LA CIUTAT SENSE LLEI... NI ORDRE

El consistori afronta una demanda de 4,8 milions pel cas del multicinema

2011-01-08T12:27:00.000+01:00

Multicines Tortosa, l'empresa demandant, li reclama en concepte de lucre cessant

L'Ajuntament l'ha desestimat però es manté oberta la via judicial

EL PUNT. Roser Royo

El multicinema d'Amposta instal·lat al polígon de Tosses funciona des de principis del 2001. Foto: R.ROYO.

L'Ajuntament d'Amposta ha desestimat la demanda que contra el consistori ha interposat Multicines Tortosa SL, la propietària dels Cinemes Oscar de Roquetes i que reclama a l'Ajuntament d'Amposta 4.898.703 euros d'indemnització en concepte de lucre cessant per haver deixat funcionar durant set anys i mig el multicinema d'onze sales d'Amposta sense la corresponent llicència d'obertura. Concretament, Multicines Tortosa fonamenta la seua demanda en el fet que durant aquests anys l'establiment de Roquetes, de sis sales, ha patit una davallada significativa d'espectadors.
D'acord amb un expedient aprovat en junta de govern el 3 de desembre del 2010, al qual ha tingut accés El Punt, el consistori desestima la demanda per considerar que les dades aportades per Multicines Tortosa són “hipotètiques” i “incertes”. L'expedient posa en dubte que hi haja una relació causa-efecte directa en la pèrdua d'espectadors i aporta dades facilitades pel Departament de Cultura que posen de manifest que del 2000 al 2008 hi ha hagut un increment de sales de cinema a la demarcació de Tarragona –es va passar de 84 a 120– i una davallada del nombre d'espectadors a totes les comarques de la demarcació, excepte a l'Alt Camp. A més el document remarca que l'Ajuntament no ha mantingut una posició “passiva” davant la situació i que fins i tot va ordenar el tancament del cinema dues vegades el 19 de setembre del 2008 –es va fer efectiu– i el 26 de novembre del 2009 –el cinema no va tancar, perquè Cinemes Amposta 2000 SL va aportar finalment l'acta de comprovació emesa per una entitat ambiental acreditada (ECA) que el cinema complia tots els requisits. Cal recordar que el multicinema d'Amposta incomplia la normativa antiincendis perquè, entre altres coses, una de les sales tenia la sortida d'emergència al vestíbul.

Se sabia des del 2004

L'expedient també especifica que l'Ajuntament d'Amposta va estar reclamant a la propietària dels cinemes d'Amposta l'acta de l'ECA des del 2004, tot i que el tema no es va destapar fins quatre anys més tard i no es va resoldre fins a finals del 2009.
Aquest expedient tanca la via administrativa, però la judicial continua oberta, ja que Multicines Tortosa va presentar a mitjans de l'any passat un contenciós administratiu davant del jutjat número 2 de Tarragona.

El pressupost del 2011 serà un 20% inferior al d'enguany

2010-12-31T12:54:00.000+01:00

EL PUNT. ROSER ROYO.

Es destinaran 5,2 milions d'euros a inversions, entre les quals destaquen l'antena tecnològica i l'escola d'art

El PSC denuncia que creix la despesa corrent i de personal

Les obres d'urbanització d'Eucaliptus porten anys de retard Foto: J P. RODRÍGUEZ

Un pressupost “auster” i “ajustat” a l'actual situació de crisi. Així va definir els comptes per al 2011 la regidora d'Hisenda d'Amposta, Isabel Ferré (CiU), durant el ple celebrat ahir. Com la majoria d'ajuntaments, Amposta s'ha hagut d'estrènyer el cinturó i rebaixar respecte al 2010 els pressupostos municipals un 20%, a causa de la davallada dels ingressos, principalment de l'impost de construccions i obres (ICIO), que ha baixat un 34%.
Concretament, el pressupost d'Amposta per al 2011 puja a 21,2 milions d'euros, als quals cal afegir 13,7 milions de l'Hospital Comarcal i 182.000 euros de l'empresa pública Gursam. Un total de 35 milions d'euros, dels quals 1,9 es destinaran a inversions. Una partida, la d'inversions, que es complementarà amb 3,3 milions d'euros més provinents d'un crèdit subscrit pel consistori fa uns mesos i que permetrà una inversió global de 5,2 milions d'euros durant el 2011. Entre les actuacions més importants cal destacar el milió d'euros del fons d'industrialització que l'Ajuntament destinarà a l'antena de la xarxa Tecnio especialitzada en el sector nàutic, materials compostos i energies renovables que se situarà a les instal·lacions de l'empresa Lamicat, al polígon de l'Oriola. També s'invertiran 600.000 euros en l'electrificació d'aquest polígon. Altres inversions importants són la construcció de l'escola d'art i disseny (800.000 euros) al primer pis de l'auditori del nou pavelló firal; la urbanització de la plaça del nou arxiu comarcal (116.000 euros), i els vestidors de l'escola de futbol (193.000 euros).
El grup del PSC hi va votar en contra. El seu portaveu, Toni Espanya, troba a faltar una partida pressupostària per incentivar l'economia local i va criticar que mentre les inversions “experimenten una caiguda de lliure” (s'ha passat de 8 a 5,2 milions d'euros), la despesa corrent ha pujat un 3% i la de personal, un 2,8%. “Tenim nous equipaments i hem de prestar nous serveis”, li va respondre l'alcalde, Manel Ferré. EA-ERC es va abstenir: “No són els nostres pressupostos, però entenem que la situació econòmica és delicada i la previsió d'ingressos és realista”, va dir el regidor republicà, Carles González.

Comerç farà una inspecció a les noves galeries comercials d'Amposta

2010-12-18T12:48:00.000+01:00

Els comerços, satisfets per l'afluència de visitants del primer dia

Alguns botiguers estan molestos perquè Fecsa encara no ha instal·lat la llum

EL PUNT.- Roser Royoemail protegit

Les noves galeries van viure ahir un primer dia d'activitat amb força públic. Foto: R.ROYO.

La direcció general de Comerç farà una inspecció en els pròxims dies a les noves galeries comercials Futuro Ciudad Amposta després d'haver constatat que van obrir dijous sense llicència comercial. Així ho va avançar ahir el director dels serveis territorials d'Innovació, Universitats i Empresa a les Terres de l'Ebre, Josep Felip Monclús, que va assenyalar que es comprovaran els metres quadrats de venda de què consta l'establiment i a partir de l'informe dels inspectors es decidirà si s'incoa un expedient d'infracció. “Comerç no té cap constància d'aquestes galeries ja que l'empresa només va sol·licitar llicència per al Carrefour”, va precisar Monclús. La llicència comercial és un simple tràmit i Comerç només la pot denegar en casos d'incompatibilitat urbanística, que no és el cas de les noves galeries. Ara bé, obrir sense disposar aquest permís pot comportar sancions d'entre 60.000 i 300.000 euros en funció dels metres quadrats de les instal·lacions.
D'altra banda, ahir primer dia d'obertura de les noves galeries, els comerços es mostraven en general satisfets per l'afluència de públic i per les vendes.

Apagada elèctrica

No obstant això, alguns comerciants també feien palès el seu malestar per les presses de la inauguració, que s'ha fet sense que estiga garantit el subministrament elèctric. De fet, l'equipament funciona amb dos generadors, en espera de la instal·lació definitiva de Fecsa, segons han confirmat fonts de la promotora. Aquestes mateixes fonts han assegurat que amb aquests dos grups queda garantit el subministrament a tot l'establiment. Tot i això, durant la inauguració hi va haver una apagada que va durar mitja hora. “S'ha fet tot molt malament, s'han incomplert els terminis establerts i alguns comerços han pressionat per obrir encara que fos sense tindre la llum assegurada”, assenyalava un comerciant a aquest diari. De fet, alguns dels comerciants han optat per no obrir fins que no es resolga el problema de la llum.

Futuro Ciudad Amposta obre sense llicència comercial

2010-12-17T20:28:00.001+01:00

L'empresa assegura que té tots els permisos i diu que “es tracta d'informacions interessades”

S'inauguren les galeries de l'eix comercial vinculades a la futura obertura de Carrefour

EL PUNT.- Roser Royo

Desenes de persones van acudir ahir a la inauguració de les noves galeries comercials d'Amposta. Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN.

La primera fase del nou complex comercial d'Amposta, situat al costat de la plaça de la Castellania, es va inaugurar ahir amb tots els honors però sense la pertinent llicència comercial. Així ho van assegurar a aquest diari fonts del govern. Es tracta d'un permís que expedix la direcció general de Comerç i que és obligatori per als establiments comercials col·lectius, com és el cas de les galeries comercials que ahir es van inaugurar a Amposta, que ocupen una superfície de 2.300 metres quadrats i inclouen una trentena de botigues i locals comercials. La promotora del projecte, Futuro Ciudad Amposta SL, sí que té llicència comercial per obrir el Carrefour, encara en obres, i segons sembla hauria d'haver demanat l'ampliació d'aquesta llicència per cobrir la resta d'instal·lacions de tot l'equipament comercial. De fet, la llicència comercial és un permís previ a la llicència d'obres i a la construcció dels establiments comercials. El fet de no disposar d'aquest document representa incórrer en una infracció de lleu a greu, en funció dels metres quadrats, i el preu de la sanció oscil·laria entre els 60.000 i els 300.000 euros.
Fonts de l'empresa van negar ahir totalment els fets. “Es tracta d'informacions interessades per fer mal a l'empresa, jo em fio dels tècnics de la casa i puc assegurar que tenim tots els papers en regla”, manifestava un representant de Futuro Ciudad Amposta SL, constatant que no deixa de ser “curiós” que aquesta denúncia es faça a poques hores per la inauguració oficial.
“És un tema de la direcció general de Comerç i l'Ajuntament no hi entrem”, va assenyalar per la seua banda, l'alcalde Manel Ferré, que va explicar que representants dels serveis territorials de Comerç a l'Ebre s'havien posat en contacte amb ell ahir mateix per informar-lo de la presumpta “anomalia”. “Creiem que tot és correcte”, va apuntar Ferré, recordant que l'Ajuntament d'Amposta va sol·licitar al seu dia incrementar 4.000 metres quadrats la superfície comercial del municipi i que Comerç hi va donar el vistiplau. Per tant, no hi hauria d'haver cap problema perquè Comerç finalment atorgués la llicència.

El precedent del cinema

Salvant les diferències –les galeries comercials van inaugurar ahir–, cal recordar que a Amposta hi ha un precedent important d'un establiment públic funcionant sense llicència d'activitat. Es tracta del multisala Cinemes Amposta, que va estar set anys i mig funcionant sense la llicència d'activitat perquè incomplia la normativa antiincendis.

Ploegmakers tancarà la planta d'Amposta

2010-12-12T13:17:00.000+01:00

EL PUNT. Lurdes Moreso

El degoteig de tancaments d'empreses continua a les Terres de l'Ebre. Encara que el sector de l'alimentació és un dels que més resisteix la crisi, l'empresa holandesa Ploegmakers Food Ingredients, SA ha decidit tancar la planta de producció de productes hortofructícoles congelats d'Amposta. La factoria ocupa actualment disset treballadors a la partida de Mas d'en Carrasca de la capital del Montsià.“Hem començat a negociar les condicions de l'expedient, però l'empresa té molt clar que vol acabar l'activitat en aquest territori”, va explicar el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó. Ploegmakers va presentar aquest ERO d'acomiadament dels treballadors d'Amposta la setmana passada als serveis territorials de Treball a les Terres de l'Ebre.
L'empresa holandesa va comprar a la Cambra Arrossera del Montsià, a finals de la dècada dels noranta, la secció dedicada a la producció de congelats –l'antiga Sogesac, SA–, que ja acumulava pèrdues de 2,4 milions d'euros. D'altra banda, Ploegmakers va ser denunciada per l'abocament d'aigües residuals en un barranc del Mas d'en Carrasca.

La Lira es queda sense ser escola municipal de música

2010-12-08T18:39:00.002+01:00

L'Ajuntament d'Amposta es compromet a negociar una altra fórmula de finançament amb el nou govern

30/11/10 02:00 - Amposta - Roser Royo

La Lira ampostina durant el concert de festes. Foto: A. P.

L'escola de música de La Lira Ampostina perilla si no es fa municipal

L'Ajuntament d'Amposta no sol·licitarà al Departament d'Educació la reconversió en municipal de l'escola de música de la Lira Ampostina. Així ho va confirmar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU). La decisió deixa en una difícil situació financera l'entitat, que havia aprovat en assemblea fer-se municipal amb l'objectiu de cobrar els 540 euros per alumne que dóna el Departament d'Educació a les escoles municipals. “És dir que no a 90.000 euros de què hauríem pogut disposar el curs d'enguany”, va lamentar el president de la junta directiva, Javier Escrihuela. “Això ens deixa en un clar desavantatge respecte d'altres escoles de música del territori”, va afegir-hi. L'alcalde, Manel Ferré, va argumentar la seua decisió després que l'altra banda de música d'Amposta, la Unió Filharmònica, rebutgés dissabte en assemblea convertir-se, de moment, en municipal. “No volem perdre la titularitat de la nostra escola de música, per a la qual ha treballat tanta gent durant 90 anys”, va afirmar la presidenta de la Filharmònica, Núria Gómez, tot precisant que per fer-se municipal, a més de cedir l'ús de les instal·lacions de la Fila a l'Ajuntament han de donar de baixa l'escola i el consistori ha de convocar un concurs públic obert a tothom. Gómez s'ha mostrat més favorable a buscar una altra via de finançament. En aquest sentit, l'alcalde, Manel Ferré, es va comprometre a “explorar” amb el nou Departament d'Educació una altra fórmula com ara la de concertació. “Els nostres serveis jurídics ens diuen que és factible”, va apuntar Ferré. La posició del consistori davant d'aquest tema no ha agradat gens als grups de l'oposició. “Lamentem que s'hagen deixat perdre aquests diners”, va assenyalar el portaveu socialista, Antoni Espanya, pel qual la decisió d'una entitat no hauria de perjudicar l'altra. “L'alcalde diu que no vol ser intervencionista ni discriminatori, però amb aquesta decisió discrimina la Lira”, va afegir-hi el portaveu d'EA-ERC, Adam Tomàs.

L'escola de música de La Lira Ampostina perilla si no es fa municipal

2010-11-19T20:51:00.000+01:00

EL PUNT. Roser Royo.

L'entitat està en números vermells i ha demanat a l'Ajuntament que ho sol·licite a Educació

El consistori vol esperar que ho demane també la Unió Filharmònica

La continuïtat de l'escola de música de La Lira Ampostina, una de les bandes de referència a les Terres de l'Ebre, fundada el 1916 i que disposa d'uns 750 socis, està en perill. Així ho han reconegut fonts properes a l'entitat i el mateix president de la junta directiva, Javier Escrihuela. De fet, fa un parell de setmanes es va celebrar una assemblea per exposar als socis de La Lira la necessitat de fer municipal l'escola de música i rebre d'aquesta manera l'ajut del Departament d'Educació, xifrat en 540 euros per alumne i any. “Això ens permetria superar les dificultats econòmiques que tenim, i tindríem l'oportunitat de subsistir”, admetia Escrihuela, que assegurava que l'entitat no perdrà el control de l'escola i que continuarà gestionant-la. A l'assemblea hi van assistir 125 socis, entre els quals hi havia l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, i es va aprovar autoritzar la junta directiva a signar un conveni amb l'Ajuntament d'Amposta per fer municipal l'escola de música de La Lira. Un total de 119 socis hi van votar a favor, 3 en contra i 3 en blanc. I és que l'entitat ja fa temps que està en números vermells i no pot amortitzar el seu deute, ja que gairebé tots els ingressos de l'entitat van a parar a l'escola de música.
La pilota és a la teulada de l'Ajuntament i el termini per presentar la sol·licitud a Educació acaba a finals de mes. “Si no ho demanem de seguida, perdrem els diners d'aquest curs, entre 80.000 i 90.000 euros”, apunta Escrihuela, una situació que ha confirmat la directora territorial d'Educació, Marian Rojas. El problema és que a Amposta hi ha una altra banda de música, la Unió Filharmònica, que sembla que no té tanta pressa com La Lira per convertir la seua escola de música en municipal. “Sabem quina és la voluntat de La Lira però abans de prendre una decisió voldríem saber què vol la Filharmònica”, va manifestar l'alcalde, Manel Ferré. “Ens agradaria que totes dues prenguessen la mateixa decisió”, hi afegeix, i recorda que fa uns anys es va donar una situació semblant i en aquell moment va ser La Lira qui no va voler fer municipal la seua escola de música, i en canvi la Filharmònica sí que ho volia.

Amposta ultima el primer gran eix comercial de les Terres de l’Ebre

2010-11-07T13:53:00.000+01:00

Les galeries, amb 30 establiments, obriran les portes en un mes, mentre que el Carrefour ho farà al desembre o gener. El projecte ‘Futuro ciudad Amposta’ suposa una inversió global superior als 20 milions d’euros

Diari de Tarragona M. Millan

Estat de les obres del complex a la zona d’unió entre les galeries, a l’esquerra, i les instal·lacions del Carrefour, a la dreta. - JOAN REVILLAS

Vora 200 operaris treballen aquests dies sense descans per posar a punt el nou eix comercial Futuro Ciudad Amposta, el primer complex d’aquestes característiques a les Terres de l’Ebre, on s’hi ubicarà un hipermercat Carrefour de 5.000 metres quadrats i una galeria comercial annexa amb 30 establiments. El projecte, amb una inversió global superior als 20 milions d’euros, veu la llum en temps de crisi, després d’un any i mig d’obres i d’un canvi d’accionariat en la promotora, ara de capital majoritari valencià.
L’objectiu és que la galeria obri portes l’última setmana de novembre o la primera de desembre, coincidint amb Fira Amposta. Pel que fa al Carrefour, es retardarà una mica més i s’estima per als mesos de desembre o gener. Aquests dies l’empresa ja treballa a l’interior de la nau, on s’hi estan situant les prestatgeries i els frigorífics.
A les galeries, amb façana a l’avinguda Aragonesa, s’hi ubicaran 30 comerços de sectors diversos, des de la restauració a la moda passant per la telefonia o els complements. Segons explica al Diari l’empresa promotora, els locals (d’entre 40 i 180 metres quadrats) ja estan ocupats per comerciants de la zona, procedents d’Amposta, la Ràpita, Tortosa, Deltebre o Santa Bàrbara. La majoria ha llogat l’espai per un import mensual de 13 euros el metre quadrat, amb dret a compra.
L’eix comercial està dotat de 700 places de pàrquing gratuït, 500 de les quals en planta subterrània. La superfície total del pla de millora urbana és de 61.500 metres quadrats, on també s’han adequat diferents espais verds, com una plaça a tocar del Carrefour i una àrea de passeig, amb font inclosa, al costat del cementiri. La imminent obertura del complex comportarà també una nova via d’entrada a la ciutat des de la C-12, on s’ha adequat un accés i dues rotondes.
Per a una segona fase es deixa l’obertura de comerços entre mitgeres, amb una superfície d’entre 400 i 1.500 metres quadrats. El projecte també incloïa inicialment una promoció d’habitatges, que de moment es queda sobre la taula, per l’actual saturació del mercat immobiliari.
Segons la promotora, per a Amposta hi haurà un abans i un després de l’obertura del nou eix comercial. També ho creu així l’alcalde, Manel Ferré, per a qui el projecte comportarà «l’impuls definitiu de la ciutat com a capital comercial i prestadora de serveis». Segons Ferré, si no hagués anat a Amposta, Carrefour s’hagués instal·lat en algun altre lloc proper, «i el fet de tenir-lo aquí el converteix en un pol d’atracció que pot aprofitar la resta del comerç».
Neguit del comerç local
Però el cert és que molts comerciants locals veuen amb recel i un cert neguit la nova competència, especialment de la gran superfície. Segons la presidenta de la Federació de Comerç d’Amposta (Fecoam), Elena Jiménez, aquesta ‘preocupació’ se suma a la principal del sector: «els efectes de l’actual crisi econòmica». Així, afirma que faran campanyes i treballaran per atreure els compradors al centre de la ciutat, «on podran comprar i passejar, un cop acabin totes les obres que hi ha ara a la via pública».

El consistori té 1,5 milions pendents de cobrar

2010-11-06T21:00:00.000+01:00

EL PUNT. Roser Royo.

El grup municipal del PSC d'Amposta va denunciar durant el ple de les ordenances fiscals que l'Ajuntament té pendents de cobrar 1,5 milions d'euros en concepte d'impostos impagats (impost d'obres, impost d'activitats i també contribució urbana). Segons el seu portaveu, Antoni Espanya, és una quantitat acumulada durant la darrera dècada, però almenys un milió d'euros corresponen als dos últims anys. Per la seua banda, l'alcalde Manel Ferré, va treure importància a aquesta situació. “Estem dins la normalitat”, va explicar Ferré, tot assenyalant que bona part d'aquests impostos impagats són de l'IBI urbà i encara estan en termini de pagament voluntari. “Quan expire aquest termini, s'executarà el cobrament i els que no hagen pagat ho hauran de fer en recàrrec”, va afegir.

Aturades les obres del centre de tecnificació

2010-10-20T23:14:00.001+02:00

L'Ajuntament rescindeix el contracte amb les constructores
EL PUNT. Roser Royo

Les obres de la residència d'esportistes i del club de rem d'Amposta, dos dels projectes estel·lars del centre de tecnificació esportiva, estan aturades. L'Ajuntament ha rescindit el contracte amb les dues empreses adjudicatàries de l'obra: Germans Monllau, en el cas de la residència, perquè plega, i Transcornejo, en el cas del club de rem, perquè ha incrementat la demanda econòmica inicial. El regidor d'Urbanisme, Pere Vidal, va assegurar ahir que l'Ajuntament no haurà de pagar “ni un euro més” del que hi havia pressupostat, perquè les obres les finalitzaran les empreses subcontractades. De fet, Vidal va explicar que en els dos casos l'obra civil ja està gairebé acabada i només queden les instal·lacions interiors. En el cas de la residència d'esportistes l'execució és d'un 65% dels més de 2 milions d'euros del pressupost d'adjudicació, i en el cas del club de rem, d'un 85% dels 763.000 euros pressupostats. El portaveu del PSC, Antoni Espanya, va lamentar la situació. “Això passa perquè en adjudicar una obra no miren la solvència de les empreses”, va afirmar. “Ara no sabem quan es reprendran les obres”, va afegir. Per la seua banda, Vidal va admetre un cert endarreriment en l'execució, però es va mostrar confiat que es reprendrien enguany.

El Deltasound genera 275.000 euros de negoci

2010-08-14T18:20:00.001+02:00

EL PUNT. Roser Royo. El consistori defensa el festival del Delta tot i les crítiques de veïns i empresaris

L'Ajuntament d'Amposta ha fet un balanç molt positiu de la quarta edició del festival Deltasound que es va celebrar a la platja Eucaliptus del delta de l'Ebre fa una setmana. Unes 9.000 persones van participar en aquest festival que, segons dades de l'organització, l'Ajuntament i l'Associació de Músics de les Terres de l'Ebre (AMTE), ha generat un volum de negoci de 275.000 euros. Ho va afirmar ahir l'alcalde, Manel Ferré, que va precisar que aquesta ha estat a grans trets la despesa del festival, en què van actuar 55 grups i que va donar feina a quatre empreses de muntatge o sis de transport, entre altres. A més, durant les divuit hores que va durar el festival –de les 4 de la tarda a les 10 del matí de l'endemà– hi van treballar 250 cambrers, 80 persones de seguretat, 10 muntadors i una brigada de 20 persones per netejar la platja després de la festa. “La van deixar més neta del que estava”, va destacar Ferré, que va defensar el Deltasound per la seua capacitat d'atraure joves d'arreu del territori. “És un festival únic pel lloc on es fa i serveix per promocionar el Delta com a destinació turística”, va afirmar.

Respecte a les crítiques d'alguns empresaris turístics, dels veïns d'Eucaliptus i del mateix parc natural, que argumenten que el Deltasound contradiu els criteris de la Carta Europea de Turisme Sostenible, Ferré no les compartix. “És només una nit a l'any”, afirma.

Espectacle dantesc

2010-08-11T11:26:00.000+02:00

CARTA PUBLICADA AL PERIÓDICO DE CATALUNYA DE DIMARTS 10 D'AGOST

S. Domínguez
Amposta

Durant el cap de setmana passat, al llarg de 16 hores ininterrompudes de concert, els veïns de la urbanització Eucaliptus d'Amposta vam viure un espectacle dantesc. Dins del parc natural del delta de l'Ebre, i en una platja protegida on, en teoria, no es pot ni estacionar un cotxe, es va celebrar el Delta Sound Festival.

Durant dos dies, el veïnat hem viscut amb por al veure com més d'11.000 joves, alguns d'ells en un estat d'embriaguesa important, anaven al seu aire pels carrers i les platges fent el conegut botellón. ¿Papereres? Cap. ¿Urinaris? Cap. La resta se la poden imaginar. O sigui, que a part del soroll de la música en una àrea de nidificació d'aus (cosa que sembla que no és important), els veïns hem patit robatoris, assalts a les vivendes, les piscines i vehicles, desperfectes al mobiliari urbà, als carrers, canals, platges i jardins plens de begudes, gots, vidres i detritus humans de tot tipus, a part de gent tirada per terra. L'entrada al festival valia uns 35 euros, ara facin números. ¿Qui en surt beneficiat? Vull donar les gràcies a l'Ajuntament d'Amposta per autoritzar aquest festival; els veïns i la biodiversitat del Delta l'hi agraïm.

Milers de joves de festival i crítiques a l'organització

2010-08-11T11:22:00.002+02:00

EL PUNT. Alba Porta.
La brutícia i el soroll són els principals motius de queixa dels residents a la urbanització Eucaliptus.

Alguns grups musicals també lamenten que es retallés el temps que tenien per actuar
La platja dels Eucaliptus va acollir, des de dissabte a la tarda i fins ahir al matí, la quarta edició del Deltasound Festival, organitzat per l'Ajuntament d'Amposta i l'Associació de Músics de les Terres de l'Ebre (AMTE), amb la col·laboració de la sala Metro. Enguany, el festival, que havia ampliat horaris i havia millorat la cartellera, va comptar amb milers d'espectadors, tot i que encara es desconeix la xifra exacta, que es preveu que sigui similar a la de l'edició anterior, unes 8.000 persones. No obstant això, des de l'organització es va fer un balanç positiu, ja que segons el regidor de Joventut de l'Ajuntament d'Amposta, Josep Vallés, “no hi va haver cap incident greu”. Vallés també va valorar l'elevada assistència al festival: “Tot i la crisi, i tenint en compte que gairebé tots els festivals han baixat pel que fa al públic, estem satisfets”.

Però el festival ja va generar controvèrsies abans de celebrar-se, ja que tant els veïns de la urbanització Eucaliptus com el propietari del càmping d'aquella zona s'oposaven a l'acte perquè va en contra del turisme sostenible que promouen. Ahir el propietari del càmping Eucaliptus va haver de suportar les queixes dels clients. “Molta gent no comprèn com es pot autoritzar una cosa així en un parc natural”, va assegurar Gabriel Colomer. “No ens convenen activitats com aquesta, perquè el paisatge que queda després fa plorar, i no és agradable per la gent que busca tranquil·litat”, va reclamar Colomer.

Els qui també en van patir les conseqüències van ser els veïns de la urbanització. El president de l'associació que els agrupa, Francesc Balada, va assegurar que no van poder dormir en tota la nit. “La gent anava i venia, feia soroll, cantava i posava la ràdio a tot volum”, va explicar. Balada va lamentar a més que no es tingués en compte la sol·licitud que havien presentat: “L'aparcament era a l'altre extrem de la urbanització i no hi havia més remei que travessar-la. Vam demanar que s'evités l'accés a la zona residencial”. A més, molts cotxes van estacionar a la urbanització mateix, i això va provocar alguns altercats quan els joves van tornar als vehicles. L'alternativa que proposaven els veïns era la possibilitat d'aparcar a la platja, però la llei de costes ho prohibeix, i per això l'aparcament es va situar al costat del nucli urbà dels Muntells.

Els veïns també es van queixar de la brutícia que va deixar el festival, tot i que van assegurar que enguany les tasques de neteja van començar més d'hora, i a mitja tarda, com va explicar Josep Vallés, encara s'estava duent a terme el desmuntatge del festival i la corresponent neteja de la zona.

El Deltasound també va deixar un mal gust de boca a algunes formacions musicals, que no van poder tocar tota l'estona que havien previst. És el cas del grup ampostí Lark About, que va actuar més tard del que estava previst i que, un cop a dalt de l'escenari, només va poder tocar tres cançons. “Ens feia molta il·lusió aquest concert, perquè tocàvem davant dels amics, però ens ha decebut l'organització i la manera com ens han tractat”, va explicar el portaveu del grup. Segons ell, hi va haver canvis d'horaris en les actuacions, grups que van tocar més estona del que se'ls havia assignat, i tot plegat va modificar la programació inicial del festival.
LA XIFRA
8.000
persones
van assistir al Deltasound l'any 2009, i es creu que aquest cap de setmana es deu haver repetit la xifra.
Molt control policial

El Deltasound Festival va mobilitzar diverses patrulles de la policia local i dels Mossos d'Esquadra, així com també efectius de Protecció Civil. Ja des de primera hora del matí, els Mossos van instal·lar un control d'alcoholèmia a l'entrada d'Amposta, just abans de la cruïlla en direcció a l'AP-7 i la N-340. El control va estar operatiu fins al migdia. A l'entorn del festival, també hi va haver diverses patrulles policials des de l'inici de l'esdeveniment que evitaven el pas de vehicles a la platja. Des de l'organització, a més, es va procurar evitar col·lapses per accedir al festival, com havia passat en altres edicions. “Quant a circulació, no hi ha hagut cap problema ni s'ha creat cap embús”, va explicar el regidor Josep Vallés, així com també ho va confirmar el propietari del càmping Eucaliptus. L'organització va habilitar un autobús llançadora des de la zona d'aparcament fins al festival, per evitar la circulació de vehicles particulars per l'Eucaliptus.

Part de la llicència d'obres del nou eix comercial d'Amposta no s'ha pagat

2010-06-29T11:02:00.000+02:00

EL PUNT. R. Royo

El PSC diu que demanarà un informe a l'interventor

Part de la llicència d'obres per construir el nou eix comercial d'Amposta, al costat de la plaça de la Castellania, no s'ha pagat. Ahir el PSC va preguntar sobre el tema i no li van agradar les explicacions de l'alcalde, Manel Ferré, al ple. Per la seua banda, Ferré nega cap tracte de favor a l'empresa i diu que l'Ajuntament encara li ha de pagar les obres d'urbanització.

El grup municipal del PSC va demanar en el ple d'ahir a Amposta explicacions sobre la construcció de la nova zona comercial que s'està executant al costat de la plaça de la Castellania i on s'ha de situar el Carrefour i una galeria comercial. Segons el PSC, l'empresa promotora, Futuro Ciudad de Amposta no ha pagat encara part de la llicència d'obres –uns 280.000 euros de 400.000–. «Pel que sabem, se'ls acaba el termini a finals de mes», va assenyalar el portaveu socialista, Antoni Espanya, que no va quedar gaire convençut de les explicacions de l'equip de govern. «Demanarem un informe a l'interventor», va avançar. L'alcalde, Manel Ferré (CiU) va treure importància al tema. «L'empresa va demanar l'ajornament i el fraccionament del pagament», va explicar, tot assenyalant que és l'Ajuntament qui deu diners a l'empresa per la urbanització dels terrenys del pla de millora urbana de la zona del cementeri. «L'Ajuntament té el 33% dels terrenys i haurà de pagar a l'empresa 1,1 milions d'euros», va dir Ferré, tot negant qualsevol tracte de favor com ha denunciat en més d'una ocasió el PSC.

Denuncien l'Ajuntament d'Amposta per haver permès als cinemes de la ciutat funcionar set anys sense llicència

2010-06-24T15:32:00.001+02:00

EL PUNT.
Multicinemes Tortosa ha presentat un contenciós contra un decret d'alcaldia
24/06/10 02:00 - Amposta - roser royoemail protegit Imatge d'arxiu del cinema d'Amposta, instal·lat a la zona lúdica del polígon de Tosses.

L'empresa Multicinemes Tortosa SL, propietària dels Cinemes Oscars de Roquetes, ha presentat un contenciós administratiu contra l'Ajuntament d'Amposta per haver permès que els cinemes del polígon de Tosses funcionessin durant més de set anys i mig sense llicència d'obertura. El contenciós és contra el decret d'alcaldia que l'alcalde, Manel Ferré, va subscriure el 30 de novembre del 2009 per autoritzar la reobertura de Cinemes Amposta, una setmana després d'haver ordenat tancar-lo.

Multicinemes Tortosa argumenta la seua demanda contra l'Ajuntament d'Amposta per una situació de greuge comparatiu, ja que els cinemes d'Amposta van estar funcionant des del febrer del 2001 fins al setembre del 2008 sense la llicència d'obertura perquè hi havia un informe desfavorable dels bombers en què s'advertia que el cinema no complia la normativa antiincendis. En aquell moment, l'Ajuntament va ordenar la clausura del cinema d'onze sales, el més gran de les Terres de l'Ebre, que va estar tancat durant un mes, però després d'una sèrie d'obres de millora –el canvi de la moqueta i la construcció d'una altra sortida d'emergència–, el consistori va tornar a autoritzar l'obertura del cinema, però sense l'informe de l'ECA. De fet, els cinemes d'Amposta van estar funcionant des de l'octubre del 2008 fins al 30 de novembre del 2009 amb una llicència d'obertura «provisional» prorrogada diverses vegades. És a dir, durant gairebé nou anys.

Ara la situació del cinema és «totalment legal», segons va explicar a El Punt l'alcalde, Manel Ferré, que va assegurar que havia signat el decret d'alcaldia del 30 de novembre, després de tenir l'informe de l'ECA. L'únic que queda pendent de resoldre és el contenciós presentat per Multicinemes Tortosa SL, que reclama a l'Ajuntament una compensació econòmica per tots els anys que els cinemes d'Amposta han estat funcionant sense llicència.

El contenciós s'ha presentat al jutjat contenciós administratiu número dos de Tarragona i l'Ajuntament ha designat com a advocat l'exdelegat del govern a Tarragona César Puig, del despatx Cuatrecasas.

El cinema més gran

El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.529 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre. Es va inaugurar el febrer del 2001, però fins al setembre del 2008 va estar funcionant sense llicència municipal d'obertura perquè hi havia un informe dels bombers en què s'alertava que incomplia la normativa antiincendis. Des de l'octubre del 2008 fins al 30 de novembre del 2009 va estar funcionant amb una llicència d'obertura provisional prorrogada diversos cops, ja que arran d'una inspecció de l'ECA es van detectar diverses irregularitats. L'última autorització provisional es va subscriure l'abril del 2009, basant-se en un informe tècnic aportat per la mateixa empresa en què s'assegurava que les instal·lacions del cinema no suposaven cap risc per a la seguretat de les persones.

Detenen dos veïns d'Amposta i un d'Alcanar per una dotzena de robatoris

2010-06-14T19:20:00.000+02:00

EL PUNT
La Unitat d'Investigació de l'Àrea Bàsica Policial del Montsià va detenir, el 9 de juny, dos veïns d'Amposta presumptament implicats en deu robatoris amb força comesos a la mateixa localitat. Els detinguts ja van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta, però la investigació continua oberta i no es descarten més detencions. Segons les investigacions dels Mossos, els joves, Julio M. R., de 26 anys, i Josep G. M., de 20, es van mostrar especialment actius durant el mes de maig. Vuit dels deu robatoris els van cometre en dues setmanes, i s'especialitzaven a entrar a bars i establiments comercials.

La pauta dels presumptes lladres era aprofitar les hores nocturnes per forçar la porta de l'establiment i buidar la caixa registradora. En el cas dels bars, també tenien predilecció per les màquines escurabutxaques i de tabac. Es van endur la caixa forta d'un establiment per buidar-la i abandonar-la en un solar. Amb aquestes detencions, els Mossos donen per resolts cinc robatoris a bars, dos en un club nàutic i un en una empresa del sector nàutic, tots a Amposta. També donen per tancat el cas de dos robatoris a botigues de Sant Carles de la Ràpita.

El mateix dia 9 de juny, els Mossos d'Esquadra de la comissaria d'Amposta van detenir Ricard C. C., de 23 anys i veí d'Alcanar. Seria el responsable de dos robatoris amb força a la mateixa casa del municipi en dos mesos i un en una botiga. Acumula 15 detencions en poc més d'un any i ja va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta.

L'alcalde d'Amposta carrega contra la vegueria i nega que hi haja consens

2010-05-29T21:17:00.001+02:00

EL PUNT
Roser Royo

Més de 200 persones reclamen a Tortosa la vegueria de l'Ebre

En l'acte de suport a la vegueria de l'Ebre de dijous passat a l'auditori de Tortosa hi va haver destacades absències; una de les més notòries va ser la del convergent Manel Ferré, alcalde d'Amposta, l'única capital de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre que no hi va enviar cap representant del seu govern. «No hi vaig anar perquè era a fora, però encara que hagués estat a Amposta tampoc hi hauria anat», va dir Ferré, que va carregar durament contra el projecte de vegueria que defensa el govern tripartit. «És una vegueria descafeïnada que, si s'arriba a aprovar amb aquests termes, provocarà frustració al territori», va afirmar Ferré. A més a més, l'alcalde d'Amposta també va desmentir rotundament que s'haja arribat a un consens territorial per definir la futura vegueria. «No hi ha hagut ni debat previ ni cap consens i, a Amposta, una de les principals ciutats del territori que han exercit de locomotora en els últims anys, no se'ns ha tingut en compte per a res», hi va afegir. L'alcalde d'Amposta també es va referir a l'actual situació de crisi econòmica: «Amb la situació que hi ha, ens sembla poc encertat posar damunt la taula aquest tema; les prioritats dels ciutadans són unes altres», va concloure, i va precisar que en la proposta actual no queda clar què passarà amb altres institucions com ara les diputacions i els consells comarcals quan entre en funcionament la vegueria.

Amposta treu a concurs la gestió de l'escorxador per 3.000 euros al mes

2010-05-18T21:26:00.002+02:00

Amposta - ROSER ROYO
Les instal·lacions de l'escorxador d'Amposta estan tancades des del desembre de l'any passat.

L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir amb els únics vots de l'equip de govern de CiU el plec de clàusules per treure a concurs la gestió de l'escorxador municipal, que està aturat des del desembre de l'any passat. Es tracta d'una concessió a 25 anys que xifra en 3.000 euros mensuals la quota per explotar aquest equipament municipal. Tant el PSC com EA-ERC van votar-hi en contra perquè consideren que amb aquest cànon no n'hi ha prou per amortitzar el cost de l'escorxador i el deute que arrossega. Segons un informe encarregat pel mateix Ajuntament, la quota hauria de ser de 9.000 euros, però la situació actual de crisi recomana rebaixar-la.

Fa sis mesos que els carnissers d'Amposta han d'anar a matar els animals a d'altres municipis com Tortosa o la Galera, tot i que tenen al costat de casa un equipament municipal de grans dimensions que va representar al seu moment una inversió de més d'1,8 milions d'euros i que des del 2007 arrossega un deute de 520.000 euros –més 30.000 euros de despeses judicials– de l'anterior concessionari Ganados y Carnes Martí SL, que va presentar concurs de creditors després d'haver hipotecat la concessió. Tot i així, aquesta societat va continuar provisionalment explotant l'escorxador fins al mes de desembre passat a nom d'una empresa denominada PC Golf, d'acord amb el consistori. Però al desembre va tancar definitivament. Per solucionar aquesta situació i que l'escorxador torne a funcionar, l'equip de govern va aprovar ahir el nou plec de condicions per treure a licitació novament la gestió de l'escorxador. Es tracta d'una concessió a 25 anys i amb un cànon –sotmès a revisió cada cinc anys– de 3.000 euros mensuals. «Si sumem el que queda per amortitzar del cost de l'escorxador i el deute de 550.000 euros, el nou concessionari hauria de pagar 11.000 euros al mes», va manifestar el portaveu del PSC, Antoni Espanya, en el ple d'ahir. «Això representa una pèrdua de valor patrimonial per a l'Ajuntament», va afegir Espanya, que va instar el govern ampostí a «reconsiderar si ha de licitar la concessió en aquestes condicions». En la mateixa línia es va pronunciar la portaveu d'EA-ERC, Marta Cid. «L'import que demanen és excessivament baix», va dir tot assenyalant que el període de revisió hauria de ser anual.

«Dins el context actual de crisi, si pugem el cànon a 9.000 euros no es presentarà ningú al concurs», va argumentar l'alcalde, Manel Ferré, tot assenyalant que una dels clàusules establix que l'empresa adjudicatària s'ha de fer càrrec també d'obres addicionals com la depuradora.

Pla B

Les previsions del govern local són que la concessió es puga adjudicar d'aquí a un mes. Si queda desert, l'Ajuntament intentarà un pla B per gestionar-lo conjuntament amb el gremi de carnissers del municipi.

(Foto Agència Catalana de Notícies -ACN-)

Sobre el model de ciutat que promou l’Ajuntament d’Amposta

2010-03-20T18:45:00.001+01:00

Oriol Fuster Cabrera. A principis de juny va fer-se la presentació del projecte Boulevard Castellania, promogut pels empresaris Joan Lluís Ripollés i Jorge Juan Flor (famosos a nivell estatal arran l’escàndol de la urbanització Los Merinos de Màlaga) i l’Ajuntament d’Amposta. Este projecte pretén ubicar al nostre poble una macrozona comercial formada per multinacionals com Carrefour, Kiabi o Burguer King.
La “bona nova”, que es va vendre als mitjans de comunicació com una gran oportunitat per oferir llocs de treball i riquesa al territori en temps de crisi, no ho és tant si mos parem a analitzar-la. I no ho és perquè esta estratègia per portar llocs de treball a Amposta a la pràctica no només no és positiva, sinó que promou un model de treball, ciutat, oci i alimentació negatiu per al nostre poble.
¿Quin sentit té portar empreses com Carrefour, que oferixen faenes temporals, mal pagades i sovint precàries, mentre lo petit comerç d’Amposta s’està morint, precisament perquè és incapaç d’aguantar la competència de preus i horaris de les grans multinacionals? Per què no es fomenta lo comerç local, per poder generar riquesa i llocs de treball estables i dignes?
¿Quin model alimentari es promou, si en més de potenciar productes de la terra, de la pagesia i de les botigues del poble, impulsem l’aparició de grans empreses de menjar ràpid envasat, congelat i importat des de l’altra punta de món, de dubtosa qualitat i procedència? ¿Per què no promovem una alimentació ètica i saludable, basada en los productes del territori i que done diners a la gent d’Amposta, en lloc de donar-los a una multinacional nord-americana que d’ètica o saludable no en té res?
¿Quin model d’oci i quins valors per la a gent jove promou l’Ajuntament, establint una macrozona comercial com a lloc d’esbarjo? Per què no es potencien Casals Juvenils o una Programació Cultural atractiva per a la joventut, que no implique necessàriament consumir per passar-ho bé i que aporte un creixement personal alhora que diversió?
En temps de crisi l’Ajuntament s’hauria de dedicar a promoure un altre tipus de model, en més de promoure projectes faraònics que a la pràctica només portaran diners als quatre de sempre.
I si ells no ho fan, haurem de començar construir-ho natros

L'alcalde d'Amposta rectifica i diu que el jove mort en ser precipitat d'un tercer pis no tenia antecedents

2010-03-06T12:04:00.001+01:00

DIARI DE TARRAGONA

Per tot plegat, l'alcalde ha fet pública la seva disculpa amb els familiars de la víctima.

L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha fet públic un comunicat rectificant el contingut de les seves declaracions a l'ACN en les quals assegurava que el jove lituà de 22 anys mort dissabte a la matinada en ser precipitat des del balcó d'un tercer pis tenia antecedents per petits robatoris en cotxes. Ferré ha argumentat que la informació que va transmetre sobre els suposats antecedents de la víctima registrats per la policia local era 'errònia' i, de la mateixa manera, tampoc les queixes que hauria rebut la policia comunitària pel seu comportament en estat d'embriaguesa tampoc haurien tingut lloc.

Un ramader de l'Ebre acusa els diputats antitauris d''ignorants' del món taurí

2010-03-06T12:01:00.002+01:00

DIARI DE TARRAGONA
'Senyors que volen abolir les curses seran uns líders en moltes matèries, però són uns ignorants del tema i moral i intel·lectualment no poden jutjar sobre un tema que desconeixent'. Així ho ha dit el ramader de les Terres de l'Ebre Pedro Fumadó en la seva intervenció al Parlament'.
Fumadó, conegut per 'lo Xarnego', ha carregat contra tots els contraris a les curses de toros i ha afirmat que el Parlament no té potestat per legislar al respecte. 'Mentre a una plaça de bous i a una de carros entra una persona voluntàriament i s'ompli de gent' no es pot prohibir, ha assegura el ramader, qui creu que si l'expresident Companys aixequés el cap moriria de nou al veure el debat antitaurí.

Segons Fumadó, 'prohibir les curses de braus és la sentència de mot de la raça del bou brau. Els polítics que volen votar a favor de la ILP ho faran perquè s'anomena la 'Fiesta Nacional' i per això no queda bé dins del nacionalisme'. 'Alguns que volen votar en contra de les curses no estimen el bou brau', ha manifestat. Ha explicat que la ramaderia de la seva propietat va ser creada el 1891.

LA (I) RESPONSABILITAT DE L’ALCALDE

2010-03-05T23:32:00.001+01:00

En fullejar la revista Amposta, si ens hi fixem bé, veurem els “crèdits” on hi surten els responsables de la publicació. El director, com és costum, és l’alcalde de la nostra ciutat i, els sotsdirector, el regidor de Noves Tecnologies i Mitjans de Comunicació.
El director, con a tal, és el responsable (i se’n ha de fer de responsable) del contingut de la revista, en excepció, evidentment, d’aquells escrits en forma de cartes al director o articles d’opinió que estan signats. Malgrat això, també és el responsable de que la Revista Amposta serveixi per al que ha de servir (a saber, i sobre tot, per a divulgar l’actualitat municipal) i ha d’evitar determinades coses, com per exemple, insults i comentaris desagradables que puguin contenir les cartes i els articles d’opinió signats.
Al número 501 de la primera quinzena de gener de 2010, a la pàgina 10 i dintre de “l’espai de CiU”, hi ha uns “article d’opinió” titulat “Les misèries dels socialistes Ampostins” i signat per “Joan Ma Roig. Ex alcalde – Senador” (està ficat igual que a la RA) A l’escrit, el senador, també ens desqualifica, així com a la nostra publicació (4 Cantons) de la que diu que n’és un pamflet.
El govern de la Generalitat Valenciana és, juntament amb el de Madrid, els que més pressió exerceix al seus mitjans de comunicació. Hi ha una anècdota molt gràfica i entenedora de la seva manera d’actuar. Quan el Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) va absoldre el president Francisco Camps, el Canal 9 va donar la notícia amb tota mena de detalls. Però quin era el problema? El problema és que mai havia parlar de la imputació del president a la trama Gürtel que va esquitxar càrrecs del PP de mitja Espanya.
Amb la publicació de l’escrit del senador, la Revista Amposta fa una cosa força semblant. Si mai ha publicat les notícies de que “El regidor d’Urbanisme va reqüalificar terrenys on tenia interessos” o “Un jutge critica els interessos urbanístics de Joan Maria Roig, exalcalde d’Amposta i Senador” (notícies que sí va publicar el diari el Mundo el 20 de novembre de 2009 i 20 de novembre de 2006, respectivament), com publica el “desmentit” del senador? Molts dels lectors de Revista Amposta, amb tota seguretat, no podran jutjar la veracitat del contingut de l’escrit si, abans, no han llegit per ells mateixos la notícia que va difondre un mitjà de comunicació d’àmbit nacional. És més, l’exalcalde i el exregidor van denunciar per mentiders els periodistes del citat rotatiu i, un jutge els va absoldre de l’acusació.
A Amposta, la federació que dóna suport el govern municipal Convergència i Unió (CiU) ja edita de tant en tant (tampoc li fa falta fer-ho amb una major periodicitat, ja que per això ja tenen la Revista Amposta) un publicació anomenada “Fem Ciutat” on expliquen l’acció de govern municipal. Aquesta publicació hauria estat ideal per a que el senador s’hagués pogut esplaiar “amb ganes” dels socialistes ampostins i de 4 Cantons, però l’alcalde, com a director de RA li va permetre fer-ho a una revista municipal feta per a la gent d’Amposta i pagada amb diners municipals, amb l’aportació dels lectors i subscriptors.
Quan al ple del mes de desembre, l’alcalde, va negar als partits de l’oposició municipal d’Amposta (PSC i ERC) poder formar part del consell de Redacció de la RA, possiblement ja sabia el perquè ho feia: “Per poder seguir-la usant com un eina útil per lloar tota mena d’actes que organitza el propi ajuntament (a qui molts confonen amb l’equip de govern) i sortir-ne a les fotos, en beneficis partidistes i electoralistes”.
Si es tractés d’un altre mitjà informatiu, la publicació d’un escrit com aquest comportaria la depuració quasi que immediata del responsable que l’ha permès. Hi haurà depuracions al si del consell de redacció de la Revista Amposta. Des del PSC ho posem en dubte.

EL GRUP MUNICIPAL DE CIU ES QUEDA SOL DEMANANT LA COCAPITALITAT DE LA VUEGUERIA

2010-02-23T18:25:00.002+01:00

Extret del blog "la Marfanta" del periodista Gustau Moreno.

El ple de l’Ajuntament d’Amposta, en la sessió d’aquest dilluns al vespre ha ratificat un acord de la junta de govern local en què es fan constar les reivindicacions de la ciutat respecte al projecte de llei de vegueries. El text pretén comunicar públicament que “eleva una enèrgica protesta al Govern de Catalunya per l’aprovació del projecte de llei de vegueries en el que hi consta la designació de la ciutat de Tortosa com a seu institucional del Consell de la Vegueria de les Terres de l’Ebre”, alhora es dema que s’esmeni aquesta designació i que s’incorpori el concepte de cocapitalitat entre les ciutats de Tortosa i Amposta. El text aprovat per la junta de govern també demana que en el tràmit parlamentari es designi la ciutat d’Amposta com a seu institucional del consell de la vegueria donat que la major part dels serveis territorials desplegats al territori estan actualment ubicats a Tortosa.

Tot i que el ple ha acabat per ratificar aquest acord, els dos grups de l’oposició hi ha votat en contra, de manera que només el grup de CiU hi ha votat a favor.

El portaveu del PSC, Toni Espanya, ha afirmat que “només fa un mes que el tema es va tractar abastament en aquest ple” i ha afegit que en aquella ocasió es va tractar “en clau positiva” ja que la “cocapitalitat significa descentralització dels serveis”. Espanya ha puntualitzat que pel que fa a la descentralització dels serveis es donarà suport a l’Ajuntament, però ha dit a l’alcalde que pretén “diluir possibles responsabilitats perquè no aconsegueix suports polítics ni dins el seu propi partit”.

Per la seva banda, Marta Cid ha argumentat el vot en contra del grup d’ERC afirmant que el projecte de llei parla de seus institucionals i no de capitals, i ha afirmat que l’acord que s’ha portat a ratificació vol compensar “uns desequilibris que vostès van provocar”, Cid ha posat com a exemples el desplegament dels serveis territorials i la descentralització de la Diputació de Tarragona que s’han ubicat a Tortosa.

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha replicat que pel que fa a la ubicació de la Diputació ja en va manifestar la seva opinió però que, de qualsevol manera, si prospera aquesta nova divisió territorial, la Diputació acabarà desapareixent. Ferré ha afirmat que el preocupa el posicionament que tenen els grups municipals respecte a que la llei faci constar que la seu del consell de la vegueria és a Tortosa i ha recordat que tampoc hi ha hagut un debat previ a la redacció del projecte de llei ni s’ha buscat el consens territorial.

Ferré ha acabat dient als dos grups de l’oposició que so no volen ratificar l’acord “estan al seu dret”, però ha afirmat que com a alcalde no pot renunciar a demanar la cocapitalitat perquè “no se’ns digui que la ciutat d’Amposta hi va renunciar en el seu moment”.

El debat ha quedat tancat quan el primer tinent d’alcalde, Pere Vidal, ha dit als portaveus de l’oposició que tampoc haurien d’estar d’acord amb el projecte de llei “perquè ignora totalment” el que va aprovar per unanimitat el darrer ple en un debat “seriós i calmat”. Vidal ha afirmat que “la Generalitat ha acabat decidint que Amposta no pinta res” i ha apel·lat a la responsabilitat del PSC i ERC que formen part del Govern de la Generalitat.

El debat sobre la llei de vegueries ha continuat en el següent punt de l’odre del dia, ja que s’ha debatuit una moció d’Esquerra Republicana en què es demana al Govern de Catalunya que prioritzi la tramitació del projecte de llei de les vegueries i que aquest es tramiti al Parlament amb caràcter d’urgència per poder-la aprovar abans del final d’aquesta legislatura. En la seva defensa, Marta Cid, ha explicat que “volem donar fluïdesa legislativa i parlamentària a la tramitació de la llei”.

El PSC ha votat a favor de la moció, tal com ha argumentat Toni Espanya, perquè considera que “el més important és la creació de la vegueria de l’Ebre”. A més, Toni Espanya ha reptat l’alcalde a trobar suport dins el grup parlamentari de CiU, i ha assegurat que si l’alcalde aconsegueix que el seu grup al Parlament recolzi les reivindicacions d’Amposta, ell convencerà el grup del PSC al Parlament per a que també li doni suport.

La moció, però, ha quedat rebutjada amb el vot en contra del grup de CiU. El portaveu, Pere Vidal, ha sentenciat un “sí a la vegueria, però no amb urgència”, ja que ha explicat que la urgència és el que ha dut el desacord que han mostrat els grups municipals en el ple d’aquest dilluns, Vidal ha acabat afirmant que “mentre cadascú no corri amb les seves responsabilitats, i si no es modifica el redactat amb unes propostes clares, no podem votar-hi a favor”.

Modificació del pressupost

El ple també ha aprovat la primera modificació del pressupost municipal per la transferència de capital que prové del Fons Estatal d’Inversió Local i que es destinarà a la construcció de la nova Escola d’Art i Disseny, integrada dins el projecte global del nou pavelló firal. Els dos grups de l’oposició s’han abstingut en la votació d’aquesta modificació de pressupost ja que, han recordat, no estan d’acord amb aquest projecte.

D’altra banda, la corporació municipal també ha aprovat, en aquest cas per unanimitat, la concertació del crèdit per a inversions d’aquest 2010 que ascendeix a 1.696.560.43 €.

Jordi Basté (El món a RAC1)

2010-01-29T20:19:00.000+01:00

Els veïns d'Amposta reclamen que s'endureixen les sancions per conductes incíviques

2010-01-28T21:03:00.001+01:00

EL PUNT.- Amposta

Amposta Els ciutadans d'Amposta reclamen a l'Ajuntament que endureixe les sancions imposades per accions incíviques en la tinença d'animals i infraccions de trànsit. Aquesta és una de les principals conclusions de l'enquesta de participació ciutadana que l'Ajuntament va adreçar a totes les llars de la capital del Montsià i que van respondre un total de 558 famílies. Pel que fa a les àrees de l'Ajuntament més ben valorades, la primera és la de Cultura i Festes, mentre que l'àrea amb una puntuació més baixa és la de Governació, precisament la que regula el civisme en la conducció, l'accessibilitat al nucli urbà i la tinença d'animals. Majoritàriament, els enquestats consideren que s'han d'endurir i ampliar les sancions per les conductes incíviques dels propietaris de gossos i conductors. «Hem detectat que hi ha molt malestar en aquests dos aspectes i ja ens hem posar a treballar per millorar-ho», va explicar la regidora de Participació Ciutadana, Laia Subirats. En aquest sentit, Subirats va avançar que es tornarà a fer una campanya de sensibilització respecte dels animals de companyia i que s'ha canviat el sentit del carrer Sant Ramon per millorar l'accessibilitat al nucli urbà.

Els resultats de l'enquesta també posen de manifest que s'han d'endurir les sancions en cas d'un mal ús dels contenidors de la brossa, per la qual cosa es posaran adhesius als contenidors en què s'advertirà de l'import de la multa que s'aplica en cas d'un mal ús.

Pel que fa als serveis i les infraestructures d'Amposta, els parcs i els jardins obtenen la pitjor puntuació, mentre que el que més valoren els ampostins són les instal·lacions esportives. L'Ajuntament farà una altra enquesta de participació dirigida als joves per copsar les seues necessitats en oferta cultural i d'oci.

Amposta reclama la cocapitalitat de la vegueria de l'Ebre

2010-01-26T19:18:00.003+01:00

El ple de l'Ajuntament aprova una moció de CiU amb el suport d'ERC i el PSC

EL PUNT.- Amposta - LURDES MORESO

L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (al centre), durant el ple d'ahir.

La capital del Montsià vol tenir un paper significatiu en la futura vegueria de les Terres de l'Ebre i, en aquest sentit, el ple de l'Ajuntament va aprovar ahir, per unanimitat, una moció que reclama la cocapitalitat d'Amposta. «Estem fent història», va dir l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, després que els dos grups de l'oposició, ERC i el PSC, votessen favorablement la proposta de CiU. L'Ajuntament també reclama que la distribució de serveis fomente l'equilibri territorial.

«Amposta no renunciarà a ser locomotora del creixement i exercir la cocapitalitat sense cap mena de complex», va assenyalar Ferré, que reclama una vegueria de les Terres de l'Ebre amb uns serveis descentralitzats. «Per què l'escola d'hostaleria no s'instal·la a la Ràpita o és té en compte el potencial del moble de la Sénia per determinats serveis d'indústria?», es va preguntar l'alcalde ampostí. Pel que fa a la capital del Montsià, l'Ajuntament demana que es tingui en compte la seua importància en el desenvolupament econòmic, social i demogràfic de les Terres de l'Ebre i recorda que actualment ja hi ha serveis territorials del govern de la Generalitat que tenen la seu a Amposta (Medi Ambient i Habitatge i Acció Social). Amb tot, Amposta accepta que la seu institucional de la futura vegueria de l'Ebre serà a Tortosa.

Tot i que la moció podia tirar endavant només amb els vots de CiU, que té majoria absoluta a Amposta, tant el grup municipal d'ERC com el del PSC hi van votar favorablement. «Fem una lectura en positiu de la moció, tot i que sembla que vulgui congelar el procés», va manifestar la portaveu d'ERC a l'Ajuntament d'Amposta, Marta Cid. I va afegir-hi: «Espero que no aixeque fantasmes i ature una maquinària que ha costat molt posar en marxa.» Cid va respondre als dubtes de CiU sobre el finançament de les vegueries, «serà el mateix que el de la Diputació». En relació amb la Diputació de Tarragona, la portaveu d'ERC va posar de manifest que aquesta institució ha descentralitzat els seus serveis a la demarcació amb una única seu a Tortosa.

Per la seua banda, el portaveu del PSC a l'Ajuntament ampostí, Antoni Espanya, va rebutjar l'enfrontament dels alcaldes socialistes de Tarragona i Reus per la capitalitat i la denominació de la vegueria del Camp de Tarragona i va proposar que Amposta busque la complicitat d'altres ciutats veïnes. «L'Ajuntament ha de buscar complicitats per evitar que la creació de la vegueria de l'Ebre acabe sent una olla de grills», va dir Espanya.

Tot i el suport dels grups de l'oposició a la moció de CiU, no es van posar d'acord en el procés de participació durant la redacció de l'avantprojecte de llei de la nova ordenació territorial de Catalunya. Mentre que ERC i el PSC defensen que la conselleria de Governació ha escoltat les veus del territori, l'alcalde d'Amposta sosté que no l'han escoltat. «A hores d'ara encara desconec quina és la darrera proposta de l'avantprojecte de llei», va dir Ferré, que va recordar que el govern ha ajornat l'aprovació d'aquest avantprojecte de llei.

A més de la cocapitalitat d'Amposta, l'Ajuntament demana al govern que s'impulse un debat territorial previ a l'aprovació de la llei de vegueries i insta el Departament de Governació a redactar un projecte de llei que estructure la vegueria com un òrgan en contingut polític i amb finançament.

CiU presenta una moció a Amposta per reclamar la cocapitalitat de la vegueria

2010-01-22T15:47:00.002+01:00

EL PUNT. Amposta
El ple de l'Ajuntament d'Amposta debatrà dilluns una moció de CiU sobre la nova ordenació territorial en vegueries. CiU (que té majoria absoluta a la capital del Montsià) reclama que Amposta sigui cocapital de la vegueria de l'Ebre atenent a la seua importància en el desenvolupament econòmic, social i demogràfic del territori, i que es reconegui així una preeminència que ja té en la distribució actual del govern de la Generalitat (els serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge i els d'Acció Social són a Amposta). En la moció també s'insta la conselleria de Governació a fer que la nova distribució de serveis de la vegueria fomente l'equilibri territorial.

La presentació d'aquesta moció arriba després que l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha reclamat en diverses ocasions que Tortosa i Amposta han de compartir la capital de la vegueria. De tota manera, en el text de la moció es demana al govern un debat previ a l'aprovació de la llei de vegueries per tal de consensuar l'organització territorial. Un debat que segons l'alcalde d'Amposta fins ara no s'ha produït. CiU d'Amposta també reclama a Governació que redacte un projecte de llei que estructure la vegueria com un òrgan amb contingut polític i que en garanteixi el finançament.

En l'exposició de motius de la moció de CiU, es recorda que s'han aixecat diverses veus en tot el territori català que reclamen modificacions en l'avantprojecte de llei, i si bé es reconeix que a l'Ebre hi ha «consens territorial», es deixa clar que aquest consens «no serà absolut si la llei de vegueries no té en compte el paper que té Amposta com a ciutat d'importància cabdal per al creixement econòmic i social del territori, i com a prestadora de serveis».

Amposta tanca l'escorxador municipal perquè no hi ha cap empresa que el vulgui explotar

2010-01-15T18:03:00.003+01:00

L'Ajuntament preveu convocar un concurs públic el pròxim mes de març
Amposta - LURDES MORESO

L'escorxador està al polígon de Tosses. Foto: ACN.1

L'escorxador municipal d'Amposta fa pràcticament un mes que ha tancat les portes, després que el mes de desembre passat acabés el contracte d'explotació que tenia PC Golf. Aquesta empresa no està interessada a mantenir el contracte i, tot i que l'Ajuntament ha contactat amb el gremi de carnissers ampostí, aquest tampoc ha mostrat interès a explotar les instal·lacions. L'Ajuntament té previst aprovar al mes de març el plec de clàusules per fer la concessió d'aquest equipament.

Amposta s'ha quedat sense escorxador i en l'actualitat els carnissers locals s'han de traslladar a altres municipis com ara Tortosa i la Galera per matar els animals. «L'empresa PC Golf no té interès a mantenir el contracte d'explotació de l'escorxador municipal, però ens hem reunit amb altres empreses que sí que en tenen», ha explicat l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, que confia que en un parell de mesos la capital del Montsià torne a disposar d'aquest servei. En aquest sentit, l'Ajuntament redactarà el plec de clàusules que regirà el concurs públic de la concessió d'aquest equipament. «Esperem poder aprovar el plec de clàusules en el pròxim ple», ha dit l'alcalde.

Mentre les instal·lacions són tancades, l'Ajuntament es fa càrrec del manteniment i la neteja per evitar que es deterioren. «L'escorxador està en plenes condicions, tenim unes instal·lacions magnífiques», ha assenyalat Ferré. L'obra va suposar un cost d'1,5 milions d'euros.

«Sobredimensionat»

Per la seua banda, el portaveu del PSC a l'Ajuntament d'Amposta, Antoni Espanya, considera que l'escorxador està «sobredimensionat» i que d'aquí vénen tots els seus problemes. «Es tracta d'un equipament amb uns costos d'explotació molt alts, per la qual cosa dubtem que hi hagi cap empresa interessada en la concessió», ha manifestat Espanya. De fet, els problemes en l'escorxador d'Amposta van començar el 2007 quan l'empresa que l'explotava, Ganados y Carnes Martí, SL, va presentar concurs de creditors i va forçar l'Ajuntament a fer front a un deute de 520.000 euros (ja que el govern ampostí va autoritzar Ganados y Carnes Martí, SL a hipotecar la concessió de l'escorxador). «L'Ajuntament ha invertit ja dos milions d'euros en una actuació que ara per ara no té cap viabilitat», ha alertat el portaveu del PSC. Un extrem que l'alcalde d'Amposta ha negat totalment. «L'escorxador té capacitat per donar resposta a les necessitats dels carnissers de tota la comarca», ha assenyalat Ferré. Amb tot, no tots els carnissers d'Amposta feien servir aquestes instal·lacions i el gremi de carnissers no té interès de fer-se càrrec de l'explotació de l'escorxador.

L'escorxador tanca definitivament deixant un forat de més de 2 milions d'euros

2010-01-13T19:52:00.000+01:00

(Llegit al blog d'Antoni Espanya)

Aricle Publicat per Vanessa Adell. La Veu de l'Ebre. 8 de gener del 2101

POLÈMICA El gremi de carnissers no vol assumir la gestió perquè el considera “sobredimensionat”

L’escorxador deixa de funcionar mentre el consistori busca nova concessionària

Nou capítol en la polèmica de l’escorxador municipal. L’empresa que des de juny (després que l’antiga concessionària fes fallida i obligués l’Ajuntament a assumir un deute de més de mig milió d’euros) es feia càrrec de l’explotació de l’equipament ha finalitzat el contracte de sis mesos i a hores d’ara el consistori es troba immers en la cerca d’una empresa que vulga assumir-ne l’explotació. El gremi de carnissers del municipi rebutja fer-se’n càrrec perquè el considera “sobredimensionat”.

L’Ajuntament té previst traure a concurs públic la concessió de l’escorxador municipal durant el primer trimestre de l’any després que a mitjans de desembre finalitzés el contracte d’ús privatiu que l’empresa PC Golf havia establit amb el consistori des de mitjans de juny i durant sis mesos per l’explotació temporal d’aquest equipament.

Així, fa unes tres setmanes l’escorxador municipal va deixar de funcionar i en el termini del primer trimestre de l’any l’equip de govern espera tindre la documentació preparada per traure’n a licitació pública l’explotació. “De moment, hem tancat les instal•lacions, les netejarem i mirarem en quin estat es troben”, ha assenyalat l’alcalde, Manel Ferré, que també ha apuntat que ha mantingut contactes amb diferents empreses del municipi per veure si es podrien fer càrrec de l’explotació de l’equipament.

Tanmateix, Ferré també ha assenyalat que s’ha reunit amb el gremi de carnissers d’Amposta per conèixer “el seu nivell d’implicació respecte aquest equipament”.

Des d’aquesta entitat, que aplega les dotze carnisseries que hi ha a Amposta, el seu president, Joan Navarro, ha assenyalat que de moment no tenen intencions d’agafar-lo. Els motius? “És un equipament que està sobredimensionat per a les necessitats que tenim i té un cost massa elevat”, ha apuntat, tot afegint que després de la reunió amb l’equip de govern van acordar visitar l’escorxador per veure en quin estat es troba. Actualment, els carnissers del municipi es traslladen a Tortosa, la Galera o Vinaròs per matar els animals.

Recordem que la polèmica al voltant de l’escorxador municipal va començar el 2007 quan la concessionària Ganados y Carnes Martí va fer suspensió de pagaments i va obligar el consistori, que li va autoritzar hipotecar la concessió, a fer front a un deute de 520.000 euros. “Aquesta quantitat, que el consistori ja ha assumit, se suma a l’1,5 M€ que es van invertir en la construcció de l’equipament”, explica el portaveu del PSC, Toni Espanya, tot afegint que “l’escorxador actualment suposa una obra parada de 2 M€ d’inversió i que no té cap tipus de viabilitat”.

Maulets du carbó «als que no s'han portat bé» en les Terres de l'Ebre

2010-01-06T12:58:00.004+01:00

EL PUNT. GUSTAU MORENO

Foto: CEDIDA. Maulets van portar carbó a la multinacional Lear.
La multinacional Lear acomiada 400 treballadors de la planta de Roquetes, que tancarà a l'abril

L'organització Maulets de les Terres de l'Ebre va realitzar ahir una acció reivindicativa per denunciar els ajuntaments, les institucions i les empreses que «no s'han portat bé» durant el 2009. Així, un grup de Maulets es va vestir de Reis Mags i va repartir carbó a les empreses Lear i Fadesa, a les quals acusen de contribuir a la crisi econòmica. La constructora va rebre un carretó de carbó «pel fet de promoure un model urbanístic especulatiu i de creixement il·limitat», amb unes grans urbanitzacions, com les de l'Aldea, que provoquen «grans impactes sobre els territoris». Quant a Lear, Maulets recorda que la multinacional ha acomiadat 520 treballadors de la planta de Roquetes, tot adduint que té pèrdues. «Al tercer trimestre del 2009, l'empresa registrava uns beneficis de 24,6 milions de dòlars; per tant, es tracta d'una deslocalització de la planta a Hongria, per augmentar els beneficis», remarca l'organització. Finalment, Maulets també va dur carbó a la nuclear d'Ascó, pel gran nombre d'incidències registrades per les centrals catalanes, i als ajuntaments de Tortosa i d'Amposta. Al de Tortosa, per voler «privatitzar la gestió de l'aigua», ja que la gestió «mercantil de l'aigua dóna ales a nous transvasaments». I al d'Amposta, per haver denunciat joves i per prohibir la realització d'actes en espais públics, i així «reprimir qualsevol intent d'expressió crítica amb l'Ajuntament».

L'Ajuntament d'Amposta aprova un pressupost de «contenció» que puja a 26,7 milions d'euros

2009-12-29T17:40:00.001+01:00

EL PUNT.- La millora de la urbanització Eucaliptus serà la principal inversió el 2010

Amposta - LURDES MORESO Amposta

El ple de l'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir el pressupost del 2010, que serà de 26,7 milions d'euros i que en destinarà 7,4 al capítol d'inversions. «És un pressupost valent, pragmàtic i ajustat a la situació econòmica», va dir l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré. La principal actuació que s'abordarà serà la millora de la urbanització Eucaliptus, amb un pressupost de 4,5 milions d'euros. Els grups de l'oposició, ERC i el PSC, es van abstenir en la votació.

«Hem fet una previsió d'ingressos molt realista, tenint en compte que la fiscalitat d'Amposta és molt baixa», va assenyalar la regidora d'Hisenda, Isabel Ferré. Així, es preveuen pràcticament els mateixos ingressos que en l'exercici del 2009 i es destinaran 7,4 milions d'euros a inversions. «Invertirem en diverses urbanitzacions per millorar la qualitat de vida dels ampostins, impulsarem el comerç i el polígon industrial l'Oriola», va dir Ferré. El govern ampostí ha decidit emprendre el 2010 la millora de la urbanització Eucaliptus, un projecte que s'arrossega des del 2004 i que consisteix en la reposició dels serveis de clavegueram, enllumenat i posada en marxa d'una depuradora, entre altres actuacions. La urbanització, que es va construir a finals de la dècada dels anys seixanta, té 160 xalets i 300 aparcaments i encara hi ha carrers pendents d'asfaltar.

Tot i que el govern local sosté que la fiscalitat de l'Ajuntament d'Amposta és baixa, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va criticar l'augment de l'IBI dels darrers anys. «No veiem una política d'optimització de recursos, hi ha serveis de l'Ajuntament que generen dèficit», va manifestar Espanya, que també va reclamar més suport municipal a les entitats culturals i esportives. Amb tot, el PSC va abstenir-se en la votació del pressupost del 2010. «En moments de crisi com l'actual no volem posar pals a les rodes a cap projecte», va dir el portaveu del PSC. També el grup d'ERC es va abstenir i va proposar un sistema per poder estalviar o per gastar de manera més eficient. «S'hauria de fer una auditoria per avaluar com es fan les compres de l'Ajuntament», va explicar el portaveu d'ERC, Carles Gonzàlez.

Inversions a 1 euro

El pressupost d'Amposta del 2010 inclou un seguit de partides amb una dotació d'1 euro, amb la voluntat que els projectes es puguin executar si durant l'any es genera superàvit. Entre aquestes actuacions hi ha la renovació de les baranes de l'avinguda Santa Bàrbara, la zona de vianants del carrer Major i la rehabilitació d'àrees de jocs infantils, entre altres.

INVERSIONS 2010
Urbanització Oriola
151.223,14 euros
Urbanització carrers Miquel Granell i Cervantes
888.356,19 euros
Nova fase carril bici
90.000 euros
Urbanització Cementiri
1.000.000 euros
Urbanització Eucaliptus
4.500.000 euros
Adquisició de terrenys per a l'ús general urbans
25.000 euros
Renovació mobiliari urbà
35.000 euros
Monument al regant
30.000 euros
Monument homenatge a la música
60.000 euros
Adquisició de terrenys per a l'ús general rústics
250.000 euros
Baranes avinguda de Santa Bàrbara
1 euro
Connexió elèctrica polígon l'Oriola
1 euro
Tancament accessos parc de Xiribechs
1 euro
Zona de vianants carrers Pelai i Ataulf
1 euro
Àrees de joc infantil
1 euro

Sis veïns d'Amposta feien torns per vendre droga les 24 hores del dia

2009-12-10T17:31:00.001+01:00

EL PUNT
Es van desmantellar sis punts de venda d'estupefaents.
Amposta Una investigació de dos mesos de durada portada a terme pels agents de la Policia de la Generalitat del Montsià els ha permès desmantellar sis punts de venda de substàncies estupefaents al barri de Sant Cristòfol d'Amposta, així com la detenció de sis persones i la imputació de quatre més per un delicte contra la salut pública. A partir de les gestions dutes a terme pels Mossos d'Esquadra, que van tenir la col·laboració de la policial local, es va comprovar que a la zona on es va centrar l'operació hi havia un mínim de sis domicilis on es comercialitzava droga al detall. Els acusats no hi vivien habitualment, si bé havien establert uns torns amb l'objectiu que la venda d'estupefaents en aquests immobles fos continuada les 24 hores del dia. Havien establert, a més, fortes mesures de seguretat per evitar ser descoberts pels cossos policials. En l'escorcoll dels domicilis, els efectius van comissar, entre altres, 160 paperines amb cocaïna, 1.800 euros i bàscules de precisió. Els sis arrestats van passar a disposició judicial el dia 5, i després de declarar, quatre van ingressar a la presó de manera provisional.

El PSC de l'Ebre dóna suport a les tradicionals festes dels bous

2009-12-05T21:48:00.002+01:00

Es reuneix amb l'Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre

El PSC de l'Ebre dóna suport a les festes dels bous en considerar que es tracta d'una expressió del nostre patrimoni cultural i festiu. Així ho va traslladar ahir al president i membres de la recentment constituïda Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. A la reunió, hi van assistir, entre altres, el president d'aquesta entitat, Miquel Ferré i els principals responsables d'aquesta nova associació, així com els directors dels serveis territorials d'Agricultura, Antoni Espanya , i de Justícia, Federico Diego, i la diputada al Parlament de Catalunya Núria Ventura. En el transcurs de la reunió, els socialistes ebrencs van oferir el seu suport a l'entitat per tal de fer arribar la feina que estan fent.

Cal recordar que el 16 de desembre vinent el Parlament debatrà una esmena a la totalitat presentada pel Grup Socialista a la Iniciativa Legislativa Popular de prohibir les corrides de bous a Catalunya.

La sentencia ve de 'dudosa moralidad' la actuación del ex alcalde de Amposta

2009-11-20T17:00:00.001+01:00

El tribunal carga contra la actitud de Joan Maria Roig ante una recalificación
ELMUNDO.es | Barcelona

Que un alcalde sea a la vez consejero de una promotora urbanística de su municipio, la misma empresa que se beneficia del intento del Consistorio de recalificar unos terrenos no urbanizables, puede no ser delito, pero al menos es de dudosa moralidad. Y que el concejal de Urbanismo de la localidad haya trabajado como abogado de la promotora y tenga una vivienda muy cerca de la zona a urbanizar que resultará beneficiada con la operación es también incuestionable.
Así lo ha manifestado un juez de Barcelona en una sentencia en la que absuelve a EL MUNDO de CATALUNYA de toda responsabilidad penal en relación a una denuncia por calumnias del senador de CiU y ex alcalde de Amposta Joan Maria Roig, y el ex concejal de Urbanismo Daniel Rius. Ambos llevaron al juzgado las noticias que destapó este diario en 2006 acerca de sus vinculaciones empresariales con la promotora de una urbanización en Amposta, a la que ambos cargos intentaron beneficiar con la recalificación urbanística de una zona que quería acometer el Consistorio.
De hecho, el juez también deja ir una crítica velada a Roig al subrayar que "sigue ostentando en la actualidad pese a su condición de senador diferentes intereses empresariales", aludiendo a su cargo en otra promotora, Club de Campo y Golf de Ronda.
La sentencia, del juzgado penal 4 de Barcelona, considera que «desde el punto de vista de la ética democrática» no parece ser conducta "muy adecuada y digna del respeto ciudadano, sobre todo si lo que se quiere transmitir a la ciudadanía son criterios de rigor y apariencia de legalidad" que se lleve a cabo una recalificación municipal "sobre un terreno extenso de uno de los concejales -o de su familia- del propio grupo político", de alguien que además ha sido el anterior alcalde de la localidad, "y que se apruebe la misma con ese voto del primer regidor municipal y que tiene además la máxima facultad de dirección del Ayuntamiento".
Durante el juicio, tanto Joan Maria Roig como Daniel Rius sostuvieron que sus cargos en la promotora Hort dels Capellans nada tenían que ver con sus funciones públicas, lo que al juez le llama la atención, "como si aquellos cargos empresariales pudieran calificarse de meramente honoríficos".
Así las cosas, la sentencia concluye que "se ha probado la vinculación de dichas personas públicas, cuyos cargos son de elección popular y deben rendir cuentas no sólo a sus electores sino también a los ciudadanos del municipio que gobiernan, con las empresas que ostentaban intereses empresariales y urbanísticos en el municipio".
El juez apunta que no es esencial que los terrenos sobre los que se plasmaban los intereses de la promotora fueran ya «urbanos, urbanizables o no urbanizables», porque en cualquier caso «fue necesario un cambio en el planeamiento que de alguna manera benefició» al ex alcalde y al que fuera concejal de urbanismo.
El juez rompe asimismo una lanza en favor de los medios de comunicación y de fiscales y jueces "gracias a cuyo trabajo", señala, «han salido a la luz muchas e importantes irregularidades jurídicas o de dudosa índole moral precisamente en el ámbito político municipal y especialmente por lo que se refiere a materia urbanística». Y además, añade, "es fácil establecer que los ciudadanos están muy interesados en conocer este tipo de cuestiones que afectan directamente a la buena o mala gestión de lo público", lo que convierte en necesarias estas noticias «en un contexto general de mala política urbanística y de necesaria persecución institucional de la corrupción - incluso moral o política, que no necesariamente penal- de este tipo de actuaciones".

CiU i ERC rebutgen investigar els convenis entre Amposta i la fundació Orfeó Català

2009-10-29T23:22:00.001+01:00

El ple de l'Ajuntament d'Amposta va rebutjar ahir la moció del grup municipal del PSC, que reclamava una investigació sobre els convenis firmats entre l'Ajuntament d'Amposta i la Fundació Orfeó Català Palau de la Música. Tal com ja va avançar l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré ( CiU), divendres passat, l'equip de govern va votar en contra de la moció, i també ho van fer els regidors d'ERC, que consideren que els convenis entre el consistori i la Fundació Orfeó Català es van complir.

Amb tot, el portaveu del PSC a l'Ajuntament, Antoni Espanya , va explicar que el grup municipal socialista reclamarà als actuals gestors del Palau de la Música si realment els diners aportats pel conveni, que va durar onze anys, van arribar a l'entitat.

«Lamento que Convergència i Unió hagi capgirat la situació i ara faci creure que aquesta moció pretén embrutar el nom d'Amposta i anar contra les bandes de música», va manifestar Antoni Espanya , el qual sosté que l'únic punt que es va complir del conveni va ser l'actuació de la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, una vegada a l'any, al Palau de la Música. «Els convenis també incloïen una actuació anual del cor jove de l'Orfeó a Amposta i publicacions, uns acords que no es van respectar», va assenyalar el portaveu del PSC. En total, en onze anys l'Ajuntament d'Amposta va aportar 69.400 euros a la fundació Orfeó Català.

En el ple hi va assistir l'exalcalde d'Amposta, Joan Maria Roig, i també la presidenta de la Unió Filharmònica d'Amposta.

Ciu d'Amposta es nega a demanar explicacions als gestors del Palau sobre el destí de l'aportació econòmica feta per l'Ajuntament

2009-10-26T19:27:00.001+01:00

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha lamentat avui que CiU s'hagi negat a demanar explicacions als gestors del Palau de la Música sobre la destinació de les aportacions fetes per l'Ajuntament a aquesta entitat. Els socialistes consideren que el vot en contra de CiU a la moció en què es demanava obrir una investigació per determinar el destí dels diners que el consistori va atorgar a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana arran dels convenis signats entre l'Ajuntament i aquesta entitat que pugen, segons el propi govern, a 69.400 euros, demostra poca voluntat de transparència per part del govern municipal. El PSC, que també ha lamentat el vot contrari d'ERC, creu que s'ha perdut una oportunitat de demostrar a la ciutadania que l'Ajuntament té cura de com es gasten els seus impostos, que vetlla per l'interès general de la ciutat i que contribueix a garantir la correcta administració dels cabals públics.

El portaveu del grup, Antoni Espanya, ha criticat també la tergiversació i la manipulació de la moció per part de l'alcalde en voler transmetre un contingut fals del perquè d'aquesta proposta. “Amb la demagògia i la manipulació a la qual ens tenen acostumats han estés que nosaltres presentàvem aquesta moció per difamar la nostra ciutat i les nostres entitats musicals. És una manera de fer política barroera i simplista”, ha assenyalat. Per aquest motiu, Espanya ha emfasitzat: “Les bandes de música i els ampostins i les ampostines rebran sempre el nostre suport. Les societats musicals de la ciutat tenen tot el nostre respecte i admiració per una trajectòria encomiable i perquè han estat sovint els principals ambaixadors de la nostra ciutat. Hem treballat i treballem pel seu futur i aviat es veuran els resultats de la nostra gestió. No admetem en cap cas la difamació del govern en aquest sentit”. Segons ell, aquesta es una manera de fer política des de la demagògia i emprant tècniques de distracció d'altres èpoques. “Si no s'atreveixen a obrir una investigació per qualsevol altre motiu, que no ens vinguin amb mentides i falses acusacions”.

Finalment, el PSC d'Amposta ha recordat que el principal objecitu de la moció, després que esclatés l'escàndol d'irregularitats a l'entorn de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, era confirmar la recepció de les quantitats aportades per l'Ajuntament. “Per tant, si tal com diuen no tenen res a amagar, es podia haver encarregat una auditoria per determinar si s'havien dut a terme els serveis acordats en convenis”. I és que, segons els socialistes, només s'ha complert al cent per cent un dels set compromisos estipulats, l'actuació anual de les bandes a l'auditori del Palau.

L'alcalde d'Amposta diu que es van complir els convenis amb l'Orfeó

2009-10-24T13:22:00.000+02:00

EL PUNT
Amposta L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, va explicar ahir que els convenis entre l'Ajuntament i la Fundació Orfeó Català Palau de la Música es van complir, per la qual cosa rebutja demanar explicacions als actuals gestors tal com reclama el grup municipal del PSC en una moció que es debatrà en el ple de dilluns. Ferré va precisar ahir que l'aportació que va fer l'Ajuntament a la Fundació Orfeó Català va ser de 69.400 euros en lloc dels 51.400 euros que va dir el PSC, una quantitat que correspon a convenis que es van mantenir durant onze anys i que van ser aprovats per unanimitat pel ple de l'Ajuntament ampostí. A més, l'alcalde d'Amposta va detallar que les condicions del conveni incloïen una actuació de les bandes al Palau (la Unió Filharmònica i la Lira Ampostina), visites arquitectòniques a l'edifici que va projectar Domènech i Montaner, visites dels escolars d'Amposta i una actuació gratuïta del Cor Jove de l'Orfeó a Amposta. «Només per les actuacions el conveni ja valia la pena, ja que el lloguer de la sala gran del Palau costa actualment 12.000 euros», segons va assenyalar Ferré. «No tenim absolutament res a amagar», hi va afegir l'alcalde.

Per tot això, l'alcalde d'Amposta considera que no té sentit que l'Ajuntament es persone com a part afectada en el procés obert contra els antics gestors de l'Orfeó i el Palau Fèlix Millet i Jordi Montull pel desviament de fons de l'entitat.

«Embrutar el nom d'Amposta»

La moció presentada pel PSC a l'Ajuntament d'Amposta pretén, segons l'alcalde, «embrutar el nom d'Amposta». «Antoni Espanya aprofita el cas Millet per simple interès sense veure que fa mal a la ciutat d'Amposta, als músics de les bandes i a les entitats», va manifestar Ferré, amb relació a la investigació que ha proposat que es porte a terme el portaveu del PSC.

El PSC d’Amposta demanarà a l’Ajuntament que encarregui una auditoria per saber on han anat a parar els 51.400 euros aportats a la Fundació Orfeó Cata

2009-10-21T20:29:00.000+02:00

El grup municipal del PSC a l’Ajuntament d’Amposta presentarà en el ple ordinari del proper dilluns una moció en la qual es demana a l’equip de govern que encarregui als serveis tècnics del consistori una auditoria dels serveis prestats per part de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música a l’Ajuntament d’Amposta en virtut del conveni de col·laboració per a la difusió de la música i de la cultura catalana, signat l’any 1997 i renovat fins al 2004. Durant aquest període la Fundació hauria ingressat de l’Ajuntament ampostí fins a 51.400 euros. El grup socialista reclama que es requereixi als actuals gestors de la Fundació la confirmació dels ingressos rebuts i, en cas de detectar-se alguna irregularitat, que l’Ajuntament d’Amposta es presenti com a part afectada en el procediment judicial obert contra els antics responsables de la Fundació, Fèlix Millet i Jordi Montull.
El conveni signat l’any 1997 pel llavors alcalde d’Amposta, el convergent Joan Maria Roig, i el fins ara president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Fèlix Millet, recollia que durant quatre anys l’ajuntament lliuraria 6.000 euros a la Fundació en concepte de difusió de la música i la cultura catalana i que preveia, entre d’altres, la realització de tot un seguit d’activitats conjuntes i de lliuraments d’entrades, publicacions i invitacions del Palau a l’ajuntament. Aquest conveni es va renovar l’any 2001 per quatre anys més amb una dotació econòmica anual de 6.600 euros. A més, l’any 2004 la junta de govern local va aprovar el pagament de 1.000 euros a la Fundació en concepte d’apadrinament d’un tub de l’orgue del Palau de la Música en motiu de la seva restauració.

El portaveu socialista, Antoni Espanya, ha explicat que davant el recent escàndol que ha afectat la Fundació i per respecte al fet musical de la ciutat d’Amposta demanaran a l’equip de govern aquesta auditoria. Espanya ha deixat clar que amb aquesta moció el grup socialista no busca treure un profit polític sinó mirar de saber i aclarir si els 51.400 euros que es van transferir des de l’ajuntament han arribat a la Fundació i si s’ha comés algun tipus d’irregularitat.

En el ple de dilluns el PSC d’Amposta presentarà una segona moció en la qual es demana instaurar la figura de l’acolliment civil dels infants a la ciutat mitjançant la redacció i aprovació d’un reglament regulador del registre municipal per aquest tipus de cerimònies.
CINTA BONET / ROSA GARCIA

El PSC d'Amposta demana una investigació sobre el destí dels 51.400 euros municipals aportats a la Fundació Orfeó Català

2009-10-21T20:25:00.000+02:00

Tortosa (ACN).- El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta demanarà al ple del proper dilluns que el consistori obri una investigació per determinar el destí final dels 51.400 euros que el consistori va aportar a la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana mitjançant dos convenis signats amb l'entitat entre 1997 i 2004. La moció socialista reclama que els actuals gestors de la fundació confirmin els ingressos rebuts i que el govern municipal encarregui una auditoria sobre els serveis acordats i prestats per l'entitat en virtut dels convenis. En el cas de confirmar-se 'alguna irregularitat', el PSC demana que l'Ajuntament es personi com a part afectada en el procediment judicial obert.

El govern de CiU ha apujat un 70% l'IBI urbà en els darrers deu anys a Amposta

2009-10-10T17:26:00.001+02:00

El grup municipal socialista lamenta que no s'hagi aprovat la seva proposta de rebaixar-lo en un 6 % per al 2010

El grup municipal socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha lamentat que el govern de CiU no hagi tingut en compte la seva proposta de rebaixar en un 6 % l'Impost de Béns i Immobles (IBI) després que durant els darrers deu anys se n'hagi produït un increment del 70%. “Enguany, atenent l'escenari important de crisi que afecta moltes famílies ampostines havíem reclamat que s'apliqués una rebaixa de l'IBI del 6%, passant del 0,89 al 0,83” , ha explicat el portaveu del grup, Antoni Espanya , que ha lamentat que l'alcalde, Manel Ferré, n'hagi fet “cas omís”. Segons Espanya, això demostra que la seva preocupació no és apretar-se el cinturó en temps de crisi com tothom “sinó disposar de més diners per continuar incrementant la plantilla de personal de la seva confiança i gastant descontroladament en béns i serveis, molts d'ells imprescindibles”. I, a més, ha lamentat, “tot a costa de la butxaca del sofert contribuent ampostí”. D'aquesta manera, els socialistes ampostins han votat en contra del projecte d'ordenances.

L'IBI és l'impost municipal que finança la major part de la despesa corrent als ajuntaments. Però tot i que el 2009 la previsió recaptatòria de l'IBI urbà a Amposta va ser de 4.500.000 euros, aquest no va arribar a cobrir el 25% de la despesa corrent. Això obliga, segons Espanya, al govern a fer diversos “malabarismes” per fer front a a una despesa “poc controlada” que creix any rere any, finançant així part de la despesa corrent amb ingressos de caràcter extraordinari, com el de construccions o apujant de forma continuada l'IBI urbà. “D'aquesta manera hem comprovat que en els darrers deu anys aquest import ha pujat una mitjana de 7 punts anuals, mentre que el cost de la vida o l'IPC ha augmentat només 3 punts”, ha denunciat Espanya, que, a més, ha afegit: “I si ho ampliem al període 1996-2009, és a dir, els darrers quinze anys, la pujada ha estat del 102%”. L'exemple d'això es pot trobar en el cas d'una persona que l'any 1999 pagava 200 euros l'any per un pis estàndard i ara en paga 340, 140 euros més. Si s'hagués aplicat l'IPC estrictament, n'hauria de pagar 260, és a dir 80 menys.

Per aquest motiu, el portaveu socialista ha criticat les excuses donades per l'alcalde per no fer cas a la seva proposta, tot al·legant que no són són ells qui pugen l'impost, sinó que és la revisió cadastral la que el puja automàticament un 6 %. “Això no és així, perquè, si l'equip de govern vol, té mitjans per modular aquesta pujada automàtica rebaixant el tipus a aplicar. I així ho va fer l'any previ a les darreres eleccions municipals quan va reudir el tipus més d'un 3%”, ha recordat Espanya.

Els socialistes ampostins han reclamat avui més transparència també en la política de personal a l'Ajuntament, un capítol que enguany (l'any passat es va apujar un 11% respecte al 2008) ha representat una despesa de 9,1 milions d'euros, el 50% de les despeses corrents de l'Ajuntament. “Hem repetit en moltes ocasions que aquesta elevada xifra justificaria la creació d'una gerència específica de recursos humans per optimitzar aquesta important àrea de despesa del consistori i a la vegada fer-la més transparent”, ha detallat Espanya. I és que per als socialistes s'està produint un “clar abús en les contractacions d'urgència que acaben sent personal interí indefinit”.

Finalment, el PSC ampostí considera oportuna també la creació d'una central de comptes i serveis per tal d'aprofitar al màxim la despesa corrent en l'apartat de compres i serveis, que representa un 35% de les despeses corrents de l'Ajuntament.

Amposta-Terres de l'Ebre, 9 d'octubre de 2009.

L'Ajuntament d'Amposta ha apujat un 70% l'IBI en els últims deu anys

2009-10-10T13:09:00.000+02:00

Amposta - LURDES MORESO
El ple de l'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir els preus públics i les ordenances fiscals del 2010, amb el vot en contra dels dos grups de l'oposició (ERC i PSC). Tot i que la major part dels impostos es congelen, el grup socialista va denunciar que en els últims deu anys el govern ampostí ha apujat un 70% l'impost de béns immobles (IBI) i va reclamar que per l'any vinent s'aplique una rebaixa de l'IBI del 6%. «L'Ajuntament no apuja l'IBI, el que s'incrementa és el valor cadastral a causa de la revisió que es va dur a terme el 2004 i que es va decidir aplicar de manera progressiva durant deu anys en lloc de repercutir l'augment als ciutadans en un any», va manifestar la regidora d'Hisenda de l'Ajuntament d'Amposta, Isabel Ferré. En aquest sentit, el govern ampostí sosté que les ordenances municipals «no poden ser més ajustades». «En temps de crisi no es poden apujar els impostos i d'aquí a uns mesos presentarem un pressupost encara més auster que el de l'any passat», va assenyalar Ferré. Amb tot, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va insistir que l'equip de govern pot modular la pujada automàtica del valor cadastral i rebaixar el tipus a aplicar. «La seua preocupació no és la d'estrènyer-se el cinturó en temps de crisi, sinó la de disposar de més diners per continuar incrementant la plantilla de personal de la seua confiança i gastar sense control en béns i serveis», va assenyalar Espanya. En aquest sentit, el PSC va demanar més transparència en la política de personal, un capítol que representa una despesa de 9,1 milions d'euros.

A banda de l'IBI, s'incrementarà un 2% el rebut de les escombraries, a més d'un altre 2% el de l'aigua per l'increment de l'energia elèctrica. També s'apujarà la taxa d'ocupació de la via púbica, un 10%, per rebaixar la forta demanda existent tant de guals com de parades. Per la seua banda, el grup d'ERC va rebutjar les ordenances perquè no ha participat en la seua elaboració. «No es posa en dubte que siguin ajustades, però no hem participat en l'elaboració d'aquestes taxes tot i que així ho vam demanar», va manifestar el regidor d'Esquerra, Carles González.

IMPOSTOS I TAXES
Escombraries
Puja un 2% respecte del 2009, tot i que el Consorci de Gestió de Residus planteja un augment del 5%, el 3% restant l'assumirà l'Ajuntament
Taxa d'ocupació de la via pública (guals permanents i parades mercat ambulant)
S'augmenta un 10% per rebaixar la forta demanda existent
IBI
Bonificacions d'entre un 10% i un 50% en funció del valor cadastral de l'habitatge
L'increment del valor cadastral fa pujar l'IBI un 7%
Obertura d'establiments amb més de 50 treballadors
Es bonifiquen
Resta impostos
Es congelen

La comunidad científica insiste en que el proyecto de Los Merinos entraña un “grave peligro de alteración de los ecosistemas”

2009-10-09T19:39:00.001+02:00

(Hi té -o al menys hi tenia- interessos Joan Maria Roig)
(Publicat a la revista El Observador de Málaga)

Un INFORME de las universidades de Oviedo y Zaragoza reclama una “amplia” de protección de los acuíferos y alerta de “un empeoramiento de las aguas”

09/10/09. Medio Ambiente/ Merinos. “El desarrollo de los proyectos urbanísticos contemplados para esta zona (en referencia a la Sierra de Los Merinos-Ronda y Cuevas del Becerro) entrañaría un grave peligro de alteración de los ecosistemas. En la Sierra de las Nieves alteraría visiblemente el equilibrio entre población y naturaleza que en la actualidad posee este paraje”. Así de contundentes son las conclusiones del Estudio geológico e hidrogeológico que sobre este entorno han desarrollado los doctores en Geología de la Universidad de Oviedo Eduardo Menéndez Casares y Beatriz González Fernández y el catedrático de Hidrogeología de la Universidad de Zaragoza Javier Martínez Gil, que EL OBSERVADOR / www.revistaelobservador.com le ofrece íntegro AQUÍ para su consulta.

ESTE estudio –consultar AQUÍ- analiza en 60 páginas, con numerosos cuadros, tablas y fotografías, las características geológicas y hidrogeológicas del lugar, así como los riesgos que acarrearía el desarrollo de los proyectos urbanísticos de Merinos Norte, Carrasco y Parchite para las poblaciones de la comarca. Los municipios de El Burgo, Cuevas del Becerro, Serrato, Setenil de las Bodegas, Arriate y Ronda serían los perjudicados directos.

NO obstante, según este informe, también los vecinos de Málaga resultarían afectados por el anunciado “empeoramiento de la calidad de las aguas” del que alertan sus autores, ya que algunos de los manantiales en peligro proporcionan caudales a los embalses de Guadalhorce, Conde de Guadalhorce y Guadalteba, que abastecen a la capital malagueña.

ATENDIENDO al tipo de rocas, los especialistas han diferenciado dos clases de acuíferos en la zona. El primero de ellos, compuesto principalmente de piedras calizas, se alimenta de aguas de lluvia y drena en cuatro manantiales: El Cañamero, El Barranco de Palomeras y El Nacimiento (Carrizal). El segundo, además del agua de lluvia, recibe recarga del primero y de otros vecinos y filtra hacia los caudales de La Velilla y La Mina.

DE construirse las urbanizaciones de Merinos Norte y Carrasco, el “grado de vulnerabilidad frente a la contaminación” del primero de los acuíferos sería “alto-muy alto”, dado que el proceso de erosión del agua en la caliza está muy avanzado. Por eso, los científicos recuerdan que el lugar “debería estar sometido a una protección estricta mediante la creación de perímetros de protección de los manantiales y un control estricto de los vertidos”. Y añaden, que dentro de esa área de seguridad “habrían de estar restringidas todas las actividades y usos susceptibles de contaminar, tales como urbanizaciones, campos de golf, etc”.

ADEMÁS, el informe advierte de que, debido a la conexión hidráulica existente entre ambos acuíferos, “cualquier perturbación” que se produzca en el primero podría afectar también al otro, del mismo modo que las extracciones de agua “prevista mediante sondeos en la urbanización proyectada”, produciría una “disminución” del caudal de drenaje de dicho acuífero, así como, indirectamente, del segundo.

LOS científicos son claros a la hora de referirse a la posible contaminación de estas aguas. “Los excedentes de riego de los campos de golf previstos, al contener elevadas concentraciones de fertilizantes y plaguicidas destinadas al mantenimiento del césped, así como otros posibles vertidos que se puedan producir sobre el acuífero, tendrán un impacto negativo sobre la calidad de las aguas”. Así, pese a que la vulnerabilidad del segundo acuífero es “baja-media”, aseguran que éste podría contaminarse si se produjera un vertido, ya que ambos están comunicados.

LA disminución de los caudales habituales durante las etapas de estiaje, los impactos ocasionados por la actividad humana y los efectos del cambio climático son otros de los argumentos esgrimidos en este informe al que ha tenido acceso EL OBSERVADOR para desaconsejar la ejecución del proyecto. Junto a esto, recuerdan la conveniencia de preservar esta zona de la Serranía de Ronda, al formar parte de la Reserva de la Biosfera de la Sierra de las Nieves.

ESTE documento se suma a otros realizados desde otras administraciones públicas como la Diputación, la Consejería de Medio Ambiente o la antigua Confederación Hidrográfica (actual Cuenca Mediterránea Andaluza) en los que ya se ponía de manifiesto las graves repercusiones que tendría el proyecto.

EN un comunicado conjunto hecho público ayer, Silvema, la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua, el Grupo de Trabajo Valle del Genal, la Plataforma Arriateña en Defensa del Agua y Coag-Málaga han anunciado que aportarán este nuevo estudio científico al proceso judicial abierto por el caso, así como a las delegaciones provinciales de Ordenación del Territorio, Medio Ambiente, Agricultura y todas aquellas que puedan estar relacionadas con la materia.

EL contenido de este informe se ha hecho público tan sólo un día después de que se filtrara a los medios de comunicación la decisión de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía (TSJA) de rechazar el recurso planteado por la Federación de Ecologistas en Acción de Andalucía en el que pedía la suspensión cautelar del plan parcial del proyecto de Los Merinos. Esta actuación prevé la construcción de dos campos de golf y uno de prácticas, tres hoteles de cinco estrellas, 800 villas de lujo, un club hípico, un colegio de alto nivel, una residencia para la tercera edad, un polideportivo y la venta de 442 parcelas con una media de 7.500 metros cuadrados de extensión.

PUEDE ver aquí otras noticias relacionadas en el Los Merinos:
- 22/09/09 El juez archiva la querella por calumnias e injurias de los promotores de Merinos que exigían 6 millones de euros a EL OBSERVADOR
- 17/09/08 La Sexta Noticias define Los Merinos como “una de las mayores barbaridades perpetradas en la historia ecológica de España”
- 24/07/08 El alcalde de Ronda degrada en tres ocasiones a un policía local que ha recibido ocho denuncias judiciales relacionadas con el caso Merinos en lo que califican como una persecución personal
- 17/07/08 “Primero te cuento el tema y después vemos lo que ponemos o no ponemos en la noticia”, sugiere a EL OBSERVADOR el concejal de Ronda Cañestro sobre el incidente que provocó con la Policía Local

S'incrementa el nombre de queixes veïnals a Amposta per conductes incíviques

2009-09-30T21:09:00.001+02:00

El defensor de la ciutadania demana més policia de barri
EL PUNT. LURDES MORESO. La seu de la policia local és al carrer Barcelona.

Amposta El defensor de la ciutadania d'Amposta, Eloi Toldà, va atendre el 2008 un total de 280 queixes, 227 corresponents a l'administració municipal i 53 a litigis entre particulars. Toldà ha detectat un increment del nombre de queixes veïnals per conductes incíviques, soroll, brutícia, vandalisme, per la qual cosa reclama al govern local que hi hagi més policia de proximitat.

«Crec que és necessari augmentar els efectius de la policia comunitària atès que s'ha incrementat el nombre de queixes per conductes que creen problemes entre veïns», assenyala el defensor de la ciutadania en el seu informe. Una reivindicació que també fan seua els dos grups de l'oposició (ERC i PSC). «El desplegament dels Mossos d'Esquadra pot permetre una reorganització de la policia local», va manifestar la portaveu d'Esquerra d'Amposta, Marta Cid. Precisament ahir es van inaugurar les noves dependències de la policia local, emplaçades al carrer Barcelona. Es tracta d'un local de 380 metres quadrats on hi haurà la plantilla de policia formada per 38 agents (que fins ara estaven als baixos de l'ajuntament) i on s'han invertit 200.000 euros. Hi ha una sala de coordinació operativa (amb la recepció i la centraleta), una oficina d'atenció al ciutadà, uns vestidors, un magatzem i una zona de custòdia. L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va destacar ahir l'adquisició de terminals de comunicació de la xarxa Rescat.

Millora urbanística

D'altra banda, l'informe del defensor de la ciutadania proposa una millora de l'avinguda Santa Bàrbara, un dels principals accessos a la ciutat i que s'ha de remodelar totalment. «Mentre no es duu a terme la reforma integral és necessari fer una millora estètica», va dir Toldà. També hi ha veïns que s'han queixat pel servei que presta l'empresa de subministrament d'aigua Sorea. «Hi ha llocs on l'aigua no té la pressió suficient i no arriba en condicions a molts habitatges», assenyala el defensor de la ciutadania. Una altra de les propostes de Toldà és que l'Ajuntament conteste totes les instàncies dels veïns. Finalment, Toldà ha demanat prorrogar el seu càrrec dos anys més, per coincidir en el vint-i-cinquè aniversari del servei.

Els socialistes demanen que es cree una plaça de fiscal als jutjats d'Amposta

2009-09-23T22:44:00.000+02:00

EL PUNT.
El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta ha presentat una moció que es debatrà en el proper ple –dilluns vinent, 28 de setembre– en què sol·liciten a la fiscalia general de l'Estat, al Ministeri de Justícia i al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya l'adscripció d'una plaça d'advocat fiscal als jutjats d'Amposta. Segons el contingut de la moció, és «molt important» per al funcionament dels tres jutjats d'Amposta la presència permanent d'un fiscal, pel volum de feina, per donar un millor i més pròxim servei, alhora que per estalviar trasllats de documentació i dilacions innecessàries. En cas d'haver-hi un fiscal adscrit a Amposta la documentació podria ser visada de manera més ràpida i sense esperes ni desplaçaments innecessaris. Actualment s'agrupen tot els temes civils i els penals per al dia que el fiscal es desplaça a Amposta i és poc àgil i poc probable que el mateix fiscal pugui atendre totes les peticions.

En l'actualitat hi ha 5 fiscals a Tortosa, on hi ha 6 oficines judicials, 4 de les quals son jutjats de primera instància i instrucció. Mentre que a Amposta, amb tres oficines judicials, no té presència permanent o plaça fixa cap advocat fiscal.

Amposta es pot convertir en la primera ciutat del Camp i l'Ebre que dóna suport a una consulta d'independència

2009-09-20T12:28:00.000+02:00

EL PUNT.- ERC acordarà demà el sentit de la moció i l'alcalde Ferré, de CiU, l'avalarà, si se cedeix la iniciativa a les entitats
Amposta / Tarragona - a. porta / j. olària.

Amposta Montblanc Almoster Xerta L'Arboç Amposta i Montblanc tenen tots els números per esdevenir les primeres capitals de comarca del Camp i l'Ebre on prosperin les mocions que ERC està impulsant en els ajuntaments per donar suport a una hipotètica consulta sobre la independència de Catalunya, una iniciativa que es va estenent, a la qual s'afegiran segurament municipis com ara l'Arboç, Almoster i Xerta.

Amposta podria ser la primera ciutat de la demarcació que contribuís a estendre la iniciativa de les consultes. Tot i que el grup municipal d'ERC encara no ha presentat la moció, ja que ha de decidir en una reunió que se celebrarà demà quin serà el seu contingut, la portaveu municipal, Marta Cid, va assegurar que la seua intenció és presentar-la en base el que es va concretar ahir a Santpedor [Més informació, a Política]. La intenció del grup municipal és presentar el text promogut per la plataforma Decidim.cat, tal com es farà en altres municipis catalans, tot i que no tenen coneixement de cap entitat ampostina que vulgui promoure la consulta. «Considerem que, primer, l'Ajuntament ha de mostrar el seu suport i la seua cobertura i disposició a la iniciativa, i potser llavors sorgirà l'interès de les entitats, perquè ara ja hi ha interès de persones a títol individual», va afirmar Cid. «Presentarem un text que estigui dins dels paràmetres perquè CiU hi doni suport», va conciliar Cid, que també aventura que dins del PSC «hi pot haver vots particulars». L'alcalde, Manel Ferrer, va manifestar al seu torn la voluntat de l'equip de govern convergent d'avalar qualsevol iniciativa de les entitats cíviques, però va matisar la moció ha de «fer explícit» que la posició de l'Ajuntament no és agafar el timó sinó «donar suport a la iniciativa d'una entitat». Per tant, l'entesa sembla factible.

Quatre casos més

La direcció nacional del partit republicà, a més a més, va revelar ahir que en quatre municipis més de la demarcació hi ha el terreny adobat perquè les mocions prosperin. A l'Arboç, on governen CiU i ERC, els dos partits són suficients per aprovar la moció: tenen sis regidors enfront dels cinc del PSC. Tot i això, Joan Plana, primer tinent d'alcalde i portaveu de CiU, reconeixia que no tenen constància que cap organització de l'Arboç hagi començat a treballar per organitzar la consulta.

A Almoster, l'alcalde republicà, Àngel Xifré, va explicar ahir que estan negociant amb els diferents grups municipals, per temptejar el suport que tindria la moció d'ERC, que governa amb CiU. Al marge dels sis regidors nacionalistes (4 d'ERC i 2 de CiU), n'hi ha dos de la FIC i un del PSC. Els altres dos municipis on ERC confia a tirar endavant la moció són Montblanc, on les intencions de l'alcalde ja eren conegudes, i Xerta

CARTA D'UN CIUTADÀ

2009-09-09T23:34:00.000+02:00

Amposta arrossega històrics problemes amb la circulació de vehicles, és una cosa patida i sabuda per tots, però la gravetat del tema és més seriós que les dificultats a la circulació per la via pública.
La senyalització, és defectuosa des de fa molts anys i la percepció de molta gent és que en circulació tot val. Des de que tot foraster que entra al poble, en te un fart per a poder dirigir-se a qualsevol lloc de dins el poble o sortir-ne cap un altre població per manca de senyals indicatives dins el poble, passant per l’aparcament arbitrari d’alguns ciutadans, fins que hi ha cruïlles de carrers que són uns focus constants d’accidents i cada cop amb més violència, i es segueix sense adoptar-ne mesures pal•liatives eficients per part de l’ajuntament, tot i que fa anys que va la cosa i que es diu per activa i per passiva. Està clar que només amb bandes rugoses o miralls no farem res. Darrerament estan patint els efectes fins els mateixos vianants i cada cop amb més gravetat, i el carrer Saragossa n’és la prova del que dic. Els accidents són constants i cada cop més greus. Fins quan?
Potser deu costar massa diners invertir a un poble en senyalització moderna, lluminosa i funcional o no és una prioritat la seguretat pública per als governs.
S’hauria de fer molta més pedagogia i un control més contundent entre els ciutadans per part de l’ajuntament per a extremar-se la prudència, el respecte per les senyals de trànsit, destinar-hi més guàrdies a peu pels vols dels llocs més perillosos.
O s’adopten mesures extraordinàries de forma immediata i la cosa és recondueix, o potser no trigarem gaire a que algú ho pagui molt car i les mesures ja arribin tard.

Els comerciants de l'avinguda de la Ràpita d'Amposta estan neguitosos pels actes dels bous al carrer

2009-08-06T21:38:00.001+02:00

L'Ajuntament tallarà durant dues hores al dia part d'aquesta via comerc
EL PUNT- Amposta - ROSER ROYO

Aquest és el tram de l'avinguda de la Ràpita que tallaran per fer bous.

Amposta L'Ajuntament d'Amposta tallarà per festes durant unes dues hores –d'11.30 h a 13 h– el trànsit en una de les vies comercials més importants de la ciutat, l'avinguda de la Ràpita, perquè s'hi puguen celebrar els tradicionals encierros. La mesura s'aplicarà durant set dies consecutius –del dilluns 17 d'agost al diumenge 23– i afectarà des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez. Els comerços d'aquest tram estan neguitosos –sobretot els de roba i calçat– perquè creuen que els perjudicarà.

«Ho trobo malament perquè ens toca el negoci», manifestava ahir Íngrid Domingo, dependenta de Teixits Barceló, que assenyalava que els seus caps han optat per tancar, mentre duren les festes, la botiga al matí «que és quan més es ven» i obrir només a la tarda. «Just tallen el carrer a l'hora que la gent més ve a comprar, que és d'onze a una», va afegir. «Crec que la mesura beneficiarà les botigues que estan fora del circuit dels bous i que en canvi a nosaltres ens perjudicarà. O tots o ningú», assenyalava per la seua banda Mari Sánchez, de la també botiga de moda RMZ. «Hauríem preferit que fessen els bous en un altre lloc menys comercial, però bé, ens ho prenem amb paciència i pensant que només serà una setmana», deien Josep i Marisol, de la botiga de vins Raïms. «Si ens perjudica o beneficia, ho sabrem després de festes. Hi ha qui diu que valdria més que tanquem portes i d'altres, que ens farem la barba d'or», opinava Rosa Maria Bages, de la Fleca Caballé, que precisava que al matí muntaran la terrassa al carrer del costat en lloc de l'avinguda de la Ràpita.

Són només alguns comentaris dels comerciants del tram afectat pels bous al carrer de l'avinguda de la Ràpita, una de les vies comercials més importants d'Amposta i que en els 400 metres aproximadament que tallaran –des del carrer Jardí fins al carrer Velázquez– inclou tres entitats bancàries, una perruqueria, una sabateria, una botiga d'accessoris per a la llar, una fleca, una fruiteria que només fa quinze dies que està oberta, cinc botigues de roba i una de vins. El regidor de Festes, Josep Garriga, va dir que s'ha optat per l'avinguda de la Ràpita perquè fa anys que la comissió de bous treballa per «apropar més la festa al centre del poble». «Havíem pensat en el carrer Barcelona però per qüestions de trànsit és més problemàtic perquè és de dos sentits, mentre que l'avinguda de la Ràpita és de direcció única», va argumentar Garriga, que va precisar que els encierros només duren 30 minuts. «Creiem que la quantitat de gent que acudix a aquests actes beneficiarà amb escreix aquests comerços», va afegir Garriga. Un altre tema és el bou embolat, que enguany també es farà en aquest carrer. La comissió de bous repartix cartrons per tapar els aparadors i gàbies per protegir les reixes als qui ho sol·liciten.

Setze bous embolats i una tarda més de vaquetes
Amposta continua sent el municipi ebrenc on més festes taurines se celebren. Així, segons va explicar ahir el regidor de Festes, Josep Garriga, enguany se celebraran setze bous embolats, deu dies d'encierros, i deu tardes de bous –una més que l'any passat–. En total s'han contractat onze ramaderies diferents –vuit l'Ajuntament i tres les penyes taurines–. El tret de sortida dels actes taurins serà dijous, amb l'arribada del bou capllaçat. Aquest mateix dijous es farà el primer bou embolat a l'avinguda de la Ràpita. El dissabte es farà el bou capllaçat amb tres sortides a les 7 del matí, les 11 i les 5 de la tarda. Un dels actes taurins més potents és el concurs estatal d'emboladors, que es farà dissabte, a la plaça de bous, a partir de dos quarts d'onze de la nit, i en què participaran cinc colles d'emboladors d'arreu de l'Estat i es tornarà a instal·lar una pantalla gegant. El pressupost que l'Ajuntament destinarà als actes festius és d'uns 75.000 euros, 15.000 menys que el 2008.

Amposta posa a licitació obres per valor d'un milió per acabar el parc dels Xiribecs

2009-08-06T21:34:00.000+02:00

EL PUNT. Amposta - ROSER ROYO El pipican del parc dels Xiribecs també és el més gran de les Terres de l'Ebre.
Amposta Les obres del parc municipal dels Xiribecs d'Amposta, que, amb 55.000 m² de superfície, ha de ser el més gran de les Terres de l'Ebre, estan en la recta final. Així, segons va informar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU), aquest mes de setembre està previst que surtin a licitació actuacions per valor d'1.180.000 euros. Aquestes obres inclouen des de la construcció d'una graderia amb capacitat per a 800 persones fins a l'enllumenat del parc i un bar amb terrassa. La previsió és que el parc estiga acabat del tot a mitjan 2010, després de més de deu anys d'obres i d'una inversió global que volta els 4 milions d'euros.

L'activitat al parc municipal dels Xiribecs d'Amposta és constant. Actualment s'hi estan executant obres per valor de 180.000 euros, consistents bàsicament en la plantació d'arbres, la instal·lació d'una zona de gronxadors i la construcció d'una gran zona infantil. Ara bé, el gros de les actuacions d'aquesta última fase del parc dels Xiribecs es materialitzarà entre finals d'enguany i principi de l'any que ve. En aquest sentit, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va concretar ahir que l'Ajuntament té pendent posar a licitació per un import de 760.000 euros, el mes de setembre, la construcció d'una graderia en forma de U amb capacitat per a 800 persones i l'enllumenat de tot el parc. La idea és que en aquesta graderia, que es construiria al costat del Pipican, es puguen dur a terme actuacions a l'aire lliure. Ferré també va concretar que el consistori traurà a licitació, el mateix mes de setembre i per un import de 220.000 euros, la construcció d'un bar amb terrassa, i també es destinarà una partida d'uns 200.000 euros a la finalització del tancament de tot el recinte del parc.

Tot plegat, són actuacions pendents que pugen a 1.180.000 euros i que serviran per donar per acabades les obres d'un parc que es va començar a construir el 1999. «Hi portem tres legislatures i d'aquesta no passa», va afirmar l'alcalde, tot assenyalant que les previsions són que el parc puga estar del tot acabat a mitjan 2010. El parc dels Xiribecs, amb 55.000 m² de superfície, és el parc més gran de les Terres de l'Ebre i té un gran llac central amb un guèiser que expulsarà una columna d'aigua de 20 metres d'altura.

750 euros de multa per no recollir els excrements
Després de diverses campanyes per conscienciar els propietaris d'animals domèstics que recullin els excrements dels seus animals de la via pública, l'Ajuntament d'Amposta ha optat per encetar-ne una de nova i, alhora, per endurir les sancions. Així, a partir d'ara, es posaran multes de fins a 750 euros a aquells propietaris d'animals que embrutin els carrers i els parcs del municipi. Amb el lema «Ell no en sap, tu sí», el consistori ha editat 7.000 fullets explicatius que s'han començat a repartir per les bústies de la ciutat. Es penjaran cinquanta banderoles a les zones on hi ha els Pipican i els carrers on s'han detectat més excrements d'animals. La presentació de la campanya es va fer al parc dels Xiribecs, on hi ha el Pipican més gran de l'Ebre.

Amposta treu la medalla d'or a Franco però manté carrers amb noms feixistes

2009-07-28T19:06:00.000+02:00

AMPOSTA - ROSER ROYO

L'Ajuntament no canviarà el nom del carrer Ruiz de Alda perquè els veïns s'hi oposen.
L'Ajuntament d'Amposta va aprovar ahir, per unanimitat de tots els grups polítics, la retirada de la medalla d'or al dictador feixista Francisco Franco, atorgada per la ciutat el 1963 juntament amb la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Així, tots els grups amb representació al consistori (CiU, EA-ERC i PSC) van donar suport a una moció presentada per EA-ERC. «Ho fem per respecte als valors democràtics i a les persones represaliades per la dictadura», va dir la portaveu republicana, Marta Cid, que també va aprofitar per lamentar que l'Ajuntament encara no haja substituït els noms feixistes d'alguns carrers com el de Ruiz de Alda.
El 21 d'abril de 1963, en commemoració de 25è aniversari de l'«alliberament» de la ciutat, l'Ajuntament d'Amposta va aprovar la concessió al dictador Francisco Franco de la medalla d'or de la ciutat i la distinció d'alcalde «honorari i perpetu». Ara, 46 anys després, l'Ajuntament democràtic de la capital del Montsià ha aprovat retirar aquests distintius al dictador i traslladar aquest acord a la Fundació Francisco Franco, que encara els està difonent a través de la seua pàgina web. En el ple d'ahir es va aprovar aquest acord arran d'una moció presentada pel grup municipal d'Esquerra d'Amposta (EA-ERC). La seua portaveu, Marta Cid, va destacar que és un acord que fa complir la llei de la memòria històrica i que és un acte de justícia envers els represaliats per la dictadura. Així, a Amposta, entre el 1938 i el 1945, es van afusellar 14 persones i 104 van ser processades. L'acord es va aprovar per unanimitat «com no podia ser d'altra manera», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré (CiU). Per la seua banda, el portaveu del PSC, Antoni Espanya, va aprofitar perquè l'Ajuntament organitzés un acte d'homenatge als ampostins que van combatre en la Guerra Civil espanyola i també als brigadistes que van morir la nit del 26 de juliol del 1938 quan creuaven l'Ebre per Campredó durant l'ofensiva republicana. Tant Espanya com Cid van lamentar que es mantinguessen encara els noms feixistes d'alguns carrers de la ciutat, com el de Ruiz de Alda (un dels fundadors de la Falange) o el de García Morato (aviador de l'exèrcit franquista). L'alcalde, Manel Ferré, va recordar que es va iniciar un procés participatiu i que la gran majoria dels veïns enquestats que viuen en aquests carrers es van oposar al canvi de nom «pels problemes burocràtics» que els ocasionaria. Per tant, Ferré va afirmar que l'Ajuntament no es planteja a curt termini substituir aquests noms.
Picabaralla per l'A-68
En el ple d'ahir no va haver-hi unanimitat en relació amb la moció presentada per CiU sobre la sortida per Vinaròs de l'A-68 o autovia d'Aragó. Concretament, la proposta de CiU defensa l'opció catalana, que proposa fer sortir aquesta autovia per l'N-420 i demana a Foment que es replantegi la decisió, alhora que insta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a intercedir davant el Ministeri de Foment i a «deixar de banda interessos partidistes». Tant el PSC com ERC es van abstenir «per la forta càrrega política» del text i es van remetre a la moció unitària que la setmana passada va aprovar l'Idece, en què es demana el desdoblament de l'N-420 i de l'eix de l'Ebre i millores en la C-43 de Gandesa a Benifallet. L'alcalde, Manel Ferré, va qualificar d'«enganyifa» per a les Terres de l'Ebre l'opció de Foment.

Absolen dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament

2009-07-16T18:04:00.001+02:00

EL PUNT
Amposta El jutjat d'Amposta ha absolt els dos membres dels Maulets acusats per l'Ajuntament d'Amposta de fer pintades al mobiliari urbà. Concretament, es demanava per a ells 900 euros de multa. L'òrgan judicial els va citar dimarts i un grup de persones van acudir als jutjats d'Amposta per donar-los suport. L'organització juvenil ha sostingut des del primer moment que l'Ajuntament no tenia proves contra ells i l'acusa d'antidemocràtic.

Absolts Alba i Miquel, Maulets denunciats per l'Ajuntament d'Amposta

2009-07-15T21:29:00.002+02:00

El passat dimarts 14 de juliol va celebrar-se el juí contra Alba i Miquel, dos militants de l'assemblea Maulets del Montsià que van ser denunciats per l'Ajuntament d'Amposta acusats de deslucimiento de bienes públicos . L'acusació de l'Ajuntament no tenia cap fonament, ja que l'única prova de que disposaven era un esprai lila que van trobar escorcollant Alba mentre passejava. Tenint en compte que les pintades de les quals se'ls acusa eren fetes amb color negre, i que la mateixa policia local va declarar que els identificaven "perquè sabem que sou de Maulets", des de l'assemblea de Maulets del Montsià entenem el juí com un intent més de silenciar les joves veus dissidents del poble. L'intent, però, ha estat infructuós: els dos Maulets han estat absolts.

El juí estava programat a les 12:25, i ja des de les 12 hi havia un grup de persones a fora donant suport als acusats, que ha estat identificat pels Mossos d'Esquadra. Un cop ha començat el juí ha desplegat diverses pancartes que feien referència a l'actitud caciquista i censora de l'Ajuntament i a l'innocència dels acusats, i demanant la dimissió de l'alcalde, Manel Ferré, i el regidor de governació, Josep Garriga, màxim artífex de la cacera de bruixes que patix l'assemblea. Els càntics de suport i solidaritat han travessat els murs dels jutjats d'Amposta, inflant d'ànims als jóvens que estaven sent jutjats en aquell mateix moment.

Finalment, al cap d'aproximadament una hora han sortit els dos acusats, que han anunciat que havien estat absolts pel jutge, davant l'absoluta manca de proves i l'absurditat de la denúncia.

Des de l'assemblea de Maulets del Montsià volem manifestar la nostra alegria per la sentència d'innocència dels nostres companys i agraïr el suport que hem rebut de moltes i diverses persones del poble, així com de col·lectius i organitzacions d'arreu del país. Anunciem, finalment, que continuarem amb la nostra tasca diària, amb ànims renovats i amb l'objectiu de fer saber a tothom el tarannà caciquista i antidemocràtic de l'Ajuntament.

Prou censura, CiU cacics!

(El text i les fotos han estat cedides per Maulets d'Amposta)

ROIG PASSA AL ATAC

2009-07-10T21:28:00.002+02:00

PUBLICAT A MÉS EBRE

«Tot això és una trama que busca fer xantatge a l’Ajuntament d’Amposta», Roig.
Una terrible confusió de noms destapa una rivalitat polític-històrica a la ciutat d’Amposta.

La prevaricació urbanística i els pressumptes tractes de favor, venent sent un tema de conversa molt habitual, i una constant a l’hora d’acusar a polítics i empresaris.

Així el passat dilluns, 29 de juny, tornava a reactivarse una possible activitat fraudulenta a nivell urbanístic a les Terres de l'Ebre, més concretament al municipi d'Amposta, quan un mitjà de comunicació de la zona parlava que la fiscalia de Tarragona havia trobat indicis delictius, comesos per l'ex-alcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Dues setmanes després, és el propi Roig, qui surt en la seva defensa, davant del que ell cataloga de «trama que busca fer xantatge a l'Ajuntament d'Amposta».
«Quan jo era alcalde entenia que aquest tipus d'actuacions cap a la meva persona eren un peatge a pagar, però ara les circumstàncies són unes altres i aquest cop aniré a per ells». Roig defensa la seva innocència de manera contundent, «sóc innocent i ho demostraré».

Alhora que manifesta que les últimes actuacions en contra de la seva persona les ha capitanejat l'empresari aragonès, José Antonio Navarro Algarate, «porta molts anys intentant que l'Ajuntament li legalitzi una obra que a criteris urbanístics de la ciutat presenta punts que s’han de modificar ». Però el senador no concentra les seves acusacions en la persona de Navarro sinó que va més enllà: «aquest empresari ha rebut informació falsa facilitada pel que jo anomeno garganta profunda, el socialista ampostí, Rafel Serret, un home que pel que sembla té alguna cosa personal contra mi». Però no es queda aquí i sense pèls a la llengua, Roig afirma que: «darrera de totes aquestes accions hi ha el partit socialista d'Amposta que sempre ha buscat tindre l'Ajuntament i que mai ha pogut amb mi. El que no entenen és que jo ja no estic». Per finalitzar afegint «si la Fiscalia s'ha reactivat amb un assumpte que ja havia estat arxivat és al meu parer perquè ha hagut un toquet des de Madrid». Però lligat amb l'assumpte de la Fiscalia, es filtrava aquesta setmana un document que va estar enviat pel mateix empresari Navarro al Senat, amb la intenció que aquest ens inactivès en el càrrec a Roig, per incompatibilitat d'activitats. Però en l'afany, segons aquest de voler acusar-lo, el document s'ha fonamentat en una terrible confusió per a la part acusadora, ja que no és la mateixa persona.

Casualitats de la vida, la persona que els redactors del document pensaven que era el senador, guarda molta similitud amb el nom ja que la persona investigada respón al nom de Joan Grau Roig i no Joan Roig Grau, l’ex-alcalde. Segons Roig, la confusió ha pogut vindre donada, perquè «van poder observar que l'empresari de Barcelona, formava part d'una societat que rep el nom de Túnel Tosses, Concesionario del Estado, una concessió de l'Estat als Pirineus». «Com és pot arribar a tal grau d'ignorància», conclou Roig davant el fet que el document també involucra als seus dos fills. Quant a les activitats que el senador realitza, aquest ha volgut puntualitzar que totes estan degudament declarades i aprovades en ple «sóc molt pulcre en tot això, perquè sinó, en coses així et poden agafar». Quant al vuitè punt del document que Navarro va fer arribar al Senat se l'acusava de que fos soci del 50% i administrador solidari de la societat mercantil Amposta Capital, S.L. Roig afirma que és així, i que això no incorreix en cap il·legalitat perquè «Amposta Capital és una societat que pretén impulsar la ciutat d'Amposta a través d'iniciatives culturals, però això no té res que veure ni amb Tosses, ni amb SOGEST, ni amb la Capilla Sixtina» i a banda «el Senat diu que un senador pot realitzar altres activitats, sempre i quant aquestes no facin negoci amb l'Estat». El pròxim pas de Roig és presentar una querella criminal per injúries i calumnies contra Antonio Navarro Algarate i també amb la intenció de descobrir les pressumptes connexions polítiques a Amposta que s'hi amaguen al darrera. Quant a la seva situació al Senat, Roig comenta que està tranquil «i em poso a la seva total disposició, a més d'autoritzar a que es facin públiques les meves activitats i patrimoni».

(La fotografia està feta d'aquesta mateixa setmana al polígon industrial de l'Oriola i com es pot veure hi surt el logotip d'Amposta Capital. No té res a veure amb la "promoció de la cultura" com afirma el senador d'España.

Publicat el 10-07-2009 per DM

La fiscalia troba indicis de prevaricació en el projecte urbanístic de Tosses

2009-06-29T15:02:00.000+02:00

Amposta - ROSER ROYO

A Tosses hi ha el complex lúdic més important de l'Ebre.

Amposta La fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de prevaricació urbanística i tràfic d'influències, comesos per l'exalcalde d'Amposta Joan Maria Roig (CiU), i l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, en el desenvolupament urbanístic del complex lúdic de Tosses. Així la fiscal ha instat al jutjat número 1 d'Amposta no arxivar les diligències, iniciades al final del 2008 i basades en la denúncia d'un particular, que es fonamenta en els vincles empresarials entre Roig i Ripollés. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple.

El desenvolupament urbanístic del polígon de Tosses ara fa deu anys i la seua reconversió en el complex lúdic més important de les Terres de l'Ebre està en el punt de mira de la justícia. Així, la secció de Tortosa de la fiscalia de Tarragona ha trobat indicis de presumptes delictes de tracte de favor i prevaricació urbanística en tota l'operació, comeses per l'alcalde en aquell moment i ara senador de CiU, Joan Maria Roig, i un dels principals promotors del projecte, l'empresari ampostí Juan Lluís Ripollés. Els fets estan sent investigats pel jutjat d'instrucció número 1 d'Amposta i es basen en la denúncia d'un particular, a la qual ha pogut tenir accés aquest diari. Entre altres punts, aquest document denuncia que tant el multicinema Amposta com la cafeteria annexa, dos negocis dels quals és accionista Joan Lluís Ripollés, es van construir en sòl municipal i catalogat com d'equipaments públics, amb prèvia una concessió aprovada per ple i que segons el denunciant es podria considerar un frau de llei per beneficiar una empresa privada, ja que l'Ajuntament cedix uns terrenys públics a una empresa privada per a uns usos no previstos dins el pla urbanístic municipal. A més, en aquesta denúncia també s'explica que l'empresa Cinemes 2000 SL va hipotecar aquesta finca municipal, cedida en concessió a 50 anys per un import de 235 milions de les antigues pessetes (1.412.379 euros).

El document també denuncia que el polígon de Tosses va ser urbanitzat per l'Incasol per a ús industrial i que així es recollia en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, i fins al 2007, quan pràcticament tots els locals d'oci estaven construïts, no es van requalificar els terrenys. En aquest sentit, el document denuncia «tolerància» per part del consistori de permetre uns usos urbanístics no tinguts en compte a Tosses i ho relaciona amb la presència de membres del govern, com l'aleshores regidor d'Urbanisme, Daniel Rius, en l'empresa promotora de la zona lúdica Tosses 21 SA. de la qual també formava part Ripollés.

La denúncia recorda els vincles empresarials entre Roig i Ripollés en diverses empreses entre les quals Hort dels Capellans SL, l'antiga Montsianell Residencial, promotora de la polèmica urbanització Montsianell d'Amposta, defensada per l'equip de govern de Roig.

El cas del multicinema
L'Audiència Provincial de Tarragona ha instat al jutjat d'instrucció número 3 d'Amposta reobrir diligències pel cas del multicinema Amposta arran d'una querella criminal per prevaricació presentada per una empresa urbanística de Saragossa contra l'exalcalde ampostíJoan Maria Roig i també contra l'exsecretari municipal Ramon Noche. Així mateix, l'Audiència considera que s'ha d'investigar el fet que el Multicinema Amposta haja estat funcionant durant més de vuit anys sense llicència d'obertura.

Una empresa del món del golf assumeix l'explotació temporal de l'escorxador municipal d'Amposta

2009-06-05T19:01:00.002+02:00

Jordi Marsal / / ACN //

Amposta (ACN).- L'empresa PC Golf, SL, presumiblement vinculada a la promoció i gestió de camps de golf, ha signat un contracte amb l'Ajuntament d'Amposta per a l'ús privatiu temporal del bé de domini públic de l'escorxador municipal fins que el consistori tregui a subhasta la nova concessió a finals d'any. La societat es fa càrrec provisionalment de l'explotació de l'escorxador després que el titular de l'última concessió, Ganados y Carnes Martí, SL fes fallida i obligués el consistori, que li va autoritzar hipotecar la concessió, a fer front a un deute de 520.000 euros. Amb tot, i segons ha pogut saber l'ACN de diverses fonts, la mateixa empresa Martí seria l'encarregada real d'explotar les instal·lacions.

Segons ha explicat l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, PC Golf, SL hauria mostrat interès en assumir la gestió de l'escorxador municipal després de la fallida de l'anterior concessionari i, en aquesta línia, la Junta de Govern hauria aprovat, la setmana passada, la llicència d'ús privatiu temporal del bé de domini públic de l'escorxador municipal, subjecte al pagament de 1.800 euros mensuals.

La intenció de l'equip de govern és preparar un nou plec de condicions i treure de nou a licitació, abans de finals d'enguany, la concessió de l'escorxador, que va quedar automàticament revocada arran del concurs de creditors presentat l'any 2007 davant els tribunals per Ganados y Carnes Martí, SL. Un concurs pel qual, ha afegit Ferré, s'hi hauria interessat en participar la mateixa PC Golf, SL.

Sobre l'empresa, de la qual el propi Ferré assegura no disposar de cap referència de la persona de contacte ni de cap número de telèfon –'el que sabem i coneixem és pel contracte: esperem que paguin religiosament cada mes'- té la seva seu a Barcelona, al carrer d'Entença, i el seu objectiu social giraria al voltant de la promoció i gestió del camp de golf. A Internet no en consten pràcticament referències i l'únic número de telèfon que hi apareix correspon en realitat a un centre mèdic de tractaments capil·lars barceloní.

L'alcalde però, ha assegurat que l'Ajuntament va requerir l'escriptura de constitució per comprovar que les seves finalitats mercantils s'ajustaven a l'activitat de l'escorxador i, sobretot, que 'no té cap relació' i 'no existeix continuïtat' amb l'anterior titular de la concessió, Ganados y Carnes Martí, SL, o la posterior Càrniques Tosses, SL, en mans dels mateixos titulars. Precisament, el marc legal de l'adjudicació no permet, de forma expressa, que el titular de la concessió revocada pugui tornar assumir l'explotació de l'escorxador.

Forat de 520.000 euros

Tot i això, i segons ha pogut constatar l'ACN, les mateixes empreses que gestionaven la concessió anterior no haurien deixat de treballar a l'escorxador, tot i que a mitjans de març passat haurien presentat al consistori un document constatant que oficialment cessaven l'activitat després del concurs de creditors que va obligar el consistori a assumir 520.000 euros dels seus deutes a compte de les arques municipals (més 30.000 euros de despeses judicials, que eleva el forat a 550.000 euros).

Així ho confirmat Miquel Àngel Arasa, cap dels veterinaris del Departament de Salut a les Terres de l'Ebre que controlen de forma permanent les condicions sanitàries dels escorxadors. 'Estan sacrificant tres dies a la setmana. Nosaltres hi estem tots els dies inspeccionant, permanentment', apunta. Els vehicles amb els logotips de les dues empreses són visibles de forma constant a les instal·lacions del polígon de Tosses on s'ubica l'escorxador municipal.

Malgrat això, Ferré ha insistit que PC Golf, SL, i els anteriors concessionaris no guarden 'cap relació'. 'Ganados y Carnes Martí o Càrniques Tosses, que van obrir una botiga a Amposta, poden anar a escorxar allí com ho fan altres carnissers de la ciutat', ha justificat l'alcalde, tot negant la possibilitat legal d'una subrogació del contracte entre les empreses. 'Si PC Golf treballa amb ells o tenen un contracte és un tema a nivell d'ells', ha matisat.

'Empresa pantalla'

Per la seva banda, el portaveu del grup municipal del PSC a l'oposició, Antoni Espanya , ha acusat a l'alcalde d''amagar informació' i 'mentir', després de recordar que en l'últim ple, fa dues setmanes, Ferré va afirmar públicament que l'escorxador es trobava totalment aturat. 'De fa setmanes, per informacions que tenim, sabem que hi estan treballant', ha precisat Espanya.

Els socialistes, que han denunciat reiteradament les suposades irregularitats que envolten l'afer, han exigit a l'alcalde la 'màxima transparència' i consideren que l'operació amb PC Golf, SL posa de relleu l'existència d'una 'empresa pantalla que fa d'intermediària amb l'antiga empresa, que va generar un forat a les arques municipals de 550.000 euros, com a argúcia jurídico-legal per poder continuar treballant'. 'Posem tota la responsabilitat sobre l'alcalde pel que pugui passar davant aquesta situació d'opacitat', ha sentenciat.

La polèmica que arrossega des de fa uns anys l'escorxador d'Amposta va arribar al seu punt culminant quan el consistori va haver de portar al ple el pagament de 520.000 euros, com a conseqüència de la fallida del concessionari, que gaudia d'un aval municipal. I és que, a finals de 2006, un decret signat pel llavors alcalde Joan Maria Roig, va autoritzar a l'empresa a hipotecar la concessió municipal de 30 anys per obtenir un préstec l'Institut Català de Crèdit Agrícola (ICCA).

La situació econòmica de l'activitat va empitjorar i, quan el jutjat mercantil número 1 de Tarragona va acceptar el concurs de creditors, el consistori es va veure obligat a resoldre la concessió i assumir fer-se càrrec de les inversions en obres i equipaments efectuades pel concessionari a l'equipament, valorades en 520.000 euros. Una xifra, que l'equip de govern pensa recuperar amb la subhasta d'una nova concessió i que se suma als 1,5 MEUR que va costar la construcció de les instal·lacions.
Podeu llegir aquesta informació al Punt i al Diari de Tarragona.

RESUM DELS PLENS ORDINARIS DELS MESOS D'ABRIL I MAIG

2009-06-04T18:57:00.001+02:00

Els Serveis de Bus urbà i interurbà

Un cop mes, els darrers plens han aportat poques novetats rellevants per a la nostra ciutat. A l’abril, els dos punts més destacats feien referència al bus urbà.

El primer punt feia referència a la “modificació del contracte de gestió del transport urbà”. L’equip de govern, com s’ha adonat que la única línia que té una mica d’usuaris és dels multicinemes i la zona lúdica, ha modificat els horaris. Ha retardat l’horari d’inici tant al començament com al final. Ens sembla bé que es retardi l’hora de finalització; d’aquesta manera es dóna servei als qui volen plegar una mica més tard. Però en contrapartida es deixa de donar servei a una sèrie de gent (els més petits i més grans) que anaven a la primera sessió del cinema. L’increment de la despesa serà compartida entre l’ajuntament i els propietaris de la zona lúdica. ¿No seria més raonable què ja que es dona un servei només a clients dels establiments de Tosses, fossin només els propietaris els que paguessin la totalitat del cost del servei?. Continuem amb el tracte de favor per part de l’ajuntament cap certs empresaris locals.

Al mateix ple, el grup municipal del PSC va presentar una moció que demanava un increment de parades del bus interurbà. L’actual parada situada davant la Lira s’ha de desballestar per poder començar les obres dels aparcaments soterrats. La proposta de l’equip de govern és recol•locar-la a la part superior del carrer Sebastià Juan i Arbó, al costat de la plaça de la Castellania d’Amposta. Però no tenen en compte que la futura parada estarà molt allunyada de barris com el Grao o la Vila. Per aquest motiu, la nostra moció demanava que es fes un estudi per mirar llocs adequats per situar algunes parades intermèdies, tot i ser conscients de la dificultat que hi ha a determinats carrers de la nostra ciutat per poder-ne instal•lar una.

Reconeixement a la cultura pròpia de les Terres de l’Ebre

Al ple del maig, el grup municipal del PSC va presentar una moció sobre el “reconeixement de la jota de les Terres de l’Ebre”. No fa gaires mesos, a proposta d’una associació sardanista del Baix Penedès, el ple de l’ajuntament va aprovar per unanimitat el reconeixement de la sardana com a “dansa nacional de Catalunya”. A les intervencions, ja es va fer constar que s’aprovava la moció, “sempre i quan aquest reconeixement no fos en detriment de la nostra jota”. Però s’ha arribat a un punt que les associacions de jota de les Terres de l’Ebre han mostrat la seva preocupació davant que el Departament de Cultura de la Generalitat doni suport a la sardana i ignori la realitat cultural del nostre país respecte a la dansa que ens és més tradicional. La moció va aprovar-se per unanimitat.

Continua el culebron dels multicinemes

Ja dintre de l’apartat de precs i preguntes, el portaveu del grup, Antoni Espanya va preguntar a l’alcalde sobre la llicència d’obertura dels cinemes Amposta. Una vegada més, Manel Ferré va reiterar que “s’estava a l’espera de la inspecció definitiva de l’empresa competent i que mentre, als multicinemes se’ls hi havia prorrogat duran 6 mesos més la llicència provisional i que si a l’any no tenien el corresponent permís per part de l’empresa inspectora, els faria tancar”. Segons la informació que té el nostre grup, l’empresa competent (concessionària de la Generalitat) està a l’espera que els cinemes puguin presentar els informes definitius sobre algunes irregularitats que encara tenien en la darrera inspecció. D’esperpèntica va qualificar la situació el portaveu municipal del PSC, Antoni Espanya, ates que 9 anys desprès de la seva obertura, l’establiment encara no disposa de llicència ambiental definitiva. Espanya va responsabilitzar l’ajuntament de permetre aquesta situació, qualificant de manca de voluntat política i deixadesa inexplicable, per no haver assumit el paper d’intermediari entre els multicinemes i l’empresa supervisora

També es va tornar a preguntar sobre “l’estat actual” de l’escorxador municipal i s’hi havia activitat. L’alcalde ens va assegurar “que no hi havia cap tipus d’activitat, al menys, que ell en fos sabedor”. I que tècnics de l’ajuntament estaven fent inventari per a calcular el valor de l’immobilitzat per a poder així, treure la concessió a subhasta properament. Creiem que aquest tema donarà molt de si encara ...

Els empresaris d'oci nocturn s'uneixen per fer funcionar la zona lúdica d'Amposta

2009-06-03T19:37:00.001+02:00

Més d'un 60% de la cinquantena de locals són buits i els que funcionen només obren els caps de setmana
Amposta - ROSER ROYO
«National Geographic» obrirà una botiga a la Castellania d'Amposta
La nova zona lúdica de Tortosa tindrà una discoteca de renom, «pubs» i restaurants

Anar de marxa a un polígon industrial és possible. Ho demostra cada cap de setmana la zona lúdica de Tosses, a Amposta, la primera a instal·lar-se en un polígon industrial de les Terres de l'Ebre. Ara bé, l'experiment, que va inaugurar el novembre del 2005 la discoteca Metro, el primer establiment que va obrir portes a la zona lúdica de Tosses, no acaba de rutllar. De fet, més d'un 60% de la cinquantena d'establiments són encara buits i els que funcionen només obren els caps de setmana. «Hem fet una inversió molt important per amortitzar-la només treballant dos dies a la setmana», expliquen fonts de la comunitat de propietaris de la zona lúdica de Tosses. Aquestes mateixes fonts lamenten que encara no s'haja posat en marxa el gran centre comercial promès.

Una mena de ciutat fantasma organitzada al voltant de dues grans places pintades de color blau. Aquest és l'aspecte que durant la setmana ofereix la zona lúdica del polígon de Tosses. Una aposta de l'anterior govern municipal, liderat pel carismàtic Joan Maria Roig (CiU), per traslladar fora del nucli urbà les molèsties que els locals d'oci i principalment la discoteca Metro ocasionaven als veïns d'Amposta. Primer va ser el multicinema, inaugurat el febrer del 2001, i després un restaurant d'entrepans situat al costat. Quatre anys més tard, la tardor del 2005, començaria a prendre forma real la zona lúdica, amb el trasllat efectiu de la Metro. Ara bé, tres anys i mig després, el complex lúdic no acaba de funcionar. O per ser més exactes només funciona el cap de setmana. Hi ha dues discoteques, dotze pubs o locals musicals, algun d'ells amb sala de concerts, dos frankfurts i una sala de bitlles, i només els cinemes, la sala de bitlles i un dels frankfurts estan oberts cada dia. La inversió mitjana ha estat d'uns 360.000 euros per local. «És una inversió econòmica molt important per amortitzar-la treballant només dos dies a la setmana», expliquen fonts de la comunitat de propietaris. «Aquí ens van vendre una cosa i ha resultat ser-ne una altra i els únics que n'han tret profit han estat els promotors», diuen aquestes mateixes fonts tot recordant que al seu moment es va lligar també la zona lúdica amb una important zona comercial. «Això ens donaria més vida i potser ens podríem plantejar obrir cada dia», assenyalen els propietaris, que també es queixen que en alguns punts el promotor, el Grup Tosses XXI, ni tan sols no ha acabat d'urbanitzar les voreres. «Es va buscar el màxim benefici amb la mínima inversió», comenten.

Ara per donar un impuls a aquesta zona lúdica els empresaris d'oci estudien substituir l'actual comunitat de propietaris per una societat limitada i també projecten pels mesos d'estiu actuacions conjuntes com puga ser portar cantants famosos com Soraya, M-Clan o Bustamante.

La zona comercial, tota venuda
Un dels accionistes de Tosses 21, l'empresari ampostí Joan Ripollés, va assegurar que els 60.000 metres quadrats de la zona comercial que ha de complementar la zona lúdica del polígon de Tosses ja estan gairebé tots venuts. De fet, en aquest mateix espai és on aquest empresari ha obert fa poques setmanes la galeria d'art i sala multiús Galeria Sixtina. En aquesta zona, annexa a la zona lúdica, també està previst que s'instal·le la nova residència per a la gent gran que gestionarà l'empresa L'Onada i ja s'han construït gairebé tots els locals. «Ha anat tot rapidíssim», va certificar Ripollés, que també va avançar que està a punt d'obrir un centre de negocis. Caldrà veure ara quins comerços s'instal·len en aquesta zona i si ajuden a reactivar la zona lúdica de Tosses, que també ha estat sacsejada per la crisi. El fet que fa poc s'hagen millorat els accessos a aquest polígon industrial tant des de l'eix de l'Ebre com des de la carretera de Santa Bàrbara, també hi pot contribuir. A més s'ha ampliat l'horari del bus interurbà que connecta Tosses amb Amposta i que paguen entre l'Ajuntament i la comunitat de propietaris.

"ES EXIGIBLE TODA LA TRANSPARENCIA" AFIRMA JOAN MARIA ROIG, DE CIU

2009-06-01T13:49:00.003+02:00

Público.- (Pàgina 3) "La ley no impide que las actividades complementarias -subraya Joan Maria Roig- aunque es exigible toda la transparencia posible, por eso me parece muy bien que se sepa a que nos dedicamos". Roig es senador de CiU designado por Catalunya. Es uno de los parlamentarios que más actividades declara: cinco sociedades. Una gestiona tres locales comerciales, otra fabrica troqueles para embalajes, con el 10 % de una tercera promueve la construcción de un hotel y la cuarta gestiona el patrimonio familiar -"cinco pisos"- Roig es, además, socio de un comercio familiar, "una tienda" de papelería.

El ple aprova la moció de reconeixement a la jota per unanimitat

2009-05-30T20:09:00.000+02:00

EL PUNT. Roser Royo

Amposta El ple d'Amposta ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics –CiU al govern i PSC i EA-ERC, a l'oposició– una moció del PSC que insta el consistori a demanar al Departament de Cultura de la Generalitat que reconega la jota de les Terres de l'Ebre «com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya». El document vol també que la declaració de la sardana com a dansa nacional de Catalunya no vaja en detriment d'altres manifestacions culturals del país.

El multicinema Amposta encara no complix la normativa per funcionar

2009-05-30T20:07:00.001+02:00

EL PUNT. Roser Royo
L'empresa avaluadora detecta diversos «defectes» en la inspecció i emet un informe desfavorable

El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional

Amposta L'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas ja ha fet la inspecció al multicinema Amposta per certificar si després de les obres de la tardor passada el cinema d'onze sales complix o no la normativa. D'aquesta inspecció l'ECA ha aixecat una acta de control desfavorable després de detectar diversos «defectes». «Es tracta de temes menors que ja estan solucionats», va admetre Joan Lluís Ripollés, un dels accionistes de Cinemes Amposta SL. Així Ripollés va precisar que els tècnics de l'ECA es van trobar amb una porta trencada i en què no funcionava el generador del dipòsit d'aigua, per això no van donar el vistiplau a l'equipament.

El multicinema Amposta funciona actualment amb una autorització d'obertura provisional prorrogada per l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos, ja que l'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas encara no ha emès l'informe que certifica que complix la normativa antiincendis. De fet, aquesta empresa avaluadora va emetre un acta de control desfavorable en la inspecció que va fer als cinemes, ja que va detectar diversos «defectes». En aquest sentit l'ECA va instar l'empresa Cinemes Amposta SL a solucionar aquests «defectes» i a fer-li arribar la documentació corresponent. «Es tracta de temes menors», va assenyalar un dels accionistes de Cinemes Amposta SL, Joan Lluís Ripollés, que va precisar que en la inspecció l'empresa avaluadora va trobar la porta de la sala cinc trencada i no va poder provar el funcionament del dipòsit d'aigua, «perquè no hi era l'electricista i no van poder fer funcionar el generador», va precisar Ripollés, tot assegurant que ara aquests temes ja s'han resolt i així ho han comunicat a l'ECA. «Ara estem totalment adaptats a la normativa, el problema és la gran burocràcia administrativa d'aquest país», va insistir Ripollés.

Cal recordar que el cinema d'onze sales, el més gran de les Terres de l'Ebre, va estar tancat durant prop de dos mesos la tardor passada, per adaptar-se a la normativa antiincendis. Es va canviar la moqueta i es va fer una nova sortida d'emergència, la de la sala tres que desembocava al vestíbul.

«Es tracta d'una situació esperpèntica»
El tema del multicinema Amposta va arribar ahir al ple de l'Ajuntament de la mà del grup municipal del PSC. El seu portaveu, Antoni Espanya, va titllar la situació d'«esperpèntica» i en va responsabilitzar l'Ajuntament. «No pot ser que el cinema funcione des de fa prop de nou anys sense llicència definitiva», va dir Espanya, que va demanar a l'Ajuntament que resolgués la situació i va preguntar sobre l'informe desfavorable de l'ECA. L'alcalde, Manel Ferré, va assegurar no tenir cap coneixement d'aquest informe, tot i que fonts de l'ECA van assegurar a aquest diari que sempre informen el seu client i l'administració competent, en aquest cas l'Ajuntament, de les seues inspeccions. Ferré va insistir que el cinema funciona amb autorització provisional perquè la llei així ho permet.

On aparquem?

2009-05-21T21:21:00.001+02:00

(Carta al director publicada a Diari de Tarragona)Cecilia Ayxendri Porres - 19/05/2009
No cal ser la persona més sàvia del món per veure que el pla Cerdà no va arribar a Amposta. El disseny de la ciutat és fruit de la improvisació i de l’aquí arribo, aquí construeixo, aquí m’instal·lo. Passejant per Amposta, els carrers estrets, les diagonals i els carrers que van i vénen de biaix són la norma.

En els darrers anys, els diversos governs de Roig, i ara de Ferré, han buscat fer una ciutat còmoda, amable i moderna per als vianants. Però això ha comportat que Amposta sigui una ciutat caòtica per anar en cotxe i per aparcar.

Ningú no ha pensat que potser el primer que s’hauria d’haver fet és fer pàrquings dissuasius a l’entrada de la ciutat i crear un servei de bus còmode per evitar que els cotxes entrin a la ciutat? Ningú no va pensar que potser primer de tot s’havien de fer pàrquings soterrats, abans de fer tots el carrers del centre de la ciutat per a vianants? Ningú no va pensar que si la ciutat passava de 17.000 a 22.000 habitants també creixeria el nombre de vehicles?

Sembla que no; si vols anar en bus per Amposta, et trobes que les parades, a excepció de la de la Lira, totes es troben als barris exteriors. Si vols aparcar de franc, has de deixar el cotxe o mal deixat o, literalment, tirat. I si no, paga una zona blava que no té cap sentit, ja que es troba en zones on l’única finalitat que tenen és recaptatòria perquè no t’apropen al centre comercial, i ara sense cap mena de pudor el nostre alcalde amplia la zona blava que empitjora el que ja hi havia mal fet. És ben cert que si avui aparegués una persona amb la voluntat de portar les idees del pla Cerdà a Amposta, en prendre possessió del seu càrrec, presentaria la seva dimissió perquè no tindria capacitat per arreglar la ciutat més mal distribuïda del món.

Jo vull viure a Amposta, però en una Amposta per a les persones, no en una Amposta de ments il·luminades que deixaran la ciutat a fosques.

Preocupació a l'Ebre per la declaració de la sardana com a dansa nacional

2009-05-21T19:26:00.000+02:00

EL PUNT - R.R
El fet que el govern català haja iniciat els tràmits per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya ha aixecat una certa preocupació a les Terres de l'Ebre, on la sardana té molt poca implantació respecte de la jota. Aquesta preocupació es farà especialment palesa en el proper ple de l'Ajuntament d'Amposta, en el qual el grup municipal del PSC ha presentat una moció en la qual se sol•licita al Departament de Cultura el reconeixement de la jota de les Terres de l'Ebre com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya i es vol traslladar-la a la resta d'ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre.
En el text de la moció els socialistes deixen clar que «comparteixen» la declaració de la sardana com a dansa tradicional, però diuen que és una declaració que no pot anar en detriment de la resta de balls populars i tradicionals del conjunt de Catalunya. En aquest sentit insten el govern a trobar fórmules per fer també efectiu el reconeixement de la jota.
A Amposta, el grup Paracota, que està treballant molt activament per recuperar la jota ebrenca, ha estat el primer a manifestar la seua preocupació sobre el tema.

Espinosa diu al Senat que Roig té interessos amb la Cambra del Montsià

2009-05-21T19:24:00.000+02:00

EL PUNT
El portaveu de CiU a la comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Senat, Joan Maria Roig, ha reclamat a la ministra Espinosa una disculpa pública, després que la titular de Medi Ambient l'acusés de tenir interessos amb la Cambra Arrossera del Montsià en la venda de 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Roig va preguntar al govern pels motius del retard en el subministrament als bancs d'aliments i Espinosa li va respondre: «Sé que vostè és d'un Ajuntament de Tarragona on hi ha una cooperativa arrossaire, a Amposta, en concret, amb la qual s'estan negociant 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Potser aquests són els seus interessos, senyoria.» Per la seua banda, Roig recorda que fa dos anys que va deixar l'alcaldia d'Amposta i que no es dedica a la venda d'arròs. «Reclamo una disculpa pública de la ministra per l'estupor i la consternació provocats per la seua resposta», diu el senador.

L'alcalde d'Amposta demana a Urbanisme una moratòria de les sancions per edificació en sòl rústic

2009-05-15T15:39:00.000+02:00

EL PUNT. Amposta - R.ROYO
Amposta L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), s'ha reunit aquesta setmana amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i li ha demanat una moratòria en l'aplicació de les sancions imposades a propietaris que han construït en sòl rústic algun tipus d'edificació. Segons Ferré, no té sentit que la direcció general d'Urbanisme hagués acordat fa només dos mesos, amb els alcaldes del territori, elaborar un pla director per regular les construccions en sòl rústic que tingués en compte les especificitats de les Terres de l'Ebre, un territori on des de sempre les casetes de camp servixen per alguna cosa més que per guardar els estris agrícoles. «Pensem que mentre no s'establix quins han de ser els criteris que han de seguir els ajuntaments per autoritzar o no aquest tipus de construccions, no es poden posar noves denúncies», va afirmar Ferré, tot precisant que només en un mes a l'Ajuntament d'Amposta han entrat més de quatre denúncies per aquest tema, després que es realitzés una inspecció aèria.

Ampliació d'Eucaliptus

D'altra banda, Ferré també va lamentar que el conseller encara no haja respost al recurs d'alçada que fa tres anys va presentar l'Ajuntament d'Amposta, quan encara era alcalde Joan Maria Roig, contra el pla director del litoral que limitava el creixement de la urbanització Eucaliptus, situada a l'hemidelta dret. Concretament l'ampliació d'Eucaliptus afecta 25 hectàrees situades a l'oest –la part més allunyada del mar– i amb una edificabilitat baixa de només 15 habitatges per hectàrea. Actualment a Eucaliptus hi ha 150 xalets i 250 apartaments construïts.

El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional

2009-05-10T12:27:00.002+02:00

L'empresa ha demanat una pròrroga de sis mesos més a l'Ajuntament mentre està pendent de l'informe de l'ECA.
Font: EL PUNT. Amposta - ROSER ROYO (Foto: La taquilla dels cinemes amb el dipòsit d'aigua per complir la normativa antiincendis.R.R.

Després de més de sis mesos, el multicinema Amposta, situat al polígon de Tosses de la capital del Montsià, continua funcionant amb llicència d'obertura provisional, una llicència que l'Ajuntament li va atorgar l'octubre de l'any passat, condicionada a un informe de l'ECA, l'empresa oficial del govern que ha de certificar que el cinema d'onze sales complix la normativa existent. Pendent que l'ECA faça la inspecció, Cinemes Amposta 2000, l'empresa propietària ha demanat una pròrroga de la llicència provisional a l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos més. Així ho ha confirmat l'alcalde, Manel Ferré. El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.550 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre.

Després d'haver estat funcionant durant set anys i mig sense llicència d'obertura perquè no complia la normativa antiincendis, sembla que el multicinema Amposta continua sense tindre del tot normalitzada la situació. Així, des de l'octubre de l'any passat ha estat funcionant amb llicència provisional, ja que l'Ajuntament d'Amposta li va atorgar la llicència d'obertura condicionada a l'informe de l'ECA, l'empresa oficial que ha de certificar que l'empresa realment complix les normatives existents. Han passat més de sis mesos i l'ECA encara no ha fet la inspecció. És per això que l'empresa propietària del cinema ha hagut de demanar una pròrroga de sis mesos més de la llicència provisional d'obertura, i l'Ajuntament la hi ha atorgat. «La llei ho permet», va manifestar l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, que va lamentar el retard de la inspecció. En la mateixa línia es va manifestar l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, impulsor del multicinema Amposta i que actualment encara conserva el 20% de les accions –la part més important és de la sevillana Unión Cine Ciudad–. «Ara la situació dels cinemes és del tot legal, i si els organismes oficials no fan la seua faena no és culpa dels cinemes», va afirmar Ripollés, que va afegir-hi que si passés alguna cosa el primer que faria l'empresa seria denunciar l'ECA. En aquest sentit, Ripollés va recordar que els cinemes van estar un mes tancats –del 12 de setembre al 17 d'octubre del 2008– per dur-hi a terme les obres necessàries per adaptar-los a la normativa antiincendis. Així, es va canviar la moqueta de les onze sales per una d'ignífuga i es va habilitar una sortida d'emergència nova per a la sala tres, ja que la que hi havia donava al vestíbul del cinema. A més, a instàncies de l'Ajuntament d'Amposta, també es va traslladar el dipòsit d'aigua al costat de les taquilles. «Van considerar que on era abans, al costat de la font d'aigua, era massa lluny», va precisar Ripollés.

El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.550 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre. Es va inaugurar el febrer del 2001, però fins al setembre del 2008, és a dir, set anys i mig més tard, va estar funcionant sense llicència municipal d'obertura perquè hi havia un informe dels bombers que alertava que incomplia la normativa antiincendis. En un primer moment es va dir que no tenia llicència d'activitat, però l'alcalde, Manel Ferré, per la polseguera que va aixecar l'afer, va aclarir que l'empresa sí que tenia aquesta llicència, i que de fet l'havia pagada durant tots aquests anys.

Competència deslleial
L'afer del multicinema Amposta ha acabat aixecant suspicàcies a l'altre multicinema de les Terres de l'Ebre, l'Oscar Roquetes. De fet, l'empresa Multicinemes Tortosa SL, la propietària d'aquest complex de sis sales, ja va presentar un recurs de reposició contra l'atorgament de la llicència provisional d'obertura al multicinema Amposta, un recurs que l'Ajuntament va denegar. Multicinemes Tortosa també va sol·licitar al consistori diversos informes sobre l'activitat del cinema de Tosses. Entre d'altres demanava l'informe relatiu al control inicial previ realitzat per l'ECA als cinemes l'octubre del 2008, i també el document que acredités les obres de millora que s'hi havien fet. Una informació que el consistori també va denegar al·legant que la llicència d'activitat encara es tramitava i que es demanaven documents «protegits per la llei de protecció intel·lectual».

PLE DE L'AJUNTAMENT D'AMPOSTA DEL MES DE MARÇ

2009-05-09T20:17:00.001+02:00

Potser heu observat que ens em “saltat” els plens de gener, febrer i l’extraordinari de març. No ha estat un oblit, simplement és que van donar tan poc de si que el que podíem contar sobre els mateixos es podria resumir en unes poques línies i com que tampoc s’hi van tractar temes transcendentals per a la majoria de ciutadans i ciutadanes d’Amposta, no vam creure oportú parlar del seu contingut. El ple del mes de març tampoc va aportar grans coses, però potser ja tocava parlar del que “es cou” per la casa gran ampostina, encara que no sigui massa significatiu.

El ple del mes de març constava inicialment de 16 punts (incloses una moció de CiU i l’apartat de precs i preguntes) Finalment es va incorporar una altra moció via urgència pactada pels tres grups sobre l’estació de trens de l’Aldea.

CESSIÓ DE TERRENYS A FAVOR DEL PERE MATA

Un dels temes tractat va ser la cessió de terrenys a l’Institut Pere Mata. Al ple del mes de febrer ja va aprovar-se el canvi de qualificació dels terrenys per a ser cedits a dita institució sense ànim de lucre. La ubicació dels mateixos serà prop de la plaça de la Castellania d’Amposta, allí on recentment s’han instal·lat els Mossos d’Esquadra i s’està construint l’arxiu comarcal. El seu ús serà com a centre de dia de malalts mentals i es realitzaran teràpies (com per exemple tallers de manualitats) per ajudar als pacients a lluitar contra la malaltia.

ADJUDICACIÓ DE L’OBRA DE LA RESIDÈNCIA DEL CENTRE DE TECNIFICACIÓ ESPORTIVA

També es va portar al ple l’aprovació definitiva de l’adjudicació del obra de la residència d’esportistes vinculada al Centre de Tecnificació Esportiva. Cal dir que el nostre grup ens vam abstenir en l’aprovació inicial tot i el disgust de l’alcalde. És cert que per a l’avaluació del concurs es va buscar un grup de professionals aliens a l’ajuntament per a mirar de ser el més imparcials possible. No obstant això, finalment, se li “va donar” l’obra a la mateixa empresa que està construint el centre d’arts visuals (al darrera mateix del Museu del Montsià) i el ja esmentar arxiu comarcal, amb un retard importat en la seva execució. Per la qual cosa, el nostre grup, pensant que hi podia haver un recurs en aquest sentit, vam voler ser prudents i abstenir-nos en la votació. Efectivament hi va haver un recurs per part d’una empresa constructora de la ciutat però era un recurs de forma i no entrava en el contingut propi de l’adjudicació. Resolt favorablement el recurs abans de l’adjudicació definitiva des del PSC, vam demanar que es fes constar, que en properes licitacions d’obres municipals es penalitzes els incompliments d’adjudicacions anteriors en matèria de termini d’execució de l’obra, cost final de construcció o període de garantia no complert. Si aquesta clàusula s’hagués aplicat, el resultat de l’adjudicació hagués estat molt diferent.

COMPTES ANUALS

Tal i com ens té acostumats l’equip de govern, a l’hora de donar comptes sobre el resultat de l’exercici de 2008, també es va tancar amb superàvit. Encara que molt inferior al d’exercicis precedents: 1.800.000 euros. Cal dir però que una part important d’aquest superàvit era part del romanent de 2007 que no es va gastar l’any 2008. No obstant això, l’any passat es van gastar 2 milions d’euros del romanent de l’any 2007.

Acte seguit es van incloure tres modificacions del pressupost d’aquest any i del superàvit, l’equip de govern ja es gastava al voltant d’1 milió, per la qual cosa, d’aquí fins a finals de l’any, només queden 800.000 euros. Aquesta xifra, dona un marge de maniobra molt reduït per un pressupost de les nostres dimensions i que ben segur farà patir la caixa municipal d’una forma extraordinària.

MOCIÓ SOBRE L’ESTACIÓ DE L’ALDEA

La moció entrada per urgència es referia, com ja s’ha dit, a l’estació de trens de l’Aldea i de les precàries condicions en que es troba. L’aparcament de vehicles és insuficient, el vestíbul de l’estació, petit, la freqüència de parada dels combois, escassa, els trens de mitjana velocitat (Euromed), no tenen parada, etc. Es demanava en aquesta moció conjunta dels tres grups i que va sortir del propi ajuntament de l’Aldea i que també va ser aprovada per unanimitat al Consell Comarcal del Montsià, una solució a totes aquestes reivindicacions històriques del territori. Ara només cal que les administracions implicades tinguin a bé complaure’ns en la nostra petició.

El PSC es reunirà amb sindicats, empresaris i Presidència de la Generalitat per abordar la situació actual a l ' Ebre a causa de la crisi

2009-05-07T19:49:00.000+02:00

Els socialistes destaquen la responsabilitat assumida pels agents socials en la negociació dels expedients de regulació per mantenir els actius industrials al territori.
El PSC de l ' Ebre ha explicat aquest matí que han tornat a posar-se en contacte amb el sindicats i els empresaris per tal d ' analitzar la situació actual arran de la crisi econòmica que ha afectat a moltes empreses significatives del territori, i ha informat que té prevista una reunió amb Presidència de la Generalitat per tal d ' abordar solucions a curt termini però també amb vista a la recuperació econòmica. Per al PSC el més important ara és accelerar la posada en marxa de les infraestructures previstes al territori i a la vegada garantir l ' arribada d ' indústria. Els socialistes han expressat el seu reconeixement al paper desenvolupat pels agents socials en els expedients de regulació que han afectat a diverses empreses, “una responsabilitat assumida que ha de permetre garantir els actius industrials al nostre territori”. Des del PSC s ' ha tornat a fer una crida al sí propositiu per tal d ' afavorir l ' arribada d ' indústria i assegurar el creixement, i han fet una aposta per la seguretat energètica i les indústries medioambientals. Un altre dels aspectes que consideren clau per abordar l ' actual situació és l ' impuls al consell econòmic i social.
“Com a partit de govern tenim la responsabilitat d ' oferir-nos com a vehicle per a poder estendre punts de contacte amb totes les instàncies institucionals de cara a reduir els impactes de la crisi econòmica”, ha assenyalat el primer secretari del PSC, Antoni Sabaté, que ha valorat postivament la responsabilitat assumida pels sindicats i treballadors en la negociació dels expedients de regulació “perquè va sobretot adreçada a mantenir els actius industrials del nostre territori”. Sabaté també ha apuntat com a clau en tota aquesta situació, l ' aposta “amb contundència” per la cultura del sí. “No podem entendre que es posin pals a les rodes a la posada en marxa de diferents infraestructures necessàries i a determinats projectes industrials al nostre territori”, ha assenyalat.
Per tal d ' abordar la situació, el president del partit a l ' Ebre , Joan Sabaté, ha avançat que s ' està acabant de tancar una reunió amb Presidència de la Generalitat, en la qual hi participarien sindicats i empresaris, per concretar les accions prioritàries. Sabaté ha tornat a insistir però, que més enllà de les actuacions previstes a curt termini, cal també estar ben posicionats davant la recuperació d ' aquesta crisi. “Per això hem de fer aquesta aposta pel sí. Cal que es canalitzin les inversions i tenir les infraestructures perquè el nostre territori jugui un paper clau en l ' economia de la Catalunya del segle XXI”. Sabaté ha assenyalat que l ' aposta cal fer-la en el sector energètic i, especialment en el que són les energies renovables.

L'ampliació de la zona blava d'Amposta provoca confusió entre els usuaris

2009-04-30T20:17:00.000+02:00

Amposta - ROSER ROYO
Amposta. La zona blava d'Amposta s'ha ampliat amb 95 places més al nucli comercial de la ciutat. De fet, l'empresa adjudicatària Estacionamientos y Servicios SA ja ha pintat les línies blaves i ha instal·lat els senyals informatius. El que no ha instal·lat encara són els parquímetres, perquè, de fet, aquestes places noves no entraran en funcionament fins al proper 15 de maig. Aquesta situació provisional ha provocat una certa confusió entre els usuaris. Així ho va denunciar el grup municipal d'EA-ERC en l'últim ple municipal, després de constatar que molta gent buscava el parquímetre per pagar l'estacionament. «Ens consta que molta gent ha pagat tiquet, sense que la zona blava estiga en funcionament», manifestava la portaveu republicana, Marta Cid, que va aprofitar el ple per demanar al consistori que busqués algun tipus de solució. «Que informen a través dels mitjans de comunicació local i que tapen els senyals», va puntualitzar Cid.

Per la seua banda, l'alcalde, el convergent Manel Ferré, va reconèixer aquesta confusió inicial. «Hem dit a l'empresa adjudicatària que instal·le els parquímetres al més aviat possible; d'aquesta manera la gent veurà que no cal pagar», va explicar Ferré. A més, l'Ajuntament va emetre ahir un comunicat als mitjans de comunicació per informar que l'ampliació de la zona blava no entrarà en vigor fins al 15 de maig. Els parquímetres nous que s'instal·laran –cinc en total– funcionaran amb energia solar i admetran el pagament amb targeta de crèdit.

L'ampliació de la zona blava afecta l'avinguda de la Ràpita des del carrer València; el passeig del Canal i l'avinguda Santa Bàrbara des del carrer Soriano Montagut. Amb aquestes 95 places noves la capital del Montsià tindrà un total de 379 estacionaments en zona blava. L'alcalde, Manel Ferré, va destacar que aquesta ampliació no obeeix a un afany recaptatori, sinó que està vinculada al futur aparcament subterrani de la plaça del Mercat, que tindrà 244 places repartides en tres plantes. «Ampliem la zona blava per fer viable econòmicament aquest aparcament», va dir Ferré, tot assenyalant que el proper mes de maig està previst que l'empresa adjudicatària, la mateixa de la zona blava, presente el projecte executiu.

Modifiquen l'horari del servei de bus al polígon de Tosses d'Amposta

2009-04-28T18:09:00.000+02:00

EL PUNT.- Amposta - r.r
Amposta El ple d'Amposta va aprovar ahir una modificació de l'horari del servei d'autobusos a la zona lúdica del polígon de Tosses. La modificació retalla el servei de busos de la tarda per ampliar-lo a la franja nocturna i de matinada. Aquest va ser el punt més polèmic del ple d'ahir ja que el grup municipal d'EA-ERC va votar-hi en contra mentre que el PSC es va abstenir. «Amb aquesta modificació qui vulga anar al cinema a la primera sessió ja no ho pot fer», va argumentar la portaveu d'EA-ERC, Marta Cid. «Considerem que aquest servei l'han de pagar les empreses de Tosses no l'Ajuntament», va assenyalar per la seua banda el portaveu del PSC, Antoni Espanya. El ple d'ahir també va servir per aprovar per unanimitat la concertació d'un préstec amb l'ICO per un import de 2,5 milions d'euros. «El destinarem a finançar part de la residència d'esportistes, l'acabament del Club Nàutic i el parc dels Giribechs, entre d'altres», va precisar l'alcalde, Manel Ferré. «Aquest préstec donarà prou solvència a l'Ajuntament per executar les obres pressupostades», va assenyalar Espanya tot recordant que bona part del pressupost del 2008 va quedar pendent d'execució per manca de liquidat. Per acabar el ple també va aprovar el nou reglament d'ús de les instal·lacions esportives, amb l'abstenció d'ERC, i una moció del PSC en què insta el govern local a situar una parada intermèdia del bus urbà quan la de la Castellania siga la central.

L'empresa ampostina Medesa vol acomiadar 5 treballadors

2009-04-25T13:33:00.000+02:00

EL PUNT. Amposta -
Amposta Mecánicas Delta SA (Medesa), que es dedica a la fabricació i comercialització de maquinària per produir cartró ondulat, ha comunicat a cinc treballadors que els acomiadarà per causes objectives. Uns acomiadaments que els sindicats no accepten perquè 22 dels 40 treballadors de la plantilla ja estan en un expedient de regulació (ERO) temporal, un expedient que s'hauria de suspendre perquè el volum de feina de l'empresa s'ha recuperat des de fa un mes. «Tenim un expedient de suspensió de contractes pactat i no és acceptable que l'empresa convoque la gent individualment per plantejar acomiadaments, sense comunicar-ho als sindicats», sosté el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó. A més, el responsable sindical ha explicat que Medesa ha rebut una comanda de feina potent, amb un contracte en una empresa brasilera per un període de tres anys. Medesa exporta pràcticament tota la seua producció i és el lider en el seu sector a l'Estat.

Empresonen un lladre sorprès robant en una casa d'Amposta, amb els amos a dins

2009-04-22T19:10:00.002+02:00

EL PUNT. Els Mossos van trobar divendres passat l'acusat amagat al terra d'una de les habitacions de l'habitatge
Amposta - g. Pladeveya
Els agents dels Mossos d'Esquadra van detenir el divendres de la setmana passada un home de 43 anys a qui van enxampar in fraganti mentre intentava robar de matinada en una casa d'Amposta, amb els propietaris dins. Després d'una recerca pel domicili, feta conjuntament amb la policia local, els efectius van trobar l'acusat mentre s'ocultava estirat a terra d'una de les habitacions. El sospitós hauria accedit a l'immoble per una finestra, que va forçar. Per aquests fets, va quedar detingut com a autor d'un robatori amb força. L'home, que té múltiples antecedents per delictes contra el patrimoni, ha ingressat a la presó provisionalment.

A quarts de cinc de la matinada del dia 17 d'abril, una veïna d'Amposta, que estava a casa amb el seu marit, es va posar en contacte amb la policia per tal d'alertar que li semblava que algú havia entrat al seu domicili, ja que havia sentit sorolls a la teulada. En rebre l'avís, fins al lloc dels fets s'hi van desplaçar immediatament dues dotacions de la unitat de seguretat ciutadana dels Mossos del Montsià, així com una patrulla de la policia local. En arribar-hi, els agents dels dos cossos van iniciar una recerca del sospitós per l'interior de la casa fins que, finalment, els mossos van trobar-lo amagat –sorprenentment, estava estirat al terra d'una de les habitacions–.

Segons fonts pròximes al cas, el detingut hauria entrat per una finestra, que tenia signes d'haver estat forçada. Per tot plegat, van procedir a la seva detenció, després de comprovar que no hi havia cap altre còmplice dins de l'habitatge afectat. A prop de la casa, a més, els investigadors van localitzar el vehicle amb el qual l'home s'havia desplaçat fins allí, que constava com a sostret (per això, també se li imputa un altre delicte de robatori i furt d'ús de vehicle sense intimidació).

L'acusat, que és veí de Vila-real (Castelló) i de nacionalitat estatunidenca, té múltiples antecedents –des del 1999 fins enguany, ha estat detingut per delictes de robatori i furt d'ús de vehicle, lesions, robatori amb força a l'interior de vehicle, danys, per haver conduït sota els efectes de l'alcohol i sense permís de circulació i pel fet de tenir ordres de recerca pendents–. Amb tot, l'home ja va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta, que en va decretar l'entrada a la presó. A banda, resulta que només dos dies abans d'aquest arrest, la policia local de Sant Carles de la Ràpita també l'havia detingut per haver perpetrat un robatori amb força en una habitació d'un hotel. Per tant, no es descarta que l'home pugui estar implicat en robatoris similars a la zona.

Desmantellen un grup de narcotraficants que operava a les Terres de l'Ebre i Castelló

2009-04-14T16:43:00.001+02:00

font:Redacció Tinet
publicat:
14-04-2009 (CET)
Els Mossos d'Esquadra han detingut els membres d'una organització criminal dedicada a assaltar narcotraficants.Als detinguts, que operaven principalment a Terres de l'Ebre i Castelló, se'ls acusa d'extorsió, tràfic d'armes, tràfic de substàncies estupefaents, blanqueig de capitals, falsificació de documents i falsificació de moneda. En total s'han detingut set persones i s'han practicat set registres domiciliaris a Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Ulldecona, Masdenverge i Amposta en els que s'han recuperat set armes de foc i munició, 1.200 euros falsificats, 40.000 euros de curs legal i 100 grams d'haixix.
Apart s'han intervingut sis vehicles. Els detinguts són Roberto A.G, de 35 anys, nacionalitat espanyola i veí de Terres de l'Ebre. Està considerat el líder de la organització. També han detingut Antonio M. C, de nacionalitat espanyola, 38 anys i veí d'Ulldecona, Juan Manuel C.G, de 30 anys, nacionalitat espanyola i veí de Masdenverge, Laura Vanesa V.M, de 25 anys, nacionalitat espanyola i veïna de Masdenverge, Adilson Avelino P. D, de 26 anys, nascut a Cabo Verde i veí d'Alcanar, David O.R, de 33 anys, nacionalitat espanyola i veí de Miami Platja i Lorenzo N.M, de 40 anys, nacionalitat espanyola i veí de Catí (Castelló).

Entre els membres del grup existia una organització clarament jeràrquica i cadascun dels integrants tenia definides quines eren les seves funcions. Segons els Mossos d'Esquadra, per aconseguir els seus objectius, els detinguts no dubtaven en utilitzar l'ús de la violència i intimidació. Els Mossos han explicat que per tal de sostreure els diners o la droga, els assaltants utilitzaven credencials policials i es feien passar per agents de l'autoritat davant de les víctimes.

Així mateix ha quedat acreditada la extorsió a diverses persones, a conseqüència de la qual van obtenir grans beneficis econòmics i vehicles de luxe. De les set persones detingudes tres van quedar en llibertat amb càrrecs i 4 (Roberto A.G, Antonio M. C, Juan Manuel C.G i Lorenzo N.M) van ingressar a presó per ordre del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 d'Amposta.

Això és defensar els interessos d'Amposta?

2009-04-11T22:07:00.000+02:00

El regidor d’Urbanisme d’Amposta, Pere Vidal, participa en la manifestació de Campredó, que pretén fer creuar l’autovia de l’interior (A7) per l’Ebre per sobre de la Torre i els ullals de la Carroba i PADESA.

El PSC d'Amposta denuncia l'incompliment de terminis en obres

2009-04-01T23:05:00.000+02:00

1/04/09 02:00 - Amposta - ep email protegit Notícies de ...

Amposta El PSC d'Amposta va demanar en l'últim ple municipal que a l'hora d'adjudicar noves obres públiques al municipi es tinga en compte quines empreses han incomplit els terminis al municipi. El prec el va formular en el mateix ple en què es va fer l'adjudicació definitiva de la residència d'esportistes del Centre de Tecnificació d'Amposta a l'empresa Construccions Monllau.

Amposta impulsa un gran eix comercial a la zona de la Castellania

2009-03-23T19:40:00.002+01:00

L'empresa promotora assegura que hi invertirà 24 milions i que crearà un miler de llocs de treball
20/03/09 02:00 - AMPOSTA - ROSER ROYO

Ferré i Ripollés durant la presentació del projecte. Foto: R.ROYO.

Notícies de Amposta

La societat Castellania Amposta SL, integrada per l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés i el valencià Jorge Juan Flor, va presentar ahir en plena crisi econòmica un important projecte comercial, que fa anys que s'està gestant i que s'emmarca dins del pla de millora urbana del cementeri. Aquest projecte preveu crear un gran eix comercial d'un quilòmetre i, en una primera fase, de 14.700 metres quadrats de superfície comercial. La inversió prevista és d'uns 24 milions d'euros; segons Ripollés, «el seu finançament està garantit» i es preveu crear un miler de llocs de treball. En aquest espai s'ha d'instal·lar la cadena Carrefour.

El projecte afecta una superfície de 61.000 metres quadrats, dels quals l'empresa promotora en té dues terceres parts i l'Ajuntament, la resta. L'operació s'emmarca dins del pla de millora urbana del cementeri i afecta la zona situada entre la plaça de la Castellania, el cementeri i l'eix viari que connecta Amposta amb la carretera de Santa Bàrbara. «Allò atractiu del projecte és que es tracta d'una zona perifèrica i alhora urbana», va assenyalar qui n'és el promotor, Joan Lluís Ripollés. Val a dir que just al davant es projecta l'àrea residencial estratègica (ARE) i l'Ajuntament treballa perquè una part d'aquesta ARE siga també comercial, amb vista a reforçar el projecte. «Estem parlant d'una zona de gran impacte comercial a la zona de l'Ebre», va manifestar l'alcalde, Manel Ferré.

El projecte es desenvoluparia en tres fases. La primera és imminent; Ripollés va parlar d'una previsió de finalització de les obres pel desembre d'enguany, de manera que Carrefour pogués obrir la primavera de l'any 2010. En aquesta primera fase es crearia una superfície comercial de 14.700 metres quadrats, dels quals 5.200 serien per a Carrefour. La segona fase preveu 7.500 metres més, i la tercera, lligada a l'ARE, 5.100. En total es disposaria de 700 places d'aparcament subterrani i 350 de superfície. Es preveu també la construcció d'uns 300 habitatges a la part superior dels establiments comercials. A més de Carrefour, hi ha més cadenes que s'hi volen instal·lar, segons ha assegurat el promotor.

Kiabi i Casa, interessats

Joan Lluís Ripollés va assegurar ahir que té compromisos, tant per compra de terrenys com per lloguer de locals comercials, d'empreses com ara Kiabi (sector tèxtil), King Jouet (empresa francesa de joguines), Casa (llar i decoració) o Jysk (l'equivalent danès d'Ikea) per instal·lar-se a la zona. Ripollés va agrair tant a l'Ajuntament d'Amposta com a la diputada d'ERC, Marta Cid, l'ajuda rebuda per al projecte. Aquest empresari també va ser un dels impulsors de la zona d'oci a Tosses; pel que fa al seu soci, Jorge Juan Flor, és un dels accionistes de la polèmica urbanització Los Merinos, a Màlaga.

Ripollés desvincula de Los Merinos el seu soci a la nova zona comercial d'Amposta

2009-03-21T19:03:00.000+01:00

21/03/09 02:00 - AMPOSTA -
Notícies d'Amposta. R.R.
L'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés va voler aclarir ahir que Jorge Juan Flor Gallén, el seu soci a l'empresa Castellania d'Amposta SL, que impulsa una nova zona comercial de grans dimensions a la capital del Montsià, fa més de dos anys que ja no és accionista de l'empresa Promociones Club de Campo y Golf de Ronda, la promotora d'una polèmica macrourbanització coneguda com a Los Merinos a Màlaga que va ser denunciada perquè afectava una zona catalogada com a reserva de la biosfera. En un comunicat públic, Ripollés també assegura que, tot i la polèmica, la urbanització tenia el suport de la població de Ronda i que l'empresa promotora del projecte va comprar «terreny qualificat» i «en cap moment va incórrer en il•legalitats». Així, segons l'empresari ampostí, que també va ser accionista del projecte, juntament amb l'exalcalde d'Amposta, Joan Maria Roig, totes les al•legacions presentades contra aquest projecte es van desestimar.
Publicat a
• El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-03-2009 Pàgina 8

El 40% dels conductors no respecten els límits de velocitat a Amposta, segons la policia local

2009-03-17T18:28:00.002+01:00

EL PUNT.- Les infraccions de trànsit al nucli urbà d'Amposta encara són el gran repte de la policia local. Així es posa de manifest en la memòria anual del Cos d'Agents Locals, que constata que el 40% dels conductors no respecten els límits de velocitat establert dins la via urbana. A més els agents també han comptabilitzat nombrosos casos de vehicles estacionats sobre la vorera, passos i zones de vianants. No obstant això, la dada positiva és que s'ha reduït un 16,2% la sinistralitat.
Amb una plantilla de 35 agents, la policia local d'Amposta va incrementar notablement la seua activitat durant el 2008 respecte del 2006 o el 2007. Així s'han fet controls de velocitat a un total de 3.874 vehicles, cosa que representa un increment del 27,4%. En aquests controls els agents locals han pogut detectar que gairebé el 40% dels vehicles superaven el límit de velocitat permesa. Respecte als controls de trànsit genèric s'han controlat 839 vehicles, cosa que representa un 159,75% més que l'any anterior. Pel que fa a la seguretat ciutadana s'han identificat 1.161 persones i 309 vehicles, un 19,7% més que el 2007, s'han instruït 776 atestats per la via penal, un 23% més que l'any anterior; i s'han detingut 79 persones, un 19,38% més que el 2007.
Però malgrat aquests increments no s'han aconseguit alguns dels objectius marcats a l'inici d'any. Així pel que fa a la detecció i denúncia d'infraccions de trànsit només s'ha arribat a una mitjana de 14,4 al dia, quan l'objectiu era arribar a les 15. En total s'han instruït 5.274 denúncies. S'han fet 622 controls d'alcoholèmia –un 9,6% dels conductors va donar positiu–, quan se n'havien marcat 700. I s'han aixecat un total de 28 actes de denúncia relacionades amb el consum o tràfic d'estupefaents, quan l'objectiu era aixecar-ne 50.
Baixa la sinistralitat
La nota positiva és la reducció de la sinistralitat. La policia local d'Amposta va atendre l'any passat 457 accidents de trànsit: 42 amb ferits i 412 sense víctimes, cap accident va ser mortal. Aquestes xifres representen una reducció de la sinistralitat d'un 16,2% amb relació

Tenen vergonya els dirigents socialistes d’Amposta?

2009-03-12T19:07:00.000+01:00

Aquesta revista la quinzena passada, publicava un article sense signar, dins d’un dels molts apartats dels que disposa CIU. L’article en qüestió portava per títol”Tenen vergonya els dirigents socialistes d’Amposta”?, i per argumentar aquesta pregunta s’exposaven una sèrie d’afirmacions que m’agradaria contestar.

Pel que respecta a l’article, MAI el meu partit ha dit ni ha votat per a que les grans superfícies vagin a Tortosa. Això és una EMBUSTERIA i qui ho ha escrit, és un EMBUSTERO/A. El que es pretén és fer demagògia amb l’enfrontament Amposta/Tortosa. El partit dels socialistes que, a l’Ajuntament d’Amposta esta representat pels Srs. Espanya, Monfort i Ferré (que no Verge,com figura a l’article) i per mi mateixa, vam votar que no perquè, tal com vam argumentar al Ple i després en premsa i radio, considerem que els comerciants d’Amposta han de ser escoltats pel que respecta a l’ampliació de les grans superfícies a la nostra ciutat , perquè pot influir molt en el seu negoci i, desprès de tenir en compte les opinions de FECOAM,del Triangle, de PYMEC. . . .es prengués una decisió. Sabem , naturalment, que la Llei no obliga a aquesta consulta. Però considerem que l’opinió dels afectats, ha de ser escoltada. Per tant és incert l’argument de que vam votar que no per a que anés a Tortosa. Ho vam fer per no perjudicar a cap comerciant ampostí en època de molta crisi. No entenem perquè tanta insistència per par de CIU de tirar endavant sense escoltar als nostres comerciants. Pareix que tinguin un interès ocult per tal de ubicar aquesta gran superfície en aquells terrenys concrets, que per cert, no sé de qui son ni m’interessa.

Amposta adjudica per dos milions les obres de la residència d'esportistes

2009-03-12T19:04:00.000+01:00

12/03/09 02:00 - AMPOSTA
Notícies de ...
• Amposta
L'Ajuntament d'Amposta va adjudicar ahir inicialment les obres de la primera fase de la residència d'esportistes del centre de tecnificació esportiva. En total s'hi van presentar 25 constructores i l'obra es va adjudicar a l'empresa ampostina Joaquim Monllau SL per un import de 2.030.000 euros en un termini d'execució de dotze mesos. Segons va manifestar l'alcalde Manel Ferré, la valoració de les diferents ofertes ha estat «un examen complex en el qual han treballat intensament els serveis tècnics de l'Ajuntament i una assessoria externa». Les previsions, segons Ferré, són que el projecte es puga adjudicar definitivament a finals de mes, si no es presenten al•legacions a l'adjudicació, i l'obra puga començar a l'abril. L'adjudicació provisional es va aprovar ahir amb els vots a favor de CiU, que governa amb majoria absoluta, i ERC, mentre que el PSC es va abstenir, «per prudència». «Estarem atents a les al•legacions que s'hi puguen presentar», va manifestar el portaveu socialista, Antoni Espanya.
La residència d'esportistes es construirà a la zona dels Giribechs i tindrà una superfície construïda de 3.000 m² en tres plantes. En aquesta primera fase hi haurà 40 places.

Enxampen tres persones que robaven eines i maquinària de magatzems agrícoles del Montsià

2009-02-07T21:05:00.001+01:00

Amposta (ACN).- Els Mossos d'Esquadra han detingut tres veïns d'Amposta implicats en una quinzena de robatoris a magatzems agrícoles del Montsià. L'arrest es va produir el passat divendres, 23 de gener, en el marc d'un dispositiu regional especial establert, justament, per evitar aquests robatoris a la comarca. Segons han informat els Mossos, els detinguts estaven forçant els magatzems amb el mètode del Bec de Lloro per endur-se eines i maquinària. Els robatoris s'han produït als termes municipals de la Galera, Santa Bàrbara, i Freginals. Els detinguts, N.C. de 31 anys; I.O.C. de 22 anys; i M.P. de 24 anys, han passat ja a disposició del jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia d'Amposta.

IMATGES DELS MERINOS

2009-01-20T20:55:00.003+01:00

La revista el Observador de Màlaga publica avui un articles, així com una sèrie d’imatges i plànols sobre l’aberració urbanística dels Merinos. Una urbanització de la Serra de Ronda on tenia interessos l’exalcalde d’Amposta Joan Maria Roig i altres persones de negocis del territori.
(Podeu veure la notícia al peu de l'article 15/11/06)

L'Ajuntament d'Amposta canvia de lloc quatre parades de bus

2009-01-19T20:03:00.000+01:00

EP. Amposta.
La regidoria de Governació de l'Ajuntament d'Amposta ha variat la ubicació d'algunes de les parades actuals del bus urbà. «S'ha buscat facilitar i apropar al ciutadà els accessos a diverses instal·lacions com són els jutjats, el Consell Comarcal o els centres educatius», va explicar el regidor de Governació, Josep Garriga. Així la parada del pavelló esportiu es manté al carrer Sebastià Juan Arbó però ara fa cantonada amb l'avinguda de la Ràpita i no amb el carrer Itàlia; i la parada del carrer Muntells s'ha traslladat a l'avinguda Aragonesa, a l'altura de la rotonda del Bou per donar accés als jutjats. També s'ha canviat la parada del carrer Sant Josep, que ara s'ha ubicat al carrer Corsini, i finalment la del carrer Soriano Montagut s'ha desplaçat tres cantonades. Els canvis també permetran «millorar la fluïdesa del bus urbà», segons Garriga.

RESUM DEL PLE DEL MES DE DESEMBRE DE 2008

2009-01-03T19:48:00.000+01:00

I com aquell que no vol, s’arriba al darrer ple de l’any. El ple que, segons l’equip de govern “és el més important”, ja que s’aproven els pressupostos de l’any següent, es a dir de 2009.

Abans de passar a explicar els punts més importants, cal dir que segueix la improvisació de l’equip de Govern: el ple del desembre va passar a ser extraordinari (els ordinaris sempre són el darrer dilluns de mes) i va fer-se el dilluns abans de Nadal, el dia 22. No obstant, l’ordre del dia ens va ser lliurat un dia després del que ve sent costum (divendres en lloc de dijous) I després d’estar al nostre poder, encara es va canviar l’hora (estava previst a la 1 del migdia i, finalment, es va fer a les 12) També cal assenyalar que els membres de l’oposició no vàrem rebre l’acta del darrer ple.

EL PLE DELS PRESSUPOSTOS DE 2009

El ple en si constava de 16 punts, dels quals n’hi havia 3 que eren mocions (encara que una presentada pel nostre grup i una presentada per l’ERC, feien referència al mateix) Al ser un ple extraordinari, no hi van haver precs i preguntes.

L’equip de govern va presentar uns pressupostos on la contenció era la seva característica principal, sobretot en el referent a les inversions. Dels 15 milions d’euros d’inversió previstos per al 2008 (l’execució no va arribar al 20 %) van passar a ser 9 milions. I per primer cop en moltes legislatures, es va donar prioritat a les obres de millora de carrers abans que una altra cosa. També en molts d’anys, els recursos propis que vol dedicar l’ajuntament en inversions pujarà a la xifra de 350.000 euros (molt lluny dels 6 i 12 euros que havia destinat exercicis anteriors) No obstant seguim endeutats molt per sobre del que el nostre grup creu prudent. Ara el percentatge d’endeutament és del 70 %, quan seria aconsellable no passar del 50 %. Això fa que l’ajuntament (el poble en definitiva) hagi de pagar 443.000 euros en interessos bancaris, un 20 % menys que l’any anterior, no per la bona administració de l’equip de govern, sinó per que els tipus d’interès han baixat considerablement.

Tan l’alcalde com la regidora d’Hisenda van acabar reconeixent que el rebut de l’IBI urbà (la contribució de les cases, per a que tothom ens entengui) acabarà pujant un 8,5 %. Dels quals, un 2 % és el que va apujar l’equip de govern respecte als de l’any anterior i l’altre 6,5 % és la pujada anual que venim patit tots els anys degut a revisió cadastral que es va portar a terme duran el mandat anterior. El PSC va demanar a la regidora d’Hisenda que, al menys, no apugés el 2 % de l’IPC previst i, fins i tot, que mirés d’abaixar-la un punt o dos, la qual cosa no seria cap novetat, atenent als temps de crisi que estem patint.

En el capítol de despeses, un 50 %, si fa o no fa, és el que està dedicat a les despeses de personal (sous més seguretat social) Una despesa prou important per mirar de controlar-se al màxim. Per això, des del PSC proposem que es creï la figura de gerent (no cal precisament crear una nova plaça, podria trobar-se del personal que ja forma part de la plantilla del nostre ajuntament) També demanem des de fa anys que un altre tècnic controli el capítol de compres, creant una central de compres per concentrar-les en uns pocs proveïdors i evitat duplicitats i despeses supèrflues.

HIMNE OFICIAL D’AMPOSTA

La moció que va presentar el PSC (com s’ha dit, també ho va fer ERC) va ser per demanar que la composició Oh! Amposta, del mestre Sunyer fos declarada oficialment himne de la nostra ciutat. Els dos grups de l’oposició no fèiem més que atendre una petició que circulava entre internautes ampostins on s’estava reclamant aquesta possibilitat, coincidint amb l’any del centenari d’atorgament del títol de ciutat a Amposta. Com no podia ser d’una altra forma, CiU, va demanar que, finalment, s’acabés presentat de forma conjunta per part dels tres grups de l’ajuntament. No cal dir-ho, la moció va ser aprovada per unanimitat.

Amb anterioritat, l’ordre del dia incloïa un punt semblant: el reconeixement de la sardana com a “dansa nacional de Catalunya”. La iniciativa partia d’un esbart dansaire del Vendrell. Tant el nostre grup com ERC ens vam afegir a la proposta, remarcant a l’equip de govern que, sempre i quan a Amposta, no tingués prioritat sobre la jota i que, en tot cas, aquesta (la jota), es tenia que preservar i fomentar.

EL PLE DEL MES DE NOVEMBRE

2008-12-23T18:41:00.001+01:00

El ple del mes de novembre va ser un ple marcat per la improvisació i la tensió que es va deixar sentir en alguns moments de la sessió. Diem improvisació perquè fins tres punts de l’ordre del dia (em principi n’hi havia 19) es van incloure via urgència. I al menys dos d’ells no és que fossin de darrera hora, sinó que als responsables el nostre ajuntaments els hi havia passat per alt. Un era la modificació puntual del ROM (Reglament Orgànic Municipal) que després d’haver estat exposat al públic durant dos mesos per a que tothom que volgués fer-ho pogués presentar al·legacions, algú no se’n va recordar d’incorporar-lo a l’ordre del dia del ple. I l’altre era el de donar-li en nom de Josep Guarch, més conegut com al Teixidor a una plaça de la nostra ciutat. El tema també havia passat prèviament per la comissió de Cultura i Festes.

RESOLUCIÓ DEL SERVEI D’ESCORXADOR MUNICIPAL

Sense cap mena de dubte va ser el tema estrella del dia. Finalment, el ple de l’Ajuntament reconeixia que, degut a la mala gestió de l’empresa concessionària de l’escorxador de Tosses i derivat de la fallida d’aquesta, el poble d’Amposta tenim un deute de 520.074 euros, més les costes derivades del judici (o sigui, d’uns 90 milions de pessetes) I tot gràcies a un aval que, de forma il·legal, va autoritzar l’anterior equip de govern, del qual l’actual alcalde era el primer tinent d’alcalde! El nostre grup, com no podia ser d’una altra manera, hi va votar en contra, tot i les bones paraules de l’alcalde Ferré que, entre altres coses, va dir que els futurs concessionaris se’n faran càrrec del deute. Això no s’ho creu ni ell!

LA MODIFICACIÓ DEL ROM RESPECTE A LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Va tornar a ser un altre debat tens. L’equip de govern, tot hi haver-nos acceptat alguna de les al·legacions presentades, no ho va fer de la que més pes tenia per al nostre grup. Des de la regidoria de Participació Ciutadana, responsable de la redacció del text que es presentava a aprovació, es proposava la creació d’una mesa d’entitats on tothom hi tingués el mateix pes específic; des d’una associació integrada per “quatre amics” fins a les associacions e veïns del poble. Des del PSC sempre hem estat a favor de que les associacions de veïns, agrupades amb una federació d’entitats veïnals de la nostra ciutat, han de tenir més pes específic i representació davant de l’Ajuntament que qualsevol altre tipus de club, associació, entitat, etc. Ja que representen a tots els ciutadans del seu barri (o conjunt de barris, com és el cas de l’Acollidora)

Des de l’oposició és va lamentar que en un tema tant important com aquest no s’assolís el consens necessari entre tots els grups i que, fins i tot, es tractés als grups de l’oposició com qualsevol entitat d’Amposta, ja que, com aquestes, només se’ns va donar la possibilitat de presentar al·legacions, però o de participar en el procés d’elaboració del text.

PRECS I PREGUNTES

En aquest apartat, des del PSC ens vàrem interessar per la nova ubicació de la comissaria de la policia local, als baixos d’un edifici de vivendes situat al carrer Barcelona. Evidentment, una instal·lació així, per molt provisional que sigui (des del govern se’ns va dir que durant 2 o 3 anys) pot arribar a causat molèsties i fins i tot suposar un perill per als veïns de la zona.

També es va felicitar a la Lira Ampostina per l’extraordinari acte que va fer a Santa Cecília: “Cent anys de música i ciutat”. I a petició del propi equip de govern, també es va fer extensible a la Unió Filharmònica per la seva actuació dintre de la commemoració dels 25 anys de la Televisió de Catalunya.

Finalment ens vàrem queixar del tracte discriminatori (al nostre entendre), per part de la Revista Amposta, que va patir el President de la Generalitat José Montilla, relegant-lo a fulles interiors, en la seva visita a la nostra ciutat el dia en que es posava punt i final al desplegament dels Mossos d’Esquadra per tota Catalunya. Un mes abans, en una visita de l’anterior president Pujol, se l’havia inclòs a la portada de la revista.

L'intenten matar i acaba detingut amb els agressors per amagar un laboratori de drogues a casa seva a Amposta

2008-12-19T21:07:00.003+01:00

Actualitzat a les 12:30 h 17/12/2008
Amposta (ACN).- Un home a qui van intentar matar va acabar detingut juntament amb els seus agressors per amagar un laboratori de drogues a casa seva. Els fets varen passar a Amposta el passat 13 de novembre. Dos homes van intentar matar-ne un altre en una disputa per un tema de drogues. Els dos individus primer van agredir la víctima amb una arma de foc i després el van atacar amb un matxet i li van tallar el coll. Els fets van destapar que al domicili de la víctima hi havia un laboratori de drogues de manera que ell també va ser detingut. Els agressors són un veí de Tortosa de 47 anys i un de Camarles (Baix Ebre) de 39. La víctima de l'agressió i també detingut és José MP, de 30 anys i nacionalitat espanyola.

L'arquitecte d'Amposta va cobrar durant dos anys factures il·legals

2008-12-11T19:40:00.002+01:00

dijous, 11 de desembre de 2008
>

ROSER ROYO. Amposta
Un informe de la secretaria municipal d'Amposta evidencia que l'arquitecte municipal, Jaume Castellví, ha estat infringint durant anys la llei d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Segons aquesta llei, un arquitecte municipal no pot exercir un segon lloc de treball en el sector públic sense una aprovació explícita del ple municipal, un manament que Castellví ha incomplert perquè fins al 2002 va cobrar diversos projectes d'obres públiques a l'Ajuntament a banda del seu sou, i fins a l'actualitat ha percebut honoraris públics per feines d'assessorament a l'empresa pública d'obres Gursam.

+ El ple d'octubre va declarar compatible que l'arquitecte pogués fer les dues feines. Foto: EL PUNT

L'arquitecte municipal d'Amposta, Jaume Castellví, va prendre possessió com a funcionari de carrera de la plaça d'arquitecte municipal el novembre del 2000. Fins al 2002, a banda de la seua feina com a arquitecte municipal, va dur a terme diversos treballs per al consistori i va cobrar factures que oscil·len entre els 2.473,77 i els 24.996,77 per la direcció d'obres tan diverses com un estudi d'actuació a les casetes dels mestres o l'avantprojecte de l'edifici central d'aigües. Segons l'informe de la secretaria municipal, aquestes actuacions incomplixen la llei d'incompatibilitats, ja que segons aquesta llei, un arquitecte o funcionari públic no pot exercir un segon lloc de treball en el sector públic sense una aprovació explícita del ple municipal, i per tant, les factures que va cobrar van ser il·legals. L'informe tipifica com a «faltes molt greus» els cobraments d'aquestes factures, però assenyala que segons la mateixa llei aquestes faltes prescriuen al cap de tres anys, i per tant, en aquest cas les faltes haurien prescrit.

En el mateix informe, la secretaria municipal també fa referència al fet que l'arquitecte ha compaginat durant tots aquests anys la seua feina com a arquitecte municipal amb l'assessorament de l'empresa municipal d'urbanisme Gursam, i que per aquest assessorament ha cobrat honoraris mensuals de fins a 357,67 euros durant aquest 2008. Aquest assessorament a la Gursam també incomplix la llei d'incompatibilitats i també es considera una falta molt greu. En aquest cas, la falta no ha prescrit i l'informe deixa clar que l'alcalde té la potestat d'establir les sancions que corresponen. Ara bé, l'informe va ser entregat el 25 de setembre d'enguany i fins ara l'alcalde no ha emprès cap tipus d'actuació contra l'arquitecte municipal. «Va ser el mateix consell d'administració de la Gursam qui va aprovar que l'arquitecte municipal es fes càrrec de l'assessorament de la Gursam , no tindria cap sentit que l'Ajuntament ara el sancionés per fer una feina que la mateixa institució li ha encarregat», va manifestar ahir l'alcalde, Manel Ferré (CiU), tot assenyalant que «ningú s'havia plantejat mai fins que s'ha fet l'informe que s'estigués incomplint la llei d'incompatibilitats», va afegir Ferré.

Aquest informe el va encarregar el mateix alcalde a través d'un decret d'alcaldia, arran d'una denúncia rebuda a l'Ajuntament per l'empresa Proconza SL, la mateixa que va denunciar que el Multicinema Amposta estava funcionant sense llicència d'activitat.

El PSC d'Amposta vol que l'aportació de l'Estat al municipi serveixi per endegar un pla de millora dels espais públics

2008-12-09T23:13:00.002+01:00

Jordi Marsal // ACN // 05.12.2008 12.13 h Ref. 465046 // 0 caràcters
Amposta (ACN).- El grup municipal del PSC a l'oposició a l'Ajuntament
d'Amposta ha proposat que els 3,5 MEUR que el consistori ha de rebre a
càrrec del fons estatal d'inversió local siguin utilitzats per
implementar un 'pla de xoc integral' de millora de les vies i espais
públics de la ciutat. El portaveu socialista, Antoni Espanya, ha
explicat que es tracta d'una mesura en consonància amb els objectius del
pla, en la línia de generar entre 50 i 100 llocs de treball a la ciutat
durant el pròxim 2009, amb un compendi d'actuacions que, assegura,
demanda la ciutadania, com la millora dels paviments i voreres o
actuacions en zones verdes i parcs urbans, en detriment de finançar la
construcció d'equipaments pendents.

05.12.2008 12.13 h // Jordi Marsal // ACN Ref. 465046

Segons la llista feta pública pel govern central, l'Ajuntament d'Amposta
rebrà del fons estatal d'inversió local 3.505.253 euros, situant-se en
el novè ajuntament que més diners rebran del conjunt del Camp de
Tarragona i de les Terres de l'Ebre. 'És un ajut molt important que no
es pot destinar a posar pegats. S'ha de preveure, és una inversió que ha
de ser generadora de llocs de treball', ha justificat Espanya, tot
recordant que el pressupost mitjà anual d'inversions del consistori se
situa entre els 12 i els 16 MEUR.
Abans que l'equip de govern convergent ampostí faci públiques
oficialment les seves intencions i tramiti la seva proposta en les
properes setmanes, els socialistes han avançat la seva proposta de pla
de xoc. Un conjunt de mesures que ja apareixia al seu programa
electoral, en la línia que els fons puguin ser utilitzats per millorar
la via pública, amb asfaltatge de carrers, renovació de voreres, millora
de la il·luminació i racionalització de cablejats, així com actuacions
en espais públics com zones verdes i parcs urbans, amb la finalització
del parc dels Xiribechs.
'Lliga amb l'objectiu del govern estatal perquè el manteniment i la
millora generen molta mà d'obra. Podríem contractar una brigada especial
nombrosa: l'Ajuntament podria crear una borsa de treball per nodrir
aquesta brigada per a les actuacions de 2009', ha exposat Espanya, qui
calcula que el pla podria absorbir entre 50 i 100 llocs de treball per a
persones desocupades entre els propers nou i deu mesos.
El portaveu socialista creu que l'equip de govern de CiU podria donar
suport a la idea perquè 'hi ha unanimitat al carrer que els espais
públics són millorables' i malgrat les 'dificultats' que hauria tingut
per executar les inversions previstes aquest 2008 per la caiguda dels
ingressos relacionats amb la construcció.
De fet, creu que destinar aquests recursos a finançar obres pendents,
com el nou pavelló firal, 'no serviran per l'objectiu principal
del pla de pal·liar els índexs d'atur quan seran més alts', atès que
serien executades per empreses adjudicatàries i en diferents anualitats.

Un jove roba en una benzinera d'Amposta amb una pistola simulada i es llença al riu per fugir

2008-11-28T23:14:00.002+01:00

ACN // 28.11.2008 // 15.10 h Ref. 463798 // 0 caràcters

Amposta.- Agents dels Mossos d'Esquadra de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) del Montsià, van detenir el passat 24 de novembre, David S.C., veí de Tortosa de 23 anys i nacionalitat espanyola, per un robatori amb violència i intimidació. El jove havia amenaçat amb una pistola d'aire comprimit la caixera d'una benzinera d'Amposta i es va emportar 75 euros. Quan la policia el va localitzar el jove va intentar fugir primer amb el seu ciclomotor, del que va caure, i després corrents fins a llençar-se al riu, on va ser detingut.

El II aniversario de la primera huelga general de la historia de España contra un proyecto urbanístico, Merinos, coincide con la discusión sobre la pa

2008-11-28T16:55:00.001+01:00

Cuevas del Becerro celebra la histórica jornada estrenando el documental ‘Pueblo a tierra’ de Leonor Jiménez y Rafael Clavero. Vea un adelanto en este VÍDEO

28/11/08. Urbanismo. El 26 de octubre de 2006 los ciudadanos de la pequeña localidad malagueña de Cuevas del Becerro, en la Serranía de Ronda, llevaron a cabo la primera huelga general de la historia democrática de España contra un proyecto urbanístico, el de Merinos. Una jornada histórica que -dos años después y coincidiendo con la discusión sobre la paralización definitiva de este proyecto que tuvo lugar ayer en el Parlamento Andaluz a instancias de IU, que presentó una proposición no de ley para que la Cámara se posicionara en contra del proyecto, y que fue rechazada con los votos del PSOE y del PP- el pueblo de Cuevas del Becerro rememora con el estreno, mañana sábado, del documental ‘Pueblo a tierra’, realizado por Leonor Jiménez y Rafael Clavero. EL OBSERVADOR / www.revistaelobservador.com les ofrece en este VÍDEO un adelanto de este trabajo que describe los entresijos de una lucha en defensa del agua y la naturaleza.

PARA los cueveños, la huelga general del 26 de octubre de 2008 supuso un punto de inflexión en la batalla que desde el pueblo se libraba -y se libra- contra el macroproyecto urbanístico de Merinos Norte: un plan para construir varios campos de golf, tres hoteles de lujo, 800 chales e instalaciones varias como club de hípica, geriátrico y colegio, en un terreno de transición de la Reserva de la Biosfera de la Sierra de las Nieves que se asienta sobre el acuífero que abastece al municipio y varias pedanías, que en conjunto suman 10.000 habitantes. Fue un gesto desesperado, un grito unánime de protesta en defensa del agua y del paisaje y en contra de la especulación urbanística que logró captar la atención de los medios nacionales y que les llevó a ocupar portadas de periódicos y cabeceras de telediarios. Por fin se escuchaba su postura, la que reclamaba un crecimiento más sensato, alejado de los cantos de sirena que prometían los promotores.

L'Ajuntament d'Amposta haurà de pagar 520.000 euros arran la fallida de l'empresa que gestiona l'escorxador

2008-11-24T21:30:00.001+01:00

Jordi Marsal // ACN // 24.11.2008 // 18.44 h Ref. 462983 // 0 caràcters

Amposta.- L'Ajuntament d'Amposta haurà de fer efectiu el pagament de 520.000 euros al jutjat mercantil número 1 de Tarragona arran la fallida de l'empresa concessionària de l'explotació de l'escorxador municipal. Aquesta és la quantitat que l'empresa hauria invertit a l'equipament i, amb el seu pagament, el consistori rescindeix la concessió en vigor. El ple ha aprovat aquesta mesura, amb els vots a favor de l'equip de govern de CiU i en contra de PSC i ERC a l'oposició. En la mateixa sessió, els vots de l'equip de govern han servit per aprovar la modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) i rebutjar una moció d'ERC sobre la planificació d'equipaments esportius.

Detenen dos veïns del Montsià acusats de robar una grua de nou tones a Amposta

2008-11-22T18:38:00.001+01:00

ACN // 22.11.2008 // 12.03 h Ref. 462629 // 0 caràcters

Amposta.- Els Mossos han detingut un veí d'Amposta, Josep Raül T. R., de 27 anys i un veí de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Santiago Jesús F. M., de 32 anys, acusats de robar una grua de nou tones valorada en 25.000 euros d'una empresa d'Amposta el 14 de novembre passat. La detenció es va dur a terme un dia més tard. Segons els agents, els detinguts haurien utilitzat el camió ploma amb què un d'ells treballava per carregar la grua i dur-la a una finca de la seva propietat. Els dos acusats van poder entrar a l'empresa on estava ubicada perquè un d'ells es va fer amb un comandament a distància que n'obria la porta. Per això, els Mossos no van detectar cap senyal de forçament.

Uns encaputxats intenten assassinar un jove a l’N-340

2008-11-21T13:59:00.000+01:00

SUCCESSOS Els Mossos investiguen els fets

Amposta C.T. / V.A.

Un grup d’encaputxats va assaltar la tarda de dijous de la setmana passada un jove ampostí que es trobava en una caseta de camp del terme municipal d’Amposta, pròxima a la carretera N-340, en estranyes circumstàncies. La informació sobre aquest cas, investigat per la policia judicial dels Mossos d’Esquadra, es manté totalment hermètica. LA VEU DE L’EBRE, però, ha pogut saber que els agressors haurien assaltat la víctima amb una arma blanca (altres fonts apunten que podria tractar-se d’una destral) El jove hauria resultat ferit a la clavícula i a un braç.
De moment es desconeix el mòbil de l’agressió. No obstant això, segons les mateixes fonts, durant l’assalt li haurien robat el cotxe. De fet, el jove va arribar a peu a un concessionari de camions on va ser auxiliat. Des d’aquesta empresa explicaven que la caseta es troba “molt a prop de les nostres naus”. Va arribar ferit sobre les 19:30 i el vam portar a urgències amb una furgoneta”, afegien.
El jove agredit, molt conegut al municipi, ha sigut ingressat durant aquesta setmana a l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta on es recupera de les lesions. Aquest setmanari ha pogut saber que en tot moment ha estat custodiat per agents dels Mossos d’Esquadra, que haurien vigilat que no fos agredit de nou.

Rius defensa l’actuació d’Urbanisme en la concessió de la llicència dels cinemes

2008-11-17T19:40:00.001+01:00

La Veu de l’Ebre

L’exregidor d’Urbanisme, Daniel Rius, ha enviat un aclariment als mitjans referent a la manca de llicència dels cinemes Amposta i s’ha exculpat de qualsevol responsabilitat. Segons al•lega Rius: “l’actuació de la Comissió d’Urbanisme va ser en tot moment ajustada a la legalitat, ja que va informar favorablement en concordança amb els informes tècnics.”. A més l’exregidor assegura que el 2000 les llicències d’activitat es tramitaven des de Governació i no va ser fins el 2003 quan es va traspassar a Urbanisme. A més “les competències d’atorgament de llicències, siguin definitives o provisionals, només poden emetre’s per un òrgan administratiu competent; la comissió de govern o l’alcaldia directament”, diu Rius.

RESUM DEL PLE ORDINARI DEL MES D'OCTUBRE

2008-11-07T17:10:00.000+01:00

La característica del darrer ple va ser el “totxo” que hi va haver per a diversos regidors de l’equip de govern, incloent-hi l’alcalde, evidentment.
Sense haver-hi grans temes que tractar, l’oposició va saber treure suc de la gestió (o es tindria que dir de la no gestió) de l’equip de govern.

ES BUSQUEN 7.500 M2 DE SÒL PER EQUIPAMENTS ESPORTIUS

Hi havia dos punts que tractaven temes urbanístics. Un feia referència a l’ampliació del dimensionat comercial a la zona del Cementiri Sud. Per cert, la possibilitat de que vingui el Decathlon, pareix que s’està esvaint poc a poc...
L’altre es referia al solar on es volia ubicar la caserna de la policia local. Primer va ser al carrer Sant Roc, després al costat de la plaça de la Castellania d’Amposta, a tocar de la nova comissaria dels Mossos. Finalment tampoc es farà allí i avui per avui no hi ha alternativa. Allí ara l’equip de govern vol fer un centre de dia de Salut Mental (de moment..., perquè a aquest pas igual d’aquí uns mesos ens diuen que volen fer un Casino. Visca la planificació i les idees clares!!)

Però la controvèrsia més gran va arribar quan es va parlar de que la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (la CUTE), organisme depenent de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va manar rectificar als tècnics municipals el projecte de la nova ubicació de l’Escola d’Art i Disseny (ESARDI), perquè, si es vol ubicar a la zona esportiva, si fa o no fa davant del pavelló de fires, calia preveure una nova superfície esportiva per a compensar els metres perduts. Això significa buscar “per Amposta” 7.500 metres quadrats per a fer nous equipaments esportius. Preguntat l’alcalde diverses ocasions pels dos portaveus dels grups de l’oposició sobre dit emplaçament, va respondre que ja ho diria el proper ple. O sigui, no sabien on emplaçar-los! Finalment pareix que serà al Poble Nou del Delta. Així que convertirem el barri d’Amposta en un lloc de referència esportiva a la comarca i molts dels equips de la ciutat hauran d’anar a entrenar a diversos quilòmetres de distància...

A 30 DE SETEMBRE NOMÉS S’HAVIA EXECUTAT UN 16,85 % DEL PRESSUPOST D’INVERSIONS PREVIST PER AL 2008

I això farà que, una vegada més, el nostre ajuntament tanqui l’exercici amb superàvit i pugui vanagloriar-se d’això i posar un gran titular a la Revista Amposta. Això farà amagar la mala gestió de les regidories encarregades de fer-lo executar... L’equip de Govern de batrà el record de més baixa execució d’inversions de tots els ajuntaments dels darrers 30 anys. Però quan el barco va a la deriva, de qui és la culpa, de la tripulació o del capità?

MOCIÓ PER DEMANAR QUE PUGUIN DELEGAR EL VOT EN ELS PERMISOS DE MATERNITAT / PATERNITAT

La moció del grup municipal del PSC era per a demanar el govern de l’Estat que canviï la llei respecte a poder votar per delegació aquells càrrecs electes que estiguin de baixa per naixement d’un fill. Fins ara no es pot fer-se i, de vegades, com ja va passar al nostre ajuntament, el grup majoritari pot trobar-se en dificultats a l’hora d’aprovar una llei o un altre tipus de norma, per mancar-li el vot, precisament, de la mare o el pare que es puguin trobar de permís per maternitat. Evidentment, no és just i per això es demana canviar la llei que ho impedeix.

EL COMITÈ DE SALUT LABORAL DE L’AJUNTAMENT PORTA DOS ANYS SENSE REUNIR-SE

De molt abans que canviessin les cares del nou ajuntament, el comitè de Salut Laboral, no ha fet cap tipus de reunió per tractar temes de seguretat i salut dels treballadors de plantilla. El Departament de Treball recomana, al menys, dues reunions anuals. El responsable de convocar-lo en aquesta legislatura és el Regidor d’Urbanisme i Personal. La seva resposta va ser que, “casualment, el president del comitè treballa al negociat d’obres i ja tracten els temes entre els dos”. Evidentment no és una resposta ni apropiada ni adequada per a un regidor del govern de la ciutat. La plantilla de treballadors de l’ajuntament es prou àmplia i diversificada, que segur que hi ha mancances, desperfectes, riscos, etc. que s’han de solucionar. I això cal tractar-ho dintre del comitè, que per això està creat!

L'Ajuntament d'Amposta només ha executat un 16,85% de les obres previstes per aquest 2008

2008-10-27T19:53:00.001+01:00

Cristina Fornós // ACN // 27.10.2008 // 19.15 h Ref. 457596 // 0 caràcters

Amposta.- L'Ajuntament d'Amposta ha donat a conèixer aquest dilluns el grau actual d'execució de les inversions previstes pel consistori per aquest 2008, que se situa en el 16,85% del pressupostat. El grup municipal del PSC, que es troba en l'oposició juntament amb ERC, ha criticat durament aquesta xifra, que ha qualificat de 'rècord' a la baixa, quan queden dos mesos per finalitzar l'any. L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha atribuït aquest baix nivell d'execució a la crisi econòmica, que ha fet reduir els impostos sobre la construcció i la venda de patrimoni, i ha respost que aquesta xifra 'no és tan baixa' com la de les execucions de l'Estat i la Generalitat a les Terres de l'Ebre.
27.10.2008 19.15 h // Cristina Fornós // ACN Ref. 457596

Durant el ple de l'Ajuntament d'Amposta, que ha tingut lloc aquest dilluns, Ferré ha afegit que el govern espanyol 'no sols no executa' els projectes sinó que 'els retira de la planificació de l'any que ve'. Tot i el baix nivell d'execució, l'alcalde ha manifestat que determinats projectes municipals 'possiblement tiraran endavant d'aquí a finals any' i ha ressaltat que la setmana vinent s'obriran les pliques que s'han presentat per al projecte d'aparcament soterrat, que s'ubicarà davant del mercat. Pel que fa a altres projectes no executats esmentats pel grup del PSC, Ferré ha fet referència a la remodelació de l'antic escorxador, argumentant que és l'Incasòl qui ha d'adjudicar l'obra 'i no acaba de tirar endavant'.

L'alcalde ha reconegut que el pressupost aprovat per al 2008 era 'molt ambiciós i potent' però 'lligat a la conjuntura econòmica i a la venda de patrimoni'. Ferré ha concretat que el pressupost per al 2009 serà 'molt auster' i amb un control 'estricte' de la despesa, tot i que també inclourà inversions importants, pel qual el consistori assumirà 'més endeutament', amb l'objectiu d'endegar obres previstes per enguany i poder fer de 'locomotora' de l'obra pública.

El portaveu del grup socialista, Antoni Espanya, ha expressat la 'sorpresa' del PSC davant la xifra d'execució dels projectes del 2008, que suposa una inversió executada de 2 MEUR dels 15,8 MEUR previstos per a inversions. Després que Ferré 's'excusés' dient que 'no hi ha venda de patrimoni', Espanya ha criticat que el 65% del pressupost d'inversions del 2008 'es finança amb contribucions especials', el que és 'pura gestió'. Com a exemple, Espanya ha explicat que en el projecte dotat de major pressupost –la segona fase del polígon de Tosses, que ascendeix a 5,7 MEUR- 'no s'ha executat res', i que sumant-hi partides com les de la piscina descoberta, els nous locals d'entitats, la remodelació de l'antic escorxador o la nova comissaria de la Policia Local s'ascendeix a 12,5 MEUR –el 75% de les obres pressupostades-, xifra de la qual 'no s'ha executat ni un cèntim'. Així, el PSC ha criticat que l'equip de govern 'batrà el rècord dels ajuntaments democràtics' a la

baixa, ja que els socialistes calculen que a finals del 2008 'només serà capaç d'executar un 20% del pressupost d'inversions'.

Polèmica amb el terreny destinat a l'Escola d'Arts i Disseny

D'altra banda, el ple de l'Ajuntament ha aprovat la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que fa referència a la qualificació de la zona esportiva situada davant del pavelló firal. Aquesta àrea, de més de 7.500 metres quadrats, ha estat qualificada ara com a zona per a equipaments culturals, ja que el consistori hi ubicarà l'Escola d'Art i Disseny municipal. Ferré ha concretat que aquests 7.500 metres quadrats per a equipaments esportius 'no es perden' sinó que 'es traslladen' a una altra àrea, encara per determinar. El grup d'ERC ha estat especialment crític amb aquesta modificació, ja que el terreny on s'instal·larà l'Escola està al costat del poliesportiu, les pistes 'i el lloc on es desenvolupa el projecte del centre de tecnificació esportiva', pel qual ERC creu que l'Escola 'ha d'anar a un altre lloc'.

La portaveu del grup republicà, Marta Cid, ha defensat l'ús esportiu d'aquest terreny i ha manifestat que 'tot apunta' a que els 7.500 metres quadrats de zona esportiva es traslladin al Poblenou del Delta, fora del nucli urbà d'Amposta. Cid ha criticat que el nucli 'hagi de renunciar' a aquest espai i que l'alcalde i l'equip de govern 'no saben on aniran a parar aquests metres', tot i que ja s'hagi aprovat la modificació del POUM.

Aprovada la moció de rebuig al projecte Castor

El ple també ha aprovat aquest dilluns l'ampliació del dimensionat comercial d'Amposta en 4.913 metres quadrats, que estaran ubicats a la zona del Pla de Millora Urbana (PMU) Cementiri Sud, i la segona fase del pla parcial Sud-2 Valletes, amb l'abstenció dels dos grups de l'oposició. A més, totes les mocions presentades al plenari han prosperat. ERC ha proposat una moció que demanava que la Policia Local faci una campanya informativa sobre les seves competències en matèria de trànsit. El grup socialista ha presentat una moció que demana a l'Estat un canvi en la legislació que permeti als regidors dels ajuntaments la delegació del seu vot per possibilitar els permisos de maternitat i paternitat dels càrrecs electes.

Finalment, CiU ha presentat una moció referent a la 'territorialització del 0,7%' de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que es destina a finalitats socials, que ha estat aprovada per unanimitat, i una darrera moció de rebuig a la ubicació de la planta terrestre d'emmagatzematge de gas natural en el terme municipal d'Alcanar (Montsià) inclosa en el projecte Castor, moció en suport a l'Ajuntament i a la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia. Aquesta moció ha estat aprovada amb el vot contrari del PSC. La regidora socialista Lluïsa Lizárraga ha justificat en vot en contra argumentant que el projecte 'ha tingut moltes fases i ja se'n va canviar la ubicació que es va voler consensuar amb el territori', així com ha afirmat que 'no es pot mostrar el rebuig sinó que s'han de fer al·legacions al projecte'.

L’Acollidora acusa l’equip de govern de prohibir-li el programa a Ràdio Amposta

2008-10-11T12:26:00.001+02:00

Ferré al•lega que ara es fa un programa obert a totes les entitats

AMPOSTA V.A.

Des de l’octubre de l’any passat i fins el juliol d’enguany, l’associació de veïns l’Acollidora feia cada dissabte de 10 a 12 del marí el programa radiofònic l’Acollidora respon a través de Radio Amposta, “on es convidava a participar a totes les entitats del municipi o comerços que ho desitgessen així com als regidors i a l’oposició”, explica Llorenç Navarro, president de l’entitat. Després de suspendre’s per les vacances d’estiu, “perquè així ens ho va demanar l’Ajuntament, el mes de setembre no vam poder restablir el programa amb normalitat perquè el consistori no ens va deixar”, assegura Navarro.
Segons aclareix l’alcalde Manel Ferré des del consistori es va decidir que el programa que “abans feia només una associació, donés cabuda a les vuit entitats veïnals que actualment té el municipi”. Així, en la mateixa franja horària, l’Ajuntament emet un programa de característiques similars, “que dóna veu a totes les associacions de veïns, una setmana cadascú”
Davant d’aquesta situació, Navarro assegura que “no demanem el mateix espai ni la mateixa franja horària” i que es podria fer compatible el seu programa amb el que s’està emetent actualment. “Nosaltres només volem fer el nostre programa perquè creiem sincerament que fomenta la participació ciutadana”, al•lega Navarro, tot afegint que el 23 de juliol van demanar, per escrit, al regidor de Mitjans de Comunicació, Francesc Fosch, que se’ls permetés fer el programa, “encara que fos només una hora i a les 9 del matí”. Més de dos mesos després, Navarro assegura que no han rebut cap resposta. “No ens contesten perquè no els interessa que fem el programa”, conclou.

L'Ajuntament d'Amposta congela els impostos municipals i incrementa amb l'IPC la majoria de taxes per a l'exercici de 2009

2008-10-10T23:20:00.001+02:00

ACN // 10.10.2008 // 18.24 h Ref. 454523 // 0 caràcters

Amposta.- El ple de l'Ajuntament d'Amposta ha aprovat la congelació del preu dels impostos municipals i l'increment d'una part de les taxes en un 4%, segons l'IPC registrat, per al proper exercici de 2009. Així, tributs com l'impost de vehicles, sobre activitats econòmiques o béns immobles, mantindran el mateix preu que aquest 2008. D'altra banda, bona part de les taxes veuran incrementat el seu preu amb l'IPC, tot i que l'obertura d'establiments, cementiri, taxis o expedició de documents, també es congelen. Les ordenances han comptat amb el vot favorable de l'equip de govern de CiU i l'abstenció d'ERC, a l'oposició. El PSC ha votat a favor en el cas de les taxes i s'ha abstingut en els impostos.

ESCRIT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC QUE APAREIXERÀ A LA REVISTA AMPOSTA

2008-10-02T14:51:00.001+02:00

El ple del passat més de setembre no va despertar entre la ciutadania l’expectació que, a priori, tenia. A l’ordre del dia hi destacaven dues mocions presentades per grups tan oposats com el PSC i CiU i de signe també tan oposat com era el tema de la llicència dels cinemes i les obres del pont penjant (molt diluït dintre de la moció on es parlava de “paralització de les obres del Govern Central...)

L’INFORME DEL DEFENSOR DE LA CIUTADANIA

Per un oblit (tampoc cal buscar responsables), el passat mes de junt, Eloi Toldà, Defensor de la ciutadania d’Amposta, no va comparèixer al ple del mes de juliol tal i com s’havia acordat. De la seva intervenció cal destacar els següents temes: la necessitat d’arranjar les rampes de l’avinguda de la Ràpita, el pèssim estat de la via pública (un cop més) i els desperfectes que les obres de l’avinguda Aragonesa van causar a molts veins i que, desprès de gaire bé dos anys, encara estan per resoldre en molts casos. També es va tractar de la devolució a les comunitats de propietaris del rebut per la taxa de la brossa i, va afegir una cosa que no havia posat al seu informe anual: demanar a l’equip de govern que responguin als escrits presentats pels ciutadans d’Amposta, siguin queixes o peticions. De comunitats de veïns reclamant el retorn del cobrament indegut de la brossa, n’hi ha uns quants. El nostre grup només farà un comentari. Sobre les rampes de l’avinguda de la Ràpita ja ho vam denunciar la legislatura passada. El pendent és més pronunciat que el que caldria per a ser òptim i, a sobre, rellisca quan plou. Com és habitual, se’ns va dir que el tema estava solucionat. Era del tot evident que no... Una vegada més es pretenia enganyar als regidors dels grups de l’oposició. Finalment, el Defensor de la ciutadania es va permetre demanar a l’equip de govern la contractació de treballadors aturats de la nostra ciutat per a fer tasques de reparació de desperfectes.

LA CULPA ÉS DE L’ANTERIOR REGIDOR D’URBANISME

Aquesta al menys, pareix que sigui la conclusió de l’alcalde a l’hora de buscar culpables pel tema dels cinemes. A la moció del nostre grup demanàvem l’obertura d’un expedient informatiu sobre “com va ser possible que els cinemes Amposta estiguessin 7 anys i mig sense llicència d’obertura d’activitat”. Ferré va declarar ”no estar assabentat del tema !!!”. Nosaltres ens preguntem, en aquell temps que Roig n’era l’alcalde, ell era el primer tinent d’alcalde i regidor de governació. Alguna cosa hauria de saber o és que ens prenen per idiotes ?! Des de l’alcaldia es va negar cap tipus de responsabilitat, així com també que fos potestat del departament de governació l’atorgament de les llicències d’activitats. Va tirar pilotes fora covardament dient que en tot cas, era competència de la regidoria d’Obres i Urbanisme. Evidentment, l’equip de govern la va rebutjar! Té temor a la veritat ? Tupinada monumental del Sr. Ferré. !!! Això Amposta en bones mans ??

VOLEN UN TITULAR PER A LA REVISTA AMPOSTA

A l’altra moció es demanava la congelació dels sous dels regidors en dedicació total o parcial, així com de l’assignació que perceben la resta com a indemnitzacions per assistir als plens, comissions informatives i juntes de govern i portaveus, les subvencions que cobren els grups polítics representats a l’ajuntament i la contenció, en la mesura que es pugui, de les partides del capítol 2 dels pressupostos per a l’any 2009 (despeses corrents) Un cop més, l’equip de govern, fent servir la seva majoria absoluta, va refusar la moció tot indicant que ja “es tendiria en compte a l’hora de elaborar els pressupostos”. El nostre portaveu, Antoni Espanya, va proposar, fins i tot, la retirada de la moció i consensuar un text conjunt que reflectís l’austeritat dels pressupostos per al 2009 en temps de crisi i quan molts ciutadans passen molts problemes econòmics.

Segurament, l’equip de govern de CiU busca un titular per a la Revista Amposta que digui alguna cosa així: “En època de crisi, l’equip de govern, presenta uns pressupostos per al 2009 austers, que congelen els sous dels regidors”. Seria la manera de convertir-se en protagonistes d’una situació que, en aquests darrers dies, el ha agafat descol•locats.

De totes formes, des de el PSC , fins i tot agraïm l’actitud de l’actual equip de govern. L’anterior, si bé ens aprovava moltes més mocions, a l’hora de la veritat, se’n van quedar moltes sense complir-se. Al menys, ara, sabem que això no passarà!

Amposta ajorna la construcció de la caserna de la policia local

2008-10-02T14:50:00.000+02:00

R. ROYO. Amposta
La construcció de la caserna de la policia local d'Amposta tampoc començarà dins el 2008, tot i que hi havia una partida pressupostària de 93.000 euros en el pressupost d'aquest any per començar els moviments de terres i per redactar el projecte constructiu. Així, en el ple de dilluns es va aprovar una modificació pressupostària per derivar aquests diners cap a altres inversions. Ara, els 38 agents de la policial local d'Amposta ocupen un despatx als baixos de l'ajuntament molt menut i que és clarament insuficient per atendre els ciutadans. Així ho va admetre l'alcalde, Manel Ferré, que va assenyalar que estan buscant un altre emplaçament. «Volem que la caserna es puga construir dins el 2009», va dir Ferré, tot assenyalant que el consistori ha decidit canviar l'emplaçament previst: uns terrenys situats just al costat d'on s'està construint la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, perquè totes dues comissaries tindran espais d'atenció ciutadana i d'aquesta manera es pretén donar un servei més proper a diferents punts de la ciutat. El grup d'EA-ERC va lamentar aquest altre retard.

L’alcalde d’Amposta assegura que s’ha actuat “correctament” en el tancament dels multicinemes i que l’empresa sempre ha pagat les taxes i impostos

2008-09-30T18:45:00.002+02:00

El ple de l’Ajuntament d’Amposta ha rebutjat una moció del PSC en què es demanava l’obertura d’un expedient informatiu per tal d’establir les causes de la manca de llicència d’activitats dels multicinemes i delimitar responsabilitats. El grup municipal d’ERC ha donat suport a la moció però no ha prosperat ja que l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha assegurat que l’equip de govern ha actuat de forma “correcta” demanant el tancament tant aviat es va conèixer la situació. Ferré ha assegurat que es donarà informació detallada de tot el procés i ha volgut deixar clar que multicinemes Amposta sempre ha pagat les taxes i impostos.

El portaveu del grup municipal del PSC, Antoni Espanya , ha afirmat que el vot contrari de CiU a la moció presentada per obrir un expedient informatiu sobre el cas dels multicinemes mostra que hi ha una “voluntat d’opacitat” i suposa un “greuge comparatiu” respecte a la resta de comerços que compleixen “escrupulosament” la normativa de seguretat i higiene.

Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Marta Cid , ha demanat que l’equip de govern assumeixi la seva responsabilitat i ha lamentat que la moció del PSC no hagi prosperat.

L’alcalde d’Amposta ha volgut deixar clar que multicinemes Amposta tenia concedida la llicència d’activitat ambiental tot i que amb condicionants que “no afectaven la seguretat de l’edifici”, i que no només va pagar la taxa d’obertura de gairebé 24.000 euros sinó també l’impost per activitats econòmiques i la taxa per la concessió del terreny on s’ubica la instal·lació. Per aquest motiu, Ferré ha negat que s’hagi produït un greuge comparatiu amb la resta d’establiments comercials i ha assegurat que es donarà informació detallada de tot el procés en la propera comissió d’Obres i Urbanisme.

D’altra banda, en el ple ordinari d’aquest setembre també s’ha aprovat una moció de CiU sobre la paralització de les obres que el Ministeri de Foment té engegades a les Terres de l’ Ebre . Concretament, s’ha parlat del pont penjant i les informacions contradictòries sobre la finalització de les obres. Al respecte, l’oposició ha demanat que una delegació formada pels diferents grups municipals de l’Ajuntament d’Amposta, així com la diputada Lluïssa Lizárraga , s’entrevisten conjuntament amb responsables del Ministeri de Foment per rebre informació oficial i concreta sobre les obres del Pont Penjant. Una petició que ha estat acceptada.

Informe del defensor de la ciutadania

El defensor de la ciutadania, Eloi Toldà, també ha presentat el seu informe referent a l’any 2007. De totes les queixes i reclamacions rebudes des de l’oficina del defensor, destaquen les barreres arquitectòniques de l’Avinguda de la Ràpita, els rebuts de la brossa cobrats indegudament a les comunitats de veïns i les reclamacions dels afectats per les obres de l’Avinguda Aragonesa. Toldà ha apuntat que darrerament és molta la gent que s’acosta a l’oficina del defensor per demanar o buscar feina, amb la qual cosa, i donat la situació econòmica actual, el defensor ha demanat al ple que els pressupostos per l’any 2009 siguin sense superàvit o fins i tot deficitaris, que es prioritzin les inversions per tal d’absorbir la mà d’obra aturada de la ciutat. Els grups polítics han estat d’acord en la qüestió del pressupost. De fet, l’alcalde ha dit que s’haurà d’anar cap a l’endeutament l’any 2009 sempre que el Govern Central congeli la llei d’estabilitat pressupostària.

Amb tot, el grup municipal de CiU ha votat en contra d’una moció del PSC en la qual es proposava un pla d’austeritat municipal donada la crisi econòmica actual. La moció ha estat rebutjada, amb el vot favor d’ERC, ja que segons ha explicat la regidora d’Hisenda, Isabel Ferré, “el moment de plantejar la contenció econòmica és quan es facin els pressupostos”. Així mateix, ha avançat que es congelaran els sous dels regidors.

També s’ha votat a favor d’una moció d’ERC per donar ús comunitari als solars buits de la ciutat on s’han enderrocat cases i fins que no s’hi construeixi res.

CINTA BONET

El ple d'Amposta rebutja obrir una investigació sobre la manca de llicència dels Multicinemes Amposta

2008-09-29T23:40:00.000+02:00

ACN // 29.09.2008 // 20.24 h Ref. 452246 // 0 caràcters

Amposta.- El ple municipal d'Amposta ha rebutjat aquest dilluns amb el vot en contra del grup de CiU la moció presentada pels socialistes en què es demanava una investigació pel cas del tancament dels Multicinemes Amposta, després que funcionessin durant set anys sense llicència d'activitat. El document presentat al ple també demanava 'les responsabilitats pertinents' davant aquesta irregularitat. La moció no ha prosperat i l'alcalde de la ciutat, Manel Ferré, ha assegurat que el govern local va actuar 'correctament' en demanar-ne el tancament per decret d'alcaldia 'tan aviat com es va tenir coneixement de la situació'. Tot i així, Ferré s'ha compromès a donar informació detallada de tot el procés.