ROIG PASSA AL ATAC

PUBLICAT A MÉS EBRE

«Tot això és una trama que busca fer xantatge a l’Ajuntament d’Amposta», Roig.
Una terrible confusió de noms destapa una rivalitat polític-històrica a la ciutat d’Amposta.


La prevaricació urbanística i els pressumptes tractes de favor, venent sent un tema de conversa molt habitual, i una constant a l’hora d’acusar a polítics i empresaris.


Així el passat dilluns, 29 de juny, tornava a reactivarse una possible activitat fraudulenta a nivell urbanístic a les Terres de l'Ebre, més concretament al municipi d'Amposta, quan un mitjà de comunicació de la zona parlava que la fiscalia de Tarragona havia trobat indicis delictius, comesos per l'ex-alcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Dues setmanes després, és el propi Roig, qui surt en la seva defensa, davant del que ell cataloga de «trama que busca fer xantatge a l'Ajuntament d'Amposta».
«Quan jo era alcalde entenia que aquest tipus d'actuacions cap a la meva persona eren un peatge a pagar, però ara les circumstàncies són unes altres i aquest cop aniré a per ells». Roig defensa la seva innocència de manera contundent, «sóc innocent i ho demostraré».

Alhora que manifesta que les últimes actuacions en contra de la seva persona les ha capitanejat l'empresari aragonès, José Antonio Navarro Algarate, «porta molts anys intentant que l'Ajuntament li legalitzi una obra que a criteris urbanístics de la ciutat presenta punts que s’han de modificar ». Però el senador no concentra les seves acusacions en la persona de Navarro sinó que va més enllà: «aquest empresari ha rebut informació falsa facilitada pel que jo anomeno garganta profunda, el socialista ampostí, Rafel Serret, un home que pel que sembla té alguna cosa personal contra mi». Però no es queda aquí i sense pèls a la llengua, Roig afirma que: «darrera de totes aquestes accions hi ha el partit socialista d'Amposta que sempre ha buscat tindre l'Ajuntament i que mai ha pogut amb mi. El que no entenen és que jo ja no estic». Per finalitzar afegint «si la Fiscalia s'ha reactivat amb un assumpte que ja havia estat arxivat és al meu parer perquè ha hagut un toquet des de Madrid». Però lligat amb l'assumpte de la Fiscalia, es filtrava aquesta setmana un document que va estar enviat pel mateix empresari Navarro al Senat, amb la intenció que aquest ens inactivès en el càrrec a Roig, per incompatibilitat d'activitats. Però en l'afany, segons aquest de voler acusar-lo, el document s'ha fonamentat en una terrible confusió per a la part acusadora, ja que no és la mateixa persona.

Casualitats de la vida, la persona que els redactors del document pensaven que era el senador, guarda molta similitud amb el nom ja que la persona investigada respón al nom de Joan Grau Roig i no Joan Roig Grau, l’ex-alcalde. Segons Roig, la confusió ha pogut vindre donada, perquè «van poder observar que l'empresari de Barcelona, formava part d'una societat que rep el nom de Túnel Tosses, Concesionario del Estado, una concessió de l'Estat als Pirineus». «Com és pot arribar a tal grau d'ignorància», conclou Roig davant el fet que el document també involucra als seus dos fills. Quant a les activitats que el senador realitza, aquest ha volgut puntualitzar que totes estan degudament declarades i aprovades en ple «sóc molt pulcre en tot això, perquè sinó, en coses així et poden agafar». Quant al vuitè punt del document que Navarro va fer arribar al Senat se l'acusava de que fos soci del 50% i administrador solidari de la societat mercantil Amposta Capital, S.L. Roig afirma que és així, i que això no incorreix en cap il·legalitat perquè «Amposta Capital és una societat que pretén impulsar la ciutat d'Amposta a través d'iniciatives culturals, però això no té res que veure ni amb Tosses, ni amb SOGEST, ni amb la Capilla Sixtina» i a banda «el Senat diu que un senador pot realitzar altres activitats, sempre i quant aquestes no facin negoci amb l'Estat». El pròxim pas de Roig és presentar una querella criminal per injúries i calumnies contra Antonio Navarro Algarate i també amb la intenció de descobrir les pressumptes connexions polítiques a Amposta que s'hi amaguen al darrera. Quant a la seva situació al Senat, Roig comenta que està tranquil «i em poso a la seva total disposició, a més d'autoritzar a que es facin públiques les meves activitats i patrimoni».

(La fotografia està feta d'aquesta mateixa setmana al polígon industrial de l'Oriola i com es pot veure hi surt el logotip d'Amposta Capital. No té res a veure amb la "promoció de la cultura" com afirma el senador d'España.



Publicat el 10-07-2009 per DM

La fiscalia troba indicis de prevaricació en el projecte urbanístic de Tosses

Amposta - ROSER ROYO

A Tosses hi ha el complex lúdic més important de l'Ebre.

Amposta La fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de prevaricació urbanística i tràfic d'influències, comesos per l'exalcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Així la fiscal ha instat al jutjat número 1 d'Amposta no arxivar les diligències, iniciades al final del 2008 i basades en la denúncia d'un particular, que es fonamenta en els vincles empresarials entre Roig i Ripollés. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple.

El desenvolupament urbanístic del polígon de Tosses ara fa deu anys i la seua reconversió en el complex lúdic més important de les Terres de l'Ebre està en el punt de mira de la justícia. Així, la secció de Tortosa de la fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de tracte de favor i prevaricació urbanística en tota l'operació, comeses per l'alcalde en aquell moment i ara senador de CiU, Joan Maria Roig, i un dels principals promotors del projecte, l'empresari ampostí Juan Lluís Ripollés. Els fets estan sent investigats pel jutjat d'instrucció número 1 d'Amposta i es basen en la denúncia d'un particular, a la qual ha pogut tenir accés aquest diari. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple i que segons el denunciant es podria considerar un frau de llei per beneficiar una empresa privada, ja que l'Ajuntament cedix uns terrenys públics a una empresa privada per a uns usos no previstos dins el pla urbanístic municipal. A més, en aquesta denúncia també s'explica que l'empresa Cinemes 2000 SL va hipotecar aquesta finca municipal, cedida en concessió a 50 anys per un import de 235 milions de les antigues pessetes (1.412.379 euros).

El document també denuncia que el polígon de Tosses va ser urbanitzat per l'Incasol per a ús industrial i que així es recollia en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, i fins al 2007, quan pràcticament tots els locals d'oci estaven construïts, no es van requalificar els terrenys. En aquest sentit, el document denuncia «tolerància» per part del consistori de permetre uns usos urbanístics no tinguts en compte a Tosses i ho relaciona amb la presència de membres del govern, com l'aleshores regidor d'Urbanisme, Daniel Rius, en l'empresa promotora de la zona lúdica Tosses 21 SA. de la qual també formava part Ripollés.

La denúncia recorda els vincles empresarials entre Roig i Ripollés en diverses empreses entre les quals Hort dels Capellans SL, l'antiga Montsianell Residencial, promotora de la polèmica urbanització Montsianell d'Amposta, defensada per l'equip de govern de Roig.

El cas del multicinema
L'Audiència Provincial de Tarragona ha instat al jutjat d'instrucció número 3 d'Amposta reobrir diligències pel cas del multicinema Amposta arran d'una querella criminal per prevaricació presentada per una empresa urbanística de Saragossa contra l'exalcalde ampostíJoan Maria Roig i també contra l'exsecretari municipal Ramon Noche. Així mateix, l'Audiència considera que s'ha d'investigar el fet que el Multicinema Amposta haja estat funcionant durant més de vuit anys sense llicència d'obertura.

Una empresa del món del golf assumeix l'explotació temporal de l'escorxador municipal d'Amposta

Jordi Marsal / / ACN //

Amposta (ACN).- L'empresa PC Golf, SL, presumiblement vinculada a la promoció i gestió de camps de golf, ha signat un contracte amb l'Ajuntament d'Amposta per a l'ús privatiu temporal del bé de domini públic de l'escorxador municipal fins que el consistori tregui a subhasta la nova concessió a finals d'any. La societat es fa càrrec provisionalment de l'explotació de l'escorxador després que el titular de l'última concessió, Ganados y Carnes Martí, SL fes fallida i obligués el consistori, que li va autoritzar hipotecar la concessió, a fer front a un deute de 520.000 euros. Amb tot, i segons ha pogut saber l'ACN de diverses fonts, la mateixa empresa Martí seria l'encarregada real d'explotar les instal·lacions.


Segons ha explicat l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, PC Golf, SL hauria mostrat interès en assumir la gestió de l'escorxador municipal després de la fallida de l'anterior concessionari i, en aquesta línia, la Junta de Govern hauria aprovat, la setmana passada, la llicència d'ús privatiu temporal del bé de domini públic de l'escorxador municipal, subjecte al pagament de 1.800 euros mensuals.

La intenció de l'equip de govern és preparar un nou plec de condicions i treure de nou a licitació, abans de finals d'enguany, la concessió de l'escorxador, que va quedar automàticament revocada arran del concurs de creditors presentat l'any 2007 davant els tribunals per Ganados y Carnes Martí, SL. Un concurs pel qual, ha afegit Ferré, s'hi hauria interessat en participar la mateixa PC Golf, SL.

Sobre l'empresa, de la qual el propi Ferré assegura no disposar de cap referència de la persona de contacte ni de cap número de telèfon –'el que sabem i coneixem és pel contracte: esperem que paguin religiosament cada mes'- té la seva seu a Barcelona, al carrer d'Entença, i el seu objectiu social giraria al voltant de la promoció i gestió del camp de golf. A Internet no en consten pràcticament referències i l'únic número de telèfon que hi apareix correspon en realitat a un centre mèdic de tractaments capil·lars barceloní.

L'alcalde però, ha assegurat que l'Ajuntament va requerir l'escriptura de constitució per comprovar que les seves finalitats mercantils s'ajustaven a l'activitat de l'escorxador i, sobretot, que 'no té cap relació' i 'no existeix continuïtat' amb l'anterior titular de la concessió, Ganados y Carnes Martí, SL, o la posterior Càrniques Tosses, SL, en mans dels mateixos titulars. Precisament, el marc legal de l'adjudicació no permet, de forma expressa, que el titular de la concessió revocada pugui tornar assumir l'explotació de l'escorxador.

Forat de 520.000 euros

Tot i això, i segons ha pogut constatar l'ACN, les mateixes empreses que gestionaven la concessió anterior no haurien deixat de treballar a l'escorxador, tot i que a mitjans de març passat haurien presentat al consistori un document constatant que oficialment cessaven l'activitat després del concurs de creditors que va obligar el consistori a assumir 520.000 euros dels seus deutes a compte de les arques municipals (més 30.000 euros de despeses judicials, que eleva el forat a 550.000 euros).

Així ho confirmat Miquel Àngel Arasa, cap dels veterinaris del Departament de Salut a les Terres de l'Ebre que controlen de forma permanent les condicions sanitàries dels escorxadors. 'Estan sacrificant tres dies a la setmana. Nosaltres hi estem tots els dies inspeccionant, permanentment', apunta. Els vehicles amb els logotips de les dues empreses són visibles de forma constant a les instal·lacions del polígon de Tosses on s'ubica l'escorxador municipal.

Malgrat això, Ferré ha insistit que PC Golf, SL, i els anteriors concessionaris no guarden 'cap relació'. 'Ganados y Carnes Martí o Càrniques Tosses, que van obrir una botiga a Amposta, poden anar a escorxar allí com ho fan altres carnissers de la ciutat', ha justificat l'alcalde, tot negant la possibilitat legal d'una subrogació del contracte entre les empreses. 'Si PC Golf treballa amb ells o tenen un contracte és un tema a nivell d'ells', ha matisat.

'Empresa pantalla'

Per la seva banda, el portaveu del grup municipal del PSC a l'oposició, Antoni Espanya , ha acusat a l'alcalde d''amagar informació' i 'mentir', després de recordar que en l'últim ple, fa dues setmanes, Ferré va afirmar públicament que l'escorxador es trobava totalment aturat. 'De fa setmanes, per informacions que tenim, sabem que hi estan treballant', ha precisat Espanya.

Els socialistes, que han denunciat reiteradament les suposades irregularitats que envolten l'afer, han exigit a l'alcalde la 'màxima transparència' i consideren que l'operació amb PC Golf, SL posa de relleu l'existència d'una 'empresa pantalla que fa d'intermediària amb l'antiga empresa, que va generar un forat a les arques municipals de 550.000 euros, com a argúcia jurídico-legal per poder continuar treballant'. 'Posem tota la responsabilitat sobre l'alcalde pel que pugui passar davant aquesta situació d'opacitat', ha sentenciat.

La polèmica que arrossega des de fa uns anys l'escorxador d'Amposta va arribar al seu punt culminant quan el consistori va haver de portar al ple el pagament de 520.000 euros, com a conseqüència de la fallida del concessionari, que gaudia d'un aval municipal. I és que, a finals de 2006, un decret signat pel llavors alcalde Joan Maria Roig, va autoritzar a l'empresa a hipotecar la concessió municipal de 30 anys per obtenir un préstec l'Institut Català de Crèdit Agrícola (ICCA).

La situació econòmica de l'activitat va empitjorar i, quan el jutjat mercantil número 1 de Tarragona va acceptar el concurs de creditors, el consistori es va veure obligat a resoldre la concessió i assumir fer-se càrrec de les inversions en obres i equipaments efectuades pel concessionari a l'equipament, valorades en 520.000 euros. Una xifra, que l'equip de govern pensa recuperar amb la subhasta d'una nova concessió i que se suma als 1,5 MEUR que va costar la construcció de les instal·lacions.
Podeu llegir aquesta informació al Punt i al Diari de Tarragona.

RESUM DELS PLENS ORDINARIS DELS MESOS D'ABRIL I MAIG

Els Serveis de Bus urbà i interurbà

Un cop mes, els darrers plens han aportat poques novetats rellevants per a la nostra ciutat. A l’abril, els dos punts més destacats feien referència al bus urbà.

El primer punt feia referència a la “modificació del contracte de gestió del transport urbà”. L’equip de govern, com s’ha adonat que la única línia que té una mica d’usuaris és dels multicinemes i la zona lúdica, ha modificat els horaris. Ha retardat l’horari d’inici tant al començament com al final. Ens sembla bé que es retardi l’hora de finalització; d’aquesta manera es dóna servei als qui volen plegar una mica més tard. Però en contrapartida es deixa de donar servei a una sèrie de gent (els més petits i més grans) que anaven a la primera sessió del cinema. L’increment de la despesa serà compartida entre l’ajuntament i els propietaris de la zona lúdica. ¿No seria més raonable què ja que es dona un servei només a clients dels establiments de Tosses, fossin només els propietaris els que paguessin la totalitat del cost del servei?. Continuem amb el tracte de favor per part de l’ajuntament cap certs empresaris locals.

Al mateix ple, el grup municipal del PSC va presentar una moció que demanava un increment de parades del bus interurbà. L’actual parada situada davant la Lira s’ha de desballestar per poder començar les obres dels aparcaments soterrats. La proposta de l’equip de govern és recol•locar-la a la part superior del carrer Sebastià Juan i Arbó, al costat de la plaça de la Castellania d’Amposta. Però no tenen en compte que la futura parada estarà molt allunyada de barris com el Grao o la Vila. Per aquest motiu, la nostra moció demanava que es fes un estudi per mirar llocs adequats per situar algunes parades intermèdies, tot i ser conscients de la dificultat que hi ha a determinats carrers de la nostra ciutat per poder-ne instal•lar una.

Reconeixement a la cultura pròpia de les Terres de l’Ebre

Al ple del maig, el grup municipal del PSC va presentar una moció sobre el “reconeixement de la jota de les Terres de l’Ebre”. No fa gaires mesos, a proposta d’una associació sardanista del Baix Penedès, el ple de l’ajuntament va aprovar per unanimitat el reconeixement de la sardana com a “dansa nacional de Catalunya”. A les intervencions, ja es va fer constar que s’aprovava la moció, “sempre i quan aquest reconeixement no fos en detriment de la nostra jota”. Però s’ha arribat a un punt que les associacions de jota de les Terres de l’Ebre han mostrat la seva preocupació davant que el Departament de Cultura de la Generalitat doni suport a la sardana i ignori la realitat cultural del nostre país respecte a la dansa que ens és més tradicional. La moció va aprovar-se per unanimitat.

Continua el culebron dels multicinemes

Ja dintre de l’apartat de precs i preguntes, el portaveu del grup, Antoni Espanya va preguntar a l’alcalde sobre la llicència d’obertura dels cinemes Amposta. Una vegada més, Manel Ferré va reiterar que “s’estava a l’espera de la inspecció definitiva de l’empresa competent i que mentre, als multicinemes se’ls hi havia prorrogat duran 6 mesos més la llicència provisional i que si a l’any no tenien el corresponent permís per part de l’empresa inspectora, els faria tancar”. Segons la informació que té el nostre grup, l’empresa competent (concessionària de la Generalitat) està a l’espera que els cinemes puguin presentar els informes definitius sobre algunes irregularitats que encara tenien en la darrera inspecció. D’esperpèntica va qualificar la situació el portaveu municipal del PSC, Antoni Espanya, ates que 9 anys desprès de la seva obertura, l’establiment encara no disposa de llicència ambiental definitiva. Espanya va responsabilitzar l’ajuntament de permetre aquesta situació, qualificant de manca de voluntat política i deixadesa inexplicable, per no haver assumit el paper d’intermediari entre els multicinemes i l’empresa supervisora

També es va tornar a preguntar sobre “l’estat actual” de l’escorxador municipal i s’hi havia activitat. L’alcalde ens va assegurar “que no hi havia cap tipus d’activitat, al menys, que ell en fos sabedor”. I que tècnics de l’ajuntament estaven fent inventari per a calcular el valor de l’immobilitzat per a poder així, treure la concessió a subhasta properament. Creiem que aquest tema donarà molt de si encara ...

Els empresaris d'oci nocturn s'uneixen per fer funcionar la zona lúdica d'Amposta

Més d'un 60% de la cinquantena de locals són buits i els que funcionen només obren els caps de setmana
Amposta - ROSER ROYO
«National Geographic» obrirà una botiga a la Castellania d'Amposta
La nova zona lúdica de Tortosa tindrà una discoteca de renom, «pubs» i restaurants

Anar de marxa a un polígon industrial és possible. Ho demostra cada cap de setmana la zona lúdica de Tosses, a Amposta, la primera a instal·lar-se en un polígon industrial de les Terres de l'Ebre. Ara bé, l'experiment, que va inaugurar el novembre del 2005 la discoteca Metro, el primer establiment que va obrir portes a la zona lúdica de Tosses, no acaba de rutllar. De fet, més d'un 60% de la cinquantena d'establiments són encara buits i els que funcionen només obren els caps de setmana. «Hem fet una inversió molt important per amortitzar-la només treballant dos dies a la setmana», expliquen fonts de la comunitat de propietaris de la zona lúdica de Tosses. Aquestes mateixes fonts lamenten que encara no s'haja posat en marxa el gran centre comercial promès.

Una mena de ciutat fantasma organitzada al voltant de dues grans places pintades de color blau. Aquest és l'aspecte que durant la setmana ofereix la zona lúdica del polígon de Tosses. Una aposta de l'anterior govern municipal, liderat pel carismàtic Joan Maria Roig (CiU), per traslladar fora del nucli urbà les molèsties que els locals d'oci i principalment la discoteca Metro ocasionaven als veïns d'Amposta. Primer va ser el multicinema, inaugurat el febrer del 2001, i després un restaurant d'entrepans situat al costat. Quatre anys més tard, la tardor del 2005, començaria a prendre forma real la zona lúdica, amb el trasllat efectiu de la Metro. Ara bé, tres anys i mig després, el complex lúdic no acaba de funcionar. O per ser més exactes només funciona el cap de setmana. Hi ha dues discoteques, dotze pubs o locals musicals, algun d'ells amb sala de concerts, dos frankfurts i una sala de bitlles, i només els cinemes, la sala de bitlles i un dels frankfurts estan oberts cada dia. La inversió mitjana ha estat d'uns 360.000 euros per local. «És una inversió econòmica molt important per amortitzar-la treballant només dos dies a la setmana», expliquen fonts de la comunitat de propietaris. «Aquí ens van vendre una cosa i ha resultat ser-ne una altra i els únics que n'han tret profit han estat els promotors», diuen aquestes mateixes fonts tot recordant que al seu moment es va lligar també la zona lúdica amb una important zona comercial. «Això ens donaria més vida i potser ens podríem plantejar obrir cada dia», assenyalen els propietaris, que també es queixen que en alguns punts el promotor, el Grup Tosses XXI, ni tan sols no ha acabat d'urbanitzar les voreres. «Es va buscar el màxim benefici amb la mínima inversió», comenten.

Ara per donar un impuls a aquesta zona lúdica els empresaris d'oci estudien substituir l'actual comunitat de propietaris per una societat limitada i també projecten pels mesos d'estiu actuacions conjuntes com puga ser portar cantants famosos com Soraya, M-Clan o Bustamante.

La zona comercial, tota venuda
Un dels accionistes de Tosses 21, l'empresari ampostí Joan Ripollés, va assegurar que els 60.000 metres quadrats de la zona comercial que ha de complementar la zona lúdica del polígon de Tosses ja estan gairebé tots venuts. De fet, en aquest mateix espai és on aquest empresari ha obert fa poques setmanes la galeria d'art i sala multiús Galeria Sixtina. En aquesta zona, annexa a la zona lúdica, també està previst que s'instal·le la nova residència per a la gent gran que gestionarà l'empresa L'Onada i ja s'han construït gairebé tots els locals. «Ha anat tot rapidíssim», va certificar Ripollés, que també va avançar que està a punt d'obrir un centre de negocis. Caldrà veure ara quins comerços s'instal·len en aquesta zona i si ajuden a reactivar la zona lúdica de Tosses, que també ha estat sacsejada per la crisi. El fet que fa poc s'hagen millorat els accessos a aquest polígon industrial tant des de l'eix de l'Ebre com des de la carretera de Santa Bàrbara, també hi pot contribuir. A més s'ha ampliat l'horari del bus interurbà que connecta Tosses amb Amposta i que paguen entre l'Ajuntament i la comunitat de propietaris.

"ES EXIGIBLE TODA LA TRANSPARENCIA" AFIRMA JOAN MARIA ROIG, DE CIU

Público.- (Pàgina 3) "La ley no impide que las actividades complementarias -subraya Joan Maria Roig- aunque es exigible toda la transparencia posible, por eso me parece muy bien que se sepa a que nos dedicamos". Roig es senador de CiU designado por Catalunya. Es uno de los parlamentarios que más actividades declara: cinco sociedades. Una gestiona tres locales comerciales, otra fabrica troqueles para embalajes, con el 10 % de una tercera promueve la construcción de un hotel y la cuarta gestiona el patrimonio familiar -"cinco pisos"- Roig es, además, socio de un comercio familiar, "una tienda" de papelería.

El ple aprova la moció de reconeixement a la jota per unanimitat

EL PUNT. Roser Royo

Amposta El ple d'Amposta ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics –CiU al govern i PSC i EA-ERC, a l'oposició– una moció del PSC que insta el consistori a demanar al Departament de Cultura de la Generalitat que reconega la jota de les Terres de l'Ebre «com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya». El document vol també que la declaració de la sardana com a dansa nacional de Catalunya no vaja en detriment d'altres manifestacions culturals del país.

El multicinema Amposta encara no complix la normativa per funcionar

EL PUNT. Roser Royo
L'empresa avaluadora detecta diversos «defectes» en la inspecció i emet un informe desfavorable

El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional

Amposta L'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas ja ha fet la inspecció al multicinema Amposta per certificar si després de les obres de la tardor passada el cinema d'onze sales complix o no la normativa. D'aquesta inspecció l'ECA ha aixecat una acta de control desfavorable després de detectar diversos «defectes». «Es tracta de temes menors que ja estan solucionats», va admetre Joan Lluís Ripollés, un dels accionistes de Cinemes Amposta SL. Així Ripollés va precisar que els tècnics de l'ECA es van trobar amb una porta trencada i en què no funcionava el generador del dipòsit d'aigua, per això no van donar el vistiplau a l'equipament.

El multicinema Amposta funciona actualment amb una autorització d'obertura provisional prorrogada per l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos, ja que l'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas encara no ha emès l'informe que certifica que complix la normativa antiincendis. De fet, aquesta empresa avaluadora va emetre un acta de control desfavorable en la inspecció que va fer als cinemes, ja que va detectar diversos «defectes». En aquest sentit l'ECA va instar l'empresa Cinemes Amposta SL a solucionar aquests «defectes» i a fer-li arribar la documentació corresponent. «Es tracta de temes menors», va assenyalar un dels accionistes de Cinemes Amposta SL, Joan Lluís Ripollés, que va precisar que en la inspecció l'empresa avaluadora va trobar la porta de la sala cinc trencada i no va poder provar el funcionament del dipòsit d'aigua, «perquè no hi era l'electricista i no van poder fer funcionar el generador», va precisar Ripollés, tot assegurant que ara aquests temes ja s'han resolt i així ho han comunicat a l'ECA. «Ara estem totalment adaptats a la normativa, el problema és la gran burocràcia administrativa d'aquest país», va insistir Ripollés.

Cal recordar que el cinema d'onze sales, el més gran de les Terres de l'Ebre, va estar tancat durant prop de dos mesos la tardor passada, per adaptar-se a la normativa antiincendis. Es va canviar la moqueta i es va fer una nova sortida d'emergència, la de la sala tres que desembocava al vestíbul.

«Es tracta d'una situació esperpèntica»
El tema del multicinema Amposta va arribar ahir al ple de l'Ajuntament de la mà del grup municipal del PSC. El seu portaveu, Antoni Espanya, va titllar la situació d'«esperpèntica» i en va responsabilitzar l'Ajuntament. «No pot ser que el cinema funcione des de fa prop de nou anys sense llicència definitiva», va dir Espanya, que va demanar a l'Ajuntament que resolgués la situació i va preguntar sobre l'informe desfavorable de l'ECA. L'alcalde, Manel Ferré, va assegurar no tenir cap coneixement d'aquest informe, tot i que fonts de l'ECA van assegurar a aquest diari que sempre informen el seu client i l'administració competent, en aquest cas l'Ajuntament, de les seues inspeccions. Ferré va insistir que el cinema funciona amb autorització provisional perquè la llei així ho permet.

On aparquem?

(Carta al director publicada a Diari de Tarragona)Cecilia Ayxendri Porres - 19/05/2009
No cal ser la persona més sàvia del món per veure que el pla Cerdà no va arribar a Amposta. El disseny de la ciutat és fruit de la improvisació i de l’aquí arribo, aquí construeixo, aquí m’instal·lo. Passejant per Amposta, els carrers estrets, les diagonals i els carrers que van i vénen de biaix són la norma.

En els darrers anys, els diversos governs de Roig, i ara de Ferré, han buscat fer una ciutat còmoda, amable i moderna per als vianants. Però això ha comportat que Amposta sigui una ciutat caòtica per anar en cotxe i per aparcar.

Ningú no ha pensat que potser el primer que s’hauria d’haver fet és fer pàrquings dissuasius a l’entrada de la ciutat i crear un servei de bus còmode per evitar que els cotxes entrin a la ciutat? Ningú no va pensar que potser primer de tot s’havien de fer pàrquings soterrats, abans de fer tots el carrers del centre de la ciutat per a vianants? Ningú no va pensar que si la ciutat passava de 17.000 a 22.000 habitants també creixeria el nombre de vehicles?

Sembla que no; si vols anar en bus per Amposta, et trobes que les parades, a excepció de la de la Lira, totes es troben als barris exteriors. Si vols aparcar de franc, has de deixar el cotxe o mal deixat o, literalment, tirat. I si no, paga una zona blava que no té cap sentit, ja que es troba en zones on l’única finalitat que tenen és recaptatòria perquè no t’apropen al centre comercial, i ara sense cap mena de pudor el nostre alcalde amplia la zona blava que empitjora el que ja hi havia mal fet. És ben cert que si avui aparegués una persona amb la voluntat de portar les idees del pla Cerdà a Amposta, en prendre possessió del seu càrrec, presentaria la seva dimissió perquè no tindria capacitat per arreglar la ciutat més mal distribuïda del món.

Jo vull viure a Amposta, però en una Amposta per a les persones, no en una Amposta de ments il·luminades que deixaran la ciutat a fosques.

Preocupació a l'Ebre per la declaració de la sardana com a dansa nacional

EL PUNT - R.R
El fet que el govern català haja iniciat els tràmits per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya ha aixecat una certa preocupació a les Terres de l'Ebre, on la sardana té molt poca implantació respecte de la jota. Aquesta preocupació es farà especialment palesa en el proper ple de l'Ajuntament d'Amposta, en el qual el grup municipal del PSC ha presentat una moció en la qual se sol•licita al Departament de Cultura el reconeixement de la jota de les Terres de l'Ebre com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya i es vol traslladar-la a la resta d'ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre.
En el text de la moció els socialistes deixen clar que «comparteixen» la declaració de la sardana com a dansa tradicional, però diuen que és una declaració que no pot anar en detriment de la resta de balls populars i tradicionals del conjunt de Catalunya. En aquest sentit insten el govern a trobar fórmules per fer també efectiu el reconeixement de la jota.
A Amposta, el grup Paracota, que està treballant molt activament per recuperar la jota ebrenca, ha estat el primer a manifestar la seua preocupació sobre el tema.

Espinosa diu al Senat que Roig té interessos amb la Cambra del Montsià

EL PUNT
El portaveu de CiU a la comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Senat, Joan Maria Roig, ha reclamat a la ministra Espinosa una disculpa pública, després que la titular de Medi Ambient l'acusés de tenir interessos amb la Cambra Arrossera del Montsià en la venda de 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Roig va preguntar al govern pels motius del retard en el subministrament als bancs d'aliments i Espinosa li va respondre: «Sé que vostè és d'un Ajuntament de Tarragona on hi ha una cooperativa arrossaire, a Amposta, en concret, amb la qual s'estan negociant 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Potser aquests són els seus interessos, senyoria.» Per la seua banda, Roig recorda que fa dos anys que va deixar l'alcaldia d'Amposta i que no es dedica a la venda d'arròs. «Reclamo una disculpa pública de la ministra per l'estupor i la consternació provocats per la seua resposta», diu el senador.

L'alcalde d'Amposta demana a Urbanisme una moratòria de les sancions per edificació en sòl rústic

EL PUNT. Amposta - R.ROYO
Amposta L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), s'ha reunit aquesta setmana amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i li ha demanat una moratòria en l'aplicació de les sancions imposades a propietaris que han construït en sòl rústic algun tipus d'edificació. Segons Ferré, no té sentit que la direcció general d'Urbanisme hagués acordat fa només dos mesos, amb els alcaldes del territori, elaborar un pla director per regular les construccions en sòl rústic que tingués en compte les especificitats de les Terres de l'Ebre, un territori on des de sempre les casetes de camp servixen per alguna cosa més que per guardar els estris agrícoles. «Pensem que mentre no s'establix quins han de ser els criteris que han de seguir els ajuntaments per autoritzar o no aquest tipus de construccions, no es poden posar noves denúncies», va afirmar Ferré, tot precisant que només en un mes a l'Ajuntament d'Amposta han entrat més de quatre denúncies per aquest tema, després que es realitzés una inspecció aèria.

Ampliació d'Eucaliptus

D'altra banda, Ferré també va lamentar que el conseller encara no haja respost al recurs d'alçada que fa tres anys va presentar l'Ajuntament d'Amposta, quan encara era alcalde Joan Maria Roig, contra el pla director del litoral que limitava el creixement de la urbanització Eucaliptus, situada a l'hemidelta dret. Concretament l'ampliació d'Eucaliptus afecta 25 hectàrees situades a l'oest –la part més allunyada del mar– i amb una edificabilitat baixa de només 15 habitatges per hectàrea. Actualment a Eucaliptus hi ha 150 xalets i 250 apartaments construïts.

El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional

L'empresa ha demanat una pròrroga de sis mesos més a l'Ajuntament mentre està pendent de l'informe de l'ECA.
Font: EL PUNT. Amposta - ROSER ROYO (Foto: La taquilla dels cinemes amb el dipòsit d'aigua per complir la normativa antiincendis.R.R.

Després de més de sis mesos, el multicinema Amposta, situat al polígon de Tosses de la capital del Montsià, continua funcionant amb llicència d'obertura provisional, una llicència que l'Ajuntament li va atorgar l'octubre de l'any passat, condicionada a un informe de l'ECA, l'empresa oficial del govern que ha de certificar que el cinema d'onze sales complix la normativa existent. Pendent que l'ECA faça la inspecció, Cinemes Amposta 2000, l'empresa propietària ha demanat una pròrroga de la llicència provisional a l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos més. Així ho ha confirmat l'alcalde, Manel Ferré. El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.550 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre.

Després d'haver estat funcionant durant set anys i mig sense llicència d'obertura perquè no complia la normativa antiincendis, sembla que el multicinema Amposta continua sense tindre del tot normalitzada la situació. Així, des de l'octubre de l'any passat ha estat funcionant amb llicència provisional, ja que l'Ajuntament d'Amposta li va atorgar la llicència d'obertura condicionada a l'informe de l'ECA, l'empresa oficial que ha de certificar que l'empresa realment complix les normatives existents. Han passat més de sis mesos i l'ECA encara no ha fet la inspecció. És per això que l'empresa propietària del cinema ha hagut de demanar una pròrroga de sis mesos més de la llicència provisional d'obertura, i l'Ajuntament la hi ha atorgat. «La llei ho permet», va manifestar l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, que va lamentar el retard de la inspecció. En la mateixa línia es va manifestar l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, impulsor del multicinema Amposta i que actualment encara conserva el 20% de les accions –la part més important és de la sevillana Unión Cine Ciudad–. «Ara la situació dels cinemes és del tot legal, i si els organismes oficials no fan la seua faena no és culpa dels cinemes», va afirmar Ripollés, que va afegir-hi que si passés alguna cosa el primer que faria l'empresa seria denunciar l'ECA. En aquest sentit, Ripollés va recordar que els cinemes van estar un mes tancats –del 12 de setembre al 17 d'octubre del 2008– per dur-hi a terme les obres necessàries per adaptar-los a la normativa antiincendis. Així, es va canviar la moqueta de les onze sales per una d'ignífuga i es va habilitar una sortida d'emergència nova per a la sala tres, ja que la que hi havia donava al vestíbul del cinema. A més, a instàncies de l'Ajuntament d'Amposta, també es va traslladar el dipòsit d'aigua al costat de les taquilles. «Van considerar que on era abans, al costat de la font d'aigua, era massa lluny», va precisar Ripollés.

El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.550 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre. Es va inaugurar el febrer del 2001, però fins al setembre del 2008, és a dir, set anys i mig més tard, va estar funcionant sense llicència municipal d'obertura perquè hi havia un informe dels bombers que alertava que incomplia la normativa antiincendis. En un primer moment es va dir que no tenia llicència d'activitat, però l'alcalde, Manel Ferré, per la polseguera que va aixecar l'afer, va aclarir que l'empresa sí que tenia aquesta llicència, i que de fet l'havia pagada durant tots aquests anys.

Competència deslleial
L'afer del multicinema Amposta ha acabat aixecant suspicàcies a l'altre multicinema de les Terres de l'Ebre, l'Oscar Roquetes. De fet, l'empresa Multicinemes Tortosa SL, la propietària d'aquest complex de sis sales, ja va presentar un recurs de reposició contra l'atorgament de la llicència provisional d'obertura al multicinema Amposta, un recurs que l'Ajuntament va denegar. Multicinemes Tortosa també va sol·licitar al consistori diversos informes sobre l'activitat del cinema de Tosses. Entre d'altres demanava l'informe relatiu al control inicial previ realitzat per l'ECA als cinemes l'octubre del 2008, i també el document que acredités les obres de millora que s'hi havien fet. Una informació que el consistori també va denegar al·legant que la llicència d'activitat encara es tramitava i que es demanaven documents «protegits per la llei de protecció intel·lectual».

PLE DE L'AJUNTAMENT D'AMPOSTA DEL MES DE MARÇ

Potser heu observat que ens em “saltat” els plens de gener, febrer i l’extraordinari de març. No ha estat un oblit, simplement és que van donar tan poc de si que el que podíem contar sobre els mateixos es podria resumir en unes poques línies i com que tampoc s’hi van tractar temes transcendentals per a la majoria de ciutadans i ciutadanes d’Amposta, no vam creure oportú parlar del seu contingut. El ple del mes de març tampoc va aportar grans coses, però potser ja tocava parlar del que “es cou” per la casa gran ampostina, encara que no sigui massa significatiu.

El ple del mes de març constava inicialment de 16 punts (incloses una moció de CiU i l’apartat de precs i preguntes) Finalment es va incorporar una altra moció via urgència pactada pels tres grups sobre l’estació de trens de l’Aldea.



CESSIÓ DE TERRENYS A FAVOR DEL PERE MATA

Un dels temes tractat va ser la cessió de terrenys a l’Institut Pere Mata. Al ple del mes de febrer ja va aprovar-se el canvi de qualificació dels terrenys per a ser cedits a dita institució sense ànim de lucre. La ubicació dels mateixos serà prop de la plaça de la Castellania d’Amposta, allí on recentment s’han instal·lat els Mossos d’Esquadra i s’està construint l’arxiu comarcal. El seu ús serà com a centre de dia de malalts mentals i es realitzaran teràpies (com per exemple tallers de manualitats) per ajudar als pacients a lluitar contra la malaltia.



ADJUDICACIÓ DE L’OBRA DE LA RESIDÈNCIA DEL CENTRE DE TECNIFICACIÓ ESPORTIVA

També es va portar al ple l’aprovació definitiva de l’adjudicació del obra de la residència d’esportistes vinculada al Centre de Tecnificació Esportiva. Cal dir que el nostre grup ens vam abstenir en l’aprovació inicial tot i el disgust de l’alcalde. És cert que per a l’avaluació del concurs es va buscar un grup de professionals aliens a l’ajuntament per a mirar de ser el més imparcials possible. No obstant això, finalment, se li “va donar” l’obra a la mateixa empresa que està construint el centre d’arts visuals (al darrera mateix del Museu del Montsià) i el ja esmentar arxiu comarcal, amb un retard importat en la seva execució. Per la qual cosa, el nostre grup, pensant que hi podia haver un recurs en aquest sentit, vam voler ser prudents i abstenir-nos en la votació. Efectivament hi va haver un recurs per part d’una empresa constructora de la ciutat però era un recurs de forma i no entrava en el contingut propi de l’adjudicació. Resolt favorablement el recurs abans de l’adjudicació definitiva des del PSC, vam demanar que es fes constar, que en properes licitacions d’obres municipals es penalitzes els incompliments d’adjudicacions anteriors en matèria de termini d’execució de l’obra, cost final de construcció o període de garantia no complert. Si aquesta clàusula s’hagués aplicat, el resultat de l’adjudicació hagués estat molt diferent.



COMPTES ANUALS

Tal i com ens té acostumats l’equip de govern, a l’hora de donar comptes sobre el resultat de l’exercici de 2008, també es va tancar amb superàvit. Encara que molt inferior al d’exercicis precedents: 1.800.000 euros. Cal dir però que una part important d’aquest superàvit era part del romanent de 2007 que no es va gastar l’any 2008. No obstant això, l’any passat es van gastar 2 milions d’euros del romanent de l’any 2007.

Acte seguit es van incloure tres modificacions del pressupost d’aquest any i del superàvit, l’equip de govern ja es gastava al voltant d’1 milió, per la qual cosa, d’aquí fins a finals de l’any, només queden 800.000 euros. Aquesta xifra, dona un marge de maniobra molt reduït per un pressupost de les nostres dimensions i que ben segur farà patir la caixa municipal d’una forma extraordinària.





MOCIÓ SOBRE L’ESTACIÓ DE L’ALDEA

La moció entrada per urgència es referia, com ja s’ha dit, a l’estació de trens de l’Aldea i de les precàries condicions en que es troba. L’aparcament de vehicles és insuficient, el vestíbul de l’estació, petit, la freqüència de parada dels combois, escassa, els trens de mitjana velocitat (Euromed), no tenen parada, etc. Es demanava en aquesta moció conjunta dels tres grups i que va sortir del propi ajuntament de l’Aldea i que també va ser aprovada per unanimitat al Consell Comarcal del Montsià, una solució a totes aquestes reivindicacions històriques del territori. Ara només cal que les administracions implicades tinguin a bé complaure’ns en la nostra petició.

El PSC es reunirà amb sindicats, empresaris i Presidència de la Generalitat per abordar la situació actual a l ' Ebre a causa de la crisi

Els socialistes destaquen la responsabilitat assumida pels agents socials en la negociació dels expedients de regulació per mantenir els actius industrials al territori.
El PSC de l ' Ebre ha explicat aquest matí que han tornat a posar-se en contacte amb el sindicats i els empresaris per tal d ' analitzar la situació actual arran de la crisi econòmica que ha afectat a moltes empreses significatives del territori, i ha informat que té prevista una reunió amb Presidència de la Generalitat per tal d ' abordar solucions a curt termini però també amb vista a la recuperació econòmica. Per al PSC el més important ara és accelerar la posada en marxa de les infraestructures previstes al territori i a la vegada garantir l ' arribada d ' indústria. Els socialistes han expressat el seu reconeixement al paper desenvolupat pels agents socials en els expedients de regulació que han afectat a diverses empreses, “una responsabilitat assumida que ha de permetre garantir els actius industrials al nostre territori”. Des del PSC s ' ha tornat a fer una crida al sí propositiu per tal d ' afavorir l ' arribada d ' indústria i assegurar el creixement, i han fet una aposta per la seguretat energètica i les indústries medioambientals. Un altre dels aspectes que consideren clau per abordar l ' actual situació és l ' impuls al consell econòmic i social.
“Com a partit de govern tenim la responsabilitat d ' oferir-nos com a vehicle per a poder estendre punts de contacte amb totes les instàncies institucionals de cara a reduir els impactes de la crisi econòmica”, ha assenyalat el primer secretari del PSC, Antoni Sabaté, que ha valorat postivament la responsabilitat assumida pels sindicats i treballadors en la negociació dels expedients de regulació “perquè va sobretot adreçada a mantenir els actius industrials del nostre territori”. Sabaté també ha apuntat com a clau en tota aquesta situació, l ' aposta “amb contundència” per la cultura del sí. “No podem entendre que es posin pals a les rodes a la posada en marxa de diferents infraestructures necessàries i a determinats projectes industrials al nostre territori”, ha assenyalat.
Per tal d ' abordar la situació, el president del partit a l ' Ebre , Joan Sabaté, ha avançat que s ' està acabant de tancar una reunió amb Presidència de la Generalitat, en la qual hi participarien sindicats i empresaris, per concretar les accions prioritàries. Sabaté ha tornat a insistir però, que més enllà de les actuacions previstes a curt termini, cal també estar ben posicionats davant la recuperació d ' aquesta crisi. “Per això hem de fer aquesta aposta pel sí. Cal que es canalitzin les inversions i tenir les infraestructures perquè el nostre territori jugui un paper clau en l ' economia de la Catalunya del segle XXI”. Sabaté ha assenyalat que l ' aposta cal fer-la en el sector energètic i, especialment en el que són les energies renovables.

L'ampliació de la zona blava d'Amposta provoca confusió entre els usuaris

Amposta - ROSER ROYO
Amposta. La zona blava d'Amposta s'ha ampliat amb 95 places més al nucli comercial de la ciutat. De fet, l'empresa adjudicatària Estacionamientos y Servicios SA ja ha pintat les línies blaves i ha instal·lat els senyals informatius. El que no ha instal·lat encara són els parquímetres, perquè, de fet, aquestes places noves no entraran en funcionament fins al proper 15 de maig. Aquesta situació provisional ha provocat una certa confusió entre els usuaris. Així ho va denunciar el grup municipal d'EA-ERC en l'últim ple municipal, després de constatar que molta gent buscava el parquímetre per pagar l'estacionament. «Ens consta que molta gent ha pagat tiquet, sense que la zona blava estiga en funcionament», manifestava la portaveu republicana, Marta Cid, que va aprofitar el ple per demanar al consistori que busqués algun tipus de solució. «Que informen a través dels mitjans de comunicació local i que tapen els senyals», va puntualitzar Cid.

Per la seua banda, l'alcalde, el convergent Manel Ferré, va reconèixer aquesta confusió inicial. «Hem dit a l'empresa adjudicatària que instal·le els parquímetres al més aviat possible; d'aquesta manera la gent veurà que no cal pagar», va explicar Ferré. A més, l'Ajuntament va emetre ahir un comunicat als mitjans de comunicació per informar que l'ampliació de la zona blava no entrarà en vigor fins al 15 de maig. Els parquímetres nous que s'instal·laran –cinc en total– funcionaran amb energia solar i admetran el pagament amb targeta de crèdit.

L'ampliació de la zona blava afecta l'avinguda de la Ràpita des del carrer València; el passeig del Canal i l'avinguda Santa Bàrbara des del carrer Soriano Montagut. Amb aquestes 95 places noves la capital del Montsià tindrà un total de 379 estacionaments en zona blava. L'alcalde, Manel Ferré, va destacar que aquesta ampliació no obeeix a un afany recaptatori, sinó que està vinculada al futur aparcament subterrani de la plaça del Mercat, que tindrà 244 places repartides en tres plantes. «Ampliem la zona blava per fer viable econòmicament aquest aparcament», va dir Ferré, tot assenyalant que el proper mes de maig està previst que l'empresa adjudicatària, la mateixa de la zona blava, presente el projecte executiu.

Modifiquen l'horari del servei de bus al polígon de Tosses d'Amposta

EL PUNT.- Amposta - r.r
Amposta El ple d'Amposta va aprovar ahir una modificació de l'horari del servei d'autobusos a la zona lúdica del polígon de Tosses. La modificació retalla el servei de busos de la tarda per ampliar-lo a la franja nocturna i de matinada. Aquest va ser el punt més polèmic del ple d'ahir ja que el grup municipal d'EA-ERC va votar-hi en contra mentre que el PSC es va abstenir. «Amb aquesta modificació qui vulga anar al cinema a la primera sessió ja no ho pot fer», va argumentar la portaveu d'EA-ERC, Marta Cid. «Considerem que aquest servei l'han de pagar les empreses de Tosses no l'Ajuntament», va assenyalar per la seua banda el portaveu del PSC, Antoni Espanya. El ple d'ahir també va servir per aprovar per unanimitat la concertació d'un préstec amb l'ICO per un import de 2,5 milions d'euros. «El destinarem a finançar part de la residència d'esportistes, l'acabament del Club Nàutic i el parc dels Giribechs, entre d'altres», va precisar l'alcalde, Manel Ferré. «Aquest préstec donarà prou solvència a l'Ajuntament per executar les obres pressupostades», va assenyalar Espanya tot recordant que bona part del pressupost del 2008 va quedar pendent d'execució per manca de liquidat. Per acabar el ple també va aprovar el nou reglament d'ús de les instal·lacions esportives, amb l'abstenció d'ERC, i una moció del PSC en què insta el govern local a situar una parada intermèdia del bus urbà quan la de la Castellania siga la central.

L'empresa ampostina Medesa vol acomiadar 5 treballadors

EL PUNT. Amposta -
Amposta Mecánicas Delta SA (Medesa), que es dedica a la fabricació i comercialització de maquinària per produir cartró ondulat, ha comunicat a cinc treballadors que els acomiadarà per causes objectives. Uns acomiadaments que els sindicats no accepten perquè 22 dels 40 treballadors de la plantilla ja estan en un expedient de regulació (ERO) temporal, un expedient que s'hauria de suspendre perquè el volum de feina de l'empresa s'ha recuperat des de fa un mes. «Tenim un expedient de suspensió de contractes pactat i no és acceptable que l'empresa convoque la gent individualment per plantejar acomiadaments, sense comunicar-ho als sindicats», sosté el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó. A més, el responsable sindical ha explicat que Medesa ha rebut una comanda de feina potent, amb un contracte en una empresa brasilera per un període de tres anys. Medesa exporta pràcticament tota la seua producció i és el lider en el seu sector a l'Estat.

Empresonen un lladre sorprès robant en una casa d'Amposta, amb els amos a dins

EL PUNT. Els Mossos van trobar divendres passat l'acusat amagat al terra d'una de les habitacions de l'habitatge
Amposta - g. Pladeveya
Els agents dels Mossos d'Esquadra van detenir el divendres de la setmana passada un home de 43 anys a qui van enxampar in fraganti mentre intentava robar de matinada en una casa d'Amposta, amb els propietaris dins. Després d'una recerca pel domicili, feta conjuntament amb la policia local, els efectius van trobar l'acusat mentre s'ocultava estirat a terra d'una de les habitacions. El sospitós hauria accedit a l'immoble per una finestra, que va forçar. Per aquests fets, va quedar detingut com a autor d'un robatori amb força. L'home, que té múltiples antecedents per delictes contra el patrimoni, ha ingressat a la presó provisionalment.

A quarts de cinc de la matinada del dia 17 d'abril, una veïna d'Amposta, que estava a casa amb el seu marit, es va posar en contacte amb la policia per tal d'alertar que li semblava que algú havia entrat al seu domicili, ja que havia sentit sorolls a la teulada. En rebre l'avís, fins al lloc dels fets s'hi van desplaçar immediatament dues dotacions de la unitat de seguretat ciutadana dels Mossos del Montsià, així com una patrulla de la policia local. En arribar-hi, els agents dels dos cossos van iniciar una recerca del sospitós per l'interior de la casa fins que, finalment, els mossos van trobar-lo amagat –sorprenentment, estava estirat al terra d'una de les habitacions–.

Segons fonts pròximes al cas, el detingut hauria entrat per una finestra, que tenia signes d'haver estat forçada. Per tot plegat, van procedir a la seva detenció, després de comprovar que no hi havia cap altre còmplice dins de l'habitatge afectat. A prop de la casa, a més, els investigadors van localitzar el vehicle amb el qual l'home s'havia desplaçat fins allí, que constava com a sostret (per això, també se li imputa un altre delicte de robatori i furt d'ús de vehicle sense intimidació).

L'acusat, que és veí de Vila-real (Castelló) i de nacionalitat estatunidenca, té múltiples antecedents –des del 1999 fins enguany, ha estat detingut per delictes de robatori i furt d'ús de vehicle, lesions, robatori amb força a l'interior de vehicle, danys, per haver conduït sota els efectes de l'alcohol i sense permís de circulació i pel fet de tenir ordres de recerca pendents–. Amb tot, l'home ja va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta, que en va decretar l'entrada a la presó. A banda, resulta que només dos dies abans d'aquest arrest, la policia local de Sant Carles de la Ràpita també l'havia detingut per haver perpetrat un robatori amb força en una habitació d'un hotel. Per tant, no es descarta que l'home pugui estar implicat en robatoris similars a la zona.

Desmantellen un grup de narcotraficants que operava a les Terres de l'Ebre i Castelló

font:Redacció Tinet
publicat:
14-04-2009 (CET)
Els Mossos d'Esquadra han detingut els membres d'una organització criminal dedicada a assaltar narcotraficants.Als detinguts, que operaven principalment a Terres de l'Ebre i Castelló, se'ls acusa d'extorsió, tràfic d'armes, tràfic de substàncies estupefaents, blanqueig de capitals, falsificació de documents i falsificació de moneda. En total s'han detingut set persones i s'han practicat set registres domiciliaris a Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Ulldecona, Masdenverge i Amposta en els que s'han recuperat set armes de foc i munició, 1.200 euros falsificats, 40.000 euros de curs legal i 100 grams d'haixix.
Apart s'han intervingut sis vehicles. Els detinguts són Roberto A.G, de 35 anys, nacionalitat espanyola i veí de Terres de l'Ebre. Està considerat el líder de la organització. També han detingut Antonio M. C, de nacionalitat espanyola, 38 anys i veí d'Ulldecona, Juan Manuel C.G, de 30 anys, nacionalitat espanyola i veí de Masdenverge, Laura Vanesa V.M, de 25 anys, nacionalitat espanyola i veïna de Masdenverge, Adilson Avelino P. D, de 26 anys, nascut a Cabo Verde i veí d'Alcanar, David O.R, de 33 anys, nacionalitat espanyola i veí de Miami Platja i Lorenzo N.M, de 40 anys, nacionalitat espanyola i veí de Catí (Castelló).

Entre els membres del grup existia una organització clarament jeràrquica i cadascun dels integrants tenia definides quines eren les seves funcions. Segons els Mossos d'Esquadra, per aconseguir els seus objectius, els detinguts no dubtaven en utilitzar l'ús de la violència i intimidació. Els Mossos han explicat que per tal de sostreure els diners o la droga, els assaltants utilitzaven credencials policials i es feien passar per agents de l'autoritat davant de les víctimes.

Així mateix ha quedat acreditada la extorsió a diverses persones, a conseqüència de la qual van obtenir grans beneficis econòmics i vehicles de luxe. De les set persones detingudes tres van quedar en llibertat amb càrrecs i 4 (Roberto A.G, Antonio M. C, Juan Manuel C.G i Lorenzo N.M) van ingressar a presó per ordre del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 d'Amposta.

Això és defensar els interessos d'Amposta?

El regidor d’Urbanisme d’Amposta, Pere Vidal, participa en la manifestació de Campredó, que pretén fer creuar l’autovia de l’interior (A7) per l’Ebre per sobre de la Torre i els ullals de la Carroba i PADESA.

El PSC d'Amposta denuncia l'incompliment de terminis en obres

1/04/09 02:00 - Amposta - ep email protegit Notícies de ...

Amposta El PSC d'Amposta va demanar en l'últim ple municipal que a l'hora d'adjudicar noves obres públiques al municipi es tinga en compte quines empreses han incomplit els terminis al municipi. El prec el va formular en el mateix ple en què es va fer l'adjudicació definitiva de la residència d'esportistes del Centre de Tecnificació d'Amposta a l'empresa Construccions Monllau.

Amposta impulsa un gran eix comercial a la zona de la Castellania

L'empresa promotora assegura que hi invertirà 24 milions i que crearà un miler de llocs de treball
20/03/09 02:00 - AMPOSTA - ROSER ROYO

Ferré i Ripollés durant la presentació del projecte. Foto: R.ROYO.


Notícies de Amposta

La societat Castellania Amposta SL, integrada per l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés i el valencià Jorge Juan Flor, va presentar ahir en plena crisi econòmica un important projecte comercial, que fa anys que s'està gestant i que s'emmarca dins del pla de millora urbana del cementeri. Aquest projecte preveu crear un gran eix comercial d'un quilòmetre i, en una primera fase, de 14.700 metres quadrats de superfície comercial. La inversió prevista és d'uns 24 milions d'euros; segons Ripollés, «el seu finançament està garantit» i es preveu crear un miler de llocs de treball. En aquest espai s'ha d'instal·lar la cadena Carrefour.

El projecte afecta una superfície de 61.000 metres quadrats, dels quals l'empresa promotora en té dues terceres parts i l'Ajuntament, la resta. L'operació s'emmarca dins del pla de millora urbana del cementeri i afecta la zona situada entre la plaça de la Castellania, el cementeri i l'eix viari que connecta Amposta amb la carretera de Santa Bàrbara. «Allò atractiu del projecte és que es tracta d'una zona perifèrica i alhora urbana», va assenyalar qui n'és el promotor, Joan Lluís Ripollés. Val a dir que just al davant es projecta l'àrea residencial estratègica (ARE) i l'Ajuntament treballa perquè una part d'aquesta ARE siga també comercial, amb vista a reforçar el projecte. «Estem parlant d'una zona de gran impacte comercial a la zona de l'Ebre», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré.

El projecte es desenvoluparia en tres fases. La primera és imminent; Ripollés va parlar d'una previsió de finalització de les obres pel desembre d'enguany, de manera que Carrefour pogués obrir la primavera de l'any 2010. En aquesta primera fase es crearia una superfície comercial de 14.700 metres quadrats, dels quals 5.200 serien per a Carrefour. La segona fase preveu 7.500 metres més, i la tercera, lligada a l'ARE, 5.100. En total es disposaria de 700 places d'aparcament subterrani i 350 de superfície. Es preveu també la construcció d'uns 300 habitatges a la part superior dels establiments comercials. A més de Carrefour, hi ha més cadenes que s'hi volen instal·lar, segons ha assegurat el promotor.

Kiabi i Casa, interessats

Joan Lluís Ripollés va assegurar ahir que té compromisos, tant per compra de terrenys com per lloguer de locals comercials, d'empreses com ara Kiabi (sector tèxtil), King Jouet (empresa francesa de joguines), Casa (llar i decoració) o Jysk (l'equivalent danès d'Ikea) per instal·lar-se a la zona. Ripollés va agrair tant a l'Ajuntament d'Amposta com a la diputada d'ERC, Marta Cid, l'ajuda rebuda per al projecte. Aquest empresari també va ser un dels impulsors de la zona d'oci a Tosses; pel que fa al seu soci, Jorge Juan Flor, és un dels accionistes de la polèmica urbanització Los Merinos, a Màlaga.

Ripollés desvincula de Los Merinos el seu soci a la nova zona comercial d'Amposta

21/03/09 02:00 - AMPOSTA -
Notícies d'Amposta. R.R.
L'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés va voler aclarir ahir que Jorge Juan Flor Gallén, el seu soci a l'empresa Castellania d'Amposta SL, que impulsa una nova zona comercial de grans dimensions a la capital del Montsià, fa més de dos anys que ja no és accionista de l'empresa Promociones Club de Campo y Golf de Ronda, la promotora d'una polèmica macrourbanització coneguda com a Los Merinos a Màlaga que va ser denunciada perquè afectava una zona catalogada com a reserva de la biosfera. En un comunicat públic, Ripollés també assegura que, tot i la polèmica, la urbanització tenia el suport de la població de Ronda i que l'empresa promotora del projecte va comprar «terreny qualificat» i «en cap moment va incórrer en il•legalitats». Així, segons l'empresari ampostí, que també va ser accionista del projecte, juntament amb l'exalcalde d'Amposta, Joan Maria Roig, totes les al•legacions presentades contra aquest projecte es van desestimar.
Publicat a
• El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-03-2009 Pàgina 8

El 40% dels conductors no respecten els límits de velocitat a Amposta, segons la policia local

EL PUNT.- Les infraccions de trànsit al nucli urbà d'Amposta encara són el gran repte de la policia local. Així es posa de manifest en la memòria anual del Cos d'Agents Locals, que constata que el 40% dels conductors no respecten els límits de velocitat establert dins la via urbana. A més els agents també han comptabilitzat nombrosos casos de vehicles estacionats sobre la vorera, passos i zones de vianants. No obstant això, la dada positiva és que s'ha reduït un 16,2% la sinistralitat.
Amb una plantilla de 35 agents, la policia local d'Amposta va incrementar notablement la seua activitat durant el 2008 respecte del 2006 o el 2007. Així s'han fet controls de velocitat a un total de 3.874 vehicles, cosa que representa un increment del 27,4%. En aquests controls els agents locals han pogut detectar que gairebé el 40% dels vehicles superaven el límit de velocitat permesa. Respecte als controls de trànsit genèric s'han controlat 839 vehicles, cosa que representa un 159,75% més que l'any anterior. Pel que fa a la seguretat ciutadana s'han identificat 1.161 persones i 309 vehicles, un 19,7% més que el 2007, s'han instruït 776 atestats per la via penal, un 23% més que l'any anterior; i s'han detingut 79 persones, un 19,38% més que el 2007.
Però malgrat aquests increments no s'han aconseguit alguns dels objectius marcats a l'inici d'any. Així pel que fa a la detecció i denúncia d'infraccions de trànsit només s'ha arribat a una mitjana de 14,4 al dia, quan l'objectiu era arribar a les 15. En total s'han instruït 5.274 denúncies. S'han fet 622 controls d'alcoholèmia –un 9,6% dels conductors va donar positiu–, quan se n'havien marcat 700. I s'han aixecat un total de 28 actes de denúncia relacionades amb el consum o tràfic d'estupefaents, quan l'objectiu era aixecar-ne 50.
Baixa la sinistralitat
La nota positiva és la reducció de la sinistralitat. La policia local d'Amposta va atendre l'any passat 457 accidents de trànsit: 42 amb ferits i 412 sense víctimes, cap accident va ser mortal. Aquestes xifres representen una reducció de la sinistralitat d'un 16,2% amb relació

Tenen vergonya els dirigents socialistes d’Amposta?

Aquesta revista la quinzena passada, publicava un article sense signar, dins d’un dels molts apartats dels que disposa CIU. L’article en qüestió portava per títol”Tenen vergonya els dirigents socialistes d’Amposta”?, i per argumentar aquesta pregunta s’exposaven una sèrie d’afirmacions que m’agradaria contestar.


Pel que respecta a l’article, MAI el meu partit ha dit ni ha votat per a que les grans superfícies vagin a Tortosa. Això és una EMBUSTERIA i qui ho ha escrit, és un EMBUSTERO/A. El que es pretén és fer demagògia amb l’enfrontament Amposta/Tortosa. El partit dels socialistes que, a l’Ajuntament d’Amposta esta representat pels Srs. Espanya, Monfort i Ferré (que no Verge,com figura a l’article) i per mi mateixa, vam votar que no perquè, tal com vam argumentar al Ple i després en premsa i radio, considerem que els comerciants d’Amposta han de ser escoltats pel que respecta a l’ampliació de les grans superfícies a la nostra ciutat , perquè pot influir molt en el seu negoci i, desprès de tenir en compte les opinions de FECOAM,del Triangle, de PYMEC. . . .es prengués una decisió. Sabem , naturalment, que la Llei no obliga a aquesta consulta. Però considerem que l’opinió dels afectats, ha de ser escoltada. Per tant és incert l’argument de que vam votar que no per a que anés a Tortosa. Ho vam fer per no perjudicar a cap comerciant ampostí en època de molta crisi. No entenem perquè tanta insistència per par de CIU de tirar endavant sense escoltar als nostres comerciants. Pareix que tinguin un interès ocult per tal de ubicar aquesta gran superfície en aquells terrenys concrets, que per cert, no sé de qui son ni m’interessa.

Amposta adjudica per dos milions les obres de la residència d'esportistes

12/03/09 02:00 - AMPOSTA
Notícies de ...
• Amposta
L'Ajuntament d'Amposta va adjudicar ahir inicialment les obres de la primera fase de la residència d'esportistes del centre de tecnificació esportiva. En total s'hi van presentar 25 constructores i l'obra es va adjudicar a l'empresa ampostina Joaquim Monllau SL per un import de 2.030.000 euros en un termini d'execució de dotze mesos. Segons va manifestar l'alcalde Manel Ferré, la valoració de les diferents ofertes ha estat «un examen complex en el qual han treballat intensament els serveis tècnics de l'Ajuntament i una assessoria externa». Les previsions, segons Ferré, són que el projecte es puga adjudicar definitivament a finals de mes, si no es presenten al•legacions a l'adjudicació, i l'obra puga començar a l'abril. L'adjudicació provisional es va aprovar ahir amb els vots a favor de CiU, que governa amb majoria absoluta, i ERC, mentre que el PSC es va abstenir, «per prudència». «Estarem atents a les al•legacions que s'hi puguen presentar», va manifestar el portaveu socialista, Antoni Espanya.
La residència d'esportistes es construirà a la zona dels Giribechs i tindrà una superfície construïda de 3.000 m² en tres plantes. En aquesta primera fase hi haurà 40 places.

Enxampen tres persones que robaven eines i maquinària de magatzems agrícoles del Montsià

Amposta (ACN).- Els Mossos d'Esquadra han detingut tres veïns d'Amposta implicats en una quinzena de robatoris a magatzems agrícoles del Montsià. L'arrest es va produir el passat divendres, 23 de gener, en el marc d'un dispositiu regional especial establert, justament, per evitar aquests robatoris a la comarca. Segons han informat els Mossos, els detinguts estaven forçant els magatzems amb el mètode del Bec de Lloro per endur-se eines i maquinària. Els robatoris s'han produït als termes municipals de la Galera, Santa Bàrbara, i Freginals. Els detinguts, N.C. de 31 anys; I.O.C. de 22 anys; i M.P. de 24 anys, han passat ja a disposició del jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta.

IMATGES DELS MERINOS

La revista el Observador de Màlaga publica avui un articles, així com una sèrie d’imatges i plànols sobre l’aberració urbanística dels Merinos. Una urbanització de la Serra de Ronda on tenia interessos l’exalcalde d’Amposta Joan Maria Roig i altres persones de negocis del territori.
(Podeu veure la notícia al peu de l'article 15/11/06)

L'Ajuntament d'Amposta canvia de lloc quatre parades de bus

EP. Amposta.
La regidoria de Governació de l'Ajuntament d'Amposta ha variat la ubicació d'algunes de les parades actuals del bus urbà. «S'ha buscat facilitar i apropar al ciutadà els accessos a diverses instal·lacions com són els jutjats, el Consell Comarcal o els centres educatius», va explicar el regidor de Governació, Josep Garriga. Així la parada del pavelló esportiu es manté al carrer Sebastià Juan Arbó però ara fa cantonada amb l'avinguda de la Ràpita i no amb el carrer Itàlia; i la parada del carrer Muntells s'ha traslladat a l'avinguda Aragonesa, a l'altura de la rotonda del Bou per donar accés als jutjats. També s'ha canviat la parada del carrer Sant Josep, que ara s'ha ubicat al carrer Corsini, i finalment la del carrer Soriano Montagut s'ha desplaçat tres cantonades. Els canvis també permetran «millorar la fluïdesa del bus urbà», segons Garriga.

RESUM DEL PLE DEL MES DE DESEMBRE DE 2008

I com aquell que no vol, s’arriba al darrer ple de l’any. El ple que, segons l’equip de govern “és el més important”, ja que s’aproven els pressupostos de l’any següent, es a dir de 2009.

Abans de passar a explicar els punts més importants, cal dir que segueix la improvisació de l’equip de Govern: el ple del desembre va passar a ser extraordinari (els ordinaris sempre són el darrer dilluns de mes) i va fer-se el dilluns abans de Nadal, el dia 22. No obstant, l’ordre del dia ens va ser lliurat un dia després del que ve sent costum (divendres en lloc de dijous) I després d’estar al nostre poder, encara es va canviar l’hora (estava previst a la 1 del migdia i, finalment, es va fer a les 12) També cal assenyalar que els membres de l’oposició no vàrem rebre l’acta del darrer ple.

EL PLE DELS PRESSUPOSTOS DE 2009

El ple en si constava de 16 punts, dels quals n’hi havia 3 que eren mocions (encara que una presentada pel nostre grup i una presentada per l’ERC, feien referència al mateix) Al ser un ple extraordinari, no hi van haver precs i preguntes.

L’equip de govern va presentar uns pressupostos on la contenció era la seva característica principal, sobretot en el referent a les inversions. Dels 15 milions d’euros d’inversió previstos per al 2008 (l’execució no va arribar al 20 %) van passar a ser 9 milions. I per primer cop en moltes legislatures, es va donar prioritat a les obres de millora de carrers abans que una altra cosa. També en molts d’anys, els recursos propis que vol dedicar l’ajuntament en inversions pujarà a la xifra de 350.000 euros (molt lluny dels 6 i 12 euros que havia destinat exercicis anteriors) No obstant seguim endeutats molt per sobre del que el nostre grup creu prudent. Ara el percentatge d’endeutament és del 70 %, quan seria aconsellable no passar del 50 %. Això fa que l’ajuntament (el poble en definitiva) hagi de pagar 443.000 euros en interessos bancaris, un 20 % menys que l’any anterior, no per la bona administració de l’equip de govern, sinó per que els tipus d’interès han baixat considerablement.

Tan l’alcalde com la regidora d’Hisenda van acabar reconeixent que el rebut de l’IBI urbà (la contribució de les cases, per a que tothom ens entengui) acabarà pujant un 8,5 %. Dels quals, un 2 % és el que va apujar l’equip de govern respecte als de l’any anterior i l’altre 6,5 % és la pujada anual que venim patit tots els anys degut a revisió cadastral que es va portar a terme duran el mandat anterior. El PSC va demanar a la regidora d’Hisenda que, al menys, no apugés el 2 % de l’IPC previst i, fins i tot, que mirés d’abaixar-la un punt o dos, la qual cosa no seria cap novetat, atenent als temps de crisi que estem patint.

En el capítol de despeses, un 50 %, si fa o no fa, és el que està dedicat a les despeses de personal (sous més seguretat social) Una despesa prou important per mirar de controlar-se al màxim. Per això, des del PSC proposem que es creï la figura de gerent (no cal precisament crear una nova plaça, podria trobar-se del personal que ja forma part de la plantilla del nostre ajuntament) També demanem des de fa anys que un altre tècnic controli el capítol de compres, creant una central de compres per concentrar-les en uns pocs proveïdors i evitat duplicitats i despeses supèrflues.



HIMNE OFICIAL D’AMPOSTA

La moció que va presentar el PSC (com s’ha dit, també ho va fer ERC) va ser per demanar que la composició Oh! Amposta, del mestre Sunyer fos declarada oficialment himne de la nostra ciutat. Els dos grups de l’oposició no fèiem més que atendre una petició que circulava entre internautes ampostins on s’estava reclamant aquesta possibilitat, coincidint amb l’any del centenari d’atorgament del títol de ciutat a Amposta. Com no podia ser d’una altra forma, CiU, va demanar que, finalment, s’acabés presentat de forma conjunta per part dels tres grups de l’ajuntament. No cal dir-ho, la moció va ser aprovada per unanimitat.

Amb anterioritat, l’ordre del dia incloïa un punt semblant: el reconeixement de la sardana com a “dansa nacional de Catalunya”. La iniciativa partia d’un esbart dansaire del Vendrell. Tant el nostre grup com ERC ens vam afegir a la proposta, remarcant a l’equip de govern que, sempre i quan a Amposta, no tingués prioritat sobre la jota i que, en tot cas, aquesta (la jota), es tenia que preservar i fomentar.