Amposta treu la medalla d'or a Franco però manté carrers amb noms feixistes

AMPOSTA - ROSER ROYO

L'Ajuntament no canviarà el nom del carrer Ruiz de Alda perquè els veïns s'hi oposen.
L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir, per unanimitat de tots els grups polítics, la retirada de la medalla d'or al dictador feixista Francisco Franco, atorgada per la ciutat el 1963 juntament amb la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Així, tots els grups amb representació al consistori (CiU, EA-ERC i PSC) van donar suport a una moció presentada per EA-ERC. «Ho fem per respecte als valors democràtics i a les persones represaliades per la dictadura», va dir la portaveu republicana, Marta Cid, que també va aprofitar per lamentar que l'Ajuntament encara no haja substituït els noms feixistes d'alguns carrers com el de Ruiz de Alda.
El 21 d'abril de 1963, en commemoració de 25è aniversari de l'«alliberament» de la ciutat, l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la concessió al dictador Francisco Franco de la medalla d'or de la ciutat i la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Ara, 46 anys després, l'Ajuntament democràtic de la capital del Montsià ha aprovat retirar aquests distintius al dictador i traslladar aquest acord a la Fundació Francisco Franco, que encara els està difonent a través de la seua pàgina web. En el ple d'ahir es va aprovar aquest acord arran d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC). La seua portaveu, Marta Cid, va destacar que és un acord que fa complir la llei de la memòria històrica i que és un acte de justícia envers els represaliats per la dictadura. Així, a Amposta, entre el 1938 i el 1945, es van afusellar 14 persones i 104 van ser processades. L'acord es va aprovar per unanimitat «com no podia ser d'altra manera», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré (CiU). Per la seua banda, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va aprofitar perquè l'Ajuntament organitzés un acte d'homenatge als ampostins que van combatre en la Guerra Civil espanyola i també als brigadistes que van morir la nit del 26 de juliol del 1938 quan creuaven l'Ebre per Campredó durant l'ofensiva republicana. Tant Espanya com Cid van lamentar que es mantinguessen encara els noms feixistes d'alguns carrers de la ciutat, com el de Ruiz de Alda (un dels fundadors de la Falange) o el de García Morato (aviador de l'exèrcit franquista). L'alcalde, Manel Ferré, va recordar que es va iniciar un procés participatiu i que la gran majoria dels veïns enquestats que viuen en aquests carrers es van oposar al canvi de nom «pels problemes burocràtics» que els ocasionaria. Per tant, Ferré va afirmar que l'Ajuntament no es planteja a curt termini substituir aquests noms.
Picabaralla per l'A-68
En el ple d'ahir no va haver-hi unanimitat en relació amb la moció presentada per CiU sobre la sortida per Vinaròs de l'A-68 o autovia d'Aragó. Concretament, la proposta de CiU defensa l'opció catalana, que proposa fer sortir aquesta autovia per l'N-420 i demana a Foment que es replantegi la decisió, alhora que insta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a intercedir davant el Ministeri de Foment i a «deixar de banda interessos partidistes». Tant el PSC com ERC es van abstenir «per la forta càrrega política» del text i es van remetre a la moció unitària que la setmana passada va aprovar l'Idece, en què es demana el desdoblament de l'N-420 i de l'eix de l'Ebre i millores en la C-43 de Gandesa a Benifallet. L'alcalde, Manel Ferré, va qualificar d'«enganyifa» per a les Terres de l'Ebre l'opció de Foment.