EL PUNT. Roser Royo
Amposta El ple d'Amposta ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics –CiU al govern i PSC i EA-ERC, a l'oposició– una moció del PSC que insta el consistori a demanar al Departament de Cultura de la Generalitat que reconega la jota de les Terres de l'Ebre «com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya». El document vol també que la declaració de la sardana com a dansa nacional de Catalunya no vaja en detriment d'altres manifestacions culturals del país.
dissabte, 30 de maig del 2009
El multicinema Amposta encara no complix la normativa per funcionar
EL PUNT. Roser Royo
L'empresa avaluadora detecta diversos «defectes» en la inspecció i emet un informe desfavorable
El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional
Amposta L'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas ja ha fet la inspecció al multicinema Amposta per certificar si després de les obres de la tardor passada el cinema d'onze sales complix o no la normativa. D'aquesta inspecció l'ECA ha aixecat una acta de control desfavorable després de detectar diversos «defectes». «Es tracta de temes menors que ja estan solucionats», va admetre Joan Lluís Ripollés, un dels accionistes de Cinemes Amposta SL. Així Ripollés va precisar que els tècnics de l'ECA es van trobar amb una porta trencada i en què no funcionava el generador del dipòsit d'aigua, per això no van donar el vistiplau a l'equipament.
El multicinema Amposta funciona actualment amb una autorització d'obertura provisional prorrogada per l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos, ja que l'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas encara no ha emès l'informe que certifica que complix la normativa antiincendis. De fet, aquesta empresa avaluadora va emetre un acta de control desfavorable en la inspecció que va fer als cinemes, ja que va detectar diversos «defectes». En aquest sentit l'ECA va instar l'empresa Cinemes Amposta SL a solucionar aquests «defectes» i a fer-li arribar la documentació corresponent. «Es tracta de temes menors», va assenyalar un dels accionistes de Cinemes Amposta SL, Joan Lluís Ripollés, que va precisar que en la inspecció l'empresa avaluadora va trobar la porta de la sala cinc trencada i no va poder provar el funcionament del dipòsit d'aigua, «perquè no hi era l'electricista i no van poder fer funcionar el generador», va precisar Ripollés, tot assegurant que ara aquests temes ja s'han resolt i així ho han comunicat a l'ECA. «Ara estem totalment adaptats a la normativa, el problema és la gran burocràcia administrativa d'aquest país», va insistir Ripollés.
Cal recordar que el cinema d'onze sales, el més gran de les Terres de l'Ebre, va estar tancat durant prop de dos mesos la tardor passada, per adaptar-se a la normativa antiincendis. Es va canviar la moqueta i es va fer una nova sortida d'emergència, la de la sala tres que desembocava al vestíbul.
«Es tracta d'una situació esperpèntica»
El tema del multicinema Amposta va arribar ahir al ple de l'Ajuntament de la mà del grup municipal del PSC. El seu portaveu, Antoni Espanya, va titllar la situació d'«esperpèntica» i en va responsabilitzar l'Ajuntament. «No pot ser que el cinema funcione des de fa prop de nou anys sense llicència definitiva», va dir Espanya, que va demanar a l'Ajuntament que resolgués la situació i va preguntar sobre l'informe desfavorable de l'ECA. L'alcalde, Manel Ferré, va assegurar no tenir cap coneixement d'aquest informe, tot i que fonts de l'ECA van assegurar a aquest diari que sempre informen el seu client i l'administració competent, en aquest cas l'Ajuntament, de les seues inspeccions. Ferré va insistir que el cinema funciona amb autorització provisional perquè la llei així ho permet.
L'empresa avaluadora detecta diversos «defectes» en la inspecció i emet un informe desfavorable
El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional
Amposta L'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas ja ha fet la inspecció al multicinema Amposta per certificar si després de les obres de la tardor passada el cinema d'onze sales complix o no la normativa. D'aquesta inspecció l'ECA ha aixecat una acta de control desfavorable després de detectar diversos «defectes». «Es tracta de temes menors que ja estan solucionats», va admetre Joan Lluís Ripollés, un dels accionistes de Cinemes Amposta SL. Així Ripollés va precisar que els tècnics de l'ECA es van trobar amb una porta trencada i en què no funcionava el generador del dipòsit d'aigua, per això no van donar el vistiplau a l'equipament.
El multicinema Amposta funciona actualment amb una autorització d'obertura provisional prorrogada per l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos, ja que l'empresa avaluadora ECA Bureau Veritas encara no ha emès l'informe que certifica que complix la normativa antiincendis. De fet, aquesta empresa avaluadora va emetre un acta de control desfavorable en la inspecció que va fer als cinemes, ja que va detectar diversos «defectes». En aquest sentit l'ECA va instar l'empresa Cinemes Amposta SL a solucionar aquests «defectes» i a fer-li arribar la documentació corresponent. «Es tracta de temes menors», va assenyalar un dels accionistes de Cinemes Amposta SL, Joan Lluís Ripollés, que va precisar que en la inspecció l'empresa avaluadora va trobar la porta de la sala cinc trencada i no va poder provar el funcionament del dipòsit d'aigua, «perquè no hi era l'electricista i no van poder fer funcionar el generador», va precisar Ripollés, tot assegurant que ara aquests temes ja s'han resolt i així ho han comunicat a l'ECA. «Ara estem totalment adaptats a la normativa, el problema és la gran burocràcia administrativa d'aquest país», va insistir Ripollés.
Cal recordar que el cinema d'onze sales, el més gran de les Terres de l'Ebre, va estar tancat durant prop de dos mesos la tardor passada, per adaptar-se a la normativa antiincendis. Es va canviar la moqueta i es va fer una nova sortida d'emergència, la de la sala tres que desembocava al vestíbul.
«Es tracta d'una situació esperpèntica»
El tema del multicinema Amposta va arribar ahir al ple de l'Ajuntament de la mà del grup municipal del PSC. El seu portaveu, Antoni Espanya, va titllar la situació d'«esperpèntica» i en va responsabilitzar l'Ajuntament. «No pot ser que el cinema funcione des de fa prop de nou anys sense llicència definitiva», va dir Espanya, que va demanar a l'Ajuntament que resolgués la situació i va preguntar sobre l'informe desfavorable de l'ECA. L'alcalde, Manel Ferré, va assegurar no tenir cap coneixement d'aquest informe, tot i que fonts de l'ECA van assegurar a aquest diari que sempre informen el seu client i l'administració competent, en aquest cas l'Ajuntament, de les seues inspeccions. Ferré va insistir que el cinema funciona amb autorització provisional perquè la llei així ho permet.
dijous, 21 de maig del 2009
On aparquem?
(Carta al director publicada a Diari de Tarragona)Cecilia Ayxendri Porres - 19/05/2009
No cal ser la persona més sàvia del món per veure que el pla Cerdà no va arribar a Amposta. El disseny de la ciutat és fruit de la improvisació i de l’aquí arribo, aquí construeixo, aquí m’instal·lo. Passejant per Amposta, els carrers estrets, les diagonals i els carrers que van i vénen de biaix són la norma.
En els darrers anys, els diversos governs de Roig, i ara de Ferré, han buscat fer una ciutat còmoda, amable i moderna per als vianants. Però això ha comportat que Amposta sigui una ciutat caòtica per anar en cotxe i per aparcar.
Ningú no ha pensat que potser el primer que s’hauria d’haver fet és fer pàrquings dissuasius a l’entrada de la ciutat i crear un servei de bus còmode per evitar que els cotxes entrin a la ciutat? Ningú no va pensar que potser primer de tot s’havien de fer pàrquings soterrats, abans de fer tots el carrers del centre de la ciutat per a vianants? Ningú no va pensar que si la ciutat passava de 17.000 a 22.000 habitants també creixeria el nombre de vehicles?
Sembla que no; si vols anar en bus per Amposta, et trobes que les parades, a excepció de la de la Lira, totes es troben als barris exteriors. Si vols aparcar de franc, has de deixar el cotxe o mal deixat o, literalment, tirat. I si no, paga una zona blava que no té cap sentit, ja que es troba en zones on l’única finalitat que tenen és recaptatòria perquè no t’apropen al centre comercial, i ara sense cap mena de pudor el nostre alcalde amplia la zona blava que empitjora el que ja hi havia mal fet. És ben cert que si avui aparegués una persona amb la voluntat de portar les idees del pla Cerdà a Amposta, en prendre possessió del seu càrrec, presentaria la seva dimissió perquè no tindria capacitat per arreglar la ciutat més mal distribuïda del món.
Jo vull viure a Amposta, però en una Amposta per a les persones, no en una Amposta de ments il·luminades que deixaran la ciutat a fosques.
No cal ser la persona més sàvia del món per veure que el pla Cerdà no va arribar a Amposta. El disseny de la ciutat és fruit de la improvisació i de l’aquí arribo, aquí construeixo, aquí m’instal·lo. Passejant per Amposta, els carrers estrets, les diagonals i els carrers que van i vénen de biaix són la norma.
En els darrers anys, els diversos governs de Roig, i ara de Ferré, han buscat fer una ciutat còmoda, amable i moderna per als vianants. Però això ha comportat que Amposta sigui una ciutat caòtica per anar en cotxe i per aparcar.
Ningú no ha pensat que potser el primer que s’hauria d’haver fet és fer pàrquings dissuasius a l’entrada de la ciutat i crear un servei de bus còmode per evitar que els cotxes entrin a la ciutat? Ningú no va pensar que potser primer de tot s’havien de fer pàrquings soterrats, abans de fer tots el carrers del centre de la ciutat per a vianants? Ningú no va pensar que si la ciutat passava de 17.000 a 22.000 habitants també creixeria el nombre de vehicles?
Sembla que no; si vols anar en bus per Amposta, et trobes que les parades, a excepció de la de la Lira, totes es troben als barris exteriors. Si vols aparcar de franc, has de deixar el cotxe o mal deixat o, literalment, tirat. I si no, paga una zona blava que no té cap sentit, ja que es troba en zones on l’única finalitat que tenen és recaptatòria perquè no t’apropen al centre comercial, i ara sense cap mena de pudor el nostre alcalde amplia la zona blava que empitjora el que ja hi havia mal fet. És ben cert que si avui aparegués una persona amb la voluntat de portar les idees del pla Cerdà a Amposta, en prendre possessió del seu càrrec, presentaria la seva dimissió perquè no tindria capacitat per arreglar la ciutat més mal distribuïda del món.
Jo vull viure a Amposta, però en una Amposta per a les persones, no en una Amposta de ments il·luminades que deixaran la ciutat a fosques.
Preocupació a l'Ebre per la declaració de la sardana com a dansa nacional
EL PUNT - R.R
El fet que el govern català haja iniciat els tràmits per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya ha aixecat una certa preocupació a les Terres de l'Ebre, on la sardana té molt poca implantació respecte de la jota. Aquesta preocupació es farà especialment palesa en el proper ple de l'Ajuntament d'Amposta, en el qual el grup municipal del PSC ha presentat una moció en la qual se sol•licita al Departament de Cultura el reconeixement de la jota de les Terres de l'Ebre com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya i es vol traslladar-la a la resta d'ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre.
En el text de la moció els socialistes deixen clar que «comparteixen» la declaració de la sardana com a dansa tradicional, però diuen que és una declaració que no pot anar en detriment de la resta de balls populars i tradicionals del conjunt de Catalunya. En aquest sentit insten el govern a trobar fórmules per fer també efectiu el reconeixement de la jota.
A Amposta, el grup Paracota, que està treballant molt activament per recuperar la jota ebrenca, ha estat el primer a manifestar la seua preocupació sobre el tema.
El fet que el govern català haja iniciat els tràmits per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya ha aixecat una certa preocupació a les Terres de l'Ebre, on la sardana té molt poca implantació respecte de la jota. Aquesta preocupació es farà especialment palesa en el proper ple de l'Ajuntament d'Amposta, en el qual el grup municipal del PSC ha presentat una moció en la qual se sol•licita al Departament de Cultura el reconeixement de la jota de les Terres de l'Ebre com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya i es vol traslladar-la a la resta d'ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre.
En el text de la moció els socialistes deixen clar que «comparteixen» la declaració de la sardana com a dansa tradicional, però diuen que és una declaració que no pot anar en detriment de la resta de balls populars i tradicionals del conjunt de Catalunya. En aquest sentit insten el govern a trobar fórmules per fer també efectiu el reconeixement de la jota.
A Amposta, el grup Paracota, que està treballant molt activament per recuperar la jota ebrenca, ha estat el primer a manifestar la seua preocupació sobre el tema.
Espinosa diu al Senat que Roig té interessos amb la Cambra del Montsià
EL PUNT
El portaveu de CiU a la comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Senat, Joan Maria Roig, ha reclamat a la ministra Espinosa una disculpa pública, després que la titular de Medi Ambient l'acusés de tenir interessos amb la Cambra Arrossera del Montsià en la venda de 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Roig va preguntar al govern pels motius del retard en el subministrament als bancs d'aliments i Espinosa li va respondre: «Sé que vostè és d'un Ajuntament de Tarragona on hi ha una cooperativa arrossaire, a Amposta, en concret, amb la qual s'estan negociant 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Potser aquests són els seus interessos, senyoria.» Per la seua banda, Roig recorda que fa dos anys que va deixar l'alcaldia d'Amposta i que no es dedica a la venda d'arròs. «Reclamo una disculpa pública de la ministra per l'estupor i la consternació provocats per la seua resposta», diu el senador.
El portaveu de CiU a la comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Senat, Joan Maria Roig, ha reclamat a la ministra Espinosa una disculpa pública, després que la titular de Medi Ambient l'acusés de tenir interessos amb la Cambra Arrossera del Montsià en la venda de 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Roig va preguntar al govern pels motius del retard en el subministrament als bancs d'aliments i Espinosa li va respondre: «Sé que vostè és d'un Ajuntament de Tarragona on hi ha una cooperativa arrossaire, a Amposta, en concret, amb la qual s'estan negociant 75.000 quilos d'arròs per al banc d'aliments. Potser aquests són els seus interessos, senyoria.» Per la seua banda, Roig recorda que fa dos anys que va deixar l'alcaldia d'Amposta i que no es dedica a la venda d'arròs. «Reclamo una disculpa pública de la ministra per l'estupor i la consternació provocats per la seua resposta», diu el senador.
divendres, 15 de maig del 2009
L'alcalde d'Amposta demana a Urbanisme una moratòria de les sancions per edificació en sòl rústic
EL PUNT. Amposta - R.ROYO
Amposta L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), s'ha reunit aquesta setmana amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i li ha demanat una moratòria en l'aplicació de les sancions imposades a propietaris que han construït en sòl rústic algun tipus d'edificació. Segons Ferré, no té sentit que la direcció general d'Urbanisme hagués acordat fa només dos mesos, amb els alcaldes del territori, elaborar un pla director per regular les construccions en sòl rústic que tingués en compte les especificitats de les Terres de l'Ebre, un territori on des de sempre les casetes de camp servixen per alguna cosa més que per guardar els estris agrícoles. «Pensem que mentre no s'establix quins han de ser els criteris que han de seguir els ajuntaments per autoritzar o no aquest tipus de construccions, no es poden posar noves denúncies», va afirmar Ferré, tot precisant que només en un mes a l'Ajuntament d'Amposta han entrat més de quatre denúncies per aquest tema, després que es realitzés una inspecció aèria.
Ampliació d'Eucaliptus
D'altra banda, Ferré també va lamentar que el conseller encara no haja respost al recurs d'alçada que fa tres anys va presentar l'Ajuntament d'Amposta, quan encara era alcalde Joan Maria Roig, contra el pla director del litoral que limitava el creixement de la urbanització Eucaliptus, situada a l'hemidelta dret. Concretament l'ampliació d'Eucaliptus afecta 25 hectàrees situades a l'oest –la part més allunyada del mar– i amb una edificabilitat baixa de només 15 habitatges per hectàrea. Actualment a Eucaliptus hi ha 150 xalets i 250 apartaments construïts.
Amposta L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), s'ha reunit aquesta setmana amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i li ha demanat una moratòria en l'aplicació de les sancions imposades a propietaris que han construït en sòl rústic algun tipus d'edificació. Segons Ferré, no té sentit que la direcció general d'Urbanisme hagués acordat fa només dos mesos, amb els alcaldes del territori, elaborar un pla director per regular les construccions en sòl rústic que tingués en compte les especificitats de les Terres de l'Ebre, un territori on des de sempre les casetes de camp servixen per alguna cosa més que per guardar els estris agrícoles. «Pensem que mentre no s'establix quins han de ser els criteris que han de seguir els ajuntaments per autoritzar o no aquest tipus de construccions, no es poden posar noves denúncies», va afirmar Ferré, tot precisant que només en un mes a l'Ajuntament d'Amposta han entrat més de quatre denúncies per aquest tema, després que es realitzés una inspecció aèria.
Ampliació d'Eucaliptus
D'altra banda, Ferré també va lamentar que el conseller encara no haja respost al recurs d'alçada que fa tres anys va presentar l'Ajuntament d'Amposta, quan encara era alcalde Joan Maria Roig, contra el pla director del litoral que limitava el creixement de la urbanització Eucaliptus, situada a l'hemidelta dret. Concretament l'ampliació d'Eucaliptus afecta 25 hectàrees situades a l'oest –la part més allunyada del mar– i amb una edificabilitat baixa de només 15 habitatges per hectàrea. Actualment a Eucaliptus hi ha 150 xalets i 250 apartaments construïts.
diumenge, 10 de maig del 2009
El multicinema Amposta continua funcionant amb llicència provisional
L'empresa ha demanat una pròrroga de sis mesos més a l'Ajuntament mentre està pendent de l'informe de l'ECA.
Font: EL PUNT. Amposta - ROSER ROYO (Foto: La taquilla dels cinemes amb el dipòsit d'aigua per complir la normativa antiincendis.R.R.
Després de més de sis mesos, el multicinema Amposta, situat al polígon de Tosses de la capital del Montsià, continua funcionant amb llicència d'obertura provisional, una llicència que l'Ajuntament li va atorgar l'octubre de l'any passat, condicionada a un informe de l'ECA, l'empresa oficial del govern que ha de certificar que el cinema d'onze sales complix la normativa existent. Pendent que l'ECA faça la inspecció, Cinemes Amposta 2000, l'empresa propietària ha demanat una pròrroga de la llicència provisional a l'Ajuntament d'Amposta per sis mesos més. Així ho ha confirmat l'alcalde, Manel Ferré. El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.550 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre.
Després d'haver estat funcionant durant set anys i mig sense llicència d'obertura perquè no complia la normativa antiincendis, sembla que el multicinema Amposta continua sense tindre del tot normalitzada la situació. Així, des de l'octubre de l'any passat ha estat funcionant amb llicència provisional, ja que l'Ajuntament d'Amposta li va atorgar la llicència d'obertura condicionada a l'informe de l'ECA, l'empresa oficial que ha de certificar que l'empresa realment complix les normatives existents. Han passat més de sis mesos i l'ECA encara no ha fet la inspecció. És per això que l'empresa propietària del cinema ha hagut de demanar una pròrroga de sis mesos més de la llicència provisional d'obertura, i l'Ajuntament la hi ha atorgat. «La llei ho permet», va manifestar l'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, que va lamentar el retard de la inspecció. En la mateixa línia es va manifestar l'empresari ampostí Joan Lluís Ripollés, impulsor del multicinema Amposta i que actualment encara conserva el 20% de les accions –la part més important és de la sevillana Unión Cine Ciudad–. «Ara la situació dels cinemes és del tot legal, i si els organismes oficials no fan la seua faena no és culpa dels cinemes», va afirmar Ripollés, que va afegir-hi que si passés alguna cosa el primer que faria l'empresa seria denunciar l'ECA. En aquest sentit, Ripollés va recordar que els cinemes van estar un mes tancats –del 12 de setembre al 17 d'octubre del 2008– per dur-hi a terme les obres necessàries per adaptar-los a la normativa antiincendis. Així, es va canviar la moqueta de les onze sales per una d'ignífuga i es va habilitar una sortida d'emergència nova per a la sala tres, ja que la que hi havia donava al vestíbul del cinema. A més, a instàncies de l'Ajuntament d'Amposta, també es va traslladar el dipòsit d'aigua al costat de les taquilles. «Van considerar que on era abans, al costat de la font d'aigua, era massa lluny», va precisar Ripollés.
El multicinema Amposta és, amb onze sales i una capacitat per a 1.550 espectadors, el més gran de les Terres de l'Ebre. Es va inaugurar el febrer del 2001, però fins al setembre del 2008, és a dir, set anys i mig més tard, va estar funcionant sense llicència municipal d'obertura perquè hi havia un informe dels bombers que alertava que incomplia la normativa antiincendis. En un primer moment es va dir que no tenia llicència d'activitat, però l'alcalde, Manel Ferré, per la polseguera que va aixecar l'afer, va aclarir que l'empresa sí que tenia aquesta llicència, i que de fet l'havia pagada durant tots aquests anys.
Competència deslleial
L'afer del multicinema Amposta ha acabat aixecant suspicàcies a l'altre multicinema de les Terres de l'Ebre, l'Oscar Roquetes. De fet, l'empresa Multicinemes Tortosa SL, la propietària d'aquest complex de sis sales, ja va presentar un recurs de reposició contra l'atorgament de la llicència provisional d'obertura al multicinema Amposta, un recurs que l'Ajuntament va denegar. Multicinemes Tortosa també va sol·licitar al consistori diversos informes sobre l'activitat del cinema de Tosses. Entre d'altres demanava l'informe relatiu al control inicial previ realitzat per l'ECA als cinemes l'octubre del 2008, i també el document que acredités les obres de millora que s'hi havien fet. Una informació que el consistori també va denegar al·legant que la llicència d'activitat encara es tramitava i que es demanaven documents «protegits per la llei de protecció intel·lectual».
dissabte, 9 de maig del 2009
PLE DE L'AJUNTAMENT D'AMPOSTA DEL MES DE MARÇ
Potser heu observat que ens em “saltat” els plens de gener, febrer i l’extraordinari de març. No ha estat un oblit, simplement és que van donar tan poc de si que el que podíem contar sobre els mateixos es podria resumir en unes poques línies i com que tampoc s’hi van tractar temes transcendentals per a la majoria de ciutadans i ciutadanes d’Amposta, no vam creure oportú parlar del seu contingut. El ple del mes de març tampoc va aportar grans coses, però potser ja tocava parlar del que “es cou” per la casa gran ampostina, encara que no sigui massa significatiu.
El ple del mes de març constava inicialment de 16 punts (incloses una moció de CiU i l’apartat de precs i preguntes) Finalment es va incorporar una altra moció via urgència pactada pels tres grups sobre l’estació de trens de l’Aldea.
CESSIÓ DE TERRENYS A FAVOR DEL PERE MATA
Un dels temes tractat va ser la cessió de terrenys a l’Institut Pere Mata. Al ple del mes de febrer ja va aprovar-se el canvi de qualificació dels terrenys per a ser cedits a dita institució sense ànim de lucre. La ubicació dels mateixos serà prop de la plaça de la Castellania d’Amposta, allí on recentment s’han instal·lat els Mossos d’Esquadra i s’està construint l’arxiu comarcal. El seu ús serà com a centre de dia de malalts mentals i es realitzaran teràpies (com per exemple tallers de manualitats) per ajudar als pacients a lluitar contra la malaltia.
ADJUDICACIÓ DE L’OBRA DE LA RESIDÈNCIA DEL CENTRE DE TECNIFICACIÓ ESPORTIVA
També es va portar al ple l’aprovació definitiva de l’adjudicació del obra de la residència d’esportistes vinculada al Centre de Tecnificació Esportiva. Cal dir que el nostre grup ens vam abstenir en l’aprovació inicial tot i el disgust de l’alcalde. És cert que per a l’avaluació del concurs es va buscar un grup de professionals aliens a l’ajuntament per a mirar de ser el més imparcials possible. No obstant això, finalment, se li “va donar” l’obra a la mateixa empresa que està construint el centre d’arts visuals (al darrera mateix del Museu del Montsià) i el ja esmentar arxiu comarcal, amb un retard importat en la seva execució. Per la qual cosa, el nostre grup, pensant que hi podia haver un recurs en aquest sentit, vam voler ser prudents i abstenir-nos en la votació. Efectivament hi va haver un recurs per part d’una empresa constructora de la ciutat però era un recurs de forma i no entrava en el contingut propi de l’adjudicació. Resolt favorablement el recurs abans de l’adjudicació definitiva des del PSC, vam demanar que es fes constar, que en properes licitacions d’obres municipals es penalitzes els incompliments d’adjudicacions anteriors en matèria de termini d’execució de l’obra, cost final de construcció o període de garantia no complert. Si aquesta clàusula s’hagués aplicat, el resultat de l’adjudicació hagués estat molt diferent.
COMPTES ANUALS
Tal i com ens té acostumats l’equip de govern, a l’hora de donar comptes sobre el resultat de l’exercici de 2008, també es va tancar amb superàvit. Encara que molt inferior al d’exercicis precedents: 1.800.000 euros. Cal dir però que una part important d’aquest superàvit era part del romanent de 2007 que no es va gastar l’any 2008. No obstant això, l’any passat es van gastar 2 milions d’euros del romanent de l’any 2007.
Acte seguit es van incloure tres modificacions del pressupost d’aquest any i del superàvit, l’equip de govern ja es gastava al voltant d’1 milió, per la qual cosa, d’aquí fins a finals de l’any, només queden 800.000 euros. Aquesta xifra, dona un marge de maniobra molt reduït per un pressupost de les nostres dimensions i que ben segur farà patir la caixa municipal d’una forma extraordinària.
MOCIÓ SOBRE L’ESTACIÓ DE L’ALDEA
La moció entrada per urgència es referia, com ja s’ha dit, a l’estació de trens de l’Aldea i de les precàries condicions en que es troba. L’aparcament de vehicles és insuficient, el vestíbul de l’estació, petit, la freqüència de parada dels combois, escassa, els trens de mitjana velocitat (Euromed), no tenen parada, etc. Es demanava en aquesta moció conjunta dels tres grups i que va sortir del propi ajuntament de l’Aldea i que també va ser aprovada per unanimitat al Consell Comarcal del Montsià, una solució a totes aquestes reivindicacions històriques del territori. Ara només cal que les administracions implicades tinguin a bé complaure’ns en la nostra petició.
El ple del mes de març constava inicialment de 16 punts (incloses una moció de CiU i l’apartat de precs i preguntes) Finalment es va incorporar una altra moció via urgència pactada pels tres grups sobre l’estació de trens de l’Aldea.
CESSIÓ DE TERRENYS A FAVOR DEL PERE MATA
Un dels temes tractat va ser la cessió de terrenys a l’Institut Pere Mata. Al ple del mes de febrer ja va aprovar-se el canvi de qualificació dels terrenys per a ser cedits a dita institució sense ànim de lucre. La ubicació dels mateixos serà prop de la plaça de la Castellania d’Amposta, allí on recentment s’han instal·lat els Mossos d’Esquadra i s’està construint l’arxiu comarcal. El seu ús serà com a centre de dia de malalts mentals i es realitzaran teràpies (com per exemple tallers de manualitats) per ajudar als pacients a lluitar contra la malaltia.
ADJUDICACIÓ DE L’OBRA DE LA RESIDÈNCIA DEL CENTRE DE TECNIFICACIÓ ESPORTIVA
També es va portar al ple l’aprovació definitiva de l’adjudicació del obra de la residència d’esportistes vinculada al Centre de Tecnificació Esportiva. Cal dir que el nostre grup ens vam abstenir en l’aprovació inicial tot i el disgust de l’alcalde. És cert que per a l’avaluació del concurs es va buscar un grup de professionals aliens a l’ajuntament per a mirar de ser el més imparcials possible. No obstant això, finalment, se li “va donar” l’obra a la mateixa empresa que està construint el centre d’arts visuals (al darrera mateix del Museu del Montsià) i el ja esmentar arxiu comarcal, amb un retard importat en la seva execució. Per la qual cosa, el nostre grup, pensant que hi podia haver un recurs en aquest sentit, vam voler ser prudents i abstenir-nos en la votació. Efectivament hi va haver un recurs per part d’una empresa constructora de la ciutat però era un recurs de forma i no entrava en el contingut propi de l’adjudicació. Resolt favorablement el recurs abans de l’adjudicació definitiva des del PSC, vam demanar que es fes constar, que en properes licitacions d’obres municipals es penalitzes els incompliments d’adjudicacions anteriors en matèria de termini d’execució de l’obra, cost final de construcció o període de garantia no complert. Si aquesta clàusula s’hagués aplicat, el resultat de l’adjudicació hagués estat molt diferent.
COMPTES ANUALS
Tal i com ens té acostumats l’equip de govern, a l’hora de donar comptes sobre el resultat de l’exercici de 2008, també es va tancar amb superàvit. Encara que molt inferior al d’exercicis precedents: 1.800.000 euros. Cal dir però que una part important d’aquest superàvit era part del romanent de 2007 que no es va gastar l’any 2008. No obstant això, l’any passat es van gastar 2 milions d’euros del romanent de l’any 2007.
Acte seguit es van incloure tres modificacions del pressupost d’aquest any i del superàvit, l’equip de govern ja es gastava al voltant d’1 milió, per la qual cosa, d’aquí fins a finals de l’any, només queden 800.000 euros. Aquesta xifra, dona un marge de maniobra molt reduït per un pressupost de les nostres dimensions i que ben segur farà patir la caixa municipal d’una forma extraordinària.
MOCIÓ SOBRE L’ESTACIÓ DE L’ALDEA
La moció entrada per urgència es referia, com ja s’ha dit, a l’estació de trens de l’Aldea i de les precàries condicions en que es troba. L’aparcament de vehicles és insuficient, el vestíbul de l’estació, petit, la freqüència de parada dels combois, escassa, els trens de mitjana velocitat (Euromed), no tenen parada, etc. Es demanava en aquesta moció conjunta dels tres grups i que va sortir del propi ajuntament de l’Aldea i que també va ser aprovada per unanimitat al Consell Comarcal del Montsià, una solució a totes aquestes reivindicacions històriques del territori. Ara només cal que les administracions implicades tinguin a bé complaure’ns en la nostra petició.
dijous, 7 de maig del 2009
El PSC es reunirà amb sindicats, empresaris i Presidència de la Generalitat per abordar la situació actual a l ' Ebre a causa de la crisi
Els socialistes destaquen la responsabilitat assumida pels agents socials en la negociació dels expedients de regulació per mantenir els actius industrials al territori.
El PSC de l ' Ebre ha explicat aquest matí que han tornat a posar-se en contacte amb el sindicats i els empresaris per tal d ' analitzar la situació actual arran de la crisi econòmica que ha afectat a moltes empreses significatives del territori, i ha informat que té prevista una reunió amb Presidència de la Generalitat per tal d ' abordar solucions a curt termini però també amb vista a la recuperació econòmica. Per al PSC el més important ara és accelerar la posada en marxa de les infraestructures previstes al territori i a la vegada garantir l ' arribada d ' indústria. Els socialistes han expressat el seu reconeixement al paper desenvolupat pels agents socials en els expedients de regulació que han afectat a diverses empreses, “una responsabilitat assumida que ha de permetre garantir els actius industrials al nostre territori”. Des del PSC s ' ha tornat a fer una crida al sí propositiu per tal d ' afavorir l ' arribada d ' indústria i assegurar el creixement, i han fet una aposta per la seguretat energètica i les indústries medioambientals. Un altre dels aspectes que consideren clau per abordar l ' actual situació és l ' impuls al consell econòmic i social.
“Com a partit de govern tenim la responsabilitat d ' oferir-nos com a vehicle per a poder estendre punts de contacte amb totes les instàncies institucionals de cara a reduir els impactes de la crisi econòmica”, ha assenyalat el primer secretari del PSC, Antoni Sabaté, que ha valorat postivament la responsabilitat assumida pels sindicats i treballadors en la negociació dels expedients de regulació “perquè va sobretot adreçada a mantenir els actius industrials del nostre territori”. Sabaté també ha apuntat com a clau en tota aquesta situació, l ' aposta “amb contundència” per la cultura del sí. “No podem entendre que es posin pals a les rodes a la posada en marxa de diferents infraestructures necessàries i a determinats projectes industrials al nostre territori”, ha assenyalat.
Per tal d ' abordar la situació, el president del partit a l ' Ebre , Joan Sabaté, ha avançat que s ' està acabant de tancar una reunió amb Presidència de la Generalitat, en la qual hi participarien sindicats i empresaris, per concretar les accions prioritàries. Sabaté ha tornat a insistir però, que més enllà de les actuacions previstes a curt termini, cal també estar ben posicionats davant la recuperació d ' aquesta crisi. “Per això hem de fer aquesta aposta pel sí. Cal que es canalitzin les inversions i tenir les infraestructures perquè el nostre territori jugui un paper clau en l ' economia de la Catalunya del segle XXI”. Sabaté ha assenyalat que l ' aposta cal fer-la en el sector energètic i, especialment en el que són les energies renovables.
El PSC de l ' Ebre ha explicat aquest matí que han tornat a posar-se en contacte amb el sindicats i els empresaris per tal d ' analitzar la situació actual arran de la crisi econòmica que ha afectat a moltes empreses significatives del territori, i ha informat que té prevista una reunió amb Presidència de la Generalitat per tal d ' abordar solucions a curt termini però també amb vista a la recuperació econòmica. Per al PSC el més important ara és accelerar la posada en marxa de les infraestructures previstes al territori i a la vegada garantir l ' arribada d ' indústria. Els socialistes han expressat el seu reconeixement al paper desenvolupat pels agents socials en els expedients de regulació que han afectat a diverses empreses, “una responsabilitat assumida que ha de permetre garantir els actius industrials al nostre territori”. Des del PSC s ' ha tornat a fer una crida al sí propositiu per tal d ' afavorir l ' arribada d ' indústria i assegurar el creixement, i han fet una aposta per la seguretat energètica i les indústries medioambientals. Un altre dels aspectes que consideren clau per abordar l ' actual situació és l ' impuls al consell econòmic i social.
“Com a partit de govern tenim la responsabilitat d ' oferir-nos com a vehicle per a poder estendre punts de contacte amb totes les instàncies institucionals de cara a reduir els impactes de la crisi econòmica”, ha assenyalat el primer secretari del PSC, Antoni Sabaté, que ha valorat postivament la responsabilitat assumida pels sindicats i treballadors en la negociació dels expedients de regulació “perquè va sobretot adreçada a mantenir els actius industrials del nostre territori”. Sabaté també ha apuntat com a clau en tota aquesta situació, l ' aposta “amb contundència” per la cultura del sí. “No podem entendre que es posin pals a les rodes a la posada en marxa de diferents infraestructures necessàries i a determinats projectes industrials al nostre territori”, ha assenyalat.
Per tal d ' abordar la situació, el president del partit a l ' Ebre , Joan Sabaté, ha avançat que s ' està acabant de tancar una reunió amb Presidència de la Generalitat, en la qual hi participarien sindicats i empresaris, per concretar les accions prioritàries. Sabaté ha tornat a insistir però, que més enllà de les actuacions previstes a curt termini, cal també estar ben posicionats davant la recuperació d ' aquesta crisi. “Per això hem de fer aquesta aposta pel sí. Cal que es canalitzin les inversions i tenir les infraestructures perquè el nostre territori jugui un paper clau en l ' economia de la Catalunya del segle XXI”. Sabaté ha assenyalat que l ' aposta cal fer-la en el sector energètic i, especialment en el que són les energies renovables.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
