EL PUNT. Amposta - ROSER ROYO El pipican del parc dels Xiribecs també és el més gran de les Terres de l'Ebre.
Amposta Les obres del parc municipal dels Xiribecs d'Amposta, que, amb 55.000 m² de superfície, ha de ser el més gran de les Terres de l'Ebre, estan en la recta final. Així, segons va informar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU), aquest mes de setembre està previst que surtin a licitació actuacions per valor d'1.180.000 euros. Aquestes obres inclouen des de la construcció d'una graderia amb capacitat per a 800 persones fins a l'enllumenat del parc i un bar amb terrassa. La previsió és que el parc estiga acabat del tot a mitjan 2010, després de més de deu anys d'obres i d'una inversió global que volta els 4 milions d'euros.
L'activitat al parc municipal dels Xiribecs d'Amposta és constant. Actualment s'hi estan executant obres per valor de 180.000 euros, consistents bàsicament en la plantació d'arbres, la instal·lació d'una zona de gronxadors i la construcció d'una gran zona infantil. Ara bé, el gros de les actuacions d'aquesta última fase del parc dels Xiribecs es materialitzarà entre finals d'enguany i principi de l'any que ve. En aquest sentit, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va concretar ahir que l'Ajuntament té pendent posar a licitació per un import de 760.000 euros, el mes de setembre, la construcció d'una graderia en forma de U amb capacitat per a 800 persones i l'enllumenat de tot el parc. La idea és que en aquesta graderia, que es construiria al costat del Pipican, es puguen dur a terme actuacions a l'aire lliure. Ferré també va concretar que el consistori traurà a licitació, el mateix mes de setembre i per un import de 220.000 euros, la construcció d'un bar amb terrassa, i també es destinarà una partida d'uns 200.000 euros a la finalització del tancament de tot el recinte del parc.
Tot plegat, són actuacions pendents que pugen a 1.180.000 euros i que serviran per donar per acabades les obres d'un parc que es va començar a construir el 1999. «Hi portem tres legislatures i d'aquesta no passa», va afirmar l'alcalde, tot assenyalant que les previsions són que el parc puga estar del tot acabat a mitjan 2010. El parc dels Xiribecs, amb 55.000 m² de superfície, és el parc més gran de les Terres de l'Ebre i té un gran llac central amb un guèiser que expulsarà una columna d'aigua de 20 metres d'altura.
750 euros de multa per no recollir els excrements
Després de diverses campanyes per conscienciar els propietaris d'animals domèstics que recullin els excrements dels seus animals de la via pública, l'Ajuntament d'Amposta ha optat per encetar-ne una de nova i, alhora, per endurir les sancions. Així, a partir d'ara, es posaran multes de fins a 750 euros a aquells propietaris d'animals que embrutin els carrers i els parcs del municipi. Amb el lema «Ell no en sap, tu sí», el consistori ha editat 7.000 fullets explicatius que s'han començat a repartir per les bústies de la ciutat. Es penjaran cinquanta banderoles a les zones on hi ha els Pipican i els carrers on s'han detectat més excrements d'animals. La presentació de la campanya es va fer al parc dels Xiribecs, on hi ha el Pipican més gran de l'Ebre.
dijous, 6 d’agost del 2009
dimarts, 28 de juliol del 2009
Amposta treu la medalla d'or a Franco però manté carrers amb noms feixistes
AMPOSTA - ROSER ROYO
L'Ajuntament no canviarà el nom del carrer Ruiz de Alda perquè els veïns s'hi oposen.
L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir, per unanimitat de tots els grups polítics, la retirada de la medalla d'or al dictador feixista Francisco Franco, atorgada per la ciutat el 1963 juntament amb la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Així, tots els grups amb representació al consistori (CiU, EA-ERC i PSC) van donar suport a una moció presentada per EA-ERC. «Ho fem per respecte als valors democràtics i a les persones represaliades per la dictadura», va dir la portaveu republicana, Marta Cid, que també va aprofitar per lamentar que l'Ajuntament encara no haja substituït els noms feixistes d'alguns carrers com el de Ruiz de Alda.
El 21 d'abril de 1963, en commemoració de 25è aniversari de l'«alliberament» de la ciutat, l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la concessió al dictador Francisco Franco de la medalla d'or de la ciutat i la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Ara, 46 anys després, l'Ajuntament democràtic de la capital del Montsià ha aprovat retirar aquests distintius al dictador i traslladar aquest acord a la Fundació Francisco Franco, que encara els està difonent a través de la seua pàgina web. En el ple d'ahir es va aprovar aquest acord arran d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC). La seua portaveu, Marta Cid, va destacar que és un acord que fa complir la llei de la memòria històrica i que és un acte de justícia envers els represaliats per la dictadura. Així, a Amposta, entre el 1938 i el 1945, es van afusellar 14 persones i 104 van ser processades. L'acord es va aprovar per unanimitat «com no podia ser d'altra manera», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré (CiU). Per la seua banda, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va aprofitar perquè l'Ajuntament organitzés un acte d'homenatge als ampostins que van combatre en la Guerra Civil espanyola i també als brigadistes que van morir la nit del 26 de juliol del 1938 quan creuaven l'Ebre per Campredó durant l'ofensiva republicana. Tant Espanya com Cid van lamentar que es mantinguessen encara els noms feixistes d'alguns carrers de la ciutat, com el de Ruiz de Alda (un dels fundadors de la Falange) o el de García Morato (aviador de l'exèrcit franquista). L'alcalde, Manel Ferré, va recordar que es va iniciar un procés participatiu i que la gran majoria dels veïns enquestats que viuen en aquests carrers es van oposar al canvi de nom «pels problemes burocràtics» que els ocasionaria. Per tant, Ferré va afirmar que l'Ajuntament no es planteja a curt termini substituir aquests noms.
Picabaralla per l'A-68
En el ple d'ahir no va haver-hi unanimitat en relació amb la moció presentada per CiU sobre la sortida per Vinaròs de l'A-68 o autovia d'Aragó. Concretament, la proposta de CiU defensa l'opció catalana, que proposa fer sortir aquesta autovia per l'N-420 i demana a Foment que es replantegi la decisió, alhora que insta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a intercedir davant el Ministeri de Foment i a «deixar de banda interessos partidistes». Tant el PSC com ERC es van abstenir «per la forta càrrega política» del text i es van remetre a la moció unitària que la setmana passada va aprovar l'Idece, en què es demana el desdoblament de l'N-420 i de l'eix de l'Ebre i millores en la C-43 de Gandesa a Benifallet. L'alcalde, Manel Ferré, va qualificar d'«enganyifa» per a les Terres de l'Ebre l'opció de Foment.
L'Ajuntament no canviarà el nom del carrer Ruiz de Alda perquè els veïns s'hi oposen.
L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir, per unanimitat de tots els grups polítics, la retirada de la medalla d'or al dictador feixista Francisco Franco, atorgada per la ciutat el 1963 juntament amb la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Així, tots els grups amb representació al consistori (CiU, EA-ERC i PSC) van donar suport a una moció presentada per EA-ERC. «Ho fem per respecte als valors democràtics i a les persones represaliades per la dictadura», va dir la portaveu republicana, Marta Cid, que també va aprofitar per lamentar que l'Ajuntament encara no haja substituït els noms feixistes d'alguns carrers com el de Ruiz de Alda.
El 21 d'abril de 1963, en commemoració de 25è aniversari de l'«alliberament» de la ciutat, l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la concessió al dictador Francisco Franco de la medalla d'or de la ciutat i la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Ara, 46 anys després, l'Ajuntament democràtic de la capital del Montsià ha aprovat retirar aquests distintius al dictador i traslladar aquest acord a la Fundació Francisco Franco, que encara els està difonent a través de la seua pàgina web. En el ple d'ahir es va aprovar aquest acord arran d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC). La seua portaveu, Marta Cid, va destacar que és un acord que fa complir la llei de la memòria històrica i que és un acte de justícia envers els represaliats per la dictadura. Així, a Amposta, entre el 1938 i el 1945, es van afusellar 14 persones i 104 van ser processades. L'acord es va aprovar per unanimitat «com no podia ser d'altra manera», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré (CiU). Per la seua banda, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va aprofitar perquè l'Ajuntament organitzés un acte d'homenatge als ampostins que van combatre en la Guerra Civil espanyola i també als brigadistes que van morir la nit del 26 de juliol del 1938 quan creuaven l'Ebre per Campredó durant l'ofensiva republicana. Tant Espanya com Cid van lamentar que es mantinguessen encara els noms feixistes d'alguns carrers de la ciutat, com el de Ruiz de Alda (un dels fundadors de la Falange) o el de García Morato (aviador de l'exèrcit franquista). L'alcalde, Manel Ferré, va recordar que es va iniciar un procés participatiu i que la gran majoria dels veïns enquestats que viuen en aquests carrers es van oposar al canvi de nom «pels problemes burocràtics» que els ocasionaria. Per tant, Ferré va afirmar que l'Ajuntament no es planteja a curt termini substituir aquests noms.
Picabaralla per l'A-68
En el ple d'ahir no va haver-hi unanimitat en relació amb la moció presentada per CiU sobre la sortida per Vinaròs de l'A-68 o autovia d'Aragó. Concretament, la proposta de CiU defensa l'opció catalana, que proposa fer sortir aquesta autovia per l'N-420 i demana a Foment que es replantegi la decisió, alhora que insta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a intercedir davant el Ministeri de Foment i a «deixar de banda interessos partidistes». Tant el PSC com ERC es van abstenir «per la forta càrrega política» del text i es van remetre a la moció unitària que la setmana passada va aprovar l'Idece, en què es demana el desdoblament de l'N-420 i de l'eix de l'Ebre i millores en la C-43 de Gandesa a Benifallet. L'alcalde, Manel Ferré, va qualificar d'«enganyifa» per a les Terres de l'Ebre l'opció de Foment.
dijous, 16 de juliol del 2009
Absolen dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament
EL PUNT
Amposta El jutjat d'Amposta ha absolt els dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament d'Amposta de fer pintades al mobiliari urbà. Concretament, es demanava per a ells 900 euros de multa. L'òrgan judicial els va citar dimarts i un grup de persones van acudir als jutjats d'Amposta per donar-los suport. L'organització juvenil ha sostingut des del primer moment que l'Ajuntament no tenia proves contra ells i l'acusa d'antidemocràtic.
Amposta El jutjat d'Amposta ha absolt els dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament d'Amposta de fer pintades al mobiliari urbà. Concretament, es demanava per a ells 900 euros de multa. L'òrgan judicial els va citar dimarts i un grup de persones van acudir als jutjats d'Amposta per donar-los suport. L'organització juvenil ha sostingut des del primer moment que l'Ajuntament no tenia proves contra ells i l'acusa d'antidemocràtic.
dimecres, 15 de juliol del 2009
Absolts Alba i Miquel, Maulets denunciats per l'Ajuntament d'Amposta
El passat dimarts 14 de juliol va celebrar-se el juí contra Alba i Miquel, dos militants de l'assemblea Maulets del Montsià que van ser denunciats per l'Ajuntament d'Amposta acusats de deslucimiento de bienes públicos . L'acusació de l'Ajuntament no tenia cap fonament, ja que l'única prova de que disposaven era un esprai lila que van trobar escorcollant Alba mentre passejava. Tenint en compte que les pintades de les quals se'ls acusa eren fetes amb color negre, i que la mateixa policia local va declarar que els identificaven "perquè sabem que sou de Maulets", des de l'assemblea de Maulets del Montsià entenem el juí com un intent més de silenciar les joves veus dissidents del poble. L'intent, però, ha estat infructuós: els dos Maulets han estat absolts.
El juí estava programat a les 12:25, i ja des de les 12 hi havia un grup de persones a fora donant suport als acusats, que ha estat identificat pels Mossos d'Esquadra. Un cop ha començat el juí ha desplegat diverses pancartes que feien referència a l'actitud caciquista i censora de l'Ajuntament i a l'innocència dels acusats, i demanant la dimissió de l'alcalde, Manel Ferré, i el regidor de governació, Josep Garriga, màxim artífex de la cacera de bruixes que patix l'assemblea. Els càntics de suport i solidaritat han travessat els murs dels jutjats d'Amposta, inflant d'ànims als jóvens que estaven sent jutjats en aquell mateix moment.
Finalment, al cap d'aproximadament una hora han sortit els dos acusats, que han anunciat que havien estat absolts pel jutge, davant l'absoluta manca de proves i l'absurditat de la denúncia.
Des de l'assemblea de Maulets del Montsià volem manifestar la nostra alegria per la sentència d'innocència dels nostres companys i agraïr el suport que hem rebut de moltes i diverses persones del poble, així com de col·lectius i organitzacions d'arreu del país. Anunciem, finalment, que continuarem amb la nostra tasca diària, amb ànims renovats i amb l'objectiu de fer saber a tothom el tarannà caciquista i antidemocràtic de l'Ajuntament.
Prou censura, CiU cacics!
(El text i les fotos han estat cedides per Maulets d'Amposta)
divendres, 10 de juliol del 2009
ROIG PASSA AL ATAC
PUBLICAT A MÉS EBRE
«Tot això és una trama que busca fer xantatge a l’Ajuntament d’Amposta», Roig.
Una terrible confusió de noms destapa una rivalitat polític-històrica a la ciutat d’Amposta.
La prevaricació urbanística i els pressumptes tractes de favor, venent sent un tema de conversa molt habitual, i una constant a l’hora d’acusar a polítics i empresaris.
Així el passat dilluns, 29 de juny, tornava a reactivarse una possible activitat fraudulenta a nivell urbanístic a les Terres de l'Ebre, més concretament al municipi d'Amposta, quan un mitjà de comunicació de la zona parlava que la fiscalia de Tarragona havia trobat indicis delictius, comesos per l'ex-alcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Dues setmanes després, és el propi Roig, qui surt en la seva defensa, davant del que ell cataloga de «trama que busca fer xantatge a l'Ajuntament d'Amposta».
«Quan jo era alcalde entenia que aquest tipus d'actuacions cap a la meva persona eren un peatge a pagar, però ara les circumstàncies són unes altres i aquest cop aniré a per ells». Roig defensa la seva innocència de manera contundent, «sóc innocent i ho demostraré».
Alhora que manifesta que les últimes actuacions en contra de la seva persona les ha capitanejat l'empresari aragonès, José Antonio Navarro Algarate, «porta molts anys intentant que l'Ajuntament li legalitzi una obra que a criteris urbanístics de la ciutat presenta punts que s’han de modificar ». Però el senador no concentra les seves acusacions en la persona de Navarro sinó que va més enllà: «aquest empresari ha rebut informació falsa facilitada pel que jo anomeno garganta profunda, el socialista ampostí, Rafel Serret, un home que pel que sembla té alguna cosa personal contra mi». Però no es queda aquí i sense pèls a la llengua, Roig afirma que: «darrera de totes aquestes accions hi ha el partit socialista d'Amposta que sempre ha buscat tindre l'Ajuntament i que mai ha pogut amb mi. El que no entenen és que jo ja no estic». Per finalitzar afegint «si la Fiscalia s'ha reactivat amb un assumpte que ja havia estat arxivat és al meu parer perquè ha hagut un toquet des de Madrid». Però lligat amb l'assumpte de la Fiscalia, es filtrava aquesta setmana un document que va estar enviat pel mateix empresari Navarro al Senat, amb la intenció que aquest ens inactivès en el càrrec a Roig, per incompatibilitat d'activitats. Però en l'afany, segons aquest de voler acusar-lo, el document s'ha fonamentat en una terrible confusió per a la part acusadora, ja que no és la mateixa persona.
Casualitats de la vida, la persona que els redactors del document pensaven que era el senador, guarda molta similitud amb el nom ja que la persona investigada respón al nom de Joan Grau Roig i no Joan Roig Grau, l’ex-alcalde. Segons Roig, la confusió ha pogut vindre donada, perquè «van poder observar que l'empresari de Barcelona, formava part d'una societat que rep el nom de Túnel Tosses, Concesionario del Estado, una concessió de l'Estat als Pirineus». «Com és pot arribar a tal grau d'ignorància», conclou Roig davant el fet que el document també involucra als seus dos fills. Quant a les activitats que el senador realitza, aquest ha volgut puntualitzar que totes estan degudament declarades i aprovades en ple «sóc molt pulcre en tot això, perquè sinó, en coses així et poden agafar». Quant al vuitè punt del document que Navarro va fer arribar al Senat se l'acusava de que fos soci del 50% i administrador solidari de la societat mercantil Amposta Capital, S.L. Roig afirma que és així, i que això no incorreix en cap il·legalitat perquè «Amposta Capital és una societat que pretén impulsar la ciutat d'Amposta a través d'iniciatives culturals, però això no té res que veure ni amb Tosses, ni amb SOGEST, ni amb la Capilla Sixtina» i a banda «el Senat diu que un senador pot realitzar altres activitats, sempre i quant aquestes no facin negoci amb l'Estat». El pròxim pas de Roig és presentar una querella criminal per injúries i calumnies contra Antonio Navarro Algarate i també amb la intenció de descobrir les pressumptes connexions polítiques a Amposta que s'hi amaguen al darrera. Quant a la seva situació al Senat, Roig comenta que està tranquil «i em poso a la seva total disposició, a més d'autoritzar a que es facin públiques les meves activitats i patrimoni».
(La fotografia està feta d'aquesta mateixa setmana al polígon industrial de l'Oriola i com es pot veure hi surt el logotip d'Amposta Capital. No té res a veure amb la "promoció de la cultura" com afirma el senador d'España.
Publicat el 10-07-2009 per DM
dilluns, 29 de juny del 2009
La fiscalia troba indicis de prevaricació en el projecte urbanístic de Tosses
Amposta - ROSER ROYO
A Tosses hi ha el complex lúdic més important de l'Ebre.
Amposta La fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de prevaricació urbanística i tràfic d'influències, comesos per l'exalcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Així la fiscal ha instat al jutjat número 1 d'Amposta no arxivar les diligències, iniciades al final del 2008 i basades en la denúncia d'un particular, que es fonamenta en els vincles empresarials entre Roig i Ripollés. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple.
El desenvolupament urbanístic del polígon de Tosses ara fa deu anys i la seua reconversió en el complex lúdic més important de les Terres de l'Ebre està en el punt de mira de la justícia. Així, la secció de Tortosa de la fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de tracte de favor i prevaricació urbanística en tota l'operació, comeses per l'alcalde en aquell moment i ara senador de CiU, Joan Maria Roig, i un dels principals promotors del projecte, l'empresari ampostí Juan Lluís Ripollés. Els fets estan sent investigats pel jutjat d'instrucció número 1 d'Amposta i es basen en la denúncia d'un particular, a la qual ha pogut tenir accés aquest diari. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple i que segons el denunciant es podria considerar un frau de llei per beneficiar una empresa privada, ja que l'Ajuntament cedix uns terrenys públics a una empresa privada per a uns usos no previstos dins el pla urbanístic municipal. A més, en aquesta denúncia també s'explica que l'empresa Cinemes 2000 SL va hipotecar aquesta finca municipal, cedida en concessió a 50 anys per un import de 235 milions de les antigues pessetes (1.412.379 euros).
El document també denuncia que el polígon de Tosses va ser urbanitzat per l'Incasol per a ús industrial i que així es recollia en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, i fins al 2007, quan pràcticament tots els locals d'oci estaven construïts, no es van requalificar els terrenys. En aquest sentit, el document denuncia «tolerància» per part del consistori de permetre uns usos urbanístics no tinguts en compte a Tosses i ho relaciona amb la presència de membres del govern, com l'aleshores regidor d'Urbanisme, Daniel Rius, en l'empresa promotora de la zona lúdica Tosses 21 SA. de la qual també formava part Ripollés.
La denúncia recorda els vincles empresarials entre Roig i Ripollés en diverses empreses entre les quals Hort dels Capellans SL, l'antiga Montsianell Residencial, promotora de la polèmica urbanització Montsianell d'Amposta, defensada per l'equip de govern de Roig.
El cas del multicinema
L'Audiència Provincial de Tarragona ha instat al jutjat d'instrucció número 3 d'Amposta reobrir diligències pel cas del multicinema Amposta arran d'una querella criminal per prevaricació presentada per una empresa urbanística de Saragossa contra l'exalcalde ampostíJoan Maria Roig i també contra l'exsecretari municipal Ramon Noche. Així mateix, l'Audiència considera que s'ha d'investigar el fet que el Multicinema Amposta haja estat funcionant durant més de vuit anys sense llicència d'obertura.
A Tosses hi ha el complex lúdic més important de l'Ebre.
Amposta La fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de prevaricació urbanística i tràfic d'influències, comesos per l'exalcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Així la fiscal ha instat al jutjat número 1 d'Amposta no arxivar les diligències, iniciades al final del 2008 i basades en la denúncia d'un particular, que es fonamenta en els vincles empresarials entre Roig i Ripollés. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple.
El desenvolupament urbanístic del polígon de Tosses ara fa deu anys i la seua reconversió en el complex lúdic més important de les Terres de l'Ebre està en el punt de mira de la justícia. Així, la secció de Tortosa de la fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de tracte de favor i prevaricació urbanística en tota l'operació, comeses per l'alcalde en aquell moment i ara senador de CiU, Joan Maria Roig, i un dels principals promotors del projecte, l'empresari ampostí Juan Lluís Ripollés. Els fets estan sent investigats pel jutjat d'instrucció número 1 d'Amposta i es basen en la denúncia d'un particular, a la qual ha pogut tenir accés aquest diari. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple i que segons el denunciant es podria considerar un frau de llei per beneficiar una empresa privada, ja que l'Ajuntament cedix uns terrenys públics a una empresa privada per a uns usos no previstos dins el pla urbanístic municipal. A més, en aquesta denúncia també s'explica que l'empresa Cinemes 2000 SL va hipotecar aquesta finca municipal, cedida en concessió a 50 anys per un import de 235 milions de les antigues pessetes (1.412.379 euros).
El document també denuncia que el polígon de Tosses va ser urbanitzat per l'Incasol per a ús industrial i que així es recollia en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, i fins al 2007, quan pràcticament tots els locals d'oci estaven construïts, no es van requalificar els terrenys. En aquest sentit, el document denuncia «tolerància» per part del consistori de permetre uns usos urbanístics no tinguts en compte a Tosses i ho relaciona amb la presència de membres del govern, com l'aleshores regidor d'Urbanisme, Daniel Rius, en l'empresa promotora de la zona lúdica Tosses 21 SA. de la qual també formava part Ripollés.
La denúncia recorda els vincles empresarials entre Roig i Ripollés en diverses empreses entre les quals Hort dels Capellans SL, l'antiga Montsianell Residencial, promotora de la polèmica urbanització Montsianell d'Amposta, defensada per l'equip de govern de Roig.
El cas del multicinema
L'Audiència Provincial de Tarragona ha instat al jutjat d'instrucció número 3 d'Amposta reobrir diligències pel cas del multicinema Amposta arran d'una querella criminal per prevaricació presentada per una empresa urbanística de Saragossa contra l'exalcalde ampostíJoan Maria Roig i també contra l'exsecretari municipal Ramon Noche. Així mateix, l'Audiència considera que s'ha d'investigar el fet que el Multicinema Amposta haja estat funcionant durant més de vuit anys sense llicència d'obertura.
divendres, 5 de juny del 2009
Una empresa del món del golf assumeix l'explotació temporal de l'escorxador municipal d'Amposta
Jordi Marsal / / ACN //
Amposta (ACN).- L'empresa PC Golf, SL, presumiblement vinculada a la promoció i gestió de camps de golf, ha signat un contracte amb l'Ajuntament d'Amposta per a l'ús privatiu temporal del bé de domini públic de l'escorxador municipal fins que el consistori tregui a subhasta la nova concessió a finals d'any. La societat es fa càrrec provisionalment de l'explotació de l'escorxador després que el titular de l'última concessió, Ganados y Carnes Martí, SL fes fallida i obligués el consistori, que li va autoritzar hipotecar la concessió, a fer front a un deute de 520.000 euros. Amb tot, i segons ha pogut saber l'ACN de diverses fonts, la mateixa empresa Martí seria l'encarregada real d'explotar les instal·lacions.
Segons ha explicat l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, PC Golf, SL hauria mostrat interès en assumir la gestió de l'escorxador municipal després de la fallida de l'anterior concessionari i, en aquesta línia, la Junta de Govern hauria aprovat, la setmana passada, la llicència d'ús privatiu temporal del bé de domini públic de l'escorxador municipal, subjecte al pagament de 1.800 euros mensuals.
La intenció de l'equip de govern és preparar un nou plec de condicions i treure de nou a licitació, abans de finals d'enguany, la concessió de l'escorxador, que va quedar automàticament revocada arran del concurs de creditors presentat l'any 2007 davant els tribunals per Ganados y Carnes Martí, SL. Un concurs pel qual, ha afegit Ferré, s'hi hauria interessat en participar la mateixa PC Golf, SL.
Sobre l'empresa, de la qual el propi Ferré assegura no disposar de cap referència de la persona de contacte ni de cap número de telèfon –'el que sabem i coneixem és pel contracte: esperem que paguin religiosament cada mes'- té la seva seu a Barcelona, al carrer d'Entença, i el seu objectiu social giraria al voltant de la promoció i gestió del camp de golf. A Internet no en consten pràcticament referències i l'únic número de telèfon que hi apareix correspon en realitat a un centre mèdic de tractaments capil·lars barceloní.
L'alcalde però, ha assegurat que l'Ajuntament va requerir l'escriptura de constitució per comprovar que les seves finalitats mercantils s'ajustaven a l'activitat de l'escorxador i, sobretot, que 'no té cap relació' i 'no existeix continuïtat' amb l'anterior titular de la concessió, Ganados y Carnes Martí, SL, o la posterior Càrniques Tosses, SL, en mans dels mateixos titulars. Precisament, el marc legal de l'adjudicació no permet, de forma expressa, que el titular de la concessió revocada pugui tornar assumir l'explotació de l'escorxador.
Forat de 520.000 euros
Tot i això, i segons ha pogut constatar l'ACN, les mateixes empreses que gestionaven la concessió anterior no haurien deixat de treballar a l'escorxador, tot i que a mitjans de març passat haurien presentat al consistori un document constatant que oficialment cessaven l'activitat després del concurs de creditors que va obligar el consistori a assumir 520.000 euros dels seus deutes a compte de les arques municipals (més 30.000 euros de despeses judicials, que eleva el forat a 550.000 euros).
Així ho confirmat Miquel Àngel Arasa, cap dels veterinaris del Departament de Salut a les Terres de l'Ebre que controlen de forma permanent les condicions sanitàries dels escorxadors. 'Estan sacrificant tres dies a la setmana. Nosaltres hi estem tots els dies inspeccionant, permanentment', apunta. Els vehicles amb els logotips de les dues empreses són visibles de forma constant a les instal·lacions del polígon de Tosses on s'ubica l'escorxador municipal.
Malgrat això, Ferré ha insistit que PC Golf, SL, i els anteriors concessionaris no guarden 'cap relació'. 'Ganados y Carnes Martí o Càrniques Tosses, que van obrir una botiga a Amposta, poden anar a escorxar allí com ho fan altres carnissers de la ciutat', ha justificat l'alcalde, tot negant la possibilitat legal d'una subrogació del contracte entre les empreses. 'Si PC Golf treballa amb ells o tenen un contracte és un tema a nivell d'ells', ha matisat.
'Empresa pantalla'
Per la seva banda, el portaveu del grup municipal del PSC a l'oposició, Antoni Espanya , ha acusat a l'alcalde d''amagar informació' i 'mentir', després de recordar que en l'últim ple, fa dues setmanes, Ferré va afirmar públicament que l'escorxador es trobava totalment aturat. 'De fa setmanes, per informacions que tenim, sabem que hi estan treballant', ha precisat Espanya.
Els socialistes, que han denunciat reiteradament les suposades irregularitats que envolten l'afer, han exigit a l'alcalde la 'màxima transparència' i consideren que l'operació amb PC Golf, SL posa de relleu l'existència d'una 'empresa pantalla que fa d'intermediària amb l'antiga empresa, que va generar un forat a les arques municipals de 550.000 euros, com a argúcia jurídico-legal per poder continuar treballant'. 'Posem tota la responsabilitat sobre l'alcalde pel que pugui passar davant aquesta situació d'opacitat', ha sentenciat.
La polèmica que arrossega des de fa uns anys l'escorxador d'Amposta va arribar al seu punt culminant quan el consistori va haver de portar al ple el pagament de 520.000 euros, com a conseqüència de la fallida del concessionari, que gaudia d'un aval municipal. I és que, a finals de 2006, un decret signat pel llavors alcalde Joan Maria Roig, va autoritzar a l'empresa a hipotecar la concessió municipal de 30 anys per obtenir un préstec l'Institut Català de Crèdit Agrícola (ICCA).
La situació econòmica de l'activitat va empitjorar i, quan el jutjat mercantil número 1 de Tarragona va acceptar el concurs de creditors, el consistori es va veure obligat a resoldre la concessió i assumir fer-se càrrec de les inversions en obres i equipaments efectuades pel concessionari a l'equipament, valorades en 520.000 euros. Una xifra, que l'equip de govern pensa recuperar amb la subhasta d'una nova concessió i que se suma als 1,5 MEUR que va costar la construcció de les instal·lacions.
Podeu llegir aquesta informació al Punt i al Diari de Tarragona.
Amposta (ACN).- L'empresa PC Golf, SL, presumiblement vinculada a la promoció i gestió de camps de golf, ha signat un contracte amb l'Ajuntament d'Amposta per a l'ús privatiu temporal del bé de domini públic de l'escorxador municipal fins que el consistori tregui a subhasta la nova concessió a finals d'any. La societat es fa càrrec provisionalment de l'explotació de l'escorxador després que el titular de l'última concessió, Ganados y Carnes Martí, SL fes fallida i obligués el consistori, que li va autoritzar hipotecar la concessió, a fer front a un deute de 520.000 euros. Amb tot, i segons ha pogut saber l'ACN de diverses fonts, la mateixa empresa Martí seria l'encarregada real d'explotar les instal·lacions.
Segons ha explicat l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, PC Golf, SL hauria mostrat interès en assumir la gestió de l'escorxador municipal després de la fallida de l'anterior concessionari i, en aquesta línia, la Junta de Govern hauria aprovat, la setmana passada, la llicència d'ús privatiu temporal del bé de domini públic de l'escorxador municipal, subjecte al pagament de 1.800 euros mensuals.
La intenció de l'equip de govern és preparar un nou plec de condicions i treure de nou a licitació, abans de finals d'enguany, la concessió de l'escorxador, que va quedar automàticament revocada arran del concurs de creditors presentat l'any 2007 davant els tribunals per Ganados y Carnes Martí, SL. Un concurs pel qual, ha afegit Ferré, s'hi hauria interessat en participar la mateixa PC Golf, SL.
Sobre l'empresa, de la qual el propi Ferré assegura no disposar de cap referència de la persona de contacte ni de cap número de telèfon –'el que sabem i coneixem és pel contracte: esperem que paguin religiosament cada mes'- té la seva seu a Barcelona, al carrer d'Entença, i el seu objectiu social giraria al voltant de la promoció i gestió del camp de golf. A Internet no en consten pràcticament referències i l'únic número de telèfon que hi apareix correspon en realitat a un centre mèdic de tractaments capil·lars barceloní.
L'alcalde però, ha assegurat que l'Ajuntament va requerir l'escriptura de constitució per comprovar que les seves finalitats mercantils s'ajustaven a l'activitat de l'escorxador i, sobretot, que 'no té cap relació' i 'no existeix continuïtat' amb l'anterior titular de la concessió, Ganados y Carnes Martí, SL, o la posterior Càrniques Tosses, SL, en mans dels mateixos titulars. Precisament, el marc legal de l'adjudicació no permet, de forma expressa, que el titular de la concessió revocada pugui tornar assumir l'explotació de l'escorxador.
Forat de 520.000 euros
Tot i això, i segons ha pogut constatar l'ACN, les mateixes empreses que gestionaven la concessió anterior no haurien deixat de treballar a l'escorxador, tot i que a mitjans de març passat haurien presentat al consistori un document constatant que oficialment cessaven l'activitat després del concurs de creditors que va obligar el consistori a assumir 520.000 euros dels seus deutes a compte de les arques municipals (més 30.000 euros de despeses judicials, que eleva el forat a 550.000 euros).
Així ho confirmat Miquel Àngel Arasa, cap dels veterinaris del Departament de Salut a les Terres de l'Ebre que controlen de forma permanent les condicions sanitàries dels escorxadors. 'Estan sacrificant tres dies a la setmana. Nosaltres hi estem tots els dies inspeccionant, permanentment', apunta. Els vehicles amb els logotips de les dues empreses són visibles de forma constant a les instal·lacions del polígon de Tosses on s'ubica l'escorxador municipal.
Malgrat això, Ferré ha insistit que PC Golf, SL, i els anteriors concessionaris no guarden 'cap relació'. 'Ganados y Carnes Martí o Càrniques Tosses, que van obrir una botiga a Amposta, poden anar a escorxar allí com ho fan altres carnissers de la ciutat', ha justificat l'alcalde, tot negant la possibilitat legal d'una subrogació del contracte entre les empreses. 'Si PC Golf treballa amb ells o tenen un contracte és un tema a nivell d'ells', ha matisat.
'Empresa pantalla'
Per la seva banda, el portaveu del grup municipal del PSC a l'oposició, Antoni Espanya , ha acusat a l'alcalde d''amagar informació' i 'mentir', després de recordar que en l'últim ple, fa dues setmanes, Ferré va afirmar públicament que l'escorxador es trobava totalment aturat. 'De fa setmanes, per informacions que tenim, sabem que hi estan treballant', ha precisat Espanya.
Els socialistes, que han denunciat reiteradament les suposades irregularitats que envolten l'afer, han exigit a l'alcalde la 'màxima transparència' i consideren que l'operació amb PC Golf, SL posa de relleu l'existència d'una 'empresa pantalla que fa d'intermediària amb l'antiga empresa, que va generar un forat a les arques municipals de 550.000 euros, com a argúcia jurídico-legal per poder continuar treballant'. 'Posem tota la responsabilitat sobre l'alcalde pel que pugui passar davant aquesta situació d'opacitat', ha sentenciat.
La polèmica que arrossega des de fa uns anys l'escorxador d'Amposta va arribar al seu punt culminant quan el consistori va haver de portar al ple el pagament de 520.000 euros, com a conseqüència de la fallida del concessionari, que gaudia d'un aval municipal. I és que, a finals de 2006, un decret signat pel llavors alcalde Joan Maria Roig, va autoritzar a l'empresa a hipotecar la concessió municipal de 30 anys per obtenir un préstec l'Institut Català de Crèdit Agrícola (ICCA).
La situació econòmica de l'activitat va empitjorar i, quan el jutjat mercantil número 1 de Tarragona va acceptar el concurs de creditors, el consistori es va veure obligat a resoldre la concessió i assumir fer-se càrrec de les inversions en obres i equipaments efectuades pel concessionari a l'equipament, valorades en 520.000 euros. Una xifra, que l'equip de govern pensa recuperar amb la subhasta d'una nova concessió i que se suma als 1,5 MEUR que va costar la construcció de les instal·lacions.
Podeu llegir aquesta informació al Punt i al Diari de Tarragona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Després d'un llarg procés que va començar amb expropiar una illa de cases deshabitades entre els carrers de les Escoles, de Cervantes, d... -
El passat dijous, com aquell que no vol la cosa, de sobte, l'aparcament que hi ha al costat al Museu de les Terres de l'Ebre es va o... -
Com cada any, quan arriba la Festa Major, Amposta se'n galana i s'ompli de xalera... Però les deficiències que hi ha la resta de l...