Detenen dos veïns d'Amposta i un d'Alcanar per una dotzena de robatoris

EL PUNT
La Unitat d'Investigació de l'Àrea Bàsica Policial del Montsià va detenir, el 9 de juny, dos veïns d'Amposta presumptament implicats en deu robatoris amb força comesos a la mateixa localitat. Els detinguts ja van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta, però la investigació continua oberta i no es descarten més detencions. Segons les investigacions dels Mossos, els joves, Julio M. R., de 26 anys, i Josep G. M., de 20, es van mostrar especialment actius durant el mes de maig. Vuit dels deu robatoris els van cometre en dues setmanes, i s'especialitzaven a entrar a bars i establiments comercials.

La pauta dels presumptes lladres era aprofitar les hores nocturnes per forçar la porta de l'establiment i buidar la caixa registradora. En el cas dels bars, també tenien predilecció per les màquines escurabutxaques i de tabac. Es van endur la caixa forta d'un establiment per buidar-la i abandonar-la en un solar. Amb aquestes detencions, els Mossos donen per resolts cinc robatoris a bars, dos en un club nàutic i un en una empresa del sector nàutic, tots a Amposta. També donen per tancat el cas de dos robatoris a botigues de Sant Carles de la Ràpita.

El mateix dia 9 de juny, els Mossos d'Esquadra de la comissaria d'Amposta van detenir Ricard C. C., de 23 anys i veí d'Alcanar. Seria el responsable de dos robatoris amb força a la mateixa casa del municipi en dos mesos i un en una botiga. Acumula 15 detencions en poc més d'un any i ja va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta.

L'alcalde d'Amposta carrega contra la vegueria i nega que hi haja consens

EL PUNT
Roser Royo

Més de 200 persones reclamen a Tortosa la vegueria de l'Ebre


En l'acte de suport a la vegueria de l'Ebre de dijous passat a l'auditori de Tortosa hi va haver destacades absències; una de les més notòries va ser la del convergent Manel Ferré, alcalde d'Amposta, l'única capital de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre que no hi va enviar cap representant del seu govern. «No hi vaig anar perquè era a fora, però encara que hagués estat a Amposta tampoc hi hauria anat», va dir Ferré, que va carregar durament contra el projecte de vegueria que defensa el govern tripartit. «És una vegueria descafeïnada que, si s'arriba a aprovar amb aquests termes, provocarà frustració al territori», va afirmar Ferré. A més a més, l'alcalde d'Amposta també va desmentir rotundament que s'haja arribat a un consens territorial per definir la futura vegueria. «No hi ha hagut ni debat previ ni cap consens i, a Amposta, una de les principals ciutats del territori que han exercit de locomotora en els últims anys, no se'ns ha tingut en compte per a res», hi va afegir. L'alcalde d'Amposta també es va referir a l'actual situació de crisi econòmica: «Amb la situació que hi ha, ens sembla poc encertat posar damunt la taula aquest tema; les prioritats dels ciutadans són unes altres», va concloure, i va precisar que en la proposta actual no queda clar què passarà amb altres institucions com ara les diputacions i els consells comarcals quan entre en funcionament la vegueria.

Amposta treu a concurs la gestió de l'escorxador per 3.000 euros al mes

Amposta - ROSER ROYO
Les instal·lacions de l'escorxador d'Amposta estan tancades des del desembre de l'any passat.

L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir amb els únics vots de l'equip de govern de CiU el plec de clàusules per treure a concurs la gestió de l'escorxador municipal, que està aturat des del desembre de l'any passat. Es tracta d'una concessió a 25 anys que xifra en 3.000 euros mensuals la quota per explotar aquest equipament municipal. Tant el PSC com EA-ERC van votar-hi en contra perquè consideren que amb aquest cànon no n'hi ha prou per amortitzar el cost de l'escorxador i el deute que arrossega. Segons un informe encarregat pel mateix Ajuntament, la quota hauria de ser de 9.000 euros, però la situació actual de crisi recomana rebaixar-la.

Fa sis mesos que els carnissers d'Amposta han d'anar a matar els animals a d'altres municipis com Tortosa o la Galera, tot i que tenen al costat de casa un equipament municipal de grans dimensions que va representar al seu moment una inversió de més d'1,8 milions d'euros i que des del 2007 arrossega un deute de 520.000 euros –més 30.000 euros de despeses judicials– de l'anterior concessionari Ganados y Carnes Martí SL, que va presentar concurs de creditors després d'haver hipotecat la concessió. Tot i així, aquesta societat va continuar provisionalment explotant l'escorxador fins al mes de desembre passat a nom d'una empresa denominada PC Golf, d'acord amb el consistori. Però al desembre va tancar definitivament. Per solucionar aquesta situació i que l'escorxador torne a funcionar, l'equip de govern va aprovar ahir el nou plec de condicions per treure a licitació novament la gestió de l'escorxador. Es tracta d'una concessió a 25 anys i amb un cànon –sotmès a revisió cada cinc anys– de 3.000 euros mensuals. «Si sumem el que queda per amortitzar del cost de l'escorxador i el deute de 550.000 euros, el nou concessionari hauria de pagar 11.000 euros al mes», va manifestar el portaveu del PSC, Antoni Espanya, en el ple d'ahir. «Això representa una pèrdua de valor patrimonial per a l'Ajuntament», va afegir Espanya, que va instar el govern ampostí a «reconsiderar si ha de licitar la concessió en aquestes condicions». En la mateixa línia es va pronunciar la portaveu d'EA-ERC, Marta Cid. «L'import que demanen és excessivament baix», va dir tot assenyalant que el període de revisió hauria de ser anual.

«Dins el context actual de crisi, si pugem el cànon a 9.000 euros no es presentarà ningú al concurs», va argumentar l'alcalde, Manel Ferré, tot assenyalant que una dels clàusules establix que l'empresa adjudicatària s'ha de fer càrrec també d'obres addicionals com la depuradora.

Pla B

Les previsions del govern local són que la concessió es puga adjudicar d'aquí a un mes. Si queda desert, l'Ajuntament intentarà un pla B per gestionar-lo conjuntament amb el gremi de carnissers del municipi.

(Foto Agència Catalana de Notícies -ACN-)

Sobre el model de ciutat que promou l’Ajuntament d’Amposta

Oriol Fuster Cabrera. A principis de juny va fer-se la presentació del projecte Boulevard Castellania, promogut pels empresaris Joan Lluís Ripollés i Jorge Juan Flor (famosos a nivell estatal arran l’escàndol de la urbanització Los Merinos de Màlaga) i l’Ajuntament d’Amposta. Este projecte pretén ubicar al nostre poble una macrozona comercial formada per multinacionals com Carrefour, Kiabi o Burguer King.
La “bona nova”, que es va vendre als mitjans de comunicació com una gran oportunitat per oferir llocs de treball i riquesa al territori en temps de crisi, no ho és tant si mos parem a analitzar-la. I no ho és perquè esta estratègia per portar llocs de treball a Amposta a la pràctica no només no és positiva, sinó que promou un model de treball, ciutat, oci i alimentació negatiu per al nostre poble.
¿Quin sentit té portar empreses com Carrefour, que oferixen faenes temporals, mal pagades i sovint precàries, mentre lo petit comerç d’Amposta s’està morint, precisament perquè és incapaç d’aguantar la competència de preus i horaris de les grans multinacionals? Per què no es fomenta lo comerç local, per poder generar riquesa i llocs de treball estables i dignes?
¿Quin model alimentari es promou, si en més de potenciar productes de la terra, de la pagesia i de les botigues del poble, impulsem l’aparició de grans empreses de menjar ràpid envasat, congelat i importat des de l’altra punta de món, de dubtosa qualitat i procedència? ¿Per què no promovem una alimentació ètica i saludable, basada en los productes del territori i que done diners a la gent d’Amposta, en lloc de donar-los a una multinacional nord-americana que d’ètica o saludable no en té res?
¿Quin model d’oci i quins valors per la a gent jove promou l’Ajuntament, establint una macrozona comercial com a lloc d’esbarjo? Per què no es potencien Casals Juvenils o una Programació Cultural atractiva per a la joventut, que no implique necessàriament consumir per passar-ho bé i que aporte un creixement personal alhora que diversió?
En temps de crisi l’Ajuntament s’hauria de dedicar a promoure un altre tipus de model, en més de promoure projectes faraònics que a la pràctica només portaran diners als quatre de sempre.
I si ells no ho fan, haurem de començar construir-ho natros

L'alcalde d'Amposta rectifica i diu que el jove mort en ser precipitat d'un tercer pis no tenia antecedents

DIARI DE TARRAGONA

Per tot plegat, l'alcalde ha fet pública la seva disculpa amb els familiars de la víctima.

L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha fet públic un comunicat rectificant el contingut de les seves declaracions a l'ACN en les quals assegurava que el jove lituà de 22 anys mort dissabte a la matinada en ser precipitat des del balcó d'un tercer pis tenia antecedents per petits robatoris en cotxes. Ferré ha argumentat que la informació que va transmetre sobre els suposats antecedents de la víctima registrats per la policia local era 'errònia' i, de la mateixa manera, tampoc les queixes que hauria rebut la policia comunitària pel seu comportament en estat d'embriaguesa tampoc haurien tingut lloc.

Un ramader de l'Ebre acusa els diputats antitauris d''ignorants' del món taurí

DIARI DE TARRAGONA
'Senyors que volen abolir les curses seran uns líders en moltes matèries, però són uns ignorants del tema i moral i intel·lectualment no poden jutjar sobre un tema que desconeixent'. Així ho ha dit el ramader de les Terres de l'Ebre Pedro Fumadó en la seva intervenció al Parlament'.
Fumadó, conegut per 'lo Xarnego', ha carregat contra tots els contraris a les curses de toros i ha afirmat que el Parlament no té potestat per legislar al respecte. 'Mentre a una plaça de bous i a una de carros entra una persona voluntàriament i s'ompli de gent' no es pot prohibir, ha assegura el ramader, qui creu que si l'expresident Companys aixequés el cap moriria de nou al veure el debat antitaurí.

Segons Fumadó, 'prohibir les curses de braus és la sentència de mot de la raça del bou brau. Els polítics que volen votar a favor de la ILP ho faran perquè s'anomena la 'Fiesta Nacional' i per això no queda bé dins del nacionalisme'. 'Alguns que volen votar en contra de les curses no estimen el bou brau', ha manifestat. Ha explicat que la ramaderia de la seva propietat va ser creada el 1891.

LA (I) RESPONSABILITAT DE L’ALCALDE

En fullejar la revista Amposta, si ens hi fixem bé, veurem els “crèdits” on hi surten els responsables de la publicació. El director, com és costum, és l’alcalde de la nostra ciutat i, els sotsdirector, el regidor de Noves Tecnologies i Mitjans de Comunicació.
El director, con a tal, és el responsable (i se’n ha de fer de responsable) del contingut de la revista, en excepció, evidentment, d’aquells escrits en forma de cartes al director o articles d’opinió que estan signats. Malgrat això, també és el responsable de que la Revista Amposta serveixi per al que ha de servir (a saber, i sobre tot, per a divulgar l’actualitat municipal) i ha d’evitar determinades coses, com per exemple, insults i comentaris desagradables que puguin contenir les cartes i els articles d’opinió signats.
Al número 501 de la primera quinzena de gener de 2010, a la pàgina 10 i dintre de “l’espai de CiU”, hi ha uns “article d’opinió” titulat “Les misèries dels socialistes Ampostins” i signat per “Joan Ma Roig. Ex alcalde – Senador” (està ficat igual que a la RA) A l’escrit, el senador, també ens desqualifica, així com a la nostra publicació (4 Cantons) de la que diu que n’és un pamflet.
El govern de la Generalitat Valenciana és, juntament amb el de Madrid, els que més pressió exerceix al seus mitjans de comunicació. Hi ha una anècdota molt gràfica i entenedora de la seva manera d’actuar. Quan el Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) va absoldre el president Francisco Camps, el Canal 9 va donar la notícia amb tota mena de detalls. Però quin era el problema? El problema és que mai havia parlar de la imputació del president a la trama Gürtel que va esquitxar càrrecs del PP de mitja Espanya.
Amb la publicació de l’escrit del senador, la Revista Amposta fa una cosa força semblant. Si mai ha publicat les notícies de que “El regidor d’Urbanisme va reqüalificar terrenys on tenia interessos” o “Un jutge critica els interessos urbanístics de Joan Maria Roig, exalcalde d’Amposta i Senador” (notícies que sí va publicar el diari el Mundo el 20 de novembre de 2009 i 20 de novembre de 2006, respectivament), com publica el “desmentit” del senador? Molts dels lectors de Revista Amposta, amb tota seguretat, no podran jutjar la veracitat del contingut de l’escrit si, abans, no han llegit per ells mateixos la notícia que va difondre un mitjà de comunicació d’àmbit nacional. És més, l’exalcalde i el exregidor van denunciar per mentiders els periodistes del citat rotatiu i, un jutge els va absoldre de l’acusació.
A Amposta, la federació que dóna suport el govern municipal Convergència i Unió (CiU) ja edita de tant en tant (tampoc li fa falta fer-ho amb una major periodicitat, ja que per això ja tenen la Revista Amposta) un publicació anomenada “Fem Ciutat” on expliquen l’acció de govern municipal. Aquesta publicació hauria estat ideal per a que el senador s’hagués pogut esplaiar “amb ganes” dels socialistes ampostins i de 4 Cantons, però l’alcalde, com a director de RA li va permetre fer-ho a una revista municipal feta per a la gent d’Amposta i pagada amb diners municipals, amb l’aportació dels lectors i subscriptors.
Quan al ple del mes de desembre, l’alcalde, va negar als partits de l’oposició municipal d’Amposta (PSC i ERC) poder formar part del consell de Redacció de la RA, possiblement ja sabia el perquè ho feia: “Per poder seguir-la usant com un eina útil per lloar tota mena d’actes que organitza el propi ajuntament (a qui molts confonen amb l’equip de govern) i sortir-ne a les fotos, en beneficis partidistes i electoralistes”.
Si es tractés d’un altre mitjà informatiu, la publicació d’un escrit com aquest comportaria la depuració quasi que immediata del responsable que l’ha permès. Hi haurà depuracions al si del consell de redacció de la Revista Amposta. Des del PSC ho posem en dubte.