Els comerciants de l'avinguda de la Ràpita d'Amposta estan neguitosos pels actes dels bous al carrer

L'Ajuntament tallarà durant dues hores al dia part d'aquesta via comerc
EL PUNT- Amposta - ROSER ROYO

Aquest és el tram de l'avinguda de la Ràpita que tallaran per fer bous.

Amposta L'Ajuntament d'Amposta tallarà per festes durant unes dues hores –d'11.30 h a 13 h– el trànsit en una de les vies comercials més importants de la ciutat, l'avinguda de la Ràpita, perquè s'hi puguen celebrar els tradicionals encierros. La mesura s'aplicarà durant set dies consecutius –del dilluns 17 d'agost al diumenge 23– i afectarà des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez. Els comerços d'aquest tram estan neguitosos –sobretot els de roba i calçat– perquè creuen que els perjudicarà.

«Ho trobo malament perquè ens toca el negoci», manifestava ahir Íngrid Domingo, dependenta de Teixits Barceló, que assenyalava que els seus caps han optat per tancar, mentre duren les festes, la botiga al matí «que és quan més es ven» i obrir només a la tarda. «Just tallen el carrer a l'hora que la gent més ve a comprar, que és d'onze a una», va afegir. «Crec que la mesura beneficiarà les botigues que estan fora del circuit dels bous i que en canvi a nosaltres ens perjudicarà. O tots o ningú», assenyalava per la seua banda Mari Sánchez, de la també botiga de moda RMZ. «Hauríem preferit que fessen els bous en un altre lloc menys comercial, però bé, ens ho prenem amb paciència i pensant que només serà una setmana», deien Josep i Marisol, de la botiga de vins Raïms. «Si ens perjudica o beneficia, ho sabrem després de festes. Hi ha qui diu que valdria més que tanquem portes i d'altres, que ens farem la barba d'or», opinava Rosa Maria Bages, de la Fleca Caballé, que precisava que al matí muntaran la terrassa al carrer del costat en lloc de l'avinguda de la Ràpita.

Són només alguns comentaris dels comerciants del tram afectat pels bous al carrer de l'avinguda de la Ràpita, una de les vies comercials més importants d'Amposta i que en els 400 metres aproximadament que tallaran –des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez– inclou tres entitats bancàries, una perruqueria, una sabateria, una botiga d'accessoris per a la llar, una fleca, una fruiteria que només fa quinze dies que està oberta, cinc botigues de roba i una de vins. El regidor de Festes, Josep Garriga, va dir que s'ha optat per l'avinguda de la Ràpita perquè fa anys que la comissió de bous treballa per «apropar més la festa al centre del poble». «Havíem pensat en el carrer Barcelona però per qüestions de trànsit és més problemàtic perquè és de dos sentits, mentre que l'avinguda de la Ràpita és de direcció única», va argumentar Garriga, que va precisar que els encierros només duren 30 minuts. «Creiem que la quantitat de gent que acudix a aquests actes beneficiarà amb escreix aquests comerços», va afegir Garriga. Un altre tema és el bou embolat, que enguany també es farà en aquest carrer. La comissió de bous repartix cartrons per tapar els aparadors i gàbies per protegir les reixes als qui ho sol·liciten.

Setze bous embolats i una tarda més de vaquetes
Amposta continua sent el municipi ebrenc on més festes taurines se celebren. Així, segons va explicar ahir el regidor de Festes, Josep Garriga, enguany se celebraran setze bous embolats, deu dies d'encierros, i deu tardes de bous –una més que l'any passat–. En total s'han contractat onze ramaderies diferents –vuit l'Ajuntament i tres les penyes taurines–. El tret de sortida dels actes taurins serà dijous, amb l'arribada del bou capllaçat. Aquest mateix dijous es farà el primer bou embolat a l'avinguda de la Ràpita. El dissabte es farà el bou capllaçat amb tres sortides a les 7 del matí, les 11 i les 5 de la tarda. Un dels actes taurins més potents és el concurs estatal d'emboladors, que es farà dissabte, a la plaça de bous, a partir de dos quarts d'onze de la nit, i en què participaran cinc colles d'emboladors d'arreu de l'Estat i es tornarà a instal·lar una pantalla gegant. El pressupost que l'Ajuntament destinarà als actes festius és d'uns 75.000 euros, 15.000 menys que el 2008.

Amposta posa a licitació obres per valor d'un milió per acabar el parc dels Xiribecs

EL PUNT. Amposta - ROSER ROYO El pipican del parc dels Xiribecs també és el més gran de les Terres de l'Ebre.
Amposta Les obres del parc municipal dels Xiribecs d'Amposta, que, amb 55.000 m² de superfície, ha de ser el més gran de les Terres de l'Ebre, estan en la recta final. Així, segons va informar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU), aquest mes de setembre està previst que surtin a licitació actuacions per valor d'1.180.000 euros. Aquestes obres inclouen des de la construcció d'una graderia amb capacitat per a 800 persones fins a l'enllumenat del parc i un bar amb terrassa. La previsió és que el parc estiga acabat del tot a mitjan 2010, després de més de deu anys d'obres i d'una inversió global que volta els 4 milions d'euros.

L'activitat al parc municipal dels Xiribecs d'Amposta és constant. Actualment s'hi estan executant obres per valor de 180.000 euros, consistents bàsicament en la plantació d'arbres, la instal·lació d'una zona de gronxadors i la construcció d'una gran zona infantil. Ara bé, el gros de les actuacions d'aquesta última fase del parc dels Xiribecs es materialitzarà entre finals d'enguany i principi de l'any que ve. En aquest sentit, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va concretar ahir que l'Ajuntament té pendent posar a licitació per un import de 760.000 euros, el mes de setembre, la construcció d'una graderia en forma de U amb capacitat per a 800 persones i l'enllumenat de tot el parc. La idea és que en aquesta graderia, que es construiria al costat del Pipican, es puguen dur a terme actuacions a l'aire lliure. Ferré també va concretar que el consistori traurà a licitació, el mateix mes de setembre i per un import de 220.000 euros, la construcció d'un bar amb terrassa, i també es destinarà una partida d'uns 200.000 euros a la finalització del tancament de tot el recinte del parc.

Tot plegat, són actuacions pendents que pugen a 1.180.000 euros i que serviran per donar per acabades les obres d'un parc que es va començar a construir el 1999. «Hi portem tres legislatures i d'aquesta no passa», va afirmar l'alcalde, tot assenyalant que les previsions són que el parc puga estar del tot acabat a mitjan 2010. El parc dels Xiribecs, amb 55.000 m² de superfície, és el parc més gran de les Terres de l'Ebre i té un gran llac central amb un guèiser que expulsarà una columna d'aigua de 20 metres d'altura.

750 euros de multa per no recollir els excrements
Després de diverses campanyes per conscienciar els propietaris d'animals domèstics que recullin els excrements dels seus animals de la via pública, l'Ajuntament d'Amposta ha optat per encetar-ne una de nova i, alhora, per endurir les sancions. Així, a partir d'ara, es posaran multes de fins a 750 euros a aquells propietaris d'animals que embrutin els carrers i els parcs del municipi. Amb el lema «Ell no en sap, tu sí», el consistori ha editat 7.000 fullets explicatius que s'han començat a repartir per les bústies de la ciutat. Es penjaran cinquanta banderoles a les zones on hi ha els Pipican i els carrers on s'han detectat més excrements d'animals. La presentació de la campanya es va fer al parc dels Xiribecs, on hi ha el Pipican més gran de l'Ebre.

Amposta treu la medalla d'or a Franco però manté carrers amb noms feixistes

AMPOSTA - ROSER ROYO

L'Ajuntament no canviarà el nom del carrer Ruiz de Alda perquè els veïns s'hi oposen.
L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir, per unanimitat de tots els grups polítics, la retirada de la medalla d'or al dictador feixista Francisco Franco, atorgada per la ciutat el 1963 juntament amb la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Així, tots els grups amb representació al consistori (CiU, EA-ERC i PSC) van donar suport a una moció presentada per EA-ERC. «Ho fem per respecte als valors democràtics i a les persones represaliades per la dictadura», va dir la portaveu republicana, Marta Cid, que també va aprofitar per lamentar que l'Ajuntament encara no haja substituït els noms feixistes d'alguns carrers com el de Ruiz de Alda.
El 21 d'abril de 1963, en commemoració de 25è aniversari de l'«alliberament» de la ciutat, l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la concessió al dictador Francisco Franco de la medalla d'or de la ciutat i la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Ara, 46 anys després, l'Ajuntament democràtic de la capital del Montsià ha aprovat retirar aquests distintius al dictador i traslladar aquest acord a la Fundació Francisco Franco, que encara els està difonent a través de la seua pàgina web. En el ple d'ahir es va aprovar aquest acord arran d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC). La seua portaveu, Marta Cid, va destacar que és un acord que fa complir la llei de la memòria històrica i que és un acte de justícia envers els represaliats per la dictadura. Així, a Amposta, entre el 1938 i el 1945, es van afusellar 14 persones i 104 van ser processades. L'acord es va aprovar per unanimitat «com no podia ser d'altra manera», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré (CiU). Per la seua banda, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va aprofitar perquè l'Ajuntament organitzés un acte d'homenatge als ampostins que van combatre en la Guerra Civil espanyola i també als brigadistes que van morir la nit del 26 de juliol del 1938 quan creuaven l'Ebre per Campredó durant l'ofensiva republicana. Tant Espanya com Cid van lamentar que es mantinguessen encara els noms feixistes d'alguns carrers de la ciutat, com el de Ruiz de Alda (un dels fundadors de la Falange) o el de García Morato (aviador de l'exèrcit franquista). L'alcalde, Manel Ferré, va recordar que es va iniciar un procés participatiu i que la gran majoria dels veïns enquestats que viuen en aquests carrers es van oposar al canvi de nom «pels problemes burocràtics» que els ocasionaria. Per tant, Ferré va afirmar que l'Ajuntament no es planteja a curt termini substituir aquests noms.
Picabaralla per l'A-68
En el ple d'ahir no va haver-hi unanimitat en relació amb la moció presentada per CiU sobre la sortida per Vinaròs de l'A-68 o autovia d'Aragó. Concretament, la proposta de CiU defensa l'opció catalana, que proposa fer sortir aquesta autovia per l'N-420 i demana a Foment que es replantegi la decisió, alhora que insta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a intercedir davant el Ministeri de Foment i a «deixar de banda interessos partidistes». Tant el PSC com ERC es van abstenir «per la forta càrrega política» del text i es van remetre a la moció unitària que la setmana passada va aprovar l'Idece, en què es demana el desdoblament de l'N-420 i de l'eix de l'Ebre i millores en la C-43 de Gandesa a Benifallet. L'alcalde, Manel Ferré, va qualificar d'«enganyifa» per a les Terres de l'Ebre l'opció de Foment.

Absolen dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament

EL PUNT
Amposta El jutjat d'Amposta ha absolt els dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament d'Amposta de fer pintades al mobiliari urbà. Concretament, es demanava per a ells 900 euros de multa. L'òrgan judicial els va citar dimarts i un grup de persones van acudir als jutjats d'Amposta per donar-los suport. L'organització juvenil ha sostingut des del primer moment que l'Ajuntament no tenia proves contra ells i l'acusa d'antidemocràtic.

Absolts Alba i Miquel, Maulets denunciats per l'Ajuntament d'Amposta

El passat dimarts 14 de juliol va celebrar-se el juí contra Alba i Miquel, dos militants de l'assemblea Maulets del Montsià que van ser denunciats per l'Ajuntament d'Amposta acusats de deslucimiento de bienes públicos . L'acusació de l'Ajuntament no tenia cap fonament, ja que l'única prova de que disposaven era un esprai lila que van trobar escorcollant Alba mentre passejava. Tenint en compte que les pintades de les quals se'ls acusa eren fetes amb color negre, i que la mateixa policia local va declarar que els identificaven "perquè sabem que sou de Maulets", des de l'assemblea de Maulets del Montsià entenem el juí com un intent més de silenciar les joves veus dissidents del poble. L'intent, però, ha estat infructuós: els dos Maulets han estat absolts.



El juí estava programat a les 12:25, i ja des de les 12 hi havia un grup de persones a fora donant suport als acusats, que ha estat identificat pels Mossos d'Esquadra. Un cop ha començat el juí ha desplegat diverses pancartes que feien referència a l'actitud caciquista i censora de l'Ajuntament i a l'innocència dels acusats, i demanant la dimissió de l'alcalde, Manel Ferré, i el regidor de governació, Josep Garriga, màxim artífex de la cacera de bruixes que patix l'assemblea. Els càntics de suport i solidaritat han travessat els murs dels jutjats d'Amposta, inflant d'ànims als jóvens que estaven sent jutjats en aquell mateix moment.

Finalment, al cap d'aproximadament una hora han sortit els dos acusats, que han anunciat que havien estat absolts pel jutge, davant l'absoluta manca de proves i l'absurditat de la denúncia.



Des de l'assemblea de Maulets del Montsià volem manifestar la nostra alegria per la sentència d'innocència dels nostres companys i agraïr el suport que hem rebut de moltes i diverses persones del poble, així com de col·lectius i organitzacions d'arreu del país. Anunciem, finalment, que continuarem amb la nostra tasca diària, amb ànims renovats i amb l'objectiu de fer saber a tothom el tarannà caciquista i antidemocràtic de l'Ajuntament.

Prou censura, CiU cacics!

(El text i les fotos han estat cedides per Maulets d'Amposta)

ROIG PASSA AL ATAC

PUBLICAT A MÉS EBRE

«Tot això és una trama que busca fer xantatge a l’Ajuntament d’Amposta», Roig.
Una terrible confusió de noms destapa una rivalitat polític-històrica a la ciutat d’Amposta.


La prevaricació urbanística i els pressumptes tractes de favor, venent sent un tema de conversa molt habitual, i una constant a l’hora d’acusar a polítics i empresaris.


Així el passat dilluns, 29 de juny, tornava a reactivarse una possible activitat fraudulenta a nivell urbanístic a les Terres de l'Ebre, més concretament al municipi d'Amposta, quan un mitjà de comunicació de la zona parlava que la fiscalia de Tarragona havia trobat indicis delictius, comesos per l'ex-alcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Dues setmanes després, és el propi Roig, qui surt en la seva defensa, davant del que ell cataloga de «trama que busca fer xantatge a l'Ajuntament d'Amposta».
«Quan jo era alcalde entenia que aquest tipus d'actuacions cap a la meva persona eren un peatge a pagar, però ara les circumstàncies són unes altres i aquest cop aniré a per ells». Roig defensa la seva innocència de manera contundent, «sóc innocent i ho demostraré».

Alhora que manifesta que les últimes actuacions en contra de la seva persona les ha capitanejat l'empresari aragonès, José Antonio Navarro Algarate, «porta molts anys intentant que l'Ajuntament li legalitzi una obra que a criteris urbanístics de la ciutat presenta punts que s’han de modificar ». Però el senador no concentra les seves acusacions en la persona de Navarro sinó que va més enllà: «aquest empresari ha rebut informació falsa facilitada pel que jo anomeno garganta profunda, el socialista ampostí, Rafel Serret, un home que pel que sembla té alguna cosa personal contra mi». Però no es queda aquí i sense pèls a la llengua, Roig afirma que: «darrera de totes aquestes accions hi ha el partit socialista d'Amposta que sempre ha buscat tindre l'Ajuntament i que mai ha pogut amb mi. El que no entenen és que jo ja no estic». Per finalitzar afegint «si la Fiscalia s'ha reactivat amb un assumpte que ja havia estat arxivat és al meu parer perquè ha hagut un toquet des de Madrid». Però lligat amb l'assumpte de la Fiscalia, es filtrava aquesta setmana un document que va estar enviat pel mateix empresari Navarro al Senat, amb la intenció que aquest ens inactivès en el càrrec a Roig, per incompatibilitat d'activitats. Però en l'afany, segons aquest de voler acusar-lo, el document s'ha fonamentat en una terrible confusió per a la part acusadora, ja que no és la mateixa persona.

Casualitats de la vida, la persona que els redactors del document pensaven que era el senador, guarda molta similitud amb el nom ja que la persona investigada respón al nom de Joan Grau Roig i no Joan Roig Grau, l’ex-alcalde. Segons Roig, la confusió ha pogut vindre donada, perquè «van poder observar que l'empresari de Barcelona, formava part d'una societat que rep el nom de Túnel Tosses, Concesionario del Estado, una concessió de l'Estat als Pirineus». «Com és pot arribar a tal grau d'ignorància», conclou Roig davant el fet que el document també involucra als seus dos fills. Quant a les activitats que el senador realitza, aquest ha volgut puntualitzar que totes estan degudament declarades i aprovades en ple «sóc molt pulcre en tot això, perquè sinó, en coses així et poden agafar». Quant al vuitè punt del document que Navarro va fer arribar al Senat se l'acusava de que fos soci del 50% i administrador solidari de la societat mercantil Amposta Capital, S.L. Roig afirma que és així, i que això no incorreix en cap il·legalitat perquè «Amposta Capital és una societat que pretén impulsar la ciutat d'Amposta a través d'iniciatives culturals, però això no té res que veure ni amb Tosses, ni amb SOGEST, ni amb la Capilla Sixtina» i a banda «el Senat diu que un senador pot realitzar altres activitats, sempre i quant aquestes no facin negoci amb l'Estat». El pròxim pas de Roig és presentar una querella criminal per injúries i calumnies contra Antonio Navarro Algarate i també amb la intenció de descobrir les pressumptes connexions polítiques a Amposta que s'hi amaguen al darrera. Quant a la seva situació al Senat, Roig comenta que està tranquil «i em poso a la seva total disposició, a més d'autoritzar a que es facin públiques les meves activitats i patrimoni».

(La fotografia està feta d'aquesta mateixa setmana al polígon industrial de l'Oriola i com es pot veure hi surt el logotip d'Amposta Capital. No té res a veure amb la "promoció de la cultura" com afirma el senador d'España.



Publicat el 10-07-2009 per DM

La fiscalia troba indicis de prevaricació en el projecte urbanístic de Tosses

Amposta - ROSER ROYO

A Tosses hi ha el complex lúdic més important de l'Ebre.

Amposta La fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de prevaricació urbanística i tràfic d'influències, comesos per l'exalcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Així la fiscal ha instat al jutjat número 1 d'Amposta no arxivar les diligències, iniciades al final del 2008 i basades en la denúncia d'un particular, que es fonamenta en els vincles empresarials entre Roig i Ripollés. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple.

El desenvolupament urbanístic del polígon de Tosses ara fa deu anys i la seua reconversió en el complex lúdic més important de les Terres de l'Ebre està en el punt de mira de la justícia. Així, la secció de Tortosa de la fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de tracte de favor i prevaricació urbanística en tota l'operació, comeses per l'alcalde en aquell moment i ara senador de CiU, Joan Maria Roig, i un dels principals promotors del projecte, l'empresari ampostí Juan Lluís Ripollés. Els fets estan sent investigats pel jutjat d'instrucció número 1 d'Amposta i es basen en la denúncia d'un particular, a la qual ha pogut tenir accés aquest diari. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple i que segons el denunciant es podria considerar un frau de llei per beneficiar una empresa privada, ja que l'Ajuntament cedix uns terrenys públics a una empresa privada per a uns usos no previstos dins el pla urbanístic municipal. A més, en aquesta denúncia també s'explica que l'empresa Cinemes 2000 SL va hipotecar aquesta finca municipal, cedida en concessió a 50 anys per un import de 235 milions de les antigues pessetes (1.412.379 euros).

El document també denuncia que el polígon de Tosses va ser urbanitzat per l'Incasol per a ús industrial i que així es recollia en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, i fins al 2007, quan pràcticament tots els locals d'oci estaven construïts, no es van requalificar els terrenys. En aquest sentit, el document denuncia «tolerància» per part del consistori de permetre uns usos urbanístics no tinguts en compte a Tosses i ho relaciona amb la presència de membres del govern, com l'aleshores regidor d'Urbanisme, Daniel Rius, en l'empresa promotora de la zona lúdica Tosses 21 SA. de la qual també formava part Ripollés.

La denúncia recorda els vincles empresarials entre Roig i Ripollés en diverses empreses entre les quals Hort dels Capellans SL, l'antiga Montsianell Residencial, promotora de la polèmica urbanització Montsianell d'Amposta, defensada per l'equip de govern de Roig.

El cas del multicinema
L'Audiència Provincial de Tarragona ha instat al jutjat d'instrucció número 3 d'Amposta reobrir diligències pel cas del multicinema Amposta arran d'una querella criminal per prevaricació presentada per una empresa urbanística de Saragossa contra l'exalcalde ampostíJoan Maria Roig i també contra l'exsecretari municipal Ramon Noche. Així mateix, l'Audiència considera que s'ha d'investigar el fet que el Multicinema Amposta haja estat funcionant durant més de vuit anys sense llicència d'obertura.