Part de la llicència d'obres del nou eix comercial d'Amposta no s'ha pagat

EL PUNT. R. Royo

El PSC diu que demanarà un informe a l'interventor

Part de la llicència d'obres per construir el nou eix comercial d'Amposta, al costat de la plaça de la Castellania, no s'ha pagat. Ahir el PSC va preguntar sobre el tema i no li van agradar les explicacions de l'alcalde, Manel Ferré, al ple. Per la seua banda, Ferré nega cap tracte de favor a l'empresa i diu que l'Ajuntament encara li ha de pagar les obres d'urbanització.

El grup municipal del PSC va demanar en el ple d'ahir a Amposta explicacions sobre la construcció de la nova zona comercial que s'està executant al costat de la plaça de la Castellania i on s'ha de situar el Carrefour i una galeria comercial. Segons el PSC, l'empresa promotora, Futuro Ciudad de Amposta no ha pagat encara part de la llicència d'obres –uns 280.000 euros de 400.000–. «Pel que sabem, se'ls acaba el termini a finals de mes», va assenyalar el portaveu socialista, Antoni Espanya, que no va quedar gaire convençut de les explicacions de l'equip de govern. «Demanarem un informe a l'interventor», va avançar. L'alcalde, Manel Ferré (CiU) va treure importància al tema. «L'empresa va demanar l'ajornament i el fraccionament del pagament», va explicar, tot assenyalant que és l'Ajuntament qui deu diners a l'empresa per la urbanització dels terrenys del pla de millora urbana de la zona del cementeri. «L'Ajuntament té el 33% dels terrenys i haurà de pagar a l'empresa 1,1 milions d'euros», va dir Ferré, tot negant qualsevol tracte de favor com ha denunciat en més d'una ocasió el PSC.

Denuncien l'Ajuntament d'Amposta per haver permès als cinemes de la ciutat funcionar set anys sense llicència

EL PUNT.
Multicinemes Tortosa ha presentat un contenciós contra un decret d'alcaldia
24/06/10 02:00 - Amposta - roser royoemail protegit Imatge d'arxiu del cinema d'Amposta, instal·lat a la zona lúdica del polígon de Tosses.

L'empresa Multicinemes Tortosa SL, propietària dels Cinemes Oscars de Roquetes, ha presentat un contenciós administratiu contra l'Ajuntament d'Amposta per haver permès que els cinemes del polígon de Tosses funcionessin durant més de set anys i mig sense llicència d'obertura. El contenciós és contra el decret d'alcaldia que l'alcalde, Manel Ferré, va subscriure el 30 de novembre del 2009 per autoritzar la reobertura de Cinemes Amposta, una setmana després d'haver ordenat tancar-lo.

Multicinemes Tortosa argumenta la seua demanda contra l'Ajuntament d'Amposta per una situació de greuge comparatiu, ja que els cinemes d'Amposta van estar funcionant des del febrer del 2001 fins al setembre del 2008 sense la llicència d'obertura perquè hi havia un informe desfavorable dels bombers en què s'advertia que el cinema no complia la normativa antiincendis. En aquell moment, l'Ajuntament va ordenar la clausura del cinema d'onze sales, el més gran de les Terres de l'Ebre, que va estar tancat durant un mes, però després d'una sèrie d'obres de millora –el canvi de la moqueta i la construcció d'una altra sortida d'emergència–, el consistori va tornar a autoritzar l'obertura del cinema, però sense l'informe de l'ECA. De fet, els cinemes d'Amposta van estar funcionant des de l'octubre del 2008 fins al 30 de novembre del 2009 amb una llicència d'obertura «provisional» prorrogada diverses vegades. És a dir, durant gairebé nou anys.

Ara la situació del cinema és «totalment legal», segons va explicar a El Punt l'alcalde, Manel Ferré, que va assegurar que havia signat el decret d'alcaldia del 30 de novembre, després de tenir l'informe de l'ECA. L'únic que queda pendent de resoldre és el contenciós presentat per Multicinemes Tortosa SL, que reclama a l'Ajuntament una compensació econòmica per tots els anys que els cinemes d'Amposta han estat funcionant sense llicència.

El contenciós s'ha presentat al jutjat contenciós administratiu número dos de Tarragona i l'Ajuntament ha designat com a advocat l'exdelegat del govern a Tarragona César Puig, del despatx Cuatrecasas.

El cinema més gran

El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.529 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre. Es va inaugurar el febrer del 2001, però fins al setembre del 2008 va estar funcionant sense llicència municipal d'obertura perquè hi havia un informe dels bombers en què s'alertava que incomplia la normativa antiincendis. Des de l'octubre del 2008 fins al 30 de novembre del 2009 va estar funcionant amb una llicència d'obertura provisional prorrogada diversos cops, ja que arran d'una inspecció de l'ECA es van detectar diverses irregularitats. L'última autorització provisional es va subscriure l'abril del 2009, basant-se en un informe tècnic aportat per la mateixa empresa en què s'assegurava que les instal·lacions del cinema no suposaven cap risc per a la seguretat de les persones.

Detenen dos veïns d'Amposta i un d'Alcanar per una dotzena de robatoris

EL PUNT
La Unitat d'Investigació de l'Àrea Bàsica Policial del Montsià va detenir, el 9 de juny, dos veïns d'Amposta presumptament implicats en deu robatoris amb força comesos a la mateixa localitat. Els detinguts ja van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta, però la investigació continua oberta i no es descarten més detencions. Segons les investigacions dels Mossos, els joves, Julio M. R., de 26 anys, i Josep G. M., de 20, es van mostrar especialment actius durant el mes de maig. Vuit dels deu robatoris els van cometre en dues setmanes, i s'especialitzaven a entrar a bars i establiments comercials.

La pauta dels presumptes lladres era aprofitar les hores nocturnes per forçar la porta de l'establiment i buidar la caixa registradora. En el cas dels bars, també tenien predilecció per les màquines escurabutxaques i de tabac. Es van endur la caixa forta d'un establiment per buidar-la i abandonar-la en un solar. Amb aquestes detencions, els Mossos donen per resolts cinc robatoris a bars, dos en un club nàutic i un en una empresa del sector nàutic, tots a Amposta. També donen per tancat el cas de dos robatoris a botigues de Sant Carles de la Ràpita.

El mateix dia 9 de juny, els Mossos d'Esquadra de la comissaria d'Amposta van detenir Ricard C. C., de 23 anys i veí d'Alcanar. Seria el responsable de dos robatoris amb força a la mateixa casa del municipi en dos mesos i un en una botiga. Acumula 15 detencions en poc més d'un any i ja va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta.

L'alcalde d'Amposta carrega contra la vegueria i nega que hi haja consens

EL PUNT
Roser Royo

Més de 200 persones reclamen a Tortosa la vegueria de l'Ebre


En l'acte de suport a la vegueria de l'Ebre de dijous passat a l'auditori de Tortosa hi va haver destacades absències; una de les més notòries va ser la del convergent Manel Ferré, alcalde d'Amposta, l'única capital de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre que no hi va enviar cap representant del seu govern. «No hi vaig anar perquè era a fora, però encara que hagués estat a Amposta tampoc hi hauria anat», va dir Ferré, que va carregar durament contra el projecte de vegueria que defensa el govern tripartit. «És una vegueria descafeïnada que, si s'arriba a aprovar amb aquests termes, provocarà frustració al territori», va afirmar Ferré. A més a més, l'alcalde d'Amposta també va desmentir rotundament que s'haja arribat a un consens territorial per definir la futura vegueria. «No hi ha hagut ni debat previ ni cap consens i, a Amposta, una de les principals ciutats del territori que han exercit de locomotora en els últims anys, no se'ns ha tingut en compte per a res», hi va afegir. L'alcalde d'Amposta també es va referir a l'actual situació de crisi econòmica: «Amb la situació que hi ha, ens sembla poc encertat posar damunt la taula aquest tema; les prioritats dels ciutadans són unes altres», va concloure, i va precisar que en la proposta actual no queda clar què passarà amb altres institucions com ara les diputacions i els consells comarcals quan entre en funcionament la vegueria.

Amposta treu a concurs la gestió de l'escorxador per 3.000 euros al mes

Amposta - ROSER ROYO
Les instal·lacions de l'escorxador d'Amposta estan tancades des del desembre de l'any passat.

L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir amb els únics vots de l'equip de govern de CiU el plec de clàusules per treure a concurs la gestió de l'escorxador municipal, que està aturat des del desembre de l'any passat. Es tracta d'una concessió a 25 anys que xifra en 3.000 euros mensuals la quota per explotar aquest equipament municipal. Tant el PSC com EA-ERC van votar-hi en contra perquè consideren que amb aquest cànon no n'hi ha prou per amortitzar el cost de l'escorxador i el deute que arrossega. Segons un informe encarregat pel mateix Ajuntament, la quota hauria de ser de 9.000 euros, però la situació actual de crisi recomana rebaixar-la.

Fa sis mesos que els carnissers d'Amposta han d'anar a matar els animals a d'altres municipis com Tortosa o la Galera, tot i que tenen al costat de casa un equipament municipal de grans dimensions que va representar al seu moment una inversió de més d'1,8 milions d'euros i que des del 2007 arrossega un deute de 520.000 euros –més 30.000 euros de despeses judicials– de l'anterior concessionari Ganados y Carnes Martí SL, que va presentar concurs de creditors després d'haver hipotecat la concessió. Tot i així, aquesta societat va continuar provisionalment explotant l'escorxador fins al mes de desembre passat a nom d'una empresa denominada PC Golf, d'acord amb el consistori. Però al desembre va tancar definitivament. Per solucionar aquesta situació i que l'escorxador torne a funcionar, l'equip de govern va aprovar ahir el nou plec de condicions per treure a licitació novament la gestió de l'escorxador. Es tracta d'una concessió a 25 anys i amb un cànon –sotmès a revisió cada cinc anys– de 3.000 euros mensuals. «Si sumem el que queda per amortitzar del cost de l'escorxador i el deute de 550.000 euros, el nou concessionari hauria de pagar 11.000 euros al mes», va manifestar el portaveu del PSC, Antoni Espanya, en el ple d'ahir. «Això representa una pèrdua de valor patrimonial per a l'Ajuntament», va afegir Espanya, que va instar el govern ampostí a «reconsiderar si ha de licitar la concessió en aquestes condicions». En la mateixa línia es va pronunciar la portaveu d'EA-ERC, Marta Cid. «L'import que demanen és excessivament baix», va dir tot assenyalant que el període de revisió hauria de ser anual.

«Dins el context actual de crisi, si pugem el cànon a 9.000 euros no es presentarà ningú al concurs», va argumentar l'alcalde, Manel Ferré, tot assenyalant que una dels clàusules establix que l'empresa adjudicatària s'ha de fer càrrec també d'obres addicionals com la depuradora.

Pla B

Les previsions del govern local són que la concessió es puga adjudicar d'aquí a un mes. Si queda desert, l'Ajuntament intentarà un pla B per gestionar-lo conjuntament amb el gremi de carnissers del municipi.

(Foto Agència Catalana de Notícies -ACN-)

Sobre el model de ciutat que promou l’Ajuntament d’Amposta

Oriol Fuster Cabrera. A principis de juny va fer-se la presentació del projecte Boulevard Castellania, promogut pels empresaris Joan Lluís Ripollés i Jorge Juan Flor (famosos a nivell estatal arran l’escàndol de la urbanització Los Merinos de Màlaga) i l’Ajuntament d’Amposta. Este projecte pretén ubicar al nostre poble una macrozona comercial formada per multinacionals com Carrefour, Kiabi o Burguer King.
La “bona nova”, que es va vendre als mitjans de comunicació com una gran oportunitat per oferir llocs de treball i riquesa al territori en temps de crisi, no ho és tant si mos parem a analitzar-la. I no ho és perquè esta estratègia per portar llocs de treball a Amposta a la pràctica no només no és positiva, sinó que promou un model de treball, ciutat, oci i alimentació negatiu per al nostre poble.
¿Quin sentit té portar empreses com Carrefour, que oferixen faenes temporals, mal pagades i sovint precàries, mentre lo petit comerç d’Amposta s’està morint, precisament perquè és incapaç d’aguantar la competència de preus i horaris de les grans multinacionals? Per què no es fomenta lo comerç local, per poder generar riquesa i llocs de treball estables i dignes?
¿Quin model alimentari es promou, si en més de potenciar productes de la terra, de la pagesia i de les botigues del poble, impulsem l’aparició de grans empreses de menjar ràpid envasat, congelat i importat des de l’altra punta de món, de dubtosa qualitat i procedència? ¿Per què no promovem una alimentació ètica i saludable, basada en los productes del territori i que done diners a la gent d’Amposta, en lloc de donar-los a una multinacional nord-americana que d’ètica o saludable no en té res?
¿Quin model d’oci i quins valors per la a gent jove promou l’Ajuntament, establint una macrozona comercial com a lloc d’esbarjo? Per què no es potencien Casals Juvenils o una Programació Cultural atractiva per a la joventut, que no implique necessàriament consumir per passar-ho bé i que aporte un creixement personal alhora que diversió?
En temps de crisi l’Ajuntament s’hauria de dedicar a promoure un altre tipus de model, en més de promoure projectes faraònics que a la pràctica només portaran diners als quatre de sempre.
I si ells no ho fan, haurem de començar construir-ho natros

L'alcalde d'Amposta rectifica i diu que el jove mort en ser precipitat d'un tercer pis no tenia antecedents

DIARI DE TARRAGONA

Per tot plegat, l'alcalde ha fet pública la seva disculpa amb els familiars de la víctima.

L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha fet públic un comunicat rectificant el contingut de les seves declaracions a l'ACN en les quals assegurava que el jove lituà de 22 anys mort dissabte a la matinada en ser precipitat des del balcó d'un tercer pis tenia antecedents per petits robatoris en cotxes. Ferré ha argumentat que la informació que va transmetre sobre els suposats antecedents de la víctima registrats per la policia local era 'errònia' i, de la mateixa manera, tampoc les queixes que hauria rebut la policia comunitària pel seu comportament en estat d'embriaguesa tampoc haurien tingut lloc.