Un ramader de l'Ebre acusa els diputats antitauris d''ignorants' del món taurí

DIARI DE TARRAGONA
'Senyors que volen abolir les curses seran uns líders en moltes matèries, però són uns ignorants del tema i moral i intel·lectualment no poden jutjar sobre un tema que desconeixent'. Així ho ha dit el ramader de les Terres de l'Ebre Pedro Fumadó en la seva intervenció al Parlament'.
Fumadó, conegut per 'lo Xarnego', ha carregat contra tots els contraris a les curses de toros i ha afirmat que el Parlament no té potestat per legislar al respecte. 'Mentre a una plaça de bous i a una de carros entra una persona voluntàriament i s'ompli de gent' no es pot prohibir, ha assegura el ramader, qui creu que si l'expresident Companys aixequés el cap moriria de nou al veure el debat antitaurí.

Segons Fumadó, 'prohibir les curses de braus és la sentència de mot de la raça del bou brau. Els polítics que volen votar a favor de la ILP ho faran perquè s'anomena la 'Fiesta Nacional' i per això no queda bé dins del nacionalisme'. 'Alguns que volen votar en contra de les curses no estimen el bou brau', ha manifestat. Ha explicat que la ramaderia de la seva propietat va ser creada el 1891.

LA (I) RESPONSABILITAT DE L’ALCALDE

En fullejar la revista Amposta, si ens hi fixem bé, veurem els “crèdits” on hi surten els responsables de la publicació. El director, com és costum, és l’alcalde de la nostra ciutat i, els sotsdirector, el regidor de Noves Tecnologies i Mitjans de Comunicació.
El director, con a tal, és el responsable (i se’n ha de fer de responsable) del contingut de la revista, en excepció, evidentment, d’aquells escrits en forma de cartes al director o articles d’opinió que estan signats. Malgrat això, també és el responsable de que la Revista Amposta serveixi per al que ha de servir (a saber, i sobre tot, per a divulgar l’actualitat municipal) i ha d’evitar determinades coses, com per exemple, insults i comentaris desagradables que puguin contenir les cartes i els articles d’opinió signats.
Al número 501 de la primera quinzena de gener de 2010, a la pàgina 10 i dintre de “l’espai de CiU”, hi ha uns “article d’opinió” titulat “Les misèries dels socialistes Ampostins” i signat per “Joan Ma Roig. Ex alcalde – Senador” (està ficat igual que a la RA) A l’escrit, el senador, també ens desqualifica, així com a la nostra publicació (4 Cantons) de la que diu que n’és un pamflet.
El govern de la Generalitat Valenciana és, juntament amb el de Madrid, els que més pressió exerceix al seus mitjans de comunicació. Hi ha una anècdota molt gràfica i entenedora de la seva manera d’actuar. Quan el Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) va absoldre el president Francisco Camps, el Canal 9 va donar la notícia amb tota mena de detalls. Però quin era el problema? El problema és que mai havia parlar de la imputació del president a la trama Gürtel que va esquitxar càrrecs del PP de mitja Espanya.
Amb la publicació de l’escrit del senador, la Revista Amposta fa una cosa força semblant. Si mai ha publicat les notícies de que “El regidor d’Urbanisme va reqüalificar terrenys on tenia interessos” o “Un jutge critica els interessos urbanístics de Joan Maria Roig, exalcalde d’Amposta i Senador” (notícies que sí va publicar el diari el Mundo el 20 de novembre de 2009 i 20 de novembre de 2006, respectivament), com publica el “desmentit” del senador? Molts dels lectors de Revista Amposta, amb tota seguretat, no podran jutjar la veracitat del contingut de l’escrit si, abans, no han llegit per ells mateixos la notícia que va difondre un mitjà de comunicació d’àmbit nacional. És més, l’exalcalde i el exregidor van denunciar per mentiders els periodistes del citat rotatiu i, un jutge els va absoldre de l’acusació.
A Amposta, la federació que dóna suport el govern municipal Convergència i Unió (CiU) ja edita de tant en tant (tampoc li fa falta fer-ho amb una major periodicitat, ja que per això ja tenen la Revista Amposta) un publicació anomenada “Fem Ciutat” on expliquen l’acció de govern municipal. Aquesta publicació hauria estat ideal per a que el senador s’hagués pogut esplaiar “amb ganes” dels socialistes ampostins i de 4 Cantons, però l’alcalde, com a director de RA li va permetre fer-ho a una revista municipal feta per a la gent d’Amposta i pagada amb diners municipals, amb l’aportació dels lectors i subscriptors.
Quan al ple del mes de desembre, l’alcalde, va negar als partits de l’oposició municipal d’Amposta (PSC i ERC) poder formar part del consell de Redacció de la RA, possiblement ja sabia el perquè ho feia: “Per poder seguir-la usant com un eina útil per lloar tota mena d’actes que organitza el propi ajuntament (a qui molts confonen amb l’equip de govern) i sortir-ne a les fotos, en beneficis partidistes i electoralistes”.
Si es tractés d’un altre mitjà informatiu, la publicació d’un escrit com aquest comportaria la depuració quasi que immediata del responsable que l’ha permès. Hi haurà depuracions al si del consell de redacció de la Revista Amposta. Des del PSC ho posem en dubte.

EL GRUP MUNICIPAL DE CIU ES QUEDA SOL DEMANANT LA COCAPITALITAT DE LA VUEGUERIA

Extret del blog "la Marfanta" del periodista Gustau Moreno.

El ple de l’Ajuntament d’Amposta, en la sessió d’aquest dilluns al vespre ha ratificat un acord de la junta de govern local en què es fan constar les reivindicacions de la ciutat respecte al projecte de llei de vegueries. El text pretén comunicar públicament que “eleva una enèrgica protesta al Govern de Catalunya per l’aprovació del projecte de llei de vegueries en el que hi consta la designació de la ciutat de Tortosa com a seu institucional del Consell de la Vegueria de les Terres de l’Ebre”, alhora es dema que s’esmeni aquesta designació i que s’incorpori el concepte de cocapitalitat entre les ciutats de Tortosa i Amposta. El text aprovat per la junta de govern també demana que en el tràmit parlamentari es designi la ciutat d’Amposta com a seu institucional del consell de la vegueria donat que la major part dels serveis territorials desplegats al territori estan actualment ubicats a Tortosa.

Tot i que el ple ha acabat per ratificar aquest acord, els dos grups de l’oposició hi ha votat en contra, de manera que només el grup de CiU hi ha votat a favor.

El portaveu del PSC, Toni Espanya, ha afirmat que “només fa un mes que el tema es va tractar abastament en aquest ple” i ha afegit que en aquella ocasió es va tractar “en clau positiva” ja que la “cocapitalitat significa descentralització dels serveis”. Espanya ha puntualitzat que pel que fa a la descentralització dels serveis es donarà suport a l’Ajuntament, però ha dit a l’alcalde que pretén “diluir possibles responsabilitats perquè no aconsegueix suports polítics ni dins el seu propi partit”.

Per la seva banda, Marta Cid ha argumentat el vot en contra del grup d’ERC afirmant que el projecte de llei parla de seus institucionals i no de capitals, i ha afirmat que l’acord que s’ha portat a ratificació vol compensar “uns desequilibris que vostès van provocar”, Cid ha posat com a exemples el desplegament dels serveis territorials i la descentralització de la Diputació de Tarragona que s’han ubicat a Tortosa.

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha replicat que pel que fa a la ubicació de la Diputació ja en va manifestar la seva opinió però que, de qualsevol manera, si prospera aquesta nova divisió territorial, la Diputació acabarà desapareixent. Ferré ha afirmat que el preocupa el posicionament que tenen els grups municipals respecte a que la llei faci constar que la seu del consell de la vegueria és a Tortosa i ha recordat que tampoc hi ha hagut un debat previ a la redacció del projecte de llei ni s’ha buscat el consens territorial.

Ferré ha acabat dient als dos grups de l’oposició que so no volen ratificar l’acord “estan al seu dret”, però ha afirmat que com a alcalde no pot renunciar a demanar la cocapitalitat perquè “no se’ns digui que la ciutat d’Amposta hi va renunciar en el seu moment”.

El debat ha quedat tancat quan el primer tinent d’alcalde, Pere Vidal, ha dit als portaveus de l’oposició que tampoc haurien d’estar d’acord amb el projecte de llei “perquè ignora totalment” el que va aprovar per unanimitat el darrer ple en un debat “seriós i calmat”. Vidal ha afirmat que “la Generalitat ha acabat decidint que Amposta no pinta res” i ha apel·lat a la responsabilitat del PSC i ERC que formen part del Govern de la Generalitat.

El debat sobre la llei de vegueries ha continuat en el següent punt de l’odre del dia, ja que s’ha debatuit una moció d’Esquerra Republicana en què es demana al Govern de Catalunya que prioritzi la tramitació del projecte de llei de les vegueries i que aquest es tramiti al Parlament amb caràcter d’urgència per poder-la aprovar abans del final d’aquesta legislatura. En la seva defensa, Marta Cid, ha explicat que “volem donar fluïdesa legislativa i parlamentària a la tramitació de la llei”.

El PSC ha votat a favor de la moció, tal com ha argumentat Toni Espanya, perquè considera que “el més important és la creació de la vegueria de l’Ebre”. A més, Toni Espanya ha reptat l’alcalde a trobar suport dins el grup parlamentari de CiU, i ha assegurat que si l’alcalde aconsegueix que el seu grup al Parlament recolzi les reivindicacions d’Amposta, ell convencerà el grup del PSC al Parlament per a que també li doni suport.

La moció, però, ha quedat rebutjada amb el vot en contra del grup de CiU. El portaveu, Pere Vidal, ha sentenciat un “sí a la vegueria, però no amb urgència”, ja que ha explicat que la urgència és el que ha dut el desacord que han mostrat els grups municipals en el ple d’aquest dilluns, Vidal ha acabat afirmant que “mentre cadascú no corri amb les seves responsabilitats, i si no es modifica el redactat amb unes propostes clares, no podem votar-hi a favor”.


Modificació del pressupost

El ple també ha aprovat la primera modificació del pressupost municipal per la transferència de capital que prové del Fons Estatal d’Inversió Local i que es destinarà a la construcció de la nova Escola d’Art i Disseny, integrada dins el projecte global del nou pavelló firal. Els dos grups de l’oposició s’han abstingut en la votació d’aquesta modificació de pressupost ja que, han recordat, no estan d’acord amb aquest projecte.

D’altra banda, la corporació municipal també ha aprovat, en aquest cas per unanimitat, la concertació del crèdit per a inversions d’aquest 2010 que ascendeix a 1.696.560.43 €.

Jordi Basté (El món a RAC1)

Els veïns d'Amposta reclamen que s'endureixen les sancions per conductes incíviques

EL PUNT.- Amposta

Amposta Els ciutadans d'Amposta reclamen a l'Ajuntament que endureixe les sancions imposades per accions incíviques en la tinença d'animals i infraccions de trànsit. Aquesta és una de les principals conclusions de l'enquesta de participació ciutadana que l'Ajuntament va adreçar a totes les llars de la capital del Montsià i que van respondre un total de 558 famílies. Pel que fa a les àrees de l'Ajuntament més ben valorades, la primera és la de Cultura i Festes, mentre que l'àrea amb una puntuació més baixa és la de Governació, precisament la que regula el civisme en la conducció, l'accessibilitat al nucli urbà i la tinença d'animals. Majoritàriament, els enquestats consideren que s'han d'endurir i ampliar les sancions per les conductes incíviques dels propietaris de gossos i conductors. «Hem detectat que hi ha molt malestar en aquests dos aspectes i ja ens hem posar a treballar per millorar-ho», va explicar la regidora de Participació Ciutadana, Laia Subirats. En aquest sentit, Subirats va avançar que es tornarà a fer una campanya de sensibilització respecte dels animals de companyia i que s'ha canviat el sentit del carrer Sant Ramon per millorar l'accessibilitat al nucli urbà.

Els resultats de l'enquesta també posen de manifest que s'han d'endurir les sancions en cas d'un mal ús dels contenidors de la brossa, per la qual cosa es posaran adhesius als contenidors en què s'advertirà de l'import de la multa que s'aplica en cas d'un mal ús.

Pel que fa als serveis i les infraestructures d'Amposta, els parcs i els jardins obtenen la pitjor puntuació, mentre que el que més valoren els ampostins són les instal·lacions esportives. L'Ajuntament farà una altra enquesta de participació dirigida als joves per copsar les seues necessitats en oferta cultural i d'oci.

Amposta reclama la cocapitalitat de la vegueria de l'Ebre

El ple de l'Ajuntament aprova una moció de CiU amb el suport d'ERC i el PSC

EL PUNT.- Amposta - LURDES MORESO



L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (al centre), durant el ple d'ahir.

La capital del Montsià vol tenir un paper significatiu en la futura vegueria de les Terres de l'Ebre i, en aquest sentit, el ple de l'Ajuntament va aprovar ahir, per unanimitat, una moció que reclama la cocapitalitat d'Amposta. «Estem fent història», va dir l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, després que els dos grups de l'oposició, ERC i el PSC, votessen favorablement la proposta de CiU. L'Ajuntament també reclama que la distribució de serveis fomente l'equilibri territorial.

«Amposta no renunciarà a ser locomotora del creixement i exercir la cocapitalitat sense cap mena de complex», va assenyalar Ferré, que reclama una vegueria de les Terres de l'Ebre amb uns serveis descentralitzats. «Per què l'escola d'hostaleria no s'instal·la a la Ràpita o és té en compte el potencial del moble de la Sénia per determinats serveis d'indústria?», es va preguntar l'alcalde ampostí. Pel que fa a la capital del Montsià, l'Ajuntament demana que es tingui en compte la seua importància en el desenvolupament econòmic, social i demogràfic de les Terres de l'Ebre i recorda que actualment ja hi ha serveis territorials del govern de la Generalitat que tenen la seu a Amposta (Medi Ambient i Habitatge i Acció Social). Amb tot, Amposta accepta que la seu institucional de la futura vegueria de l'Ebre serà a Tortosa.

Tot i que la moció podia tirar endavant només amb els vots de CiU, que té majoria absoluta a Amposta, tant el grup municipal d'ERC com el del PSC hi van votar favorablement. «Fem una lectura en positiu de la moció, tot i que sembla que vulgui congelar el procés», va manifestar la portaveu d'ERC a l'Ajuntament d'Amposta, Marta Cid. I va afegir-hi: «Espero que no aixeque fantasmes i ature una maquinària que ha costat molt posar en marxa.» Cid va respondre als dubtes de CiU sobre el finançament de les vegueries, «serà el mateix que el de la Diputació». En relació amb la Diputació de Tarragona, la portaveu d'ERC va posar de manifest que aquesta institució ha descentralitzat els seus serveis a la demarcació amb una única seu a Tortosa.

Per la seua banda, el portaveu del PSC a l'Ajuntament ampostí, Antoni Espanya, va rebutjar l'enfrontament dels alcaldes socialistes de Tarragona i Reus per la capitalitat i la denominació de la vegueria del Camp de Tarragona i va proposar que Amposta busque la complicitat d'altres ciutats veïnes. «L'Ajuntament ha de buscar complicitats per evitar que la creació de la vegueria de l'Ebre acabe sent una olla de grills», va dir Espanya.

Tot i el suport dels grups de l'oposició a la moció de CiU, no es van posar d'acord en el procés de participació durant la redacció de l'avantprojecte de llei de la nova ordenació territorial de Catalunya. Mentre que ERC i el PSC defensen que la conselleria de Governació ha escoltat les veus del territori, l'alcalde d'Amposta sosté que no l'han escoltat. «A hores d'ara encara desconec quina és la darrera proposta de l'avantprojecte de llei», va dir Ferré, que va recordar que el govern ha ajornat l'aprovació d'aquest avantprojecte de llei.

A més de la cocapitalitat d'Amposta, l'Ajuntament demana al govern que s'impulse un debat territorial previ a l'aprovació de la llei de vegueries i insta el Departament de Governació a redactar un projecte de llei que estructure la vegueria com un òrgan en contingut polític i amb finançament.

CiU presenta una moció a Amposta per reclamar la cocapitalitat de la vegueria

EL PUNT. Amposta
El ple de l'Ajuntament d'Amposta debatrà dilluns una moció de CiU sobre la nova ordenació territorial en vegueries. CiU (que té majoria absoluta a la capital del Montsià) reclama que Amposta sigui cocapital de la vegueria de l'Ebre atenent a la seua importància en el desenvolupament econòmic, social i demogràfic del territori, i que es reconegui així una preeminència que ja té en la distribució actual del govern de la Generalitat (els serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge i els d'Acció Social són a Amposta). En la moció també s'insta la conselleria de Governació a fer que la nova distribució de serveis de la vegueria fomente l'equilibri territorial.

La presentació d'aquesta moció arriba després que l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha reclamat en diverses ocasions que Tortosa i Amposta han de compartir la capital de la vegueria. De tota manera, en el text de la moció es demana al govern un debat previ a l'aprovació de la llei de vegueries per tal de consensuar l'organització territorial. Un debat que segons l'alcalde d'Amposta fins ara no s'ha produït. CiU d'Amposta també reclama a Governació que redacte un projecte de llei que estructure la vegueria com un òrgan amb contingut polític i que en garanteixi el finançament.

En l'exposició de motius de la moció de CiU, es recorda que s'han aixecat diverses veus en tot el territori català que reclamen modificacions en l'avantprojecte de llei, i si bé es reconeix que a l'Ebre hi ha «consens territorial», es deixa clar que aquest consens «no serà absolut si la llei de vegueries no té en compte el paper que té Amposta com a ciutat d'importància cabdal per al creixement econòmic i social del territori, i com a prestadora de serveis».

Amposta tanca l'escorxador municipal perquè no hi ha cap empresa que el vulgui explotar

L'Ajuntament preveu convocar un concurs públic el pròxim mes de març
Amposta - LURDES MORESO



L'escorxador està al polígon de Tosses. Foto: ACN.1


L'escorxador municipal d'Amposta fa pràcticament un mes que ha tancat les portes, després que el mes de desembre passat acabés el contracte d'explotació que tenia PC Golf. Aquesta empresa no està interessada a mantenir el contracte i, tot i que l'Ajuntament ha contactat amb el gremi de carnissers ampostí, aquest tampoc ha mostrat interès a explotar les instal·lacions. L'Ajuntament té previst aprovar al mes de març el plec de clàusules per fer la concessió d'aquest equipament.

Amposta s'ha quedat sense escorxador i en l'actualitat els carnissers locals s'han de traslladar a altres municipis com ara Tortosa i la Galera per matar els animals. «L'empresa PC Golf no té interès a mantenir el contracte d'explotació de l'escorxador municipal, però ens hem reunit amb altres empreses que sí que en tenen», ha explicat l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, que confia que en un parell de mesos la capital del Montsià torne a disposar d'aquest servei. En aquest sentit, l'Ajuntament redactarà el plec de clàusules que regirà el concurs públic de la concessió d'aquest equipament. «Esperem poder aprovar el plec de clàusules en el pròxim ple», ha dit l'alcalde.

Mentre les instal·lacions són tancades, l'Ajuntament es fa càrrec del manteniment i la neteja per evitar que es deterioren. «L'escorxador està en plenes condicions, tenim unes instal·lacions magnífiques», ha assenyalat Ferré. L'obra va suposar un cost d'1,5 milions d'euros.

«Sobredimensionat»

Per la seua banda, el portaveu del PSC a l'Ajuntament d'Amposta, Antoni Espanya, considera que l'escorxador està «sobredimensionat» i que d'aquí vénen tots els seus problemes. «Es tracta d'un equipament amb uns costos d'explotació molt alts, per la qual cosa dubtem que hi hagi cap empresa interessada en la concessió», ha manifestat Espanya. De fet, els problemes en l'escorxador d'Amposta van començar el 2007 quan l'empresa que l'explotava, Ganados y Carnes Martí, SL, va presentar concurs de creditors i va forçar l'Ajuntament a fer front a un deute de 520.000 euros (ja que el govern ampostí va autoritzar Ganados y Carnes Martí, SL a hipotecar la concessió de l'escorxador). «L'Ajuntament ha invertit ja dos milions d'euros en una actuació que ara per ara no té cap viabilitat», ha alertat el portaveu del PSC. Un extrem que l'alcalde d'Amposta ha negat totalment. «L'escorxador té capacitat per donar resposta a les necessitats dels carnissers de tota la comarca», ha assenyalat Ferré. Amb tot, no tots els carnissers d'Amposta feien servir aquestes instal·lacions i el gremi de carnissers no té interès de fer-se càrrec de l'explotació de l'escorxador.

L'escorxador tanca definitivament deixant un forat de més de 2 milions d'euros

(Llegit al blog d'Antoni Espanya)

Aricle Publicat per Vanessa Adell. La Veu de l'Ebre. 8 de gener del 2101

POLÈMICA El gremi de carnissers no vol assumir la gestió perquè el considera “sobredimensionat”

L’escorxador deixa de funcionar mentre el consistori busca nova concessionària

Nou capítol en la polèmica de l’escorxador municipal. L’empresa que des de juny (després que l’antiga concessionària fes fallida i obligués l’Ajuntament a assumir un deute de més de mig milió d’euros) es feia càrrec de l’explotació de l’equipament ha finalitzat el contracte de sis mesos i a hores d’ara el consistori es troba immers en la cerca d’una empresa que vulga assumir-ne l’explotació. El gremi de carnissers del municipi rebutja fer-se’n càrrec perquè el considera “sobredimensionat”.


L’Ajuntament té previst traure a concurs públic la concessió de l’escorxador municipal durant el primer trimestre de l’any després que a mitjans de desembre finalitzés el contracte d’ús privatiu que l’empresa PC Golf havia establit amb el consistori des de mitjans de juny i durant sis mesos per l’explotació temporal d’aquest equipament.

Així, fa unes tres setmanes l’escorxador municipal va deixar de funcionar i en el termini del primer trimestre de l’any l’equip de govern espera tindre la documentació preparada per traure’n a licitació pública l’explotació. “De moment, hem tancat les instal•lacions, les netejarem i mirarem en quin estat es troben”, ha assenyalat l’alcalde, Manel Ferré, que també ha apuntat que ha mantingut contactes amb diferents empreses del municipi per veure si es podrien fer càrrec de l’explotació de l’equipament.

Tanmateix, Ferré també ha assenyalat que s’ha reunit amb el gremi de carnissers d’Amposta per conèixer “el seu nivell d’implicació respecte aquest equipament”.

Des d’aquesta entitat, que aplega les dotze carnisseries que hi ha a Amposta, el seu president, Joan Navarro, ha assenyalat que de moment no tenen intencions d’agafar-lo. Els motius? “És un equipament que està sobredimensionat per a les necessitats que tenim i té un cost massa elevat”, ha apuntat, tot afegint que després de la reunió amb l’equip de govern van acordar visitar l’escorxador per veure en quin estat es troba. Actualment, els carnissers del municipi es traslladen a Tortosa, la Galera o Vinaròs per matar els animals.

Recordem que la polèmica al voltant de l’escorxador municipal va començar el 2007 quan la concessionària Ganados y Carnes Martí va fer suspensió de pagaments i va obligar el consistori, que li va autoritzar hipotecar la concessió, a fer front a un deute de 520.000 euros. “Aquesta quantitat, que el consistori ja ha assumit, se suma a l’1,5 M€ que es van invertir en la construcció de l’equipament”, explica el portaveu del PSC, Toni Espanya, tot afegint que “l’escorxador actualment suposa una obra parada de 2 M€ d’inversió i que no té cap tipus de viabilitat”.

Maulets du carbó «als que no s'han portat bé» en les Terres de l'Ebre

EL PUNT. GUSTAU MORENO

Foto: CEDIDA. Maulets van portar carbó a la multinacional Lear.
La multinacional Lear acomiada 400 treballadors de la planta de Roquetes, que tancarà a l'abril

L'organització Maulets de les Terres de l'Ebre va realitzar ahir una acció reivindicativa per denunciar els ajuntaments, les institucions i les empreses que «no s'han portat bé» durant el 2009. Així, un grup de Maulets es va vestir de Reis Mags i va repartir carbó a les empreses Lear i Fadesa, a les quals acusen de contribuir a la crisi econòmica. La constructora va rebre un carretó de carbó «pel fet de promoure un model urbanístic especulatiu i de creixement il·limitat», amb unes grans urbanitzacions, com les de l'Aldea, que provoquen «grans impactes sobre els territoris». Quant a Lear, Maulets recorda que la multinacional ha acomiadat 520 treballadors de la planta de Roquetes, tot adduint que té pèrdues. «Al tercer trimestre del 2009, l'empresa registrava uns beneficis de 24,6 milions de dòlars; per tant, es tracta d'una deslocalització de la planta a Hongria, per augmentar els beneficis», remarca l'organització. Finalment, Maulets també va dur carbó a la nuclear d'Ascó, pel gran nombre d'incidències registrades per les centrals catalanes, i als ajuntaments de Tortosa i d'Amposta. Al de Tortosa, per voler «privatitzar la gestió de l'aigua», ja que la gestió «mercantil de l'aigua dóna ales a nous transvasaments». I al d'Amposta, per haver denunciat joves i per prohibir la realització d'actes en espais públics, i així «reprimir qualsevol intent d'expressió crítica amb l'Ajuntament».

L'Ajuntament d'Amposta aprova un pressupost de «contenció» que puja a 26,7 milions d'euros

EL PUNT.- La millora de la urbanització Eucaliptus serà la principal inversió el 2010

Amposta - LURDES MORESO Amposta

El ple de l'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir el pressupost del 2010, que serà de 26,7 milions d'euros i que en destinarà 7,4 al capítol d'inversions. «És un pressupost valent, pragmàtic i ajustat a la situació econòmica», va dir l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré. La principal actuació que s'abordarà serà la millora de la urbanització Eucaliptus, amb un pressupost de 4,5 milions d'euros. Els grups de l'oposició, ERC i el PSC, es van abstenir en la votació.

«Hem fet una previsió d'ingressos molt realista, tenint en compte que la fiscalitat d'Amposta és molt baixa», va assenyalar la regidora d'Hisenda, Isabel Ferré. Així, es preveuen pràcticament els mateixos ingressos que en l'exercici del 2009 i es destinaran 7,4 milions d'euros a inversions. «Invertirem en diverses urbanitzacions per millorar la qualitat de vida dels ampostins, impulsarem el comerç i el polígon industrial l'Oriola», va dir Ferré. El govern ampostí ha decidit emprendre el 2010 la millora de la urbanització Eucaliptus, un projecte que s'arrossega des del 2004 i que consisteix en la reposició dels serveis de clavegueram, enllumenat i posada en marxa d'una depuradora, entre altres actuacions. La urbanització, que es va construir a finals de la dècada dels anys seixanta, té 160 xalets i 300 aparcaments i encara hi ha carrers pendents d'asfaltar.

Tot i que el govern local sosté que la fiscalitat de l'Ajuntament d'Amposta és baixa, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va criticar l'augment de l'IBI dels darrers anys. «No veiem una política d'optimització de recursos, hi ha serveis de l'Ajuntament que generen dèficit», va manifestar Espanya, que també va reclamar més suport municipal a les entitats culturals i esportives. Amb tot, el PSC va abstenir-se en la votació del pressupost del 2010. «En moments de crisi com l'actual no volem posar pals a les rodes a cap projecte», va dir el portaveu del PSC. També el grup d'ERC es va abstenir i va proposar un sistema per poder estalviar o per gastar de manera més eficient. «S'hauria de fer una auditoria per avaluar com es fan les compres de l'Ajuntament», va explicar el portaveu d'ERC, Carles Gonzàlez.

Inversions a 1 euro

El pressupost d'Amposta del 2010 inclou un seguit de partides amb una dotació d'1 euro, amb la voluntat que els projectes es puguin executar si durant l'any es genera superàvit. Entre aquestes actuacions hi ha la renovació de les baranes de l'avinguda Santa Bàrbara, la zona de vianants del carrer Major i la rehabilitació d'àrees de jocs infantils, entre altres.

INVERSIONS 2010
Urbanització Oriola
151.223,14 euros
Urbanització carrers Miquel Granell i Cervantes
888.356,19 euros
Nova fase carril bici
90.000 euros
Urbanització Cementiri
1.000.000 euros
Urbanització Eucaliptus
4.500.000 euros
Adquisició de terrenys per a l'ús general urbans
25.000 euros
Renovació mobiliari urbà
35.000 euros
Monument al regant
30.000 euros
Monument homenatge a la música
60.000 euros
Adquisició de terrenys per a l'ús general rústics
250.000 euros
Baranes avinguda de Santa Bàrbara
1 euro
Connexió elèctrica polígon l'Oriola
1 euro
Tancament accessos parc de Xiribechs
1 euro
Zona de vianants carrers Pelai i Ataulf
1 euro
Àrees de joc infantil
1 euro

Sis veïns d'Amposta feien torns per vendre droga les 24 hores del dia

EL PUNT
Es van desmantellar sis punts de venda d'estupefaents.
Amposta Una investigació de dos mesos de durada portada a terme pels agents de la Policia de la Generalitat del Montsià els ha permès desmantellar sis punts de venda de substàncies estupefaents al barri de Sant Cristòfol d'Amposta, així com la detenció de sis persones i la imputació de quatre més per un delicte contra la salut pública. A partir de les gestions dutes a terme pels Mossos d'Esquadra, que van tenir la col·laboració de la policial local, es va comprovar que a la zona on es va centrar l'operació hi havia un mínim de sis domicilis on es comercialitzava droga al detall. Els acusats no hi vivien habitualment, si bé havien establert uns torns amb l'objectiu que la venda d'estupefaents en aquests immobles fos continuada les 24 hores del dia. Havien establert, a més, fortes mesures de seguretat per evitar ser descoberts pels cossos policials. En l'escorcoll dels domicilis, els efectius van comissar, entre altres, 160 paperines amb cocaïna, 1.800 euros i bàscules de precisió. Els sis arrestats van passar a disposició judicial el dia 5, i després de declarar, quatre van ingressar a la presó de manera provisional.

El PSC de l'Ebre dóna suport a les tradicionals festes dels bous

Es reuneix amb l'Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre

El PSC de l'Ebre dóna suport a les festes dels bous en considerar que es tracta d'una expressió del nostre patrimoni cultural i festiu. Així ho va traslladar ahir al president i membres de la recentment constituïda Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. A la reunió, hi van assistir, entre altres, el president d'aquesta entitat, Miquel Ferré i els principals responsables d'aquesta nova associació, així com els directors dels serveis territorials d'Agricultura, Antoni Espanya , i de Justícia, Federico Diego, i la diputada al Parlament de Catalunya Núria Ventura. En el transcurs de la reunió, els socialistes ebrencs van oferir el seu suport a l'entitat per tal de fer arribar la feina que estan fent.



Cal recordar que el 16 de desembre vinent el Parlament debatrà una esmena a la totalitat presentada pel Grup Socialista a la Iniciativa Legislativa Popular de prohibir les corrides de bous a Catalunya.

La sentencia ve de 'dudosa moralidad' la actuación del ex alcalde de Amposta

El tribunal carga contra la actitud de Joan Maria Roig ante una recalificación
ELMUNDO.es | Barcelona

Que un alcalde sea a la vez consejero de una promotora urbanística de su municipio, la misma empresa que se beneficia del intento del Consistorio de recalificar unos terrenos no urbanizables, puede no ser delito, pero al menos es de dudosa moralidad. Y que el concejal de Urbanismo de la localidad haya trabajado como abogado de la promotora y tenga una vivienda muy cerca de la zona a urbanizar que resultará beneficiada con la operación es también incuestionable.
Así lo ha manifestado un juez de Barcelona en una sentencia en la que absuelve a EL MUNDO de CATALUNYA de toda responsabilidad penal en relación a una denuncia por calumnias del senador de CiU y ex alcalde de Amposta Joan Maria Roig, y el ex concejal de Urbanismo Daniel Rius. Ambos llevaron al juzgado las noticias que destapó este diario en 2006 acerca de sus vinculaciones empresariales con la promotora de una urbanización en Amposta, a la que ambos cargos intentaron beneficiar con la recalificación urbanística de una zona que quería acometer el Consistorio.
De hecho, el juez también deja ir una crítica velada a Roig al subrayar que "sigue ostentando en la actualidad pese a su condición de senador diferentes intereses empresariales", aludiendo a su cargo en otra promotora, Club de Campo y Golf de Ronda.
La sentencia, del juzgado penal 4 de Barcelona, considera que «desde el punto de vista de la ética democrática» no parece ser conducta "muy adecuada y digna del respeto ciudadano, sobre todo si lo que se quiere transmitir a la ciudadanía son criterios de rigor y apariencia de legalidad" que se lleve a cabo una recalificación municipal "sobre un terreno extenso de uno de los concejales -o de su familia- del propio grupo político", de alguien que además ha sido el anterior alcalde de la localidad, "y que se apruebe la misma con ese voto del primer regidor municipal y que tiene además la máxima facultad de dirección del Ayuntamiento".
Durante el juicio, tanto Joan Maria Roig como Daniel Rius sostuvieron que sus cargos en la promotora Hort dels Capellans nada tenían que ver con sus funciones públicas, lo que al juez le llama la atención, "como si aquellos cargos empresariales pudieran calificarse de meramente honoríficos".
Así las cosas, la sentencia concluye que "se ha probado la vinculación de dichas personas públicas, cuyos cargos son de elección popular y deben rendir cuentas no sólo a sus electores sino también a los ciudadanos del municipio que gobiernan, con las empresas que ostentaban intereses empresariales y urbanísticos en el municipio".
El juez apunta que no es esencial que los terrenos sobre los que se plasmaban los intereses de la promotora fueran ya «urbanos, urbanizables o no urbanizables», porque en cualquier caso «fue necesario un cambio en el planeamiento que de alguna manera benefició» al ex alcalde y al que fuera concejal de urbanismo.
El juez rompe asimismo una lanza en favor de los medios de comunicación y de fiscales y jueces "gracias a cuyo trabajo", señala, «han salido a la luz muchas e importantes irregularidades jurídicas o de dudosa índole moral precisamente en el ámbito político municipal y especialmente por lo que se refiere a materia urbanística». Y además, añade, "es fácil establecer que los ciudadanos están muy interesados en conocer este tipo de cuestiones que afectan directamente a la buena o mala gestión de lo público", lo que convierte en necesarias estas noticias «en un contexto general de mala política urbanística y de necesaria persecución institucional de la corrupción - incluso moral o política, que no necesariamente penal- de este tipo de actuaciones".

CiU i ERC rebutgen investigar els convenis entre Amposta i la fundació Orfeó Català

El ple de l'Ajuntament d'Amposta va rebutjar ahir la moció del grup municipal del PSC, que reclamava una investigació sobre els convenis firmats entre l'Ajuntament d'Amposta i la Fundació Orfeó Català Palau de la Música. Tal com ja va avançar l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré ( CiU), divendres passat, l'equip de govern va votar en contra de la moció, i també ho van fer els regidors d'ERC, que consideren que els convenis entre el consistori i la Fundació Orfeó Català es van complir.

Amb tot, el portaveu del PSC a l'Ajuntament, Antoni Espanya , va explicar que el grup municipal socialista reclamarà als actuals gestors del Palau de la Música si realment els diners aportats pel conveni, que va durar onze anys, van arribar a l'entitat.

«Lamento que Convergència i Unió hagi capgirat la situació i ara faci creure que aquesta moció pretén embrutar el nom d'Amposta i anar contra les bandes de música», va manifestar Antoni Espanya , el qual sosté que l'únic punt que es va complir del conveni va ser l'actuació de la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, una vegada a l'any, al Palau de la Música. «Els convenis també incloïen una actuació anual del cor jove de l'Orfeó a Amposta i publicacions, uns acords que no es van respectar», va assenyalar el portaveu del PSC. En total, en onze anys l'Ajuntament d'Amposta va aportar 69.400 euros a la fundació Orfeó Català.

En el ple hi va assistir l'exalcalde d'Amposta, Joan Maria Roig, i també la presidenta de la Unió Filharmònica d'Amposta.

Ciu d'Amposta es nega a demanar explicacions als gestors del Palau sobre el destí de l'aportació econòmica feta per l'Ajuntament

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha lamentat avui que CiU s'hagi negat a demanar explicacions als gestors del Palau de la Música sobre la destinació de les aportacions fetes per l'Ajuntament a aquesta entitat. Els socialistes consideren que el vot en contra de CiU a la moció en què es demanava obrir una investigació per determinar el destí dels diners que el consistori va atorgar a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana arran dels convenis signats entre l'Ajuntament i aquesta entitat que pugen, segons el propi govern, a 69.400 euros, demostra poca voluntat de transparència per part del govern municipal. El PSC, que també ha lamentat el vot contrari d'ERC, creu que s'ha perdut una oportunitat de demostrar a la ciutadania que l'Ajuntament té cura de com es gasten els seus impostos, que vetlla per l'interès general de la ciutat i que contribueix a garantir la correcta administració dels cabals públics.

El portaveu del grup, Antoni Espanya, ha criticat també la tergiversació i la manipulació de la moció per part de l'alcalde en voler transmetre un contingut fals del perquè d'aquesta proposta. “Amb la demagògia i la manipulació a la qual ens tenen acostumats han estés que nosaltres presentàvem aquesta moció per difamar la nostra ciutat i les nostres entitats musicals. És una manera de fer política barroera i simplista”, ha assenyalat. Per aquest motiu, Espanya ha emfasitzat: “Les bandes de música i els ampostins i les ampostines rebran sempre el nostre suport. Les societats musicals de la ciutat tenen tot el nostre respecte i admiració per una trajectòria encomiable i perquè han estat sovint els principals ambaixadors de la nostra ciutat. Hem treballat i treballem pel seu futur i aviat es veuran els resultats de la nostra gestió. No admetem en cap cas la difamació del govern en aquest sentit”. Segons ell, aquesta es una manera de fer política des de la demagògia i emprant tècniques de distracció d'altres èpoques. “Si no s'atreveixen a obrir una investigació per qualsevol altre motiu, que no ens vinguin amb mentides i falses acusacions”.

Finalment, el PSC d'Amposta ha recordat que el principal objecitu de la moció, després que esclatés l'escàndol d'irregularitats a l'entorn de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, era confirmar la recepció de les quantitats aportades per l'Ajuntament. “Per tant, si tal com diuen no tenen res a amagar, es podia haver encarregat una auditoria per determinar si s'havien dut a terme els serveis acordats en convenis”. I és que, segons els socialistes, només s'ha complert al cent per cent un dels set compromisos estipulats, l'actuació anual de les bandes a l'auditori del Palau.

L'alcalde d'Amposta diu que es van complir els convenis amb l'Orfeó

EL PUNT
Amposta L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, va explicar ahir que els convenis entre l'Ajuntament i la Fundació Orfeó Català Palau de la Música es van complir, per la qual cosa rebutja demanar explicacions als actuals gestors tal com reclama el grup municipal del PSC en una moció que es debatrà en el ple de dilluns. Ferré va precisar ahir que l'aportació que va fer l'Ajuntament a la Fundació Orfeó Català va ser de 69.400 euros en lloc dels 51.400 euros que va dir el PSC, una quantitat que correspon a convenis que es van mantenir durant onze anys i que van ser aprovats per unanimitat pel ple de l'Ajuntament ampostí. A més, l'alcalde d'Amposta va detallar que les condicions del conveni incloïen una actuació de les bandes al Palau (la Unió Filharmònica i la Lira Ampostina), visites arquitectòniques a l'edifici que va projectar Domènech i Montaner, visites dels escolars d'Amposta i una actuació gratuïta del Cor Jove de l'Orfeó a Amposta. «Només per les actuacions el conveni ja valia la pena, ja que el lloguer de la sala gran del Palau costa actualment 12.000 euros», segons va assenyalar Ferré. «No tenim absolutament res a amagar», hi va afegir l'alcalde.

Per tot això, l'alcalde d'Amposta considera que no té sentit que l'Ajuntament es persone com a part afectada en el procés obert contra els antics gestors de l'Orfeó i el Palau Fèlix Millet i Jordi Montull pel desviament de fons de l'entitat.

«Embrutar el nom d'Amposta»

La moció presentada pel PSC a l'Ajuntament d'Amposta pretén, segons l'alcalde, «embrutar el nom d'Amposta». «Antoni Espanya aprofita el cas Millet per simple interès sense veure que fa mal a la ciutat d'Amposta, als músics de les bandes i a les entitats», va manifestar Ferré, amb relació a la investigació que ha proposat que es porte a terme el portaveu del PSC.

El PSC d’Amposta demanarà a l’Ajuntament que encarregui una auditoria per saber on han anat a parar els 51.400 euros aportats a la Fundació Orfeó Cata

El grup municipal del PSC a l’Ajuntament d’Amposta presentarà en el ple ordinari del proper dilluns una moció en la qual es demana a l’equip de govern que encarregui als serveis tècnics del consistori una auditoria dels serveis prestats per part de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música a l’Ajuntament d’Amposta en virtut del conveni de col·laboració per a la difusió de la música i de la cultura catalana, signat l’any 1997 i renovat fins al 2004. Durant aquest període la Fundació hauria ingressat de l’Ajuntament ampostí fins a 51.400 euros. El grup socialista reclama que es requereixi als actuals gestors de la Fundació la confirmació dels ingressos rebuts i, en cas de detectar-se alguna irregularitat, que l’Ajuntament d’Amposta es presenti com a part afectada en el procediment judicial obert contra els antics responsables de la Fundació, Fèlix Millet i Jordi Montull.
El conveni signat l’any 1997 pel llavors alcalde d’Amposta, el convergent Joan Maria Roig, i el fins ara president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Fèlix Millet, recollia que durant quatre anys l’ajuntament lliuraria 6.000 euros a la Fundació en concepte de difusió de la música i la cultura catalana i que preveia, entre d’altres, la realització de tot un seguit d’activitats conjuntes i de lliuraments d’entrades, publicacions i invitacions del Palau a l’ajuntament. Aquest conveni es va renovar l’any 2001 per quatre anys més amb una dotació econòmica anual de 6.600 euros. A més, l’any 2004 la junta de govern local va aprovar el pagament de 1.000 euros a la Fundació en concepte d’apadrinament d’un tub de l’orgue del Palau de la Música en motiu de la seva restauració.

El portaveu socialista, Antoni Espanya, ha explicat que davant el recent escàndol que ha afectat la Fundació i per respecte al fet musical de la ciutat d’Amposta demanaran a l’equip de govern aquesta auditoria. Espanya ha deixat clar que amb aquesta moció el grup socialista no busca treure un profit polític sinó mirar de saber i aclarir si els 51.400 euros que es van transferir des de l’ajuntament han arribat a la Fundació i si s’ha comés algun tipus d’irregularitat.

En el ple de dilluns el PSC d’Amposta presentarà una segona moció en la qual es demana instaurar la figura de l’acolliment civil dels infants a la ciutat mitjançant la redacció i aprovació d’un reglament regulador del registre municipal per aquest tipus de cerimònies.
CINTA BONET / ROSA GARCIA

El PSC d'Amposta demana una investigació sobre el destí dels 51.400 euros municipals aportats a la Fundació Orfeó Català

Tortosa (ACN).- El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta demanarà al ple del proper dilluns que el consistori obri una investigació per determinar el destí final dels 51.400 euros que el consistori va aportar a la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana mitjançant dos convenis signats amb l'entitat entre 1997 i 2004. La moció socialista reclama que els actuals gestors de la fundació confirmin els ingressos rebuts i que el govern municipal encarregui una auditoria sobre els serveis acordats i prestats per l'entitat en virtut dels convenis. En el cas de confirmar-se 'alguna irregularitat', el PSC demana que l'Ajuntament es personi com a part afectada en el procediment judicial obert.

El govern de CiU ha apujat un 70% l'IBI urbà en els darrers deu anys a Amposta

El grup municipal socialista lamenta que no s'hagi aprovat la seva proposta de rebaixar-lo en un 6 % per al 2010



El grup municipal socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha lamentat que el govern de CiU no hagi tingut en compte la seva proposta de rebaixar en un 6 % l'Impost de Béns i Immobles (IBI) després que durant els darrers deu anys se n'hagi produït un increment del 70%. “Enguany, atenent l'escenari important de crisi que afecta moltes famílies ampostines havíem reclamat que s'apliqués una rebaixa de l'IBI del 6%, passant del 0,89 al 0,83” , ha explicat el portaveu del grup, Antoni Espanya , que ha lamentat que l'alcalde, Manel Ferré, n'hagi fet “cas omís”. Segons Espanya, això demostra que la seva preocupació no és apretar-se el cinturó en temps de crisi com tothom “sinó disposar de més diners per continuar incrementant la plantilla de personal de la seva confiança i gastant descontroladament en béns i serveis, molts d'ells imprescindibles”. I, a més, ha lamentat, “tot a costa de la butxaca del sofert contribuent ampostí”. D'aquesta manera, els socialistes ampostins han votat en contra del projecte d'ordenances.



L'IBI és l'impost municipal que finança la major part de la despesa corrent als ajuntaments. Però tot i que el 2009 la previsió recaptatòria de l'IBI urbà a Amposta va ser de 4.500.000 euros, aquest no va arribar a cobrir el 25% de la despesa corrent. Això obliga, segons Espanya, al govern a fer diversos “malabarismes” per fer front a a una despesa “poc controlada” que creix any rere any, finançant així part de la despesa corrent amb ingressos de caràcter extraordinari, com el de construccions o apujant de forma continuada l'IBI urbà. “D'aquesta manera hem comprovat que en els darrers deu anys aquest import ha pujat una mitjana de 7 punts anuals, mentre que el cost de la vida o l'IPC ha augmentat només 3 punts”, ha denunciat Espanya, que, a més, ha afegit: “I si ho ampliem al període 1996-2009, és a dir, els darrers quinze anys, la pujada ha estat del 102%”. L'exemple d'això es pot trobar en el cas d'una persona que l'any 1999 pagava 200 euros l'any per un pis estàndard i ara en paga 340, 140 euros més. Si s'hagués aplicat l'IPC estrictament, n'hauria de pagar 260, és a dir 80 menys.



Per aquest motiu, el portaveu socialista ha criticat les excuses donades per l'alcalde per no fer cas a la seva proposta, tot al·legant que no són són ells qui pugen l'impost, sinó que és la revisió cadastral la que el puja automàticament un 6 %. “Això no és així, perquè, si l'equip de govern vol, té mitjans per modular aquesta pujada automàtica rebaixant el tipus a aplicar. I així ho va fer l'any previ a les darreres eleccions municipals quan va reudir el tipus més d'un 3%”, ha recordat Espanya.



Els socialistes ampostins han reclamat avui més transparència també en la política de personal a l'Ajuntament, un capítol que enguany (l'any passat es va apujar un 11% respecte al 2008) ha representat una despesa de 9,1 milions d'euros, el 50% de les despeses corrents de l'Ajuntament. “Hem repetit en moltes ocasions que aquesta elevada xifra justificaria la creació d'una gerència específica de recursos humans per optimitzar aquesta important àrea de despesa del consistori i a la vegada fer-la més transparent”, ha detallat Espanya. I és que per als socialistes s'està produint un “clar abús en les contractacions d'urgència que acaben sent personal interí indefinit”.



Finalment, el PSC ampostí considera oportuna també la creació d'una central de comptes i serveis per tal d'aprofitar al màxim la despesa corrent en l'apartat de compres i serveis, que representa un 35% de les despeses corrents de l'Ajuntament.



Amposta-Terres de l'Ebre, 9 d'octubre de 2009.

L'Ajuntament d'Amposta ha apujat un 70% l'IBI en els últims deu anys

Amposta - LURDES MORESO
El ple de l'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir els preus públics i les ordenances fiscals del 2010, amb el vot en contra dels dos grups de l'oposició (ERC i PSC). Tot i que la major part dels impostos es congelen, el grup socialista va denunciar que en els últims deu anys el govern ampostí ha apujat un 70% l'impost de béns immobles (IBI) i va reclamar que per l'any vinent s'aplique una rebaixa de l'IBI del 6%. «L'Ajuntament no apuja l'IBI, el que s'incrementa és el valor cadastral a causa de la revisió que es va dur a terme el 2004 i que es va decidir aplicar de manera progressiva durant deu anys en lloc de repercutir l'augment als ciutadans en un any», va manifestar la regidora d'Hisenda de l'Ajuntament d'Amposta, Isabel Ferré. En aquest sentit, el govern ampostí sosté que les ordenances municipals «no poden ser més ajustades». «En temps de crisi no es poden apujar els impostos i d'aquí a uns mesos presentarem un pressupost encara més auster que el de l'any passat», va assenyalar Ferré. Amb tot, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va insistir que l'equip de govern pot modular la pujada automàtica del valor cadastral i rebaixar el tipus a aplicar. «La seua preocupació no és la d'estrènyer-se el cinturó en temps de crisi, sinó la de disposar de més diners per continuar incrementant la plantilla de personal de la seua confiança i gastar sense control en béns i serveis», va assenyalar Espanya. En aquest sentit, el PSC va demanar més transparència en la política de personal, un capítol que representa una despesa de 9,1 milions d'euros.

A banda de l'IBI, s'incrementarà un 2% el rebut de les escombraries, a més d'un altre 2% el de l'aigua per l'increment de l'energia elèctrica. També s'apujarà la taxa d'ocupació de la via púbica, un 10%, per rebaixar la forta demanda existent tant de guals com de parades. Per la seua banda, el grup d'ERC va rebutjar les ordenances perquè no ha participat en la seua elaboració. «No es posa en dubte que siguin ajustades, però no hem participat en l'elaboració d'aquestes taxes tot i que així ho vam demanar», va manifestar el regidor d'Esquerra, Carles González.




IMPOSTOS I TAXES
Escombraries
Puja un 2% respecte del 2009, tot i que el Consorci de Gestió de Residus planteja un augment del 5%, el 3% restant l'assumirà l'Ajuntament
Taxa d'ocupació de la via pública (guals permanents i parades mercat ambulant)
S'augmenta un 10% per rebaixar la forta demanda existent
IBI
Bonificacions d'entre un 10% i un 50% en funció del valor cadastral de l'habitatge
L'increment del valor cadastral fa pujar l'IBI un 7%
Obertura d'establiments amb més de 50 treballadors
Es bonifiquen
Resta impostos
Es congelen

La comunidad científica insiste en que el proyecto de Los Merinos entraña un “grave peligro de alteración de los ecosistemas”

(Hi té -o al menys hi tenia- interessos Joan Maria Roig)
(Publicat a la revista El Observador de Málaga)

Un INFORME de las universidades de Oviedo y Zaragoza reclama una “amplia” de protección de los acuíferos y alerta de “un empeoramiento de las aguas”

09/10/09. Medio Ambiente/ Merinos. “El desarrollo de los proyectos urbanísticos contemplados para esta zona (en referencia a la Sierra de Los Merinos-Ronda y Cuevas del Becerro) entrañaría un grave peligro de alteración de los ecosistemas. En la Sierra de las Nieves alteraría visiblemente el equilibrio entre población y naturaleza que en la actualidad posee este paraje”. Así de contundentes son las conclusiones del Estudio geológico e hidrogeológico que sobre este entorno han desarrollado los doctores en Geología de la Universidad de Oviedo Eduardo Menéndez Casares y Beatriz González Fernández y el catedrático de Hidrogeología de la Universidad de Zaragoza Javier Martínez Gil, que EL OBSERVADOR / www.revistaelobservador.com le ofrece íntegro AQUÍ para su consulta.

ESTE estudio –consultar AQUÍ- analiza en 60 páginas, con numerosos cuadros, tablas y fotografías, las características geológicas y hidrogeológicas del lugar, así como los riesgos que acarrearía el desarrollo de los proyectos urbanísticos de Merinos Norte, Carrasco y Parchite para las poblaciones de la comarca. Los municipios de El Burgo, Cuevas del Becerro, Serrato, Setenil de las Bodegas, Arriate y Ronda serían los perjudicados directos.

NO obstante, según este informe, también los vecinos de Málaga resultarían afectados por el anunciado “empeoramiento de la calidad de las aguas” del que alertan sus autores, ya que algunos de los manantiales en peligro proporcionan caudales a los embalses de Guadalhorce, Conde de Guadalhorce y Guadalteba, que abastecen a la capital malagueña.

ATENDIENDO al tipo de rocas, los especialistas han diferenciado dos clases de acuíferos en la zona. El primero de ellos, compuesto principalmente de piedras calizas, se alimenta de aguas de lluvia y drena en cuatro manantiales: El Cañamero, El Barranco de Palomeras y El Nacimiento (Carrizal). El segundo, además del agua de lluvia, recibe recarga del primero y de otros vecinos y filtra hacia los caudales de La Velilla y La Mina.

DE construirse las urbanizaciones de Merinos Norte y Carrasco, el “grado de vulnerabilidad frente a la contaminación” del primero de los acuíferos sería “alto-muy alto”, dado que el proceso de erosión del agua en la caliza está muy avanzado. Por eso, los científicos recuerdan que el lugar “debería estar sometido a una protección estricta mediante la creación de perímetros de protección de los manantiales y un control estricto de los vertidos”. Y añaden, que dentro de esa área de seguridad “habrían de estar restringidas todas las actividades y usos susceptibles de contaminar, tales como urbanizaciones, campos de golf, etc”.

ADEMÁS, el informe advierte de que, debido a la conexión hidráulica existente entre ambos acuíferos, “cualquier perturbación” que se produzca en el primero podría afectar también al otro, del mismo modo que las extracciones de agua “prevista mediante sondeos en la urbanización proyectada”, produciría una “disminución” del caudal de drenaje de dicho acuífero, así como, indirectamente, del segundo.

LOS científicos son claros a la hora de referirse a la posible contaminación de estas aguas. “Los excedentes de riego de los campos de golf previstos, al contener elevadas concentraciones de fertilizantes y plaguicidas destinadas al mantenimiento del césped, así como otros posibles vertidos que se puedan producir sobre el acuífero, tendrán un impacto negativo sobre la calidad de las aguas”. Así, pese a que la vulnerabilidad del segundo acuífero es “baja-media”, aseguran que éste podría contaminarse si se produjera un vertido, ya que ambos están comunicados.

LA disminución de los caudales habituales durante las etapas de estiaje, los impactos ocasionados por la actividad humana y los efectos del cambio climático son otros de los argumentos esgrimidos en este informe al que ha tenido acceso EL OBSERVADOR para desaconsejar la ejecución del proyecto. Junto a esto, recuerdan la conveniencia de preservar esta zona de la Serranía de Ronda, al formar parte de la Reserva de la Biosfera de la Sierra de las Nieves.

ESTE documento se suma a otros realizados desde otras administraciones públicas como la Diputación, la Consejería de Medio Ambiente o la antigua Confederación Hidrográfica (actual Cuenca Mediterránea Andaluza) en los que ya se ponía de manifiesto las graves repercusiones que tendría el proyecto.

EN un comunicado conjunto hecho público ayer, Silvema, la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua, el Grupo de Trabajo Valle del Genal, la Plataforma Arriateña en Defensa del Agua y Coag-Málaga han anunciado que aportarán este nuevo estudio científico al proceso judicial abierto por el caso, así como a las delegaciones provinciales de Ordenación del Territorio, Medio Ambiente, Agricultura y todas aquellas que puedan estar relacionadas con la materia.

EL contenido de este informe se ha hecho público tan sólo un día después de que se filtrara a los medios de comunicación la decisión de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía (TSJA) de rechazar el recurso planteado por la Federación de Ecologistas en Acción de Andalucía en el que pedía la suspensión cautelar del plan parcial del proyecto de Los Merinos. Esta actuación prevé la construcción de dos campos de golf y uno de prácticas, tres hoteles de cinco estrellas, 800 villas de lujo, un club hípico, un colegio de alto nivel, una residencia para la tercera edad, un polideportivo y la venta de 442 parcelas con una media de 7.500 metros cuadrados de extensión.

PUEDE ver aquí otras noticias relacionadas en el Los Merinos:
- 22/09/09 El juez archiva la querella por calumnias e injurias de los promotores de Merinos que exigían 6 millones de euros a EL OBSERVADOR
- 17/09/08 La Sexta Noticias define Los Merinos como “una de las mayores barbaridades perpetradas en la historia ecológica de España”
- 24/07/08 El alcalde de Ronda degrada en tres ocasiones a un policía local que ha recibido ocho denuncias judiciales relacionadas con el caso Merinos en lo que califican como una persecución personal
- 17/07/08 “Primero te cuento el tema y después vemos lo que ponemos o no ponemos en la noticia”, sugiere a EL OBSERVADOR el concejal de Ronda Cañestro sobre el incidente que provocó con la Policía Local

S'incrementa el nombre de queixes veïnals a Amposta per conductes incíviques

El defensor de la ciutadania demana més policia de barri
EL PUNT. LURDES MORESO. La seu de la policia local és al carrer Barcelona.

Amposta El defensor de la ciutadania d'Amposta, Eloi Toldà, va atendre el 2008 un total de 280 queixes, 227 corresponents a l'administració municipal i 53 a litigis entre particulars. Toldà ha detectat un increment del nombre de queixes veïnals per conductes incíviques, soroll, brutícia, vandalisme, per la qual cosa reclama al govern local que hi hagi més policia de proximitat.

«Crec que és necessari augmentar els efectius de la policia comunitària atès que s'ha incrementat el nombre de queixes per conductes que creen problemes entre veïns», assenyala el defensor de la ciutadania en el seu informe. Una reivindicació que també fan seua els dos grups de l'oposició (ERC i PSC). «El desplegament dels Mossos d'Esquadra pot permetre una reorganització de la policia local», va manifestar la portaveu d'Esquerra d'Amposta, Marta Cid. Precisament ahir es van inaugurar les noves dependències de la policia local, emplaçades al carrer Barcelona. Es tracta d'un local de 380 metres quadrats on hi haurà la plantilla de policia formada per 38 agents (que fins ara estaven als baixos de l'ajuntament) i on s'han invertit 200.000 euros. Hi ha una sala de coordinació operativa (amb la recepció i la centraleta), una oficina d'atenció al ciutadà, uns vestidors, un magatzem i una zona de custòdia. L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va destacar ahir l'adquisició de terminals de comunicació de la xarxa Rescat.

Millora urbanística

D'altra banda, l'informe del defensor de la ciutadania proposa una millora de l'avinguda Santa Bàrbara, un dels principals accessos a la ciutat i que s'ha de remodelar totalment. «Mentre no es duu a terme la reforma integral és necessari fer una millora estètica», va dir Toldà. També hi ha veïns que s'han queixat pel servei que presta l'empresa de subministrament d'aigua Sorea. «Hi ha llocs on l'aigua no té la pressió suficient i no arriba en condicions a molts habitatges», assenyala el defensor de la ciutadania. Una altra de les propostes de Toldà és que l'Ajuntament conteste totes les instàncies dels veïns. Finalment, Toldà ha demanat prorrogar el seu càrrec dos anys més, per coincidir en el vint-i-cinquè aniversari del servei.

Els socialistes demanen que es cree una plaça de fiscal als jutjats d'Amposta

EL PUNT.
El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta ha presentat una moció que es debatrà en el proper ple –dilluns vinent, 28 de setembre– en què sol·liciten a la fiscalia general de l'Estat, al Ministeri de Justícia i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya l'adscripció d'una plaça d'advocat fiscal als jutjats d'Amposta. Segons el contingut de la moció, és «molt important» per al funcionament dels tres jutjats d'Amposta la presència permanent d'un fiscal, pel volum de feina, per donar un millor i més pròxim servei, alhora que per estalviar trasllats de documentació i dilacions innecessàries. En cas d'haver-hi un fiscal adscrit a Amposta la documentació podria ser visada de manera més ràpida i sense esperes ni desplaçaments innecessaris. Actualment s'agrupen tot els temes civils i els penals per al dia que el fiscal es desplaça a Amposta i és poc àgil i poc probable que el mateix fiscal pugui atendre totes les peticions.

En l'actualitat hi ha 5 fiscals a Tortosa, on hi ha 6 oficines judicials, 4 de les quals son jutjats de primera instància i instrucció. Mentre que a Amposta, amb tres oficines judicials, no té presència permanent o plaça fixa cap advocat fiscal.

Amposta es pot convertir en la primera ciutat del Camp i l'Ebre que dóna suport a una consulta d'independència

EL PUNT.- ERC acordarà demà el sentit de la moció i l'alcalde Ferré, de CiU, l'avalarà, si se cedeix la iniciativa a les entitats
Amposta / Tarragona - a. porta / j. olària.

Amposta Montblanc Almoster Xerta L'Arboç Amposta i Montblanc tenen tots els números per esdevenir les primeres capitals de comarca del Camp i l'Ebre on prosperin les mocions que ERC està impulsant en els ajuntaments per donar suport a una hipotètica consulta sobre la independència de Catalunya, una iniciativa que es va estenent, a la qual s'afegiran segurament municipis com ara l'Arboç, Almoster i Xerta.

Amposta podria ser la primera ciutat de la demarcació que contribuís a estendre la iniciativa de les consultes. Tot i que el grup municipal d'ERC encara no ha presentat la moció, ja que ha de decidir en una reunió que se celebrarà demà quin serà el seu contingut, la portaveu municipal, Marta Cid, va assegurar que la seua intenció és presentar-la en base el que es va concretar ahir a Santpedor [Més informació, a Política]. La intenció del grup municipal és presentar el text promogut per la plataforma Decidim.cat, tal com es farà en altres municipis catalans, tot i que no tenen coneixement de cap entitat ampostina que vulgui promoure la consulta. «Considerem que, primer, l'Ajuntament ha de mostrar el seu suport i la seua cobertura i disposició a la iniciativa, i potser llavors sorgirà l'interès de les entitats, perquè ara ja hi ha interès de persones a títol individual», va afirmar Cid. «Presentarem un text que estigui dins dels paràmetres perquè CiU hi doni suport», va conciliar Cid, que també aventura que dins del PSC «hi pot haver vots particulars». L'alcalde, Manel Ferrer, va manifestar al seu torn la voluntat de l'equip de govern convergent d'avalar qualsevol iniciativa de les entitats cíviques, però va matisar la moció ha de «fer explícit» que la posició de l'Ajuntament no és agafar el timó sinó «donar suport a la iniciativa d'una entitat». Per tant, l'entesa sembla factible.

Quatre casos més

La direcció nacional del partit republicà, a més a més, va revelar ahir que en quatre municipis més de la demarcació hi ha el terreny adobat perquè les mocions prosperin. A l'Arboç, on governen CiU i ERC, els dos partits són suficients per aprovar la moció: tenen sis regidors enfront dels cinc del PSC. Tot i això, Joan Plana, primer tinent d'alcalde i portaveu de CiU, reconeixia que no tenen constància que cap organització de l'Arboç hagi començat a treballar per organitzar la consulta.

A Almoster, l'alcalde republicà, Àngel Xifré, va explicar ahir que estan negociant amb els diferents grups municipals, per temptejar el suport que tindria la moció d'ERC, que governa amb CiU. Al marge dels sis regidors nacionalistes (4 d'ERC i 2 de CiU), n'hi ha dos de la FIC i un del PSC. Els altres dos municipis on ERC confia a tirar endavant la moció són Montblanc, on les intencions de l'alcalde ja eren conegudes, i Xerta

CARTA D'UN CIUTADÀ

Amposta arrossega històrics problemes amb la circulació de vehicles, és una cosa patida i sabuda per tots, però la gravetat del tema és més seriós que les dificultats a la circulació per la via pública.
La senyalització, és defectuosa des de fa molts anys i la percepció de molta gent és que en circulació tot val. Des de que tot foraster que entra al poble, en te un fart per a poder dirigir-se a qualsevol lloc de dins el poble o sortir-ne cap un altre població per manca de senyals indicatives dins el poble, passant per l’aparcament arbitrari d’alguns ciutadans, fins que hi ha cruïlles de carrers que són uns focus constants d’accidents i cada cop amb més violència, i es segueix sense adoptar-ne mesures pal•liatives eficients per part de l’ajuntament, tot i que fa anys que va la cosa i que es diu per activa i per passiva. Està clar que només amb bandes rugoses o miralls no farem res. Darrerament estan patint els efectes fins els mateixos vianants i cada cop amb més gravetat, i el carrer Saragossa n’és la prova del que dic. Els accidents són constants i cada cop més greus. Fins quan?
Potser deu costar massa diners invertir a un poble en senyalització moderna, lluminosa i funcional o no és una prioritat la seguretat pública per als governs.
S’hauria de fer molta més pedagogia i un control més contundent entre els ciutadans per part de l’ajuntament per a extremar-se la prudència, el respecte per les senyals de trànsit, destinar-hi més guàrdies a peu pels vols dels llocs més perillosos.
O s’adopten mesures extraordinàries de forma immediata i la cosa és recondueix, o potser no trigarem gaire a que algú ho pagui molt car i les mesures ja arribin tard.

Els comerciants de l'avinguda de la Ràpita d'Amposta estan neguitosos pels actes dels bous al carrer

L'Ajuntament tallarà durant dues hores al dia part d'aquesta via comerc
EL PUNT- Amposta - ROSER ROYO

Aquest és el tram de l'avinguda de la Ràpita que tallaran per fer bous.

Amposta L'Ajuntament d'Amposta tallarà per festes durant unes dues hores –d'11.30 h a 13 h– el trànsit en una de les vies comercials més importants de la ciutat, l'avinguda de la Ràpita, perquè s'hi puguen celebrar els tradicionals encierros. La mesura s'aplicarà durant set dies consecutius –del dilluns 17 d'agost al diumenge 23– i afectarà des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez. Els comerços d'aquest tram estan neguitosos –sobretot els de roba i calçat– perquè creuen que els perjudicarà.

«Ho trobo malament perquè ens toca el negoci», manifestava ahir Íngrid Domingo, dependenta de Teixits Barceló, que assenyalava que els seus caps han optat per tancar, mentre duren les festes, la botiga al matí «que és quan més es ven» i obrir només a la tarda. «Just tallen el carrer a l'hora que la gent més ve a comprar, que és d'onze a una», va afegir. «Crec que la mesura beneficiarà les botigues que estan fora del circuit dels bous i que en canvi a nosaltres ens perjudicarà. O tots o ningú», assenyalava per la seua banda Mari Sánchez, de la també botiga de moda RMZ. «Hauríem preferit que fessen els bous en un altre lloc menys comercial, però bé, ens ho prenem amb paciència i pensant que només serà una setmana», deien Josep i Marisol, de la botiga de vins Raïms. «Si ens perjudica o beneficia, ho sabrem després de festes. Hi ha qui diu que valdria més que tanquem portes i d'altres, que ens farem la barba d'or», opinava Rosa Maria Bages, de la Fleca Caballé, que precisava que al matí muntaran la terrassa al carrer del costat en lloc de l'avinguda de la Ràpita.

Són només alguns comentaris dels comerciants del tram afectat pels bous al carrer de l'avinguda de la Ràpita, una de les vies comercials més importants d'Amposta i que en els 400 metres aproximadament que tallaran –des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez– inclou tres entitats bancàries, una perruqueria, una sabateria, una botiga d'accessoris per a la llar, una fleca, una fruiteria que només fa quinze dies que està oberta, cinc botigues de roba i una de vins. El regidor de Festes, Josep Garriga, va dir que s'ha optat per l'avinguda de la Ràpita perquè fa anys que la comissió de bous treballa per «apropar més la festa al centre del poble». «Havíem pensat en el carrer Barcelona però per qüestions de trànsit és més problemàtic perquè és de dos sentits, mentre que l'avinguda de la Ràpita és de direcció única», va argumentar Garriga, que va precisar que els encierros només duren 30 minuts. «Creiem que la quantitat de gent que acudix a aquests actes beneficiarà amb escreix aquests comerços», va afegir Garriga. Un altre tema és el bou embolat, que enguany també es farà en aquest carrer. La comissió de bous repartix cartrons per tapar els aparadors i gàbies per protegir les reixes als qui ho sol·liciten.

Setze bous embolats i una tarda més de vaquetes
Amposta continua sent el municipi ebrenc on més festes taurines se celebren. Així, segons va explicar ahir el regidor de Festes, Josep Garriga, enguany se celebraran setze bous embolats, deu dies d'encierros, i deu tardes de bous –una més que l'any passat–. En total s'han contractat onze ramaderies diferents –vuit l'Ajuntament i tres les penyes taurines–. El tret de sortida dels actes taurins serà dijous, amb l'arribada del bou capllaçat. Aquest mateix dijous es farà el primer bou embolat a l'avinguda de la Ràpita. El dissabte es farà el bou capllaçat amb tres sortides a les 7 del matí, les 11 i les 5 de la tarda. Un dels actes taurins més potents és el concurs estatal d'emboladors, que es farà dissabte, a la plaça de bous, a partir de dos quarts d'onze de la nit, i en què participaran cinc colles d'emboladors d'arreu de l'Estat i es tornarà a instal·lar una pantalla gegant. El pressupost que l'Ajuntament destinarà als actes festius és d'uns 75.000 euros, 15.000 menys que el 2008.

Amposta posa a licitació obres per valor d'un milió per acabar el parc dels Xiribecs

EL PUNT. Amposta - ROSER ROYO El pipican del parc dels Xiribecs també és el més gran de les Terres de l'Ebre.
Amposta Les obres del parc municipal dels Xiribecs d'Amposta, que, amb 55.000 m² de superfície, ha de ser el més gran de les Terres de l'Ebre, estan en la recta final. Així, segons va informar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU), aquest mes de setembre està previst que surtin a licitació actuacions per valor d'1.180.000 euros. Aquestes obres inclouen des de la construcció d'una graderia amb capacitat per a 800 persones fins a l'enllumenat del parc i un bar amb terrassa. La previsió és que el parc estiga acabat del tot a mitjan 2010, després de més de deu anys d'obres i d'una inversió global que volta els 4 milions d'euros.

L'activitat al parc municipal dels Xiribecs d'Amposta és constant. Actualment s'hi estan executant obres per valor de 180.000 euros, consistents bàsicament en la plantació d'arbres, la instal·lació d'una zona de gronxadors i la construcció d'una gran zona infantil. Ara bé, el gros de les actuacions d'aquesta última fase del parc dels Xiribecs es materialitzarà entre finals d'enguany i principi de l'any que ve. En aquest sentit, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va concretar ahir que l'Ajuntament té pendent posar a licitació per un import de 760.000 euros, el mes de setembre, la construcció d'una graderia en forma de U amb capacitat per a 800 persones i l'enllumenat de tot el parc. La idea és que en aquesta graderia, que es construiria al costat del Pipican, es puguen dur a terme actuacions a l'aire lliure. Ferré també va concretar que el consistori traurà a licitació, el mateix mes de setembre i per un import de 220.000 euros, la construcció d'un bar amb terrassa, i també es destinarà una partida d'uns 200.000 euros a la finalització del tancament de tot el recinte del parc.

Tot plegat, són actuacions pendents que pugen a 1.180.000 euros i que serviran per donar per acabades les obres d'un parc que es va començar a construir el 1999. «Hi portem tres legislatures i d'aquesta no passa», va afirmar l'alcalde, tot assenyalant que les previsions són que el parc puga estar del tot acabat a mitjan 2010. El parc dels Xiribecs, amb 55.000 m² de superfície, és el parc més gran de les Terres de l'Ebre i té un gran llac central amb un guèiser que expulsarà una columna d'aigua de 20 metres d'altura.

750 euros de multa per no recollir els excrements
Després de diverses campanyes per conscienciar els propietaris d'animals domèstics que recullin els excrements dels seus animals de la via pública, l'Ajuntament d'Amposta ha optat per encetar-ne una de nova i, alhora, per endurir les sancions. Així, a partir d'ara, es posaran multes de fins a 750 euros a aquells propietaris d'animals que embrutin els carrers i els parcs del municipi. Amb el lema «Ell no en sap, tu sí», el consistori ha editat 7.000 fullets explicatius que s'han començat a repartir per les bústies de la ciutat. Es penjaran cinquanta banderoles a les zones on hi ha els Pipican i els carrers on s'han detectat més excrements d'animals. La presentació de la campanya es va fer al parc dels Xiribecs, on hi ha el Pipican més gran de l'Ebre.

Amposta treu la medalla d'or a Franco però manté carrers amb noms feixistes

AMPOSTA - ROSER ROYO

L'Ajuntament no canviarà el nom del carrer Ruiz de Alda perquè els veïns s'hi oposen.
L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir, per unanimitat de tots els grups polítics, la retirada de la medalla d'or al dictador feixista Francisco Franco, atorgada per la ciutat el 1963 juntament amb la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Així, tots els grups amb representació al consistori (CiU, EA-ERC i PSC) van donar suport a una moció presentada per EA-ERC. «Ho fem per respecte als valors democràtics i a les persones represaliades per la dictadura», va dir la portaveu republicana, Marta Cid, que també va aprofitar per lamentar que l'Ajuntament encara no haja substituït els noms feixistes d'alguns carrers com el de Ruiz de Alda.
El 21 d'abril de 1963, en commemoració de 25è aniversari de l'«alliberament» de la ciutat, l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la concessió al dictador Francisco Franco de la medalla d'or de la ciutat i la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Ara, 46 anys després, l'Ajuntament democràtic de la capital del Montsià ha aprovat retirar aquests distintius al dictador i traslladar aquest acord a la Fundació Francisco Franco, que encara els està difonent a través de la seua pàgina web. En el ple d'ahir es va aprovar aquest acord arran d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC). La seua portaveu, Marta Cid, va destacar que és un acord que fa complir la llei de la memòria històrica i que és un acte de justícia envers els represaliats per la dictadura. Així, a Amposta, entre el 1938 i el 1945, es van afusellar 14 persones i 104 van ser processades. L'acord es va aprovar per unanimitat «com no podia ser d'altra manera», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré (CiU). Per la seua banda, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va aprofitar perquè l'Ajuntament organitzés un acte d'homenatge als ampostins que van combatre en la Guerra Civil espanyola i també als brigadistes que van morir la nit del 26 de juliol del 1938 quan creuaven l'Ebre per Campredó durant l'ofensiva republicana. Tant Espanya com Cid van lamentar que es mantinguessen encara els noms feixistes d'alguns carrers de la ciutat, com el de Ruiz de Alda (un dels fundadors de la Falange) o el de García Morato (aviador de l'exèrcit franquista). L'alcalde, Manel Ferré, va recordar que es va iniciar un procés participatiu i que la gran majoria dels veïns enquestats que viuen en aquests carrers es van oposar al canvi de nom «pels problemes burocràtics» que els ocasionaria. Per tant, Ferré va afirmar que l'Ajuntament no es planteja a curt termini substituir aquests noms.
Picabaralla per l'A-68
En el ple d'ahir no va haver-hi unanimitat en relació amb la moció presentada per CiU sobre la sortida per Vinaròs de l'A-68 o autovia d'Aragó. Concretament, la proposta de CiU defensa l'opció catalana, que proposa fer sortir aquesta autovia per l'N-420 i demana a Foment que es replantegi la decisió, alhora que insta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a intercedir davant el Ministeri de Foment i a «deixar de banda interessos partidistes». Tant el PSC com ERC es van abstenir «per la forta càrrega política» del text i es van remetre a la moció unitària que la setmana passada va aprovar l'Idece, en què es demana el desdoblament de l'N-420 i de l'eix de l'Ebre i millores en la C-43 de Gandesa a Benifallet. L'alcalde, Manel Ferré, va qualificar d'«enganyifa» per a les Terres de l'Ebre l'opció de Foment.

Absolen dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament

EL PUNT
Amposta El jutjat d'Amposta ha absolt els dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament d'Amposta de fer pintades al mobiliari urbà. Concretament, es demanava per a ells 900 euros de multa. L'òrgan judicial els va citar dimarts i un grup de persones van acudir als jutjats d'Amposta per donar-los suport. L'organització juvenil ha sostingut des del primer moment que l'Ajuntament no tenia proves contra ells i l'acusa d'antidemocràtic.

Absolts Alba i Miquel, Maulets denunciats per l'Ajuntament d'Amposta

El passat dimarts 14 de juliol va celebrar-se el juí contra Alba i Miquel, dos militants de l'assemblea Maulets del Montsià que van ser denunciats per l'Ajuntament d'Amposta acusats de deslucimiento de bienes públicos . L'acusació de l'Ajuntament no tenia cap fonament, ja que l'única prova de que disposaven era un esprai lila que van trobar escorcollant Alba mentre passejava. Tenint en compte que les pintades de les quals se'ls acusa eren fetes amb color negre, i que la mateixa policia local va declarar que els identificaven "perquè sabem que sou de Maulets", des de l'assemblea de Maulets del Montsià entenem el juí com un intent més de silenciar les joves veus dissidents del poble. L'intent, però, ha estat infructuós: els dos Maulets han estat absolts.



El juí estava programat a les 12:25, i ja des de les 12 hi havia un grup de persones a fora donant suport als acusats, que ha estat identificat pels Mossos d'Esquadra. Un cop ha començat el juí ha desplegat diverses pancartes que feien referència a l'actitud caciquista i censora de l'Ajuntament i a l'innocència dels acusats, i demanant la dimissió de l'alcalde, Manel Ferré, i el regidor de governació, Josep Garriga, màxim artífex de la cacera de bruixes que patix l'assemblea. Els càntics de suport i solidaritat han travessat els murs dels jutjats d'Amposta, inflant d'ànims als jóvens que estaven sent jutjats en aquell mateix moment.

Finalment, al cap d'aproximadament una hora han sortit els dos acusats, que han anunciat que havien estat absolts pel jutge, davant l'absoluta manca de proves i l'absurditat de la denúncia.



Des de l'assemblea de Maulets del Montsià volem manifestar la nostra alegria per la sentència d'innocència dels nostres companys i agraïr el suport que hem rebut de moltes i diverses persones del poble, així com de col·lectius i organitzacions d'arreu del país. Anunciem, finalment, que continuarem amb la nostra tasca diària, amb ànims renovats i amb l'objectiu de fer saber a tothom el tarannà caciquista i antidemocràtic de l'Ajuntament.

Prou censura, CiU cacics!

(El text i les fotos han estat cedides per Maulets d'Amposta)