TARGETA ROJA A L'INCIVISME

 

DIPLOMA PER A AMPOSTA

Per poc que sabéssiu sobre els Jocs Olímpics, segur que coneixeu que els tres primers classificats de cada disciplina guanyen una medalla: or per al primer, plata per al segon i bronze per al tercer. A partir d’aquí i fins al desè lloc s’emporten diploma olímpic. La ciutat d’Amposta té el ‘dubtós’ honor d’emportar-se diploma en aconseguir la quarta posició en un estudi que s’ha fet sobre les poblacions més lletges de Catalunya. Els tres primers pobles classificats són Sant Feliu del Racó (agregat al municipi de Castellar del Vallès), Canovelles i Salt.

L’estudi, que s’ha fet emprant la intel·ligència artificial comença així: ‘La bellesa és una qüestió subjectiva, però quan es tracta de municipis, entren en joc factors com l’arquitectura, l’entorn natural, la neteja i la coherència urbanística’. I els criteris seguits (i cito textualment), han estat els següents: ‘Els criteris utilitzats per aquesta anàlisi es basen en factors com la integració paisatgística, l’harmonia arquitectònica, la presència d’elements naturals i la qualitat visual general. La IA ha tingut en compte imatges disponibles, dades urbanístiques i opinions recollides en diverses plataformes. Aquesta llista no pretén ser una sentència definitiva, sinó un punt de partida per reflexionar sobre com podem fer dels nostres municipis espais més atractius, sostenibles i agradables per viure-hi.

Al cap i a la fi, la bellesa també es pot construir’. És evident que donar una opinió objectiva comparant Amposta amb la resta de municipis de Catalunya és impossible, ja que no els conec tots ni molt menys... (ja m’agradaria!). Però sí que puc opinar objectivament de la nostra ciutat. No és la primera vegada (i segurament no serà l’última) que parlo de l’estat de deixadesa en el que es troba Amposta. Només cal parlar del tema amb els seus veïns i passejar-se la ciutat per a comprovar-ho: tota mena de deixalles fora dels contenidors i papereres, zones enjardinades totalment descuidades (parc municipal i parc del costat del cementiri), cotxes aparcats a llocs on es dificulta la visibilitat dels altres conductors o directament que dificulten la circulació dels altres vehicles, brutícia per tot arreu... No, definitivament Amposta no és una ciutat bonica!

I el més greu és que des de l’ajuntament ni tan sols s’han iniciat les mesures correctores per a evitar-ho. De continuar així veig impossible fer d’Amposta una ciutat atractiva ja no per a atraure visitants, que també, sinó perquè la ciutadania pugui gaudir-la i sentir-se’n orgullosos. AQUÍ podeu llegir el resultat de l’estudi.

HABEMUS PARKING

El passat dijous, com aquell que no vol la cosa, de sobte, l'aparcament que hi ha al costat al Museu de les Terres de l'Ebre es va omplir de cotxes. Així, a la 'chita callando', sense anunciar-ho enlloc. No crec que l'aigua de les pluges dels darrers dies hagi fet créixer la gespa, motiu pel qual sembla que no 's'obria'. Ves a saber... Per aquells que siguin malpensats, potser diran que va ser una invasió en tota regla dels usuaris de la zona cansats d'esperar.

REPARACIONS QUE NO ES FAN

A l'avinguda de Josep Tarradellas, a tocar amb la rotonda de l'avinguda Catalunya, porten setmanes unes tanques que 'protegeixen' d'un gran 'trencadís' que hi ha a terra. Dies abans de festes, quan ja feia diverses setmanes que estava així, un dia vaig passar per allí amb la meva dona i em digué: 'Ho arranjaran ara que venen festes'. Li vaig mostrar la meva incredulitat. Les festes van acabar diumenge i ja estem a dimecres i per a mi que encara haurem de veure les tanques i el trencadís durant molt de temps més. Conclusió: a l'equip de govern no l'importa que Amposta estigui desendreçada. A molts ciutadans, sí.

RECARREGA ON VULGUIS

A Amposta hi ha diversos punts de recàrrega per a cotxes elèctrics i això està bé. Però tot i que en un principi es podria pensar que qui usa aquest servei no té per què ser una persona incívica, per les imatges que em va enviar ahir un col·laborador, sembla que també ho poden ser. Al carrer del Gran Capità, a tocar amb la plaça de Mari Chordà, hi ha un punt de recàrrega per a 2 cotxes amb els espais reservats tal com és perceptiu. Ahir a la tarda una senyora va decidir que no calia fer la maniobra i va optar per posar a carregar el seu cotxe a un dels accessos a la plaça. Bravo per ella!

UN PÀRQUING SENSE COTXES

Després d'un llarg procés que va començar amb expropiar una illa de cases deshabitades entre els carrers de les Escoles, de Cervantes, de Ronda i passatge de Diana, finalment fa unes setmanes es va poder acabar un pàrquing al bell mig d'Amposta, en una zona on és molt necessari per als serveis que se li donen. Però... Quan s'inaugurarà? Hi ha obres que es posen en funcionament sense inauguració prèvia i n'hi ha d'altres, com el cas del pàrquing en qüestió que no s'inaugura ni es posa en marxa... I si no es posa en marxa em fa a mi que ara per ara és del tot inútil. No fa gaires dies vaig sentir queixar-se una veïna a qui no vaig poder més que donar-li la raó. Què esperen? Que arribin les pròximes eleccions? Potser per a quan s'inauguri serà un enorme herbassal... Però això ja no ens ve de nou...

LA FONT DE LA PLAÇA DEL MERCAT

Com cada any, quan arriba la Festa Major, Amposta se'n galana i s'ompli de xalera... Però les deficiències que hi ha la resta de l'any continuen igual, res canvia. Fa anys a la plaça del Mercat (oficialment de Ramon Berenguer IV) hi havia una font de pedra picada d'allò més bonica. Un dia es va espatllar (ja se sap, amb el pas del temps les canonades es rovellen i perden aigua). Durant la meva etapa com a regidor a l'Ajuntament (sempre amb CiU al govern) vam demanar reiterades vegades que l'arrangessin, però ens van dir que valia molts diners. Quan es va reformar la plaça amb Manel Ferré com a alcalde, es va aprofitar per treure-la i instal·lar-ne una altra, des del meu punt de vista menys bonica. Sembla que la primera està al magatzem d'una empresa constructora i surt als pressupostos participatiu any sí, any també per veure si es pot restaurar i buscar-li un nou emplaçament. De moment res de res. Però és el mateix Ajuntament que hauria de prendre la iniciativa de restaurar-la i tornar-la a instal·lar a un lloc adient de la nostra ciutat. Actualment, amb ERC al govern ens trobem que una font no hi és i l'altra també està espatllada quan no fa tant que va ser inaugurada... Això sí, tenim un espai únic perquè juguin els nostres menuts i no tan menuts... Em sembla del tot inversemblant que la plaça més cèntrica i concorreguda de la nostra ciutat estigui sense un dels elements ornamentals més importants. Però no és l'únic... ¿Qui sap o se'n recorda que entre l'entrada al pàrquing soterrat on posa 'La Unió Filharmònica d'Amposta' i a sortida on posa 'La Lira Ampostina? havia un pentagrama amb la lletra d'Oh!, Amposta, l'himne oficial de la nostra ciutat? Aquesta obra d'art (va costar 60.000 € a l'Ajuntament de l'època) estava sobre una mena de vidre o material plàstic molt poc resistent als cops i aviat es van veure espais toralment deteriorats. Com sempre, a grans mals, grans remeis, així que es va prendre la decisió de cobrir-ho tot amb planxa de ferro i adeu pentagrama. És igual que governi CiU o que ho faci ERC, Amposta continua igual de DESENDREÇADA!

L'escorxador tanca definitivament deixant un forat de més de 2 milions d'euros

(Llegit al blog d'Antoni Espanya)

Aricle Publicat per Vanessa Adell. La Veu de l'Ebre. 8 de gener del 2101

POLÈMICA El gremi de carnissers no vol assumir la gestió perquè el considera “sobredimensionat”

L’escorxador deixa de funcionar mentre el consistori busca nova concessionària

Nou capítol en la polèmica de l’escorxador municipal. L’empresa que des de juny (després que l’antiga concessionària fes fallida i obligués l’Ajuntament a assumir un deute de més de mig milió d’euros) es feia càrrec de l’explotació de l’equipament ha finalitzat el contracte de sis mesos i a hores d’ara el consistori es troba immers en la cerca d’una empresa que vulga assumir-ne l’explotació. El gremi de carnissers del municipi rebutja fer-se’n càrrec perquè el considera “sobredimensionat”.


L’Ajuntament té previst traure a concurs públic la concessió de l’escorxador municipal durant el primer trimestre de l’any després que a mitjans de desembre finalitzés el contracte d’ús privatiu que l’empresa PC Golf havia establit amb el consistori des de mitjans de juny i durant sis mesos per l’explotació temporal d’aquest equipament.

Així, fa unes tres setmanes l’escorxador municipal va deixar de funcionar i en el termini del primer trimestre de l’any l’equip de govern espera tindre la documentació preparada per traure’n a licitació pública l’explotació. “De moment, hem tancat les instal•lacions, les netejarem i mirarem en quin estat es troben”, ha assenyalat l’alcalde, Manel Ferré, que també ha apuntat que ha mantingut contactes amb diferents empreses del municipi per veure si es podrien fer càrrec de l’explotació de l’equipament.

Tanmateix, Ferré també ha assenyalat que s’ha reunit amb el gremi de carnissers d’Amposta per conèixer “el seu nivell d’implicació respecte aquest equipament”.

Des d’aquesta entitat, que aplega les dotze carnisseries que hi ha a Amposta, el seu president, Joan Navarro, ha assenyalat que de moment no tenen intencions d’agafar-lo. Els motius? “És un equipament que està sobredimensionat per a les necessitats que tenim i té un cost massa elevat”, ha apuntat, tot afegint que després de la reunió amb l’equip de govern van acordar visitar l’escorxador per veure en quin estat es troba. Actualment, els carnissers del municipi es traslladen a Tortosa, la Galera o Vinaròs per matar els animals.

Recordem que la polèmica al voltant de l’escorxador municipal va començar el 2007 quan la concessionària Ganados y Carnes Martí va fer suspensió de pagaments i va obligar el consistori, que li va autoritzar hipotecar la concessió, a fer front a un deute de 520.000 euros. “Aquesta quantitat, que el consistori ja ha assumit, se suma a l’1,5 M€ que es van invertir en la construcció de l’equipament”, explica el portaveu del PSC, Toni Espanya, tot afegint que “l’escorxador actualment suposa una obra parada de 2 M€ d’inversió i que no té cap tipus de viabilitat”.

El consistori afronta una demanda de 4,8 milions pel cas del multicinema

Multicines Tortosa, l'empresa demandant, li reclama en concepte de lucre cessant

L'Ajuntament l'ha desestimat però es manté oberta la via judicial

EL PUNT. Roser Royo

email protegit

El multicinema d'Amposta instal·lat al polígon de Tosses funciona des de principis del 2001. Foto: R.ROYO.

L'Ajuntament d'Amposta ha desestimat la demanda que contra el consistori ha interposat Multicines Tortosa SL, la propietària dels Cinemes Oscar de Roquetes i que reclama a l'Ajuntament d'Amposta 4.898.703 euros d'indemnització en concepte de lucre cessant per haver deixat funcionar durant set anys i mig el multicinema d'onze sales d'Amposta sense la corresponent llicència d'obertura. Concretament, Multicines Tortosa fonamenta la seua demanda en el fet que durant aquests anys l'establiment de Roquetes, de sis sales, ha patit una davallada significativa d'espectadors.
D'acord amb un expedient aprovat en junta de govern el 3 de desembre del 2010, al qual ha tingut accés El Punt, el consistori desestima la demanda per considerar que les dades aportades per Multicines Tortosa són “hipotètiques” i “incertes”. L'expedient posa en dubte que hi haja una relació causa-efecte directa en la pèrdua d'espectadors i aporta dades facilitades pel Departament de Cultura que posen de manifest que del 2000 al 2008 hi ha hagut un increment de sales de cinema a la demarcació de Tarragona –es va passar de 84 a 120– i una davallada del nombre d'espectadors a totes les comarques de la demarcació, excepte a l'Alt Camp. A més el document remarca que l'Ajuntament no ha mantingut una posició “passiva” davant la situació i que fins i tot va ordenar el tancament del cinema dues vegades el 19 de setembre del 2008 –es va fer efectiu– i el 26 de novembre del 2009 –el cinema no va tancar, perquè Cinemes Amposta 2000 SL va aportar finalment l'acta de comprovació emesa per una entitat ambiental acreditada (ECA) que el cinema complia tots els requisits. Cal recordar que el multicinema d'Amposta incomplia la normativa antiincendis perquè, entre altres coses, una de les sales tenia la sortida d'emergència al vestíbul.

Se sabia des del 2004

L'expedient també especifica que l'Ajuntament d'Amposta va estar reclamant a la propietària dels cinemes d'Amposta l'acta de l'ECA des del 2004, tot i que el tema no es va destapar fins quatre anys més tard i no es va resoldre fins a finals del 2009.
Aquest expedient tanca la via administrativa, però la judicial continua oberta, ja que Multicines Tortosa va presentar a mitjans de l'any passat un contenciós administratiu davant del jutjat número 2 de Tarragona.

El pressupost del 2011 serà un 20% inferior al d'enguany

EL PUNT. ROSER ROYO.

Es destinaran 5,2 milions d'euros a inversions, entre les quals destaquen l'antena tecnològica i l'escola d'art

El PSC denuncia que creix la despesa corrent i de personal

email protegit

Les obres d'urbanització d'Eucaliptus porten anys de retard Foto: J P. RODRÍGUEZ

.

Un pressupost “auster” i “ajustat” a l'actual situació de crisi. Així va definir els comptes per al 2011 la regidora d'Hisenda d'Amposta, Isabel Ferré (CiU), durant el ple celebrat ahir. Com la majoria d'ajuntaments, Amposta s'ha hagut d'estrènyer el cinturó i rebaixar respecte al 2010 els pressupostos municipals un 20%, a causa de la davallada dels ingressos, principalment de l'impost de construccions i obres (ICIO), que ha baixat un 34%.
Concretament, el pressupost d'Amposta per al 2011 puja a 21,2 milions d'euros, als quals cal afegir 13,7 milions de l'Hospital Comarcal i 182.000 euros de l'empresa pública Gursam. Un total de 35 milions d'euros, dels quals 1,9 es destinaran a inversions. Una partida, la d'inversions, que es complementarà amb 3,3 milions d'euros més provinents d'un crèdit subscrit pel consistori fa uns mesos i que permetrà una inversió global de 5,2 milions d'euros durant el 2011. Entre les actuacions més importants cal destacar el milió d'euros del fons d'industrialització que l'Ajuntament destinarà a l'antena de la xarxa Tecnio especialitzada en el sector nàutic, materials compostos i energies renovables que se situarà a les instal·lacions de l'empresa Lamicat, al polígon de l'Oriola. També s'invertiran 600.000 euros en l'electrificació d'aquest polígon. Altres inversions importants són la construcció de l'escola d'art i disseny (800.000 euros) al primer pis de l'auditori del nou pavelló firal; la urbanització de la plaça del nou arxiu comarcal (116.000 euros), i els vestidors de l'escola de futbol (193.000 euros).
El grup del PSC hi va votar en contra. El seu portaveu, Toni Espanya, troba a faltar una partida pressupostària per incentivar l'economia local i va criticar que mentre les inversions “experimenten una caiguda de lliure” (s'ha passat de 8 a 5,2 milions d'euros), la despesa corrent ha pujat un 3% i la de personal, un 2,8%. “Tenim nous equipaments i hem de prestar nous serveis”, li va respondre l'alcalde, Manel Ferré. EA-ERC es va abstenir: “No són els nostres pressupostos, però entenem que la situació econòmica és delicada i la previsió d'ingressos és realista”, va dir el regidor republicà, Carles González.

Comerç farà una inspecció a les noves galeries comercials d'Amposta

Els comerços, satisfets per l'afluència de visitants del primer dia

Alguns botiguers estan molestos perquè Fecsa encara no ha instal·lat la llum  

EL PUNT.- Roser Royoemail protegit

Les noves galeries van viure ahir un primer dia d'activitat amb força públic. Foto: R.ROYO.

La direcció general de Comerç farà una inspecció en els pròxims dies a les noves galeries comercials Futuro Ciudad Amposta després d'haver constatat que van obrir dijous sense llicència comercial. Així ho va avançar ahir el director dels serveis territorials d'Innovació, Universitats i Empresa a les Terres de l'Ebre, Josep Felip Monclús, que va assenyalar que es comprovaran els metres quadrats de venda de què consta l'establiment i a partir de l'informe dels inspectors es decidirà si s'incoa un expedient d'infracció. “Comerç no té cap constància d'aquestes galeries ja que l'empresa només va sol·licitar llicència per al Carrefour”, va precisar Monclús. La llicència comercial és un simple tràmit i Comerç només la pot denegar en casos d'incompatibilitat urbanística, que no és el cas de les noves galeries. Ara bé, obrir sense disposar aquest permís pot comportar sancions d'entre 60.000 i 300.000 euros en funció dels metres quadrats de les instal·lacions.
D'altra banda, ahir primer dia d'obertura de les noves galeries, els comerços es mostraven en general satisfets per l'afluència de públic i per les vendes.

Apagada elèctrica

No obstant això, alguns comerciants també feien palès el seu malestar per les presses de la inauguració, que s'ha fet sense que estiga garantit el subministrament elèctric. De fet, l'equipament funciona amb dos generadors, en espera de la instal·lació definitiva de Fecsa, segons han confirmat fonts de la promotora. Aquestes mateixes fonts han assegurat que amb aquests dos grups queda garantit el subministrament a tot l'establiment. Tot i això, durant la inauguració hi va haver una apagada que va durar mitja hora. “S'ha fet tot molt malament, s'han incomplert els terminis establerts i alguns comerços han pressionat per obrir encara que fos sense tindre la llum assegurada”, assenyalava un comerciant a aquest diari. De fet, alguns dels comerciants han optat per no obrir fins que no es resolga el problema de la llum.

Futuro Ciudad Amposta obre sense llicència comercial

L'empresa assegura que té tots els permisos i diu que “es tracta d'informacions interessades”

S'inauguren les galeries de l'eix comercial vinculades a la futura obertura de Carrefour

EL PUNT.-  Roser Royoemail protegit

Desenes de persones van acudir ahir a la inauguració de les noves galeries comercials d'Amposta. Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN.

 

La primera fase del nou complex comercial d'Amposta, situat al costat de la plaça de la Castellania, es va inaugurar ahir amb tots els honors però sense la pertinent llicència comercial. Així ho van assegurar a aquest diari fonts del govern. Es tracta d'un permís que expedix la direcció general de Comerç i que és obligatori per als establiments comercials col·lectius, com és el cas de les galeries comercials que ahir es van inaugurar a Amposta, que ocupen una superfície de 2.300 metres quadrats i inclouen una trentena de botigues i locals comercials. La promotora del projecte, Futuro Ciudad Amposta SL, sí que té llicència comercial per obrir el Carrefour, encara en obres, i segons sembla hauria d'haver demanat l'ampliació d'aquesta llicència per cobrir la resta d'instal·lacions de tot l'equipament comercial. De fet, la llicència comercial és un permís previ a la llicència d'obres i a la construcció dels establiments comercials. El fet de no disposar d'aquest document representa incórrer en una infracció de lleu a greu, en funció dels metres quadrats, i el preu de la sanció oscil·laria entre els 60.000 i els 300.000 euros.
Fonts de l'empresa van negar ahir totalment els fets. “Es tracta d'informacions interessades per fer mal a l'empresa, jo em fio dels tècnics de la casa i puc assegurar que tenim tots els papers en regla”, manifestava un representant de Futuro Ciudad Amposta SL, constatant que no deixa de ser “curiós” que aquesta denúncia es faça a poques hores per la inauguració oficial.
“És un tema de la direcció general de Comerç i l'Ajuntament no hi entrem”, va assenyalar per la seua banda, l'alcalde Manel Ferré, que va explicar que representants dels serveis territorials de Comerç a l'Ebre s'havien posat en contacte amb ell ahir mateix per informar-lo de la presumpta “anomalia”. “Creiem que tot és correcte”, va apuntar Ferré, recordant que l'Ajuntament d'Amposta va sol·licitar al seu dia incrementar 4.000 metres quadrats la superfície comercial del municipi i que Comerç hi va donar el vistiplau. Per tant, no hi hauria d'haver cap problema perquè Comerç finalment atorgués la llicència.

El precedent del cinema

Salvant les diferències –les galeries comercials van inaugurar ahir–, cal recordar que a Amposta hi ha un precedent important d'un establiment públic funcionant sense llicència d'activitat. Es tracta del multisala Cinemes Amposta, que va estar set anys i mig funcionant sense la llicència d'activitat perquè incomplia la normativa antiincendis.

Ploegmakers tancarà la planta d'Amposta

EL PUNT. Lurdes Moreso

El degoteig de tancaments d'empreses continua a les Terres de l'Ebre. Encara que el sector de l'alimentació és un dels que més resisteix la crisi, l'empresa holandesa Ploegmakers Food Ingredients, SA ha decidit tancar la planta de producció de productes hortofructícoles congelats d'Amposta. La factoria ocupa actualment disset treballadors a la partida de Mas d'en Carrasca de la capital del Montsià.“Hem començat a negociar les condicions de l'expedient, però l'empresa té molt clar que vol acabar l'activitat en aquest territori”, va explicar el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó. Ploegmakers va presentar aquest ERO d'acomiadament dels treballadors d'Amposta la setmana passada als serveis territorials de Treball a les Terres de l'Ebre.
L'empresa holandesa va comprar a la Cambra Arrossera del Montsià, a finals de la dècada dels noranta, la secció dedicada a la producció de congelats –l'antiga Sogesac, SA–, que ja acumulava pèrdues de 2,4 milions d'euros. D'altra banda, Ploegmakers va ser denunciada per l'abocament d'aigües residuals en un barranc del Mas d'en Carrasca.

La Lira es queda sense ser escola municipal de música

L'Ajuntament d'Amposta es compromet a negociar una altra fórmula de finançament amb el nou govern

30/11/10 02:00 - Amposta - Roser Royoemail protegit

La Lira ampostina durant el concert de festes. Foto: A. P.

• L'escola de música de La Lira Ampostina perilla si no es fa municipal

L'Ajuntament d'Amposta no sol·licitarà al Departament d'Educació la reconversió en municipal de l'escola de música de la Lira Ampostina. Així ho va confirmar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU). La decisió deixa en una difícil situació financera l'entitat, que havia aprovat en assemblea fer-se municipal amb l'objectiu de cobrar els 540 euros per alumne que dóna el Departament d'Educació a les escoles municipals. “És dir que no a 90.000 euros de què hauríem pogut disposar el curs d'enguany”, va lamentar el president de la junta directiva, Javier Escrihuela. “Això ens deixa en un clar desavantatge respecte d'altres escoles de música del territori”, va afegir-hi. L'alcalde, Manel Ferré, va argumentar la seua decisió després que l'altra banda de música d'Amposta, la Unió Filharmònica, rebutgés dissabte en assemblea convertir-se, de moment, en municipal. “No volem perdre la titularitat de la nostra escola de música, per a la qual ha treballat tanta gent durant 90 anys”, va afirmar la presidenta de la Filharmònica, Núria Gómez, tot precisant que per fer-se municipal, a més de cedir l'ús de les instal·lacions de la Fila a l'Ajuntament han de donar de baixa l'escola i el consistori ha de convocar un concurs públic obert a tothom. Gómez s'ha mostrat més favorable a buscar una altra via de finançament. En aquest sentit, l'alcalde, Manel Ferré, es va comprometre a “explorar” amb el nou Departament d'Educació una altra fórmula com ara la de concertació. “Els nostres serveis jurídics ens diuen que és factible”, va apuntar Ferré. La posició del consistori davant d'aquest tema no ha agradat gens als grups de l'oposició. “Lamentem que s'hagen deixat perdre aquests diners”, va assenyalar el portaveu socialista, Antoni Espanya, pel qual la decisió d'una entitat no hauria de perjudicar l'altra. “L'alcalde diu que no vol ser intervencionista ni discriminatori, però amb aquesta decisió discrimina la Lira”, va afegir-hi el portaveu d'EA-ERC, Adam Tomàs.

L'escola de música de La Lira Ampostina perilla si no es fa municipal

EL PUNT. Roser Royo.

L'entitat està en números vermells i ha demanat a l'Ajuntament que ho sol·licite a Educació

El consistori vol esperar que ho demane també la Unió Filharmònica

La continuïtat de l'escola de música de La Lira Ampostina, una de les bandes de referència a les Terres de l'Ebre, fundada el 1916 i que disposa d'uns 750 socis, està en perill. Així ho han reconegut fonts properes a l'entitat i el mateix president de la junta directiva, Javier Escrihuela. De fet, fa un parell de setmanes es va celebrar una assemblea per exposar als socis de La Lira la necessitat de fer municipal l'escola de música i rebre d'aquesta manera l'ajut del Departament d'Educació, xifrat en 540 euros per alumne i any. “Això ens permetria superar les dificultats econòmiques que tenim, i tindríem l'oportunitat de subsistir”, admetia Escrihuela, que assegurava que l'entitat no perdrà el control de l'escola i que continuarà gestionant-la. A l'assemblea hi van assistir 125 socis, entre els quals hi havia l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, i es va aprovar autoritzar la junta directiva a signar un conveni amb l'Ajuntament d'Amposta per fer municipal l'escola de música de La Lira. Un total de 119 socis hi van votar a favor, 3 en contra i 3 en blanc. I és que l'entitat ja fa temps que està en números vermells i no pot amortitzar el seu deute, ja que gairebé tots els ingressos de l'entitat van a parar a l'escola de música.
La pilota és a la teulada de l'Ajuntament i el termini per presentar la sol·licitud a Educació acaba a finals de mes. “Si no ho demanem de seguida, perdrem els diners d'aquest curs, entre 80.000 i 90.000 euros”, apunta Escrihuela, una situació que ha confirmat la directora territorial d'Educació, Marian Rojas. El problema és que a Amposta hi ha una altra banda de música, la Unió Filharmònica, que sembla que no té tanta pressa com La Lira per convertir la seua escola de música en municipal. “Sabem quina és la voluntat de La Lira però abans de prendre una decisió voldríem saber què vol la Filharmònica”, va manifestar l'alcalde, Manel Ferré. “Ens agradaria que totes dues prenguessen la mateixa decisió”, hi afegeix, i recorda que fa uns anys es va donar una situació semblant i en aquell moment va ser La Lira qui no va voler fer municipal la seua escola de música, i en canvi la Filharmònica sí que ho volia.

Amposta ultima el primer gran eix comercial de les Terres de l’Ebre

Les galeries, amb 30 establiments, obriran les portes en un mes, mentre que el Carrefour ho farà al desembre o gener. El projecte ‘Futuro ciudad Amposta’ suposa una inversió global superior als 20 milions d’euros 

Diari de Tarragona M. Millan

Estat de les obres del complex a la zona d’unió entre les galeries, a l’esquerra, i les instal·lacions del Carrefour, a la dreta. - JOAN REVILLAS

Vora 200 operaris treballen aquests dies sense descans per posar a punt el nou eix comercial Futuro Ciudad Amposta,  el primer complex d’aquestes característiques a les Terres de l’Ebre, on s’hi ubicarà un hipermercat Carrefour de 5.000 metres quadrats i una galeria comercial annexa amb 30 establiments. El projecte, amb una inversió global superior als 20 milions d’euros, veu la llum en temps de crisi, després d’un any i mig d’obres i d’un canvi d’accionariat en la promotora, ara de capital majoritari valencià.
L’objectiu és que la galeria obri portes l’última setmana de novembre o la primera de desembre, coincidint amb Fira Amposta. Pel que fa al Carrefour, es retardarà una mica més i s’estima per als mesos de desembre o gener. Aquests dies l’empresa ja treballa a l’interior de la nau, on s’hi estan situant les prestatgeries i els frigorífics.
A les galeries, amb façana a l’avinguda Aragonesa, s’hi ubicaran 30 comerços de sectors diversos, des de la restauració a la moda passant per la telefonia o els complements.   Segons explica al Diari l’empresa promotora, els locals  (d’entre 40 i 180 metres quadrats) ja estan ocupats per comerciants  de la zona, procedents d’Amposta, la Ràpita, Tortosa, Deltebre o Santa Bàrbara. La majoria ha llogat l’espai per un import mensual de 13 euros el metre quadrat, amb dret a compra.
L’eix comercial està dotat de 700 places de pàrquing gratuït, 500 de les quals en planta subterrània. La superfície total del pla de millora urbana és de 61.500 metres quadrats, on també s’han adequat diferents espais verds, com una plaça a tocar del Carrefour i una àrea de passeig, amb font inclosa, al costat del cementiri. La imminent obertura del complex comportarà també una nova via d’entrada a la ciutat des de la C-12, on s’ha adequat un accés i dues  rotondes.
Per a una segona fase es deixa l’obertura de comerços entre mitgeres, amb una superfície d’entre 400 i 1.500 metres quadrats. El projecte també incloïa  inicialment una promoció d’habitatges, que de moment es queda sobre la taula, per l’actual saturació del mercat immobiliari.
Segons la promotora, per a Amposta hi haurà un abans i un després de l’obertura del nou eix comercial. També ho creu així l’alcalde, Manel Ferré, per a qui  el projecte comportarà «l’impuls definitiu de la ciutat com a capital comercial i prestadora de serveis». Segons Ferré, si no hagués anat a Amposta, Carrefour s’hagués instal·lat en algun altre lloc proper, «i el fet de tenir-lo aquí el converteix en un pol d’atracció que pot aprofitar la resta del comerç».
Neguit del comerç local
Però el cert és que molts comerciants locals veuen amb recel i un cert neguit la nova competència, especialment  de la gran superfície. Segons la presidenta de la Federació de Comerç d’Amposta (Fecoam), Elena Jiménez,  aquesta ‘preocupació’ se suma a la principal del sector: «els efectes de l’actual crisi econòmica».  Així, afirma que faran campanyes i  treballaran per atreure els compradors al centre de la ciutat, «on podran comprar i passejar, un cop acabin totes les obres  que hi ha ara a la via pública».

El consistori té 1,5 milions pendents de cobrar

EL PUNT. Roser Royo.

El grup municipal del PSC d'Amposta va denunciar durant el ple de les ordenances fiscals que l'Ajuntament té pendents de cobrar 1,5 milions d'euros en concepte d'impostos impagats (impost d'obres, impost d'activitats i també contribució urbana). Segons el seu portaveu, Antoni Espanya, és una quantitat acumulada durant la darrera dècada, però almenys un milió d'euros corresponen als dos últims anys. Per la seua banda, l'alcalde Manel Ferré, va treure importància a aquesta situació. “Estem dins la normalitat”, va explicar Ferré, tot assenyalant que bona part d'aquests impostos impagats són de l'IBI urbà i encara estan en termini de pagament voluntari. “Quan expire aquest termini, s'executarà el cobrament i els que no hagen pagat ho hauran de fer en recàrrec”, va afegir.

Aturades les obres del centre de tecnificació

L'Ajuntament rescindeix el contracte amb les constructores
EL PUNT. Roser Royo

Les obres de la residència d'esportistes i del club de rem d'Amposta, dos dels projectes estel·lars del centre de tecnificació esportiva, estan aturades. L'Ajuntament ha rescindit el contracte amb les dues empreses adjudicatàries de l'obra: Germans Monllau, en el cas de la residència, perquè plega, i Transcornejo, en el cas del club de rem, perquè ha incrementat la demanda econòmica inicial. El regidor d'Urbanisme, Pere Vidal, va assegurar ahir que l'Ajuntament no haurà de pagar “ni un euro més” del que hi havia pressupostat, perquè les obres les finalitzaran les empreses subcontractades. De fet, Vidal va explicar que en els dos casos l'obra civil ja està gairebé acabada i només queden les instal·lacions interiors. En el cas de la residència d'esportistes l'execució és d'un 65% dels més de 2 milions d'euros del pressupost d'adjudicació, i en el cas del club de rem, d'un 85% dels 763.000 euros pressupostats. El portaveu del PSC, Antoni Espanya, va lamentar la situació. “Això passa perquè en adjudicar una obra no miren la solvència de les empreses”, va afirmar. “Ara no sabem quan es reprendran les obres”, va afegir. Per la seua banda, Vidal va admetre un cert endarreriment en l'execució, però es va mostrar confiat que es reprendrien enguany.

El Deltasound genera 275.000 euros de negoci

EL PUNT. Roser Royo. El consistori defensa el festival del Delta tot i les crítiques de veïns i empresaris

L'Ajuntament d'Amposta ha fet un balanç molt positiu de la quarta edició del festival Deltasound que es va celebrar a la platja Eucaliptus del delta de l'Ebre fa una setmana. Unes 9.000 persones van participar en aquest festival que, segons dades de l'organització, l'Ajuntament i l'Associació de Músics de les Terres de l'Ebre (AMTE), ha generat un volum de negoci de 275.000 euros. Ho va afirmar ahir l'alcalde, Manel Ferré, que va precisar que aquesta ha estat a grans trets la despesa del festival, en què van actuar 55 grups i que va donar feina a quatre empreses de muntatge o sis de transport, entre altres. A més, durant les divuit hores que va durar el festival –de les 4 de la tarda a les 10 del matí de l'endemà– hi van treballar 250 cambrers, 80 persones de seguretat, 10 muntadors i una brigada de 20 persones per netejar la platja després de la festa. “La van deixar més neta del que estava”, va destacar Ferré, que va defensar el Deltasound per la seua capacitat d'atraure joves d'arreu del territori. “És un festival únic pel lloc on es fa i serveix per promocionar el Delta com a destinació turística”, va afirmar.

Respecte a les crítiques d'alguns empresaris turístics, dels veïns d'Eucaliptus i del mateix parc natural, que argumenten que el Deltasound contradiu els criteris de la Carta Europea de Turisme Sostenible, Ferré no les compartix. “És només una nit a l'any”, afirma.

Espectacle dantesc

CARTA PUBLICADA AL PERIÓDICO DE CATALUNYA DE DIMARTS 10 D'AGOST

S. Domínguez
Amposta

Durant el cap de setmana passat, al llarg de 16 hores ininterrompudes de concert, els veïns de la urbanització Eucaliptus d'Amposta vam viure un espectacle dantesc. Dins del parc natural del delta de l'Ebre, i en una platja protegida on, en teoria, no es pot ni estacionar un cotxe, es va celebrar el Delta Sound Festival.

Durant dos dies, el veïnat hem viscut amb por al veure com més d'11.000 joves, alguns d'ells en un estat d'embriaguesa important, anaven al seu aire pels carrers i les platges fent el conegut botellón. ¿Papereres? Cap. ¿Urinaris? Cap. La resta se la poden imaginar. O sigui, que a part del soroll de la música en una àrea de nidificació d'aus (cosa que sembla que no és important), els veïns hem patit robatoris, assalts a les vivendes, les piscines i vehicles, desperfectes al mobiliari urbà, als carrers, canals, platges i jardins plens de begudes, gots, vidres i detritus humans de tot tipus, a part de gent tirada per terra. L'entrada al festival valia uns 35 euros, ara facin números. ¿Qui en surt beneficiat? Vull donar les gràcies a l'Ajuntament d'Amposta per autoritzar aquest festival; els veïns i la biodiversitat del Delta l'hi agraïm.