RESUM DEL PLE DEL MES DE DESEMBRE DE 2008

I com aquell que no vol, s’arriba al darrer ple de l’any. El ple que, segons l’equip de govern “és el més important”, ja que s’aproven els pressupostos de l’any següent, es a dir de 2009.

Abans de passar a explicar els punts més importants, cal dir que segueix la improvisació de l’equip de Govern: el ple del desembre va passar a ser extraordinari (els ordinaris sempre són el darrer dilluns de mes) i va fer-se el dilluns abans de Nadal, el dia 22. No obstant, l’ordre del dia ens va ser lliurat un dia després del que ve sent costum (divendres en lloc de dijous) I després d’estar al nostre poder, encara es va canviar l’hora (estava previst a la 1 del migdia i, finalment, es va fer a les 12) També cal assenyalar que els membres de l’oposició no vàrem rebre l’acta del darrer ple.

EL PLE DELS PRESSUPOSTOS DE 2009

El ple en si constava de 16 punts, dels quals n’hi havia 3 que eren mocions (encara que una presentada pel nostre grup i una presentada per l’ERC, feien referència al mateix) Al ser un ple extraordinari, no hi van haver precs i preguntes.

L’equip de govern va presentar uns pressupostos on la contenció era la seva característica principal, sobretot en el referent a les inversions. Dels 15 milions d’euros d’inversió previstos per al 2008 (l’execució no va arribar al 20 %) van passar a ser 9 milions. I per primer cop en moltes legislatures, es va donar prioritat a les obres de millora de carrers abans que una altra cosa. També en molts d’anys, els recursos propis que vol dedicar l’ajuntament en inversions pujarà a la xifra de 350.000 euros (molt lluny dels 6 i 12 euros que havia destinat exercicis anteriors) No obstant seguim endeutats molt per sobre del que el nostre grup creu prudent. Ara el percentatge d’endeutament és del 70 %, quan seria aconsellable no passar del 50 %. Això fa que l’ajuntament (el poble en definitiva) hagi de pagar 443.000 euros en interessos bancaris, un 20 % menys que l’any anterior, no per la bona administració de l’equip de govern, sinó per que els tipus d’interès han baixat considerablement.

Tan l’alcalde com la regidora d’Hisenda van acabar reconeixent que el rebut de l’IBI urbà (la contribució de les cases, per a que tothom ens entengui) acabarà pujant un 8,5 %. Dels quals, un 2 % és el que va apujar l’equip de govern respecte als de l’any anterior i l’altre 6,5 % és la pujada anual que venim patit tots els anys degut a revisió cadastral que es va portar a terme duran el mandat anterior. El PSC va demanar a la regidora d’Hisenda que, al menys, no apugés el 2 % de l’IPC previst i, fins i tot, que mirés d’abaixar-la un punt o dos, la qual cosa no seria cap novetat, atenent als temps de crisi que estem patint.

En el capítol de despeses, un 50 %, si fa o no fa, és el que està dedicat a les despeses de personal (sous més seguretat social) Una despesa prou important per mirar de controlar-se al màxim. Per això, des del PSC proposem que es creï la figura de gerent (no cal precisament crear una nova plaça, podria trobar-se del personal que ja forma part de la plantilla del nostre ajuntament) També demanem des de fa anys que un altre tècnic controli el capítol de compres, creant una central de compres per concentrar-les en uns pocs proveïdors i evitat duplicitats i despeses supèrflues.



HIMNE OFICIAL D’AMPOSTA

La moció que va presentar el PSC (com s’ha dit, també ho va fer ERC) va ser per demanar que la composició Oh! Amposta, del mestre Sunyer fos declarada oficialment himne de la nostra ciutat. Els dos grups de l’oposició no fèiem més que atendre una petició que circulava entre internautes ampostins on s’estava reclamant aquesta possibilitat, coincidint amb l’any del centenari d’atorgament del títol de ciutat a Amposta. Com no podia ser d’una altra forma, CiU, va demanar que, finalment, s’acabés presentat de forma conjunta per part dels tres grups de l’ajuntament. No cal dir-ho, la moció va ser aprovada per unanimitat.

Amb anterioritat, l’ordre del dia incloïa un punt semblant: el reconeixement de la sardana com a “dansa nacional de Catalunya”. La iniciativa partia d’un esbart dansaire del Vendrell. Tant el nostre grup com ERC ens vam afegir a la proposta, remarcant a l’equip de govern que, sempre i quan a Amposta, no tingués prioritat sobre la jota i que, en tot cas, aquesta (la jota), es tenia que preservar i fomentar.