El defensor de la ciutadania demana més policia de barri
EL PUNT. LURDES MORESO. La seu de la policia local és al carrer Barcelona.
Amposta El defensor de la ciutadania d'Amposta, Eloi Toldà, va atendre el 2008 un total de 280 queixes, 227 corresponents a l'administració municipal i 53 a litigis entre particulars. Toldà ha detectat un increment del nombre de queixes veïnals per conductes incíviques, soroll, brutícia, vandalisme, per la qual cosa reclama al govern local que hi hagi més policia de proximitat.
«Crec que és necessari augmentar els efectius de la policia comunitària atès que s'ha incrementat el nombre de queixes per conductes que creen problemes entre veïns», assenyala el defensor de la ciutadania en el seu informe. Una reivindicació que també fan seua els dos grups de l'oposició (ERC i PSC). «El desplegament dels Mossos d'Esquadra pot permetre una reorganització de la policia local», va manifestar la portaveu d'Esquerra d'Amposta, Marta Cid. Precisament ahir es van inaugurar les noves dependències de la policia local, emplaçades al carrer Barcelona. Es tracta d'un local de 380 metres quadrats on hi haurà la plantilla de policia formada per 38 agents (que fins ara estaven als baixos de l'ajuntament) i on s'han invertit 200.000 euros. Hi ha una sala de coordinació operativa (amb la recepció i la centraleta), una oficina d'atenció al ciutadà, uns vestidors, un magatzem i una zona de custòdia. L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va destacar ahir l'adquisició de terminals de comunicació de la xarxa Rescat.
Millora urbanística
D'altra banda, l'informe del defensor de la ciutadania proposa una millora de l'avinguda Santa Bàrbara, un dels principals accessos a la ciutat i que s'ha de remodelar totalment. «Mentre no es duu a terme la reforma integral és necessari fer una millora estètica», va dir Toldà. També hi ha veïns que s'han queixat pel servei que presta l'empresa de subministrament d'aigua Sorea. «Hi ha llocs on l'aigua no té la pressió suficient i no arriba en condicions a molts habitatges», assenyala el defensor de la ciutadania. Una altra de les propostes de Toldà és que l'Ajuntament conteste totes les instàncies dels veïns. Finalment, Toldà ha demanat prorrogar el seu càrrec dos anys més, per coincidir en el vint-i-cinquè aniversari del servei.
dimecres, 30 de setembre del 2009
dimecres, 23 de setembre del 2009
Els socialistes demanen que es cree una plaça de fiscal als jutjats d'Amposta
EL PUNT.
El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta ha presentat una moció que es debatrà en el proper ple –dilluns vinent, 28 de setembre– en què sol·liciten a la fiscalia general de l'Estat, al Ministeri de Justícia i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya l'adscripció d'una plaça d'advocat fiscal als jutjats d'Amposta. Segons el contingut de la moció, és «molt important» per al funcionament dels tres jutjats d'Amposta la presència permanent d'un fiscal, pel volum de feina, per donar un millor i més pròxim servei, alhora que per estalviar trasllats de documentació i dilacions innecessàries. En cas d'haver-hi un fiscal adscrit a Amposta la documentació podria ser visada de manera més ràpida i sense esperes ni desplaçaments innecessaris. Actualment s'agrupen tot els temes civils i els penals per al dia que el fiscal es desplaça a Amposta i és poc àgil i poc probable que el mateix fiscal pugui atendre totes les peticions.
En l'actualitat hi ha 5 fiscals a Tortosa, on hi ha 6 oficines judicials, 4 de les quals son jutjats de primera instància i instrucció. Mentre que a Amposta, amb tres oficines judicials, no té presència permanent o plaça fixa cap advocat fiscal.
El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta ha presentat una moció que es debatrà en el proper ple –dilluns vinent, 28 de setembre– en què sol·liciten a la fiscalia general de l'Estat, al Ministeri de Justícia i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya l'adscripció d'una plaça d'advocat fiscal als jutjats d'Amposta. Segons el contingut de la moció, és «molt important» per al funcionament dels tres jutjats d'Amposta la presència permanent d'un fiscal, pel volum de feina, per donar un millor i més pròxim servei, alhora que per estalviar trasllats de documentació i dilacions innecessàries. En cas d'haver-hi un fiscal adscrit a Amposta la documentació podria ser visada de manera més ràpida i sense esperes ni desplaçaments innecessaris. Actualment s'agrupen tot els temes civils i els penals per al dia que el fiscal es desplaça a Amposta i és poc àgil i poc probable que el mateix fiscal pugui atendre totes les peticions.
En l'actualitat hi ha 5 fiscals a Tortosa, on hi ha 6 oficines judicials, 4 de les quals son jutjats de primera instància i instrucció. Mentre que a Amposta, amb tres oficines judicials, no té presència permanent o plaça fixa cap advocat fiscal.
diumenge, 20 de setembre del 2009
Amposta es pot convertir en la primera ciutat del Camp i l'Ebre que dóna suport a una consulta d'independència
EL PUNT.- ERC acordarà demà el sentit de la moció i l'alcalde Ferré, de CiU, l'avalarà, si se cedeix la iniciativa a les entitats
Amposta / Tarragona - a. porta / j. olària.
Amposta Montblanc Almoster Xerta L'Arboç Amposta i Montblanc tenen tots els números per esdevenir les primeres capitals de comarca del Camp i l'Ebre on prosperin les mocions que ERC està impulsant en els ajuntaments per donar suport a una hipotètica consulta sobre la independència de Catalunya, una iniciativa que es va estenent, a la qual s'afegiran segurament municipis com ara l'Arboç, Almoster i Xerta.
Amposta podria ser la primera ciutat de la demarcació que contribuís a estendre la iniciativa de les consultes. Tot i que el grup municipal d'ERC encara no ha presentat la moció, ja que ha de decidir en una reunió que se celebrarà demà quin serà el seu contingut, la portaveu municipal, Marta Cid, va assegurar que la seua intenció és presentar-la en base el que es va concretar ahir a Santpedor [Més informació, a Política]. La intenció del grup municipal és presentar el text promogut per la plataforma Decidim.cat, tal com es farà en altres municipis catalans, tot i que no tenen coneixement de cap entitat ampostina que vulgui promoure la consulta. «Considerem que, primer, l'Ajuntament ha de mostrar el seu suport i la seua cobertura i disposició a la iniciativa, i potser llavors sorgirà l'interès de les entitats, perquè ara ja hi ha interès de persones a títol individual», va afirmar Cid. «Presentarem un text que estigui dins dels paràmetres perquè CiU hi doni suport», va conciliar Cid, que també aventura que dins del PSC «hi pot haver vots particulars». L'alcalde, Manel Ferrer, va manifestar al seu torn la voluntat de l'equip de govern convergent d'avalar qualsevol iniciativa de les entitats cíviques, però va matisar la moció ha de «fer explícit» que la posició de l'Ajuntament no és agafar el timó sinó «donar suport a la iniciativa d'una entitat». Per tant, l'entesa sembla factible.
Quatre casos més
La direcció nacional del partit republicà, a més a més, va revelar ahir que en quatre municipis més de la demarcació hi ha el terreny adobat perquè les mocions prosperin. A l'Arboç, on governen CiU i ERC, els dos partits són suficients per aprovar la moció: tenen sis regidors enfront dels cinc del PSC. Tot i això, Joan Plana, primer tinent d'alcalde i portaveu de CiU, reconeixia que no tenen constància que cap organització de l'Arboç hagi començat a treballar per organitzar la consulta.
A Almoster, l'alcalde republicà, Àngel Xifré, va explicar ahir que estan negociant amb els diferents grups municipals, per temptejar el suport que tindria la moció d'ERC, que governa amb CiU. Al marge dels sis regidors nacionalistes (4 d'ERC i 2 de CiU), n'hi ha dos de la FIC i un del PSC. Els altres dos municipis on ERC confia a tirar endavant la moció són Montblanc, on les intencions de l'alcalde ja eren conegudes, i Xerta
Amposta / Tarragona - a. porta / j. olària.
Amposta Montblanc Almoster Xerta L'Arboç Amposta i Montblanc tenen tots els números per esdevenir les primeres capitals de comarca del Camp i l'Ebre on prosperin les mocions que ERC està impulsant en els ajuntaments per donar suport a una hipotètica consulta sobre la independència de Catalunya, una iniciativa que es va estenent, a la qual s'afegiran segurament municipis com ara l'Arboç, Almoster i Xerta.
Amposta podria ser la primera ciutat de la demarcació que contribuís a estendre la iniciativa de les consultes. Tot i que el grup municipal d'ERC encara no ha presentat la moció, ja que ha de decidir en una reunió que se celebrarà demà quin serà el seu contingut, la portaveu municipal, Marta Cid, va assegurar que la seua intenció és presentar-la en base el que es va concretar ahir a Santpedor [Més informació, a Política]. La intenció del grup municipal és presentar el text promogut per la plataforma Decidim.cat, tal com es farà en altres municipis catalans, tot i que no tenen coneixement de cap entitat ampostina que vulgui promoure la consulta. «Considerem que, primer, l'Ajuntament ha de mostrar el seu suport i la seua cobertura i disposició a la iniciativa, i potser llavors sorgirà l'interès de les entitats, perquè ara ja hi ha interès de persones a títol individual», va afirmar Cid. «Presentarem un text que estigui dins dels paràmetres perquè CiU hi doni suport», va conciliar Cid, que també aventura que dins del PSC «hi pot haver vots particulars». L'alcalde, Manel Ferrer, va manifestar al seu torn la voluntat de l'equip de govern convergent d'avalar qualsevol iniciativa de les entitats cíviques, però va matisar la moció ha de «fer explícit» que la posició de l'Ajuntament no és agafar el timó sinó «donar suport a la iniciativa d'una entitat». Per tant, l'entesa sembla factible.
Quatre casos més
La direcció nacional del partit republicà, a més a més, va revelar ahir que en quatre municipis més de la demarcació hi ha el terreny adobat perquè les mocions prosperin. A l'Arboç, on governen CiU i ERC, els dos partits són suficients per aprovar la moció: tenen sis regidors enfront dels cinc del PSC. Tot i això, Joan Plana, primer tinent d'alcalde i portaveu de CiU, reconeixia que no tenen constància que cap organització de l'Arboç hagi començat a treballar per organitzar la consulta.
A Almoster, l'alcalde republicà, Àngel Xifré, va explicar ahir que estan negociant amb els diferents grups municipals, per temptejar el suport que tindria la moció d'ERC, que governa amb CiU. Al marge dels sis regidors nacionalistes (4 d'ERC i 2 de CiU), n'hi ha dos de la FIC i un del PSC. Els altres dos municipis on ERC confia a tirar endavant la moció són Montblanc, on les intencions de l'alcalde ja eren conegudes, i Xerta
dimecres, 9 de setembre del 2009
CARTA D'UN CIUTADÀ
Amposta arrossega històrics problemes amb la circulació de vehicles, és una cosa patida i sabuda per tots, però la gravetat del tema és més seriós que les dificultats a la circulació per la via pública.
La senyalització, és defectuosa des de fa molts anys i la percepció de molta gent és que en circulació tot val. Des de que tot foraster que entra al poble, en te un fart per a poder dirigir-se a qualsevol lloc de dins el poble o sortir-ne cap un altre població per manca de senyals indicatives dins el poble, passant per l’aparcament arbitrari d’alguns ciutadans, fins que hi ha cruïlles de carrers que són uns focus constants d’accidents i cada cop amb més violència, i es segueix sense adoptar-ne mesures pal•liatives eficients per part de l’ajuntament, tot i que fa anys que va la cosa i que es diu per activa i per passiva. Està clar que només amb bandes rugoses o miralls no farem res. Darrerament estan patint els efectes fins els mateixos vianants i cada cop amb més gravetat, i el carrer Saragossa n’és la prova del que dic. Els accidents són constants i cada cop més greus. Fins quan?
Potser deu costar massa diners invertir a un poble en senyalització moderna, lluminosa i funcional o no és una prioritat la seguretat pública per als governs.
S’hauria de fer molta més pedagogia i un control més contundent entre els ciutadans per part de l’ajuntament per a extremar-se la prudència, el respecte per les senyals de trànsit, destinar-hi més guàrdies a peu pels vols dels llocs més perillosos.
O s’adopten mesures extraordinàries de forma immediata i la cosa és recondueix, o potser no trigarem gaire a que algú ho pagui molt car i les mesures ja arribin tard.
La senyalització, és defectuosa des de fa molts anys i la percepció de molta gent és que en circulació tot val. Des de que tot foraster que entra al poble, en te un fart per a poder dirigir-se a qualsevol lloc de dins el poble o sortir-ne cap un altre població per manca de senyals indicatives dins el poble, passant per l’aparcament arbitrari d’alguns ciutadans, fins que hi ha cruïlles de carrers que són uns focus constants d’accidents i cada cop amb més violència, i es segueix sense adoptar-ne mesures pal•liatives eficients per part de l’ajuntament, tot i que fa anys que va la cosa i que es diu per activa i per passiva. Està clar que només amb bandes rugoses o miralls no farem res. Darrerament estan patint els efectes fins els mateixos vianants i cada cop amb més gravetat, i el carrer Saragossa n’és la prova del que dic. Els accidents són constants i cada cop més greus. Fins quan?
Potser deu costar massa diners invertir a un poble en senyalització moderna, lluminosa i funcional o no és una prioritat la seguretat pública per als governs.
S’hauria de fer molta més pedagogia i un control més contundent entre els ciutadans per part de l’ajuntament per a extremar-se la prudència, el respecte per les senyals de trànsit, destinar-hi més guàrdies a peu pels vols dels llocs més perillosos.
O s’adopten mesures extraordinàries de forma immediata i la cosa és recondueix, o potser no trigarem gaire a que algú ho pagui molt car i les mesures ja arribin tard.
dijous, 6 d’agost del 2009
Els comerciants de l'avinguda de la Ràpita d'Amposta estan neguitosos pels actes dels bous al carrer
L'Ajuntament tallarà durant dues hores al dia part d'aquesta via comerc
EL PUNT- Amposta - ROSER ROYO
Aquest és el tram de l'avinguda de la Ràpita que tallaran per fer bous.
Amposta L'Ajuntament d'Amposta tallarà per festes durant unes dues hores –d'11.30 h a 13 h– el trànsit en una de les vies comercials més importants de la ciutat, l'avinguda de la Ràpita, perquè s'hi puguen celebrar els tradicionals encierros. La mesura s'aplicarà durant set dies consecutius –del dilluns 17 d'agost al diumenge 23– i afectarà des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez. Els comerços d'aquest tram estan neguitosos –sobretot els de roba i calçat– perquè creuen que els perjudicarà.
«Ho trobo malament perquè ens toca el negoci», manifestava ahir Íngrid Domingo, dependenta de Teixits Barceló, que assenyalava que els seus caps han optat per tancar, mentre duren les festes, la botiga al matí «que és quan més es ven» i obrir només a la tarda. «Just tallen el carrer a l'hora que la gent més ve a comprar, que és d'onze a una», va afegir. «Crec que la mesura beneficiarà les botigues que estan fora del circuit dels bous i que en canvi a nosaltres ens perjudicarà. O tots o ningú», assenyalava per la seua banda Mari Sánchez, de la també botiga de moda RMZ. «Hauríem preferit que fessen els bous en un altre lloc menys comercial, però bé, ens ho prenem amb paciència i pensant que només serà una setmana», deien Josep i Marisol, de la botiga de vins Raïms. «Si ens perjudica o beneficia, ho sabrem després de festes. Hi ha qui diu que valdria més que tanquem portes i d'altres, que ens farem la barba d'or», opinava Rosa Maria Bages, de la Fleca Caballé, que precisava que al matí muntaran la terrassa al carrer del costat en lloc de l'avinguda de la Ràpita.
Són només alguns comentaris dels comerciants del tram afectat pels bous al carrer de l'avinguda de la Ràpita, una de les vies comercials més importants d'Amposta i que en els 400 metres aproximadament que tallaran –des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez– inclou tres entitats bancàries, una perruqueria, una sabateria, una botiga d'accessoris per a la llar, una fleca, una fruiteria que només fa quinze dies que està oberta, cinc botigues de roba i una de vins. El regidor de Festes, Josep Garriga, va dir que s'ha optat per l'avinguda de la Ràpita perquè fa anys que la comissió de bous treballa per «apropar més la festa al centre del poble». «Havíem pensat en el carrer Barcelona però per qüestions de trànsit és més problemàtic perquè és de dos sentits, mentre que l'avinguda de la Ràpita és de direcció única», va argumentar Garriga, que va precisar que els encierros només duren 30 minuts. «Creiem que la quantitat de gent que acudix a aquests actes beneficiarà amb escreix aquests comerços», va afegir Garriga. Un altre tema és el bou embolat, que enguany també es farà en aquest carrer. La comissió de bous repartix cartrons per tapar els aparadors i gàbies per protegir les reixes als qui ho sol·liciten.
Setze bous embolats i una tarda més de vaquetes
Amposta continua sent el municipi ebrenc on més festes taurines se celebren. Així, segons va explicar ahir el regidor de Festes, Josep Garriga, enguany se celebraran setze bous embolats, deu dies d'encierros, i deu tardes de bous –una més que l'any passat–. En total s'han contractat onze ramaderies diferents –vuit l'Ajuntament i tres les penyes taurines–. El tret de sortida dels actes taurins serà dijous, amb l'arribada del bou capllaçat. Aquest mateix dijous es farà el primer bou embolat a l'avinguda de la Ràpita. El dissabte es farà el bou capllaçat amb tres sortides a les 7 del matí, les 11 i les 5 de la tarda. Un dels actes taurins més potents és el concurs estatal d'emboladors, que es farà dissabte, a la plaça de bous, a partir de dos quarts d'onze de la nit, i en què participaran cinc colles d'emboladors d'arreu de l'Estat i es tornarà a instal·lar una pantalla gegant. El pressupost que l'Ajuntament destinarà als actes festius és d'uns 75.000 euros, 15.000 menys que el 2008.
EL PUNT- Amposta - ROSER ROYO
Aquest és el tram de l'avinguda de la Ràpita que tallaran per fer bous.
Amposta L'Ajuntament d'Amposta tallarà per festes durant unes dues hores –d'11.30 h a 13 h– el trànsit en una de les vies comercials més importants de la ciutat, l'avinguda de la Ràpita, perquè s'hi puguen celebrar els tradicionals encierros. La mesura s'aplicarà durant set dies consecutius –del dilluns 17 d'agost al diumenge 23– i afectarà des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez. Els comerços d'aquest tram estan neguitosos –sobretot els de roba i calçat– perquè creuen que els perjudicarà.
«Ho trobo malament perquè ens toca el negoci», manifestava ahir Íngrid Domingo, dependenta de Teixits Barceló, que assenyalava que els seus caps han optat per tancar, mentre duren les festes, la botiga al matí «que és quan més es ven» i obrir només a la tarda. «Just tallen el carrer a l'hora que la gent més ve a comprar, que és d'onze a una», va afegir. «Crec que la mesura beneficiarà les botigues que estan fora del circuit dels bous i que en canvi a nosaltres ens perjudicarà. O tots o ningú», assenyalava per la seua banda Mari Sánchez, de la també botiga de moda RMZ. «Hauríem preferit que fessen els bous en un altre lloc menys comercial, però bé, ens ho prenem amb paciència i pensant que només serà una setmana», deien Josep i Marisol, de la botiga de vins Raïms. «Si ens perjudica o beneficia, ho sabrem després de festes. Hi ha qui diu que valdria més que tanquem portes i d'altres, que ens farem la barba d'or», opinava Rosa Maria Bages, de la Fleca Caballé, que precisava que al matí muntaran la terrassa al carrer del costat en lloc de l'avinguda de la Ràpita.
Són només alguns comentaris dels comerciants del tram afectat pels bous al carrer de l'avinguda de la Ràpita, una de les vies comercials més importants d'Amposta i que en els 400 metres aproximadament que tallaran –des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez– inclou tres entitats bancàries, una perruqueria, una sabateria, una botiga d'accessoris per a la llar, una fleca, una fruiteria que només fa quinze dies que està oberta, cinc botigues de roba i una de vins. El regidor de Festes, Josep Garriga, va dir que s'ha optat per l'avinguda de la Ràpita perquè fa anys que la comissió de bous treballa per «apropar més la festa al centre del poble». «Havíem pensat en el carrer Barcelona però per qüestions de trànsit és més problemàtic perquè és de dos sentits, mentre que l'avinguda de la Ràpita és de direcció única», va argumentar Garriga, que va precisar que els encierros només duren 30 minuts. «Creiem que la quantitat de gent que acudix a aquests actes beneficiarà amb escreix aquests comerços», va afegir Garriga. Un altre tema és el bou embolat, que enguany també es farà en aquest carrer. La comissió de bous repartix cartrons per tapar els aparadors i gàbies per protegir les reixes als qui ho sol·liciten.
Setze bous embolats i una tarda més de vaquetes
Amposta continua sent el municipi ebrenc on més festes taurines se celebren. Així, segons va explicar ahir el regidor de Festes, Josep Garriga, enguany se celebraran setze bous embolats, deu dies d'encierros, i deu tardes de bous –una més que l'any passat–. En total s'han contractat onze ramaderies diferents –vuit l'Ajuntament i tres les penyes taurines–. El tret de sortida dels actes taurins serà dijous, amb l'arribada del bou capllaçat. Aquest mateix dijous es farà el primer bou embolat a l'avinguda de la Ràpita. El dissabte es farà el bou capllaçat amb tres sortides a les 7 del matí, les 11 i les 5 de la tarda. Un dels actes taurins més potents és el concurs estatal d'emboladors, que es farà dissabte, a la plaça de bous, a partir de dos quarts d'onze de la nit, i en què participaran cinc colles d'emboladors d'arreu de l'Estat i es tornarà a instal·lar una pantalla gegant. El pressupost que l'Ajuntament destinarà als actes festius és d'uns 75.000 euros, 15.000 menys que el 2008.
Amposta posa a licitació obres per valor d'un milió per acabar el parc dels Xiribecs
EL PUNT. Amposta - ROSER ROYO El pipican del parc dels Xiribecs també és el més gran de les Terres de l'Ebre.
Amposta Les obres del parc municipal dels Xiribecs d'Amposta, que, amb 55.000 m² de superfície, ha de ser el més gran de les Terres de l'Ebre, estan en la recta final. Així, segons va informar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU), aquest mes de setembre està previst que surtin a licitació actuacions per valor d'1.180.000 euros. Aquestes obres inclouen des de la construcció d'una graderia amb capacitat per a 800 persones fins a l'enllumenat del parc i un bar amb terrassa. La previsió és que el parc estiga acabat del tot a mitjan 2010, després de més de deu anys d'obres i d'una inversió global que volta els 4 milions d'euros.
L'activitat al parc municipal dels Xiribecs d'Amposta és constant. Actualment s'hi estan executant obres per valor de 180.000 euros, consistents bàsicament en la plantació d'arbres, la instal·lació d'una zona de gronxadors i la construcció d'una gran zona infantil. Ara bé, el gros de les actuacions d'aquesta última fase del parc dels Xiribecs es materialitzarà entre finals d'enguany i principi de l'any que ve. En aquest sentit, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va concretar ahir que l'Ajuntament té pendent posar a licitació per un import de 760.000 euros, el mes de setembre, la construcció d'una graderia en forma de U amb capacitat per a 800 persones i l'enllumenat de tot el parc. La idea és que en aquesta graderia, que es construiria al costat del Pipican, es puguen dur a terme actuacions a l'aire lliure. Ferré també va concretar que el consistori traurà a licitació, el mateix mes de setembre i per un import de 220.000 euros, la construcció d'un bar amb terrassa, i també es destinarà una partida d'uns 200.000 euros a la finalització del tancament de tot el recinte del parc.
Tot plegat, són actuacions pendents que pugen a 1.180.000 euros i que serviran per donar per acabades les obres d'un parc que es va començar a construir el 1999. «Hi portem tres legislatures i d'aquesta no passa», va afirmar l'alcalde, tot assenyalant que les previsions són que el parc puga estar del tot acabat a mitjan 2010. El parc dels Xiribecs, amb 55.000 m² de superfície, és el parc més gran de les Terres de l'Ebre i té un gran llac central amb un guèiser que expulsarà una columna d'aigua de 20 metres d'altura.
750 euros de multa per no recollir els excrements
Després de diverses campanyes per conscienciar els propietaris d'animals domèstics que recullin els excrements dels seus animals de la via pública, l'Ajuntament d'Amposta ha optat per encetar-ne una de nova i, alhora, per endurir les sancions. Així, a partir d'ara, es posaran multes de fins a 750 euros a aquells propietaris d'animals que embrutin els carrers i els parcs del municipi. Amb el lema «Ell no en sap, tu sí», el consistori ha editat 7.000 fullets explicatius que s'han començat a repartir per les bústies de la ciutat. Es penjaran cinquanta banderoles a les zones on hi ha els Pipican i els carrers on s'han detectat més excrements d'animals. La presentació de la campanya es va fer al parc dels Xiribecs, on hi ha el Pipican més gran de l'Ebre.
Amposta Les obres del parc municipal dels Xiribecs d'Amposta, que, amb 55.000 m² de superfície, ha de ser el més gran de les Terres de l'Ebre, estan en la recta final. Així, segons va informar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU), aquest mes de setembre està previst que surtin a licitació actuacions per valor d'1.180.000 euros. Aquestes obres inclouen des de la construcció d'una graderia amb capacitat per a 800 persones fins a l'enllumenat del parc i un bar amb terrassa. La previsió és que el parc estiga acabat del tot a mitjan 2010, després de més de deu anys d'obres i d'una inversió global que volta els 4 milions d'euros.
L'activitat al parc municipal dels Xiribecs d'Amposta és constant. Actualment s'hi estan executant obres per valor de 180.000 euros, consistents bàsicament en la plantació d'arbres, la instal·lació d'una zona de gronxadors i la construcció d'una gran zona infantil. Ara bé, el gros de les actuacions d'aquesta última fase del parc dels Xiribecs es materialitzarà entre finals d'enguany i principi de l'any que ve. En aquest sentit, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va concretar ahir que l'Ajuntament té pendent posar a licitació per un import de 760.000 euros, el mes de setembre, la construcció d'una graderia en forma de U amb capacitat per a 800 persones i l'enllumenat de tot el parc. La idea és que en aquesta graderia, que es construiria al costat del Pipican, es puguen dur a terme actuacions a l'aire lliure. Ferré també va concretar que el consistori traurà a licitació, el mateix mes de setembre i per un import de 220.000 euros, la construcció d'un bar amb terrassa, i també es destinarà una partida d'uns 200.000 euros a la finalització del tancament de tot el recinte del parc.
Tot plegat, són actuacions pendents que pugen a 1.180.000 euros i que serviran per donar per acabades les obres d'un parc que es va començar a construir el 1999. «Hi portem tres legislatures i d'aquesta no passa», va afirmar l'alcalde, tot assenyalant que les previsions són que el parc puga estar del tot acabat a mitjan 2010. El parc dels Xiribecs, amb 55.000 m² de superfície, és el parc més gran de les Terres de l'Ebre i té un gran llac central amb un guèiser que expulsarà una columna d'aigua de 20 metres d'altura.
750 euros de multa per no recollir els excrements
Després de diverses campanyes per conscienciar els propietaris d'animals domèstics que recullin els excrements dels seus animals de la via pública, l'Ajuntament d'Amposta ha optat per encetar-ne una de nova i, alhora, per endurir les sancions. Així, a partir d'ara, es posaran multes de fins a 750 euros a aquells propietaris d'animals que embrutin els carrers i els parcs del municipi. Amb el lema «Ell no en sap, tu sí», el consistori ha editat 7.000 fullets explicatius que s'han començat a repartir per les bústies de la ciutat. Es penjaran cinquanta banderoles a les zones on hi ha els Pipican i els carrers on s'han detectat més excrements d'animals. La presentació de la campanya es va fer al parc dels Xiribecs, on hi ha el Pipican més gran de l'Ebre.
dimarts, 28 de juliol del 2009
Amposta treu la medalla d'or a Franco però manté carrers amb noms feixistes
AMPOSTA - ROSER ROYO
L'Ajuntament no canviarà el nom del carrer Ruiz de Alda perquè els veïns s'hi oposen.
L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir, per unanimitat de tots els grups polítics, la retirada de la medalla d'or al dictador feixista Francisco Franco, atorgada per la ciutat el 1963 juntament amb la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Així, tots els grups amb representació al consistori (CiU, EA-ERC i PSC) van donar suport a una moció presentada per EA-ERC. «Ho fem per respecte als valors democràtics i a les persones represaliades per la dictadura», va dir la portaveu republicana, Marta Cid, que també va aprofitar per lamentar que l'Ajuntament encara no haja substituït els noms feixistes d'alguns carrers com el de Ruiz de Alda.
El 21 d'abril de 1963, en commemoració de 25è aniversari de l'«alliberament» de la ciutat, l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la concessió al dictador Francisco Franco de la medalla d'or de la ciutat i la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Ara, 46 anys després, l'Ajuntament democràtic de la capital del Montsià ha aprovat retirar aquests distintius al dictador i traslladar aquest acord a la Fundació Francisco Franco, que encara els està difonent a través de la seua pàgina web. En el ple d'ahir es va aprovar aquest acord arran d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC). La seua portaveu, Marta Cid, va destacar que és un acord que fa complir la llei de la memòria històrica i que és un acte de justícia envers els represaliats per la dictadura. Així, a Amposta, entre el 1938 i el 1945, es van afusellar 14 persones i 104 van ser processades. L'acord es va aprovar per unanimitat «com no podia ser d'altra manera», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré (CiU). Per la seua banda, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va aprofitar perquè l'Ajuntament organitzés un acte d'homenatge als ampostins que van combatre en la Guerra Civil espanyola i també als brigadistes que van morir la nit del 26 de juliol del 1938 quan creuaven l'Ebre per Campredó durant l'ofensiva republicana. Tant Espanya com Cid van lamentar que es mantinguessen encara els noms feixistes d'alguns carrers de la ciutat, com el de Ruiz de Alda (un dels fundadors de la Falange) o el de García Morato (aviador de l'exèrcit franquista). L'alcalde, Manel Ferré, va recordar que es va iniciar un procés participatiu i que la gran majoria dels veïns enquestats que viuen en aquests carrers es van oposar al canvi de nom «pels problemes burocràtics» que els ocasionaria. Per tant, Ferré va afirmar que l'Ajuntament no es planteja a curt termini substituir aquests noms.
Picabaralla per l'A-68
En el ple d'ahir no va haver-hi unanimitat en relació amb la moció presentada per CiU sobre la sortida per Vinaròs de l'A-68 o autovia d'Aragó. Concretament, la proposta de CiU defensa l'opció catalana, que proposa fer sortir aquesta autovia per l'N-420 i demana a Foment que es replantegi la decisió, alhora que insta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a intercedir davant el Ministeri de Foment i a «deixar de banda interessos partidistes». Tant el PSC com ERC es van abstenir «per la forta càrrega política» del text i es van remetre a la moció unitària que la setmana passada va aprovar l'Idece, en què es demana el desdoblament de l'N-420 i de l'eix de l'Ebre i millores en la C-43 de Gandesa a Benifallet. L'alcalde, Manel Ferré, va qualificar d'«enganyifa» per a les Terres de l'Ebre l'opció de Foment.
L'Ajuntament no canviarà el nom del carrer Ruiz de Alda perquè els veïns s'hi oposen.
L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir, per unanimitat de tots els grups polítics, la retirada de la medalla d'or al dictador feixista Francisco Franco, atorgada per la ciutat el 1963 juntament amb la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Així, tots els grups amb representació al consistori (CiU, EA-ERC i PSC) van donar suport a una moció presentada per EA-ERC. «Ho fem per respecte als valors democràtics i a les persones represaliades per la dictadura», va dir la portaveu republicana, Marta Cid, que també va aprofitar per lamentar que l'Ajuntament encara no haja substituït els noms feixistes d'alguns carrers com el de Ruiz de Alda.
El 21 d'abril de 1963, en commemoració de 25è aniversari de l'«alliberament» de la ciutat, l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la concessió al dictador Francisco Franco de la medalla d'or de la ciutat i la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Ara, 46 anys després, l'Ajuntament democràtic de la capital del Montsià ha aprovat retirar aquests distintius al dictador i traslladar aquest acord a la Fundació Francisco Franco, que encara els està difonent a través de la seua pàgina web. En el ple d'ahir es va aprovar aquest acord arran d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC). La seua portaveu, Marta Cid, va destacar que és un acord que fa complir la llei de la memòria històrica i que és un acte de justícia envers els represaliats per la dictadura. Així, a Amposta, entre el 1938 i el 1945, es van afusellar 14 persones i 104 van ser processades. L'acord es va aprovar per unanimitat «com no podia ser d'altra manera», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré (CiU). Per la seua banda, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va aprofitar perquè l'Ajuntament organitzés un acte d'homenatge als ampostins que van combatre en la Guerra Civil espanyola i també als brigadistes que van morir la nit del 26 de juliol del 1938 quan creuaven l'Ebre per Campredó durant l'ofensiva republicana. Tant Espanya com Cid van lamentar que es mantinguessen encara els noms feixistes d'alguns carrers de la ciutat, com el de Ruiz de Alda (un dels fundadors de la Falange) o el de García Morato (aviador de l'exèrcit franquista). L'alcalde, Manel Ferré, va recordar que es va iniciar un procés participatiu i que la gran majoria dels veïns enquestats que viuen en aquests carrers es van oposar al canvi de nom «pels problemes burocràtics» que els ocasionaria. Per tant, Ferré va afirmar que l'Ajuntament no es planteja a curt termini substituir aquests noms.
Picabaralla per l'A-68
En el ple d'ahir no va haver-hi unanimitat en relació amb la moció presentada per CiU sobre la sortida per Vinaròs de l'A-68 o autovia d'Aragó. Concretament, la proposta de CiU defensa l'opció catalana, que proposa fer sortir aquesta autovia per l'N-420 i demana a Foment que es replantegi la decisió, alhora que insta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a intercedir davant el Ministeri de Foment i a «deixar de banda interessos partidistes». Tant el PSC com ERC es van abstenir «per la forta càrrega política» del text i es van remetre a la moció unitària que la setmana passada va aprovar l'Idece, en què es demana el desdoblament de l'N-420 i de l'eix de l'Ebre i millores en la C-43 de Gandesa a Benifallet. L'alcalde, Manel Ferré, va qualificar d'«enganyifa» per a les Terres de l'Ebre l'opció de Foment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Després d'un llarg procés que va començar amb expropiar una illa de cases deshabitades entre els carrers de les Escoles, de Cervantes, d... -
El passat dijous, com aquell que no vol la cosa, de sobte, l'aparcament que hi ha al costat al Museu de les Terres de l'Ebre es va o... -
Com cada any, quan arriba la Festa Major, Amposta se'n galana i s'ompli de xalera... Però les deficiències que hi ha la resta de l...