Amposta presentarà una segona moció en la qual es demana instaurar la figura de l’acolliment civil dels infants a la ciutat mitjançant la redacció i aprovació d’un reglament regulador del registre municipal per aquest tipus de cerimònies.
CINTA BONET / ROSA GARCIA

El PSC d'Amposta demana una investigació sobre el destí dels 51.400 euros municipals aportats a la Fundació Orfeó Català

Tortosa (ACN).- El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta demanarà al ple del proper dilluns que el consistori obri una investigació per determinar el destí final dels 51.400 euros que el consistori va aportar a la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana mitjançant dos convenis signats amb l'entitat entre 1997 i 2004. La moció socialista reclama que els actuals gestors de la fundació confirmin els ingressos rebuts i que el govern municipal encarregui una auditoria sobre els serveis acordats i prestats per l'entitat en virtut dels convenis. En el cas de confirmar-se 'alguna irregularitat', el PSC demana que l'Ajuntament es personi com a part afectada en el procediment judicial obert.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

El govern de CiU ha apujat un 70% l'IBI urbà en els darrers deu anys a Amposta

El grup municipal socialista lamenta que no s'hagi aprovat la seva proposta de rebaixar-lo en un 6 % per al 2010



El grup municipal socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha lamentat que el govern de CiU no hagi tingut en compte la seva proposta de rebaixar en un 6 % l'Impost de Béns i Immobles (IBI) després que durant els darrers deu anys se n'hagi produït un increment del 70%. “Enguany, atenent l'escenari important de crisi que afecta moltes famílies ampostines havíem reclamat que s'apliqués una rebaixa de l'IBI del 6%, passant del 0,89 al 0,83” , ha explicat el portaveu del grup, Antoni Espanya , que ha lamentat que l'alcalde, Manel Ferré, n'hagi fet “cas omís”. Segons Espanya, això demostra que la seva preocupació no és apretar-se el cinturó en temps de crisi com tothom “sinó disposar de més diners per continuar incrementant la plantilla de personal de la seva confiança i gastant descontroladament en béns i serveis, molts d'ells imprescindibles”. I, a més, ha lamentat, “tot a costa de la butxaca del sofert contribuent ampostí”. D'aquesta manera, els socialistes ampostins han votat en contra del projecte d'ordenances.



L'IBI és l'impost municipal que finança la major part de la despesa corrent als ajuntaments. Però tot i que el 2009 la previsió recaptatòria de l'IBI urbà a Amposta va ser de 4.500.000 euros, aquest no va arribar a cobrir el 25% de la despesa corrent. Això obliga, segons Espanya, al govern a fer diversos “malabarismes” per fer front a a una despesa “poc controlada” que creix any rere any, finançant així part de la despesa corrent amb ingressos de caràcter extraordinari, com el de construccions o apujant de forma continuada l'IBI urbà. “D'aquesta manera hem comprovat que en els darrers deu anys aquest import ha pujat una mitjana de 7 punts anuals, mentre que el cost de la vida o l'IPC ha augmentat només 3 punts”, ha denunciat Espanya, que, a més, ha afegit: “I si ho ampliem al període 1996-2009, és a dir, els darrers quinze anys, la pujada ha estat del 102%”. L'exemple d'això es pot trobar en el cas d'una persona que l'any 1999 pagava 200 euros l'any per un pis estàndard i ara en paga 340, 140 euros més. Si s'hagués aplicat l'IPC estrictament, n'hauria de pagar 260, és a dir 80 menys.



Per aquest motiu, el portaveu socialista ha criticat les excuses donades per l'alcalde per no fer cas a la seva proposta, tot al·legant que no són són ells qui pugen l'impost, sinó que és la revisió cadastral la que el puja automàticament un 6 %. “Això no és així, perquè, si l'equip de govern vol, té mitjans per modular aquesta pujada automàtica rebaixant el tipus a aplicar. I així ho va fer l'any previ a les darreres eleccions municipals quan va reudir el tipus més d'un 3%”, ha recordat Espanya.



Els socialistes ampostins han reclamat avui més transparència també en la política de personal a l'Ajuntament, un capítol que enguany (l'any passat es va apujar un 11% respecte al 2008) ha representat una despesa de 9,1 milions d'euros, el 50% de les despeses corrents de l'Ajuntament. “Hem repetit en moltes ocasions que aquesta elevada xifra justificaria la creació d'una gerència específica de recursos humans per optimitzar aquesta important àrea de despesa del consistori i a la vegada fer-la més transparent”, ha detallat Espanya. I és que per als socialistes s'està produint un “clar abús en les contractacions d'urgència que acaben sent personal interí indefinit”.



Finalment, el PSC ampostí considera oportuna també la creació d'una central de comptes i serveis per tal d'aprofitar al màxim la despesa corrent en l'apartat de compres i serveis, que representa un 35% de les despeses corrents de l'Ajuntament.



Amposta-Terres de l'Ebre, 9 d'octubre de 2009.

L'Ajuntament d'Amposta ha apujat un 70% l'IBI en els últims deu anys

Amposta - LURDES MORESO
El ple de l'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir els preus públics i les ordenances fiscals del 2010, amb el vot en contra dels dos grups de l'oposició (ERC i PSC). Tot i que la major part dels impostos es congelen, el grup socialista va denunciar que en els últims deu anys el govern ampostí ha apujat un 70% l'impost de béns immobles (IBI) i va reclamar que per l'any vinent s'aplique una rebaixa de l'IBI del 6%. «L'Ajuntament no apuja l'IBI, el que s'incrementa és el valor cadastral a causa de la revisió que es va dur a terme el 2004 i que es va decidir aplicar de manera progressiva durant deu anys en lloc de repercutir l'augment als ciutadans en un any», va manifestar la regidora d'Hisenda de l'Ajuntament d'Amposta, Isabel Ferré. En aquest sentit, el govern ampostí sosté que les ordenances municipals «no poden ser més ajustades». «En temps de crisi no es poden apujar els impostos i d'aquí a uns mesos presentarem un pressupost encara més auster que el de l'any passat», va assenyalar Ferré. Amb tot, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va insistir que l'equip de govern pot modular la pujada automàtica del valor cadastral i rebaixar el tipus a aplicar. «La seua preocupació no és la d'estrènyer-se el cinturó en temps de crisi, sinó la de disposar de més diners per continuar incrementant la plantilla de personal de la seua confiança i gastar sense control en béns i serveis», va assenyalar Espanya. En aquest sentit, el PSC va demanar més transparència en la política de personal, un capítol que representa una despesa de 9,1 milions d'euros.

A banda de l'IBI, s'incrementarà un 2% el rebut de les escombraries, a més d'un altre 2% el de l'aigua per l'increment de l'energia elèctrica. També s'apujarà la taxa d'ocupació de la via púbica, un 10%, per rebaixar la forta demanda existent tant de guals com de parades. Per la seua banda, el grup d'ERC va rebutjar les ordenances perquè no ha participat en la seua elaboració. «No es posa en dubte que siguin ajustades, però no hem participat en l'elaboració d'aquestes taxes tot i que així ho vam demanar», va manifestar el regidor d'Esquerra, Carles González.




IMPOSTOS I TAXES
Escombraries
Puja un 2% respecte del 2009, tot i que el Consorci de Gestió de Residus planteja un augment del 5%, el 3% restant l'assumirà l'Ajuntament
Taxa d'ocupació de la via pública (guals permanents i parades mercat ambulant)
S'augmenta un 10% per rebaixar la forta demanda existent
IBI
Bonificacions d'entre un 10% i un 50% en funció del valor cadastral de l'habitatge
L'increment del valor cadastral fa pujar l'IBI un 7%
Obertura d'establiments amb més de 50 treballadors
Es bonifiquen
Resta impostos
Es congelen

divendres, 9 d’octubre del 2009

La comunidad científica insiste en que el proyecto de Los Merinos entraña un “grave peligro de alteración de los ecosistemas”

(Hi té -o al menys hi tenia- interessos Joan Maria Roig)
(Publicat a la revista El Observador de Málaga)

Un INFORME de las universidades de Oviedo y Zaragoza reclama una “amplia” de protección de los acuíferos y alerta de “un empeoramiento de las aguas”

09/10/09. Medio Ambiente/ Merinos. “El desarrollo de los proyectos urbanísticos contemplados para esta zona (en referencia a la Sierra de Los Merinos-Ronda y Cuevas del Becerro) entrañaría un grave peligro de alteración de los ecosistemas. En la Sierra de las Nieves alteraría visiblemente el equilibrio entre población y naturaleza que en la actualidad posee este paraje”. Así de contundentes son las conclusiones del Estudio geológico e hidrogeológico que sobre este entorno han desarrollado los doctores en Geología de la Universidad de Oviedo Eduardo Menéndez Casares y Beatriz González Fernández y el catedrático de Hidrogeología de la Universidad de Zaragoza Javier Martínez Gil, que EL OBSERVADOR / www.revistaelobservador.com le ofrece íntegro AQUÍ para su consulta.

ESTE estudio –consultar AQUÍ- analiza en 60 páginas, con numerosos cuadros, tablas y fotografías, las características geológicas y hidrogeológicas del lugar, así como los riesgos que acarrearía el desarrollo de los proyectos urbanísticos de Merinos Norte, Carrasco y Parchite para las poblaciones de la comarca. Los municipios de El Burgo, Cuevas del Becerro, Serrato, Setenil de las Bodegas, Arriate y Ronda serían los perjudicados directos.

NO obstante, según este informe, también los vecinos de Málaga resultarían afectados por el anunciado “empeoramiento de la calidad de las aguas” del que alertan sus autores, ya que algunos de los manantiales en peligro proporcionan caudales a los embalses de Guadalhorce, Conde de Guadalhorce y Guadalteba, que abastecen a la capital malagueña.

ATENDIENDO al tipo de rocas, los especialistas han diferenciado dos clases de acuíferos en la zona. El primero de ellos, compuesto principalmente de piedras calizas, se alimenta de aguas de lluvia y drena en cuatro manantiales: El Cañamero, El Barranco de Palomeras y El Nacimiento (Carrizal). El segundo, además del agua de lluvia, recibe recarga del primero y de otros vecinos y filtra hacia los caudales de La Velilla y La Mina.

DE construirse las urbanizaciones de Merinos Norte y Carrasco, el “grado de vulnerabilidad frente a la contaminación” del primero de los acuíferos sería “alto-muy alto”, dado que el proceso de erosión del agua en la caliza está muy avanzado. Por eso, los científicos recuerdan que el lugar “debería estar sometido a una protección estricta mediante la creación de perímetros de protección de los manantiales y un control estricto de los vertidos”. Y añaden, que dentro de esa área de seguridad “habrían de estar restringidas todas las actividades y usos susceptibles de contaminar, tales como urbanizaciones, campos de golf, etc”.

ADEMÁS, el informe advierte de que, debido a la conexión hidráulica existente entre ambos acuíferos, “cualquier perturbación” que se produzca en el primero podría afectar también al otro, del mismo modo que las extracciones de agua “prevista mediante sondeos en la urbanización proyectada”, produciría una “disminución” del caudal de drenaje de dicho acuífero, así como, indirectamente, del segundo.

LOS científicos son claros a la hora de referirse a la posible contaminación de estas aguas. “Los excedentes de riego de los campos de golf previstos, al contener elevadas concentraciones de fertilizantes y plaguicidas destinadas al mantenimiento del césped, así como otros posibles vertidos que se puedan producir sobre el acuífero, tendrán un impacto negativo sobre la calidad de las aguas”. Así, pese a que la vulnerabilidad del segundo acuífero es “baja-media”, aseguran que éste podría contaminarse si se produjera un vertido, ya que ambos están comunicados.

LA disminución de los caudales habituales durante las etapas de estiaje, los impactos ocasionados por la actividad humana y los efectos del cambio climático son otros de los argumentos esgrimidos en este informe al que ha tenido acceso EL OBSERVADOR para desaconsejar la ejecución del proyecto. Junto a esto, recuerdan la conveniencia de preservar esta zona de la Serranía de Ronda, al formar parte de la Reserva de la Biosfera de la Sierra de las Nieves.

ESTE documento se suma a otros realizados desde otras administraciones públicas como la Diputación, la Consejería de Medio Ambiente o la antigua Confederación Hidrográfica (actual Cuenca Mediterránea Andaluza) en los que ya se ponía de manifiesto las graves repercusiones que tendría el proyecto.

EN un comunicado conjunto hecho público ayer, Silvema, la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua, el Grupo de Trabajo Valle del Genal, la Plataforma Arriateña en Defensa del Agua y Coag-Málaga han anunciado que aportarán este nuevo estudio científico al proceso judicial abierto por el caso, así como a las delegaciones provinciales de Ordenación del Territorio, Medio Ambiente, Agricultura y todas aquellas que puedan estar relacionadas con la materia.

EL contenido de este informe se ha hecho público tan sólo un día después de que se filtrara a los medios de comunicación la decisión de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía (TSJA) de rechazar el recurso planteado por la Federación de Ecologistas en Acción de Andalucía en el que pedía la suspensión cautelar del plan parcial del proyecto de Los Merinos. Esta actuación prevé la construcción de dos campos de golf y uno de prácticas, tres hoteles de cinco estrellas, 800 villas de lujo, un club hípico, un colegio de alto nivel, una residencia para la tercera edad, un polideportivo y la venta de 442 parcelas con una media de 7.500 metros cuadrados de extensión.

PUEDE ver aquí otras noticias relacionadas en el Los Merinos:
- 22/09/09 El juez archiva la querella por calumnias e injurias de los promotores de Merinos que exigían 6 millones de euros a EL OBSERVADOR
- 17/09/08 La Sexta Noticias define Los Merinos como “una de las mayores barbaridades perpetradas en la historia ecológica de España”
- 24/07/08 El alcalde de Ronda degrada en tres ocasiones a un policía local que ha recibido ocho denuncias judiciales relacionadas con el caso Merinos en lo que califican como una persecución personal
- 17/07/08 “Primero te cuento el tema y después vemos lo que ponemos o no ponemos en la noticia”, sugiere a EL OBSERVADOR el concejal de Ronda Cañestro sobre el incidente que provocó con la Policía Local