dilluns, 1 de juny del 2009
"ES EXIGIBLE TODA LA TRANSPARENCIA" AFIRMA JOAN MARIA ROIG, DE CIU
Público.- (Pàgina 3) "La ley no impide que las actividades complementarias -subraya Joan Maria Roig- aunque es exigible toda la transparencia posible, por eso me parece muy bien que se sepa a que nos dedicamos". Roig es senador de CiU designado por Catalunya. Es uno de los parlamentarios que más actividades declara: cinco sociedades. Una gestiona tres locales comerciales, otra fabrica troqueles para embalajes, con el 10 % de una tercera promueve la construcción de un hotel y la cuarta gestiona el patrimonio familiar -"cinco pisos"- Roig es, además, socio de un comercio familiar, "una tienda" de papelería.
dissabte, 30 de maig del 2009
El ple aprova la moció de reconeixement a la jota per unanimitat
EL PUNT. Roser Royo
Amposta El ple d'Amposta ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics –CiU al govern i PSC i EA-ERC, a l'oposició– una moció del PSC que insta el consistori a demanar al Departament de Cultura de la Generalitat que reconega la jota de les Terres de l'Ebre «com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya». El document vol també que la declaració de la sardana com a dansa nacional de Catalunya no vaja en detriment d'altres manifestacions culturals del país.
Amposta El ple d'Amposta ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics –CiU al govern i PSC i EA-ERC, a l'oposició– una moció del PSC que insta el consistori a demanar al Departament de Cultura de la Generalitat que reconega la jota de les Terres de l'Ebre «com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya». El document vol també que la declaració de la sardana com a dansa nacional de Catalunya no vaja en detriment d'altres manifestacions culturals del país.
El multicinema Amposta encara no complix la normativa per funcionar
EL PUNT. Roser Royo
L'empresa avaluadora detecta diversos «defectes» en la inspecció i emet un informe desfavorable
El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional
Amposta L'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas ja ha fet la inspecció al multicinema Amposta per certificar si després de les obres de la tardor passada el cinema d'onze sales complix o no la normativa. D'aquesta inspecció l'ECA ha aixecat una acta de control desfavorable després de detectar diversos «defectes». «Es tracta de temes menors que ja estan solucionats», va admetre Joan Lluís Ripollés, un dels accionistes de Cinemes Amposta SL. Així Ripollés va precisar que els tècnics de l'ECA es van trobar amb una porta trencada i en què no funcionava el generador del dipòsit d'aigua, per això no van donar el vistiplau a l'equipament.
El multicinema Amposta funciona actualment amb una autorització d'obertura provisional prorrogada per l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos, ja que l'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas encara no ha emès l'informe que certifica que complix la normativa antiincendis. De fet, aquesta empresa avaluadora va emetre un acta de control desfavorable en la inspecció que va fer als cinemes, ja que va detectar diversos «defectes». En aquest sentit l'ECA va instar l'empresa Cinemes Amposta SL a solucionar aquests «defectes» i a fer-li arribar la documentació corresponent. «Es tracta de temes menors», va assenyalar un dels accionistes de Cinemes Amposta SL, Joan Lluís Ripollés, que va precisar que en la inspecció l'empresa avaluadora va trobar la porta de la sala cinc trencada i no va poder provar el funcionament del dipòsit d'aigua, «perquè no hi era l'electricista i no van poder fer funcionar el generador», va precisar Ripollés, tot assegurant que ara aquests temes ja s'han resolt i així ho han comunicat a l'ECA. «Ara estem totalment adaptats a la normativa, el problema és la gran burocràcia administrativa d'aquest país», va insistir Ripollés.
Cal recordar que el cinema d'onze sales, el més gran de les Terres de l'Ebre, va estar tancat durant prop de dos mesos la tardor passada, per adaptar-se a la normativa antiincendis. Es va canviar la moqueta i es va fer una nova sortida d'emergència, la de la sala tres que desembocava al vestíbul.
«Es tracta d'una situació esperpèntica»
El tema del multicinema Amposta va arribar ahir al ple de l'Ajuntament de la mà del grup municipal del PSC. El seu portaveu, Antoni Espanya, va titllar la situació d'«esperpèntica» i en va responsabilitzar l'Ajuntament. «No pot ser que el cinema funcione des de fa prop de nou anys sense llicència definitiva», va dir Espanya, que va demanar a l'Ajuntament que resolgués la situació i va preguntar sobre l'informe desfavorable de l'ECA. L'alcalde, Manel Ferré, va assegurar no tenir cap coneixement d'aquest informe, tot i que fonts de l'ECA van assegurar a aquest diari que sempre informen el seu client i l'administració competent, en aquest cas l'Ajuntament, de les seues inspeccions. Ferré va insistir que el cinema funciona amb autorització provisional perquè la llei així ho permet.
L'empresa avaluadora detecta diversos «defectes» en la inspecció i emet un informe desfavorable
El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional
Amposta L'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas ja ha fet la inspecció al multicinema Amposta per certificar si després de les obres de la tardor passada el cinema d'onze sales complix o no la normativa. D'aquesta inspecció l'ECA ha aixecat una acta de control desfavorable després de detectar diversos «defectes». «Es tracta de temes menors que ja estan solucionats», va admetre Joan Lluís Ripollés, un dels accionistes de Cinemes Amposta SL. Així Ripollés va precisar que els tècnics de l'ECA es van trobar amb una porta trencada i en què no funcionava el generador del dipòsit d'aigua, per això no van donar el vistiplau a l'equipament.
El multicinema Amposta funciona actualment amb una autorització d'obertura provisional prorrogada per l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos, ja que l'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas encara no ha emès l'informe que certifica que complix la normativa antiincendis. De fet, aquesta empresa avaluadora va emetre un acta de control desfavorable en la inspecció que va fer als cinemes, ja que va detectar diversos «defectes». En aquest sentit l'ECA va instar l'empresa Cinemes Amposta SL a solucionar aquests «defectes» i a fer-li arribar la documentació corresponent. «Es tracta de temes menors», va assenyalar un dels accionistes de Cinemes Amposta SL, Joan Lluís Ripollés, que va precisar que en la inspecció l'empresa avaluadora va trobar la porta de la sala cinc trencada i no va poder provar el funcionament del dipòsit d'aigua, «perquè no hi era l'electricista i no van poder fer funcionar el generador», va precisar Ripollés, tot assegurant que ara aquests temes ja s'han resolt i així ho han comunicat a l'ECA. «Ara estem totalment adaptats a la normativa, el problema és la gran burocràcia administrativa d'aquest país», va insistir Ripollés.
Cal recordar que el cinema d'onze sales, el més gran de les Terres de l'Ebre, va estar tancat durant prop de dos mesos la tardor passada, per adaptar-se a la normativa antiincendis. Es va canviar la moqueta i es va fer una nova sortida d'emergència, la de la sala tres que desembocava al vestíbul.
«Es tracta d'una situació esperpèntica»
El tema del multicinema Amposta va arribar ahir al ple de l'Ajuntament de la mà del grup municipal del PSC. El seu portaveu, Antoni Espanya, va titllar la situació d'«esperpèntica» i en va responsabilitzar l'Ajuntament. «No pot ser que el cinema funcione des de fa prop de nou anys sense llicència definitiva», va dir Espanya, que va demanar a l'Ajuntament que resolgués la situació i va preguntar sobre l'informe desfavorable de l'ECA. L'alcalde, Manel Ferré, va assegurar no tenir cap coneixement d'aquest informe, tot i que fonts de l'ECA van assegurar a aquest diari que sempre informen el seu client i l'administració competent, en aquest cas l'Ajuntament, de les seues inspeccions. Ferré va insistir que el cinema funciona amb autorització provisional perquè la llei així ho permet.
dijous, 21 de maig del 2009
On aparquem?
(Carta al director publicada a Diari de Tarragona)Cecilia Ayxendri Porres - 19/05/2009
No cal ser la persona més sàvia del món per veure que el pla Cerdà no va arribar a Amposta. El disseny de la ciutat és fruit de la improvisació i de l’aquí arribo, aquí construeixo, aquí m’instal·lo. Passejant per Amposta, els carrers estrets, les diagonals i els carrers que van i vénen de biaix són la norma.
En els darrers anys, els diversos governs de Roig, i ara de Ferré, han buscat fer una ciutat còmoda, amable i moderna per als vianants. Però això ha comportat que Amposta sigui una ciutat caòtica per anar en cotxe i per aparcar.
Ningú no ha pensat que potser el primer que s’hauria d’haver fet és fer pàrquings dissuasius a l’entrada de la ciutat i crear un servei de bus còmode per evitar que els cotxes entrin a la ciutat? Ningú no va pensar que potser primer de tot s’havien de fer pàrquings soterrats, abans de fer tots el carrers del centre de la ciutat per a vianants? Ningú no va pensar que si la ciutat passava de 17.000 a 22.000 habitants també creixeria el nombre de vehicles?
Sembla que no; si vols anar en bus per Amposta, et trobes que les parades, a excepció de la de la Lira, totes es troben als barris exteriors. Si vols aparcar de franc, has de deixar el cotxe o mal deixat o, literalment, tirat. I si no, paga una zona blava que no té cap sentit, ja que es troba en zones on l’única finalitat que tenen és recaptatòria perquè no t’apropen al centre comercial, i ara sense cap mena de pudor el nostre alcalde amplia la zona blava que empitjora el que ja hi havia mal fet. És ben cert que si avui aparegués una persona amb la voluntat de portar les idees del pla Cerdà a Amposta, en prendre possessió del seu càrrec, presentaria la seva dimissió perquè no tindria capacitat per arreglar la ciutat més mal distribuïda del món.
Jo vull viure a Amposta, però en una Amposta per a les persones, no en una Amposta de ments il·luminades que deixaran la ciutat a fosques.
No cal ser la persona més sàvia del món per veure que el pla Cerdà no va arribar a Amposta. El disseny de la ciutat és fruit de la improvisació i de l’aquí arribo, aquí construeixo, aquí m’instal·lo. Passejant per Amposta, els carrers estrets, les diagonals i els carrers que van i vénen de biaix són la norma.
En els darrers anys, els diversos governs de Roig, i ara de Ferré, han buscat fer una ciutat còmoda, amable i moderna per als vianants. Però això ha comportat que Amposta sigui una ciutat caòtica per anar en cotxe i per aparcar.
Ningú no ha pensat que potser el primer que s’hauria d’haver fet és fer pàrquings dissuasius a l’entrada de la ciutat i crear un servei de bus còmode per evitar que els cotxes entrin a la ciutat? Ningú no va pensar que potser primer de tot s’havien de fer pàrquings soterrats, abans de fer tots el carrers del centre de la ciutat per a vianants? Ningú no va pensar que si la ciutat passava de 17.000 a 22.000 habitants també creixeria el nombre de vehicles?
Sembla que no; si vols anar en bus per Amposta, et trobes que les parades, a excepció de la de la Lira, totes es troben als barris exteriors. Si vols aparcar de franc, has de deixar el cotxe o mal deixat o, literalment, tirat. I si no, paga una zona blava que no té cap sentit, ja que es troba en zones on l’única finalitat que tenen és recaptatòria perquè no t’apropen al centre comercial, i ara sense cap mena de pudor el nostre alcalde amplia la zona blava que empitjora el que ja hi havia mal fet. És ben cert que si avui aparegués una persona amb la voluntat de portar les idees del pla Cerdà a Amposta, en prendre possessió del seu càrrec, presentaria la seva dimissió perquè no tindria capacitat per arreglar la ciutat més mal distribuïda del món.
Jo vull viure a Amposta, però en una Amposta per a les persones, no en una Amposta de ments il·luminades que deixaran la ciutat a fosques.
Preocupació a l'Ebre per la declaració de la sardana com a dansa nacional
EL PUNT - R.R
El fet que el govern català haja iniciat els tràmits per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya ha aixecat una certa preocupació a les Terres de l'Ebre, on la sardana té molt poca implantació respecte de la jota. Aquesta preocupació es farà especialment palesa en el proper ple de l'Ajuntament d'Amposta, en el qual el grup municipal del PSC ha presentat una moció en la qual se sol•licita al Departament de Cultura el reconeixement de la jota de les Terres de l'Ebre com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya i es vol traslladar-la a la resta d'ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre.
En el text de la moció els socialistes deixen clar que «comparteixen» la declaració de la sardana com a dansa tradicional, però diuen que és una declaració que no pot anar en detriment de la resta de balls populars i tradicionals del conjunt de Catalunya. En aquest sentit insten el govern a trobar fórmules per fer també efectiu el reconeixement de la jota.
A Amposta, el grup Paracota, que està treballant molt activament per recuperar la jota ebrenca, ha estat el primer a manifestar la seua preocupació sobre el tema.
El fet que el govern català haja iniciat els tràmits per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya ha aixecat una certa preocupació a les Terres de l'Ebre, on la sardana té molt poca implantació respecte de la jota. Aquesta preocupació es farà especialment palesa en el proper ple de l'Ajuntament d'Amposta, en el qual el grup municipal del PSC ha presentat una moció en la qual se sol•licita al Departament de Cultura el reconeixement de la jota de les Terres de l'Ebre com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya i es vol traslladar-la a la resta d'ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre.
En el text de la moció els socialistes deixen clar que «comparteixen» la declaració de la sardana com a dansa tradicional, però diuen que és una declaració que no pot anar en detriment de la resta de balls populars i tradicionals del conjunt de Catalunya. En aquest sentit insten el govern a trobar fórmules per fer també efectiu el reconeixement de la jota.
A Amposta, el grup Paracota, que està treballant molt activament per recuperar la jota ebrenca, ha estat el primer a manifestar la seua preocupació sobre el tema.
Espinosa diu al Senat que Roig té interessos amb la Cambra del Montsià
EL PUNT
El portaveu de CiU a la comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Senat, Joan Maria Roig, ha reclamat a la ministra Espinosa una disculpa pública, després que la titular de Medi Ambient l'acusés de tenir interessos amb la Cambra Arrossera del Montsià en la venda de 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Roig va preguntar al govern pels motius del retard en el subministrament als bancs d'aliments i Espinosa li va respondre: «Sé que vostè és d'un Ajuntament de Tarragona on hi ha una cooperativa arrossaire, a Amposta, en concret, amb la qual s'estan negociant 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Potser aquests són els seus interessos, senyoria.» Per la seua banda, Roig recorda que fa dos anys que va deixar l'alcaldia d'Amposta i que no es dedica a la venda d'arròs. «Reclamo una disculpa pública de la ministra per l'estupor i la consternació provocats per la seua resposta», diu el senador.
El portaveu de CiU a la comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Senat, Joan Maria Roig, ha reclamat a la ministra Espinosa una disculpa pública, després que la titular de Medi Ambient l'acusés de tenir interessos amb la Cambra Arrossera del Montsià en la venda de 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Roig va preguntar al govern pels motius del retard en el subministrament als bancs d'aliments i Espinosa li va respondre: «Sé que vostè és d'un Ajuntament de Tarragona on hi ha una cooperativa arrossaire, a Amposta, en concret, amb la qual s'estan negociant 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Potser aquests són els seus interessos, senyoria.» Per la seua banda, Roig recorda que fa dos anys que va deixar l'alcaldia d'Amposta i que no es dedica a la venda d'arròs. «Reclamo una disculpa pública de la ministra per l'estupor i la consternació provocats per la seua resposta», diu el senador.
divendres, 15 de maig del 2009
L'alcalde d'Amposta demana a Urbanisme una moratòria de les sancions per edificació en sòl rústic
EL PUNT. Amposta - R.ROYO
Amposta L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), s'ha reunit aquesta setmana amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i li ha demanat una moratòria en l'aplicació de les sancions imposades a propietaris que han construït en sòl rústic algun tipus d'edificació. Segons Ferré, no té sentit que la direcció general d'Urbanisme hagués acordat fa només dos mesos, amb els alcaldes del territori, elaborar un pla director per regular les construccions en sòl rústic que tingués en compte les especificitats de les Terres de l'Ebre, un territori on des de sempre les casetes de camp servixen per alguna cosa més que per guardar els estris agrícoles. «Pensem que mentre no s'establix quins han de ser els criteris que han de seguir els ajuntaments per autoritzar o no aquest tipus de construccions, no es poden posar noves denúncies», va afirmar Ferré, tot precisant que només en un mes a l'Ajuntament d'Amposta han entrat més de quatre denúncies per aquest tema, després que es realitzés una inspecció aèria.
Ampliació d'Eucaliptus
D'altra banda, Ferré també va lamentar que el conseller encara no haja respost al recurs d'alçada que fa tres anys va presentar l'Ajuntament d'Amposta, quan encara era alcalde Joan Maria Roig, contra el pla director del litoral que limitava el creixement de la urbanització Eucaliptus, situada a l'hemidelta dret. Concretament l'ampliació d'Eucaliptus afecta 25 hectàrees situades a l'oest –la part més allunyada del mar– i amb una edificabilitat baixa de només 15 habitatges per hectàrea. Actualment a Eucaliptus hi ha 150 xalets i 250 apartaments construïts.
Amposta L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), s'ha reunit aquesta setmana amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i li ha demanat una moratòria en l'aplicació de les sancions imposades a propietaris que han construït en sòl rústic algun tipus d'edificació. Segons Ferré, no té sentit que la direcció general d'Urbanisme hagués acordat fa només dos mesos, amb els alcaldes del territori, elaborar un pla director per regular les construccions en sòl rústic que tingués en compte les especificitats de les Terres de l'Ebre, un territori on des de sempre les casetes de camp servixen per alguna cosa més que per guardar els estris agrícoles. «Pensem que mentre no s'establix quins han de ser els criteris que han de seguir els ajuntaments per autoritzar o no aquest tipus de construccions, no es poden posar noves denúncies», va afirmar Ferré, tot precisant que només en un mes a l'Ajuntament d'Amposta han entrat més de quatre denúncies per aquest tema, després que es realitzés una inspecció aèria.
Ampliació d'Eucaliptus
D'altra banda, Ferré també va lamentar que el conseller encara no haja respost al recurs d'alçada que fa tres anys va presentar l'Ajuntament d'Amposta, quan encara era alcalde Joan Maria Roig, contra el pla director del litoral que limitava el creixement de la urbanització Eucaliptus, situada a l'hemidelta dret. Concretament l'ampliació d'Eucaliptus afecta 25 hectàrees situades a l'oest –la part més allunyada del mar– i amb una edificabilitat baixa de només 15 habitatges per hectàrea. Actualment a Eucaliptus hi ha 150 xalets i 250 apartaments construïts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Després d'un llarg procés que va començar amb expropiar una illa de cases deshabitades entre els carrers de les Escoles, de Cervantes, d... -
El passat dijous, com aquell que no vol la cosa, de sobte, l'aparcament que hi ha al costat al Museu de les Terres de l'Ebre es va o... -
Com cada any, quan arriba la Festa Major, Amposta se'n galana i s'ompli de xalera... Però les deficiències que hi ha la resta de l...